1978

El butlletí informatiu de l’Orfeó del mes de febrer va obrir amb la secció «Vida de l’Orfeó», amb els actes del cicle nadalenc: el 17 de desembre, concert coral al restaurant Miramar en homenatge a mossèn Baranera, amb motiu dels seus noranta anys; el 23 de desembre, concert a Montcada i Reixac; l’endemà, visita i petit concert a l’església de Sentmenat, i missa del gall; el 7 de gener, concert de Nadal; el diumenge 8, a la parròquia de Sant Josep, concert pro Caritas; i el 21 concert al monestir de la Divina Providència dedicat a les monges clarisses, que finalitzà amb Els Segadors. Un conjunt de concerts dirigits amb encert per la mestra directora, Esther Martells. La secció d’escacs, l’Esbart Sant Jordi i la secció de teatre completaven amb les seves activitats el butlletí. En destaca l’anunci de l’actuació de Xesco Boix el 5 de març: «De contes i rondalles jo us contaré un grapat; la meitat seran mentida, l’altra meitat, veritat […] i passar una bona estona (això és prou important)». Sobre l’esbart, una comissió formada per Raventós, Batalla i Pascual i la senyora Freixa visitaren el 18 de febrer la llar del consoci Tomàs Barri, per fer-li ofrena d’un record commemoratiu del 25è aniversari de la fundació de l’esbart.

El cantant de folk i de cançó infantil Xesco Boix i Masramon va actuar al local de l’Orfeó del carrer Lleó, núm. 19-21 el diumenge 5 de març, a les sis. En la contractació per Josep M. Raventós conservada a l’arxiu de l’Orfeó, és interessant llegir la síntesi de l’espectacle: «Engrescar, fer participar, encaterinar, encisar la mainada. Fer-los passar una estona ben bonica. Si pot ésser que deixi un solc, un impacte en l’ànima tan tendre de la mainada. Recuperar arrels – identitat – bon gust – calma – cultura popular – encís. Desvetllar els pares i fer-los sortir de l’ensopiment, sacsejar». Tot un decàleg de sensibilitat amb els més petits, valors educatius i animació.

El butlletí informatiu d’abril obria amb l’anunci de la convocatòria d’assemblea general el 2 d’abril. El contingut, a diferència de la trajectòria anterior, potser perquè es tractava el final d’etapa i es preveia el relleu del president Joaquim Grífol, era fonamentalment d’articles de col·laboració: sobre les sardanes i els orfeons per Miquel Lleonart; la retrospectiva en vers de l’Orfeó, «Gent de casa», per Antoni Ballesteros; i informacions d’activitats recents: la representació el 26 de febrer de l’obra de Txèkhov Tres farses russes a càrrec del grup de teatre de l’entitat, dirigit per Joaquim Grífol i Josep M. Raventós; i l’animada actuació de Xesco Boix al local el 5 de març; un recital de l’Esbart Sant Jordi i de l’anella sardanista Catalunya Jove al local, el 12 de març. D’agenda destacava el proper concert de les Veus Alegres al Col·legi Champagnat, el 8 d’abril, i entre la resta d’actes del mes la col·laboració entre el grup de teatre i l’Esbart Sant Jordi per posar en escena l’espectacle líric-musical El Duc Meu-Meu, el 30 d’abril.

El butlletí de maig anunciava a la primera pàgina la nova junta directivapresidida per un home fortament implicat en la vida de l’entitat, Josep M. Raventós Taxonera. La junta que l’acompanyava era la següent: Isidre Jacas Brach (vicepresident), Joan Pascual Bueso (secretari), Felip Pera Resano (vicesecretari), Carles Estañol Fantoba (tresorer), Francesc Riembau Rovira (comptador), M. Rosa Estañol Fantoba (arxivera i primera dona escollida directiva en la història de l’Orfeó), Esther Martells Borràs (directora; ja l’havíem situat com a primera mestra directora i abans sotsdirectora), Joan Ramon Vara Antonino (sotsdirector), Victòria Freixa Agustí i Joan Biel Morcillo (vocals cantaires), Jordi Seus Cartró (vocal de teatre), Carles Raventós Estañol (vocal esbart), Ramon Raventós Taxonera (vocal escacs), Francesc Enrich Giralt (vocal fotografia) i Ramon Amat Plana (vocal sardanes). Una junta amb un important pes familiar i amb voluntat ferma de pencar: «no és tant de figurar com de treballar. Amb la seva família al costat. Gairebé sembla que visqui a l’Orfeó [Josep M. Raventós]: és la seva vida: hi és en tot i per tot», ens diu Joan Soler i Amigó.

A continuació es publicà una extensa memòria d’activitats 1977-1978 de set planes, elaborada per Isidre Jacas. A més de la relació d’activitats, recitals i concerts de les seccions, es reafirmava l’encert de l’aposta amb ocasió de la dimissió del mestre Guillén per oferir la batuta a la mestra Esther Martells; també l’enregistrament d’un disc de llarga durada, Cançons d’arreu del món, el mes de desembre passat i que, ja en el mercat, havia estat molt ben acollit; i que Ràdio 4 de Barcelona va convidar els dies 2, 3, 4 i 5 de gener l’Orfeó Badaloní per conèixer la seva trajectòria, i parlà el president Grífol, la directora Martells, i els cantaires Freixa, Mongay i Segura.

Es publicà l’escrit de comiat de Joaquim Grífol, del qual volem ressaltar l’esperit de comunitat com de família de l’Orfeó, i també una perspectiva generacional que sap dotar al relat: «llàgrimes per alcançar el que tant cobejavem i cobejaven els homes dels anys 21, d’altres els anys 30 i els últims de l’any 46, totes aquelles ambicions i somnis de gloria, han estat compensades per les llàgrimes de goig i d’alegria, al comprovar que encara us era util, servint aquelles aspiracions i desitjos de tres generacions».

El butlletí informatiu de juny publicà una «Enquesta al president» per saber què pensava Josep M. Raventós. Al costat de la il·lusió, posa els punt sobre les is en diferents qüestions referides a la marxa de l’entitat: «voregem els sis-cents associats, de vegades, no tenim el goig de veure-hi a tots aquells que no deurien mancar-hi mai i més en una sala com la nostra que no sobrepassa les dues-centes localitats»; reconeix el moment crític que ha fet que pugessin moderadament les quotes i demanar aportacions voluntàries perquè «Badalona, com les demés ciutats, necessita el cant i la música, i l’única manera de poguer-la propagar és ajudant-la».

Seguint el fil de les seves paraules, Josep M. Raventós participà en representació de l’Orfeó Badaloní en la Taula de Cultura (també hi havia de Sanitat, Ensenyament, etc.), organisme tolerat amb esperit unitari de formacions polítiques de caire democràtic i entitats ciutadanes per seguir i preparar el programa cívic a realitzar en la nova democràcia municipal. Cal situar-nos en un període curt però molt intens, amb molta incertesa pel futur i vigència encara de les lleis repressores del franquisme. Un temps conegut com la Transició (després de la mort del dictador el novembre del 1975 i el 1979), en el qual va constituir-se l’Assemblea Democràtica de Badalona a l’Institut Albéniz, el 27 de maig de 1976, va fer-se públic el Manifest de Badalona poc després, el mes de juliol, amb propostes per governar el municipi d’acord amb els principis democràtics, mentre el consistori estava format per autoritats sorgides del tardofranquisme; i a nivell d’associacions de veïns, sindicats i de les forces democràtiques i catalanistes van realitzar-se nombroses campanyes i mobilitzacions populars reivindicatives i de protesta política. Mentrestant a nivell general tenien lloc les legalitzacions dels partits polítics i les primeres votacions democràtiques ‒tot i les mancances del sistema‒, fins a les primeres eleccions municipals en democràcia, que es van celebrar el 3 d’abril de 1979. Soler i Amigó, en referència a Josep M. Raventós, es pregunta: «Quants dels seus predecessors en la presidència de l’entitat s’hi haurien compromès?», exceptuant Josep Gual (com assenyalava Coloma Lleal d’aquell «oasis d’il·lusions»de l’època) caldria afegir, ben actiu cívicament i políticament en aquella època.

Sobre activitats realitzades s’informava de la representació a càrrec del grup teatral de l’entitat de l’obra Els milions de l’oncle al local el 30 d’abril; l’actuació de la Massa Coral amb la Cobla Badalona, que participaren en la commemoració del 75è aniversari del Col·legi Marista, a la sala del Círcol Catòlic, el 6 de maig; i de l’Esbart Sant Jordi i l’anella sardanista Catalunya Jove al local el diumenge 7 de maig; la Massa Coral feu un concert a l’Ateneu de Vilassar de Mar, dirigida per la directora Martells, el 13 de maig; l’endemà, l’Esbart Sant Jordi es desplaçà a Sant Andreu de Llavaneres; i la Massa Coral visità el Casal de Navàs i, juntament amb la Coral Sant Genís, actuà en el marc del IV Pla d’Acció Cultural, un concert treballat amb molta minuciositat per la mestra directora Esther Martells.

El butlletí bimensual de juny-juliol anunciava el comiat de temporada per l’aturada estiuenca, un símptoma del benestar i del costum cada vegada més estès de les vacances entre la població. Entre les activitats realitzades hi havia la representació d’un clàssic, l’obra Don Gonzalo o l’orgull del gec, en homenatge a Josep M. Raventós, Josep Duatis i Martí Torrents amb motiu dels seus vint-i-cinc anys de teatre a l’Orfeó Badaloní. Pel que fa a l’Esbart Sant Jordi, participà el 25 de maig, Diada de Corpus, a l’Aplec d’Esbarts a Montserrat; el 4 de juny actuà a Sant Climent de Llobregat; el dia 11, al seminari de la Conreria, on oferí les ballades a l’esplai dels malalts que l’Hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes de Badalona hi traslladà aquell dia; el dia 25 a la Festa Major de Montgat, i també va actuar a Sabadell compartint programa amb una audició de sardanes. El mes de juliol només s’anunciaven dues actuacions: el dia 1 a càrrec de la coral L’Amistat de Premià de Mar, al local; i el dia 10 al vespre, el concert de fi de curs sota la direcció d’Esther Martells, a l’església de la Divina Providència.

El butlletí de setembre-octubre informava que «L’il·lustríssim senyor don FRANCESC RIBÓ I ARABIA, PRESIDENT HONORARI DE L’ORFEÓ BADALONÍ» havia mort el dissabte 2 de setembre a la seva casa de Barcelona. Es posava de rellevància la seva tasca de mecenes de l’entitat des de l’inici de la tercera etapa i que «en cedir-nos aquest estatge va voler, fidel a les ensenyances del seu progenitor, que l’Orfeó Badaloní escampés per tota la ciutat i per tot Catalunya els cants d’amor que ompliren la seva joventut». Finalment s’hi podia llegir: «Resta la seva volguda esposa; resten els seus fills i néts que estimen el nostre Orfeó amb la mateixa fidelitat dels seus avantpassats».

Es ressenyà la presentació al local de la coral L’Amistat de Premià de Mar, dirigida per Regina Ferrando, la nit de dissabte 1 de juliol. El divendres 8, a l’església de la Divina Providència, es realitzà el concert de fi de curs de l’Orfeó. La crònica recollí una simpàtica anècdota per part de la directora Esther Martells, «sempre tan gentil amb els cantaires», que anuncià que seria el darrer concert de solters per a un jove i una noia orfeonistes, perquè durant les vacances contraurien matrimoni. A l’intermedi la junta li van fer un present a la directora per la seva excel·lent feina durant la temporada i es «designà el futur matrimoni perquè en nom seu li fes l’ofrena».

Al butlletí prenia rellevància testimonial la crònica d’Esther Martells d’Estañol del Curs Internacional de Direcció Coral i Pedagogia Musical realitzat a Cervera el mes d’agost. Un curs que organitza anualment l’Orfeó Lleidatà i al qual la mestra directora de l’Orfeó Badaloní havia assistit des de feia uns anys. Enguany hi havien participat 150 cursetistes amb direcció de Lluís Virgili (la iniciativa dels cursos de direcció coral havia sorgit el 1964, inspirant-se en l’experiència francesa dels A Coeur Joie, entomada al país per Oriol Martorell, Lluís Virgili i Leopold Massó). Explica les classes: de tècnica vocal amb el professor alemany Helmut Lips, molt amic de Catalunya; cant coral a la carta: cant espiritual negre o cançons populars, o cantates de Bach, Monteverdi…; direcció coral; expressió corporal; cant comunitari. Al curs assistí Martells i el sotsdirector i els mestres auxiliars de l’Orfeó Badaloní, Joan Ramon Vara, Lurdes Duñó i Jaume Arimont.

Precisament, Jaume Arimont signa l’article «La música i els infants», i sobre la secció Veus Alegres, formada per nens i nenes entre sis i dotze anys, s’anuncia que el proper curs començarà el dissabte 7 d’octubre; es recorda el primer aniversari del traspàs del mestre Francesc Solà; i s’anuncia l’inici d’assaigs de l’anella sardanista Catalunya Jove al local de l’Orfeó, els dimarts i divendres de nou a deu del vespre.

Respecte a les activitats celebrades, s’informa del triomf de l’equip d’escacs de l’Orfeó badaloní en el XVI Trofeu Oriol de Badalona; i de l’agenda propera: el dia 15 d’octubre s’inaugurarà la temporada teatral amb La tercera vegada, a càrrec del quadre escènic de l’entitat; el dia 29, la companyia Col·lectiu d’actors manresans representarà Els llits de Valldemossa; el dia 22, l’Esbart Sant Jordi, amb motiu del seu 27è aniversari, oferirà un recital de danses; i els dies 1 i 8 d’octubre, l’Esbart Sant Jordi es desplaçarà a Sabadell i al Poblenou.

En la secció «Vida de l’Orfeó» s’explicava l’enllaç matrimonial a l’església del Sant Crist de Canyet, el 28 de juliol, entre els joves cantaires de l’Orfeó Jordi Raventós i Estañol i M. Carme Serena i Puig.

El butlletí de novembre informava de la propera sortida a l’Espluga de Francolí el dia 12 de novembre, on actuaria la Massa Coral i l’Esbart Sant Jordi. Trobem d’interès ressaltar l’article «La família orfeònica», que incideix en uns fets que hem anat referenciant amb assiduïtat: la socialització que crea famílies, en un sentit real i també figurat pels nexes d’experiències compartides, i la transmissió familiar a l’entorn de l’entitat com a lloc d’esbarjo i formació. L’article fa referència al butlletí de setembre-octubre i a la ressenya del concert de fi de curs del 8 de juliol. La directora, gentilment, va anunciar que era el darrer concert per a un jove i una noia orfeonistes com a solters. Un fet gens inusual, conèixer parella a l’Orfeó: «Des de la fundació de l’entitat, i pel consuetudinari contacte en assaigs i activitat coral de l’Orfeó, posseïdors d’un ideal i sentiments mutus, les unions conjugals s’han així possibilitat». Les noves famílies han continuat i «han sostingut el tronc de l’arbre d’aixoplugament comunitari. Com el nostre Orfeó, succeint-se generativament, s’hi han format d’infants i continuat d’adolescents i d’adults. Hi ha pares, fills i néts, marits i mullers, germans…».

L’article «Recordant en Jordi Térmens i Valldeperas»,d’Antoni Mongay, fa referència a la defunció d’aquest soci històric.

A l’apartat de teatre, Antoni F. Gámiz realitzà la crònica de l’inici de la temporada a l’Orfeó amb l’obra La tercera vegada. Sobre l’actuació de l’Esbart Sant Jordi a la pista del Club Bàsquet Provençals, es publicà un article de Mossèn Josep M. Canals, rector de la parròquia del Sagrat Cor del Poblenou.

S’anunciaven participacions de la rifa de Nadal del núm. 35.404.

El butlletí informatiu de desembre obria amb l’article «Cantem el Nadal», en el qual es definien dos períodes anuals especialment musicals amb cançons populars i concerts molts sentits de l’Orfeó Badaloní: «Hi ha dos moments en què el poble, sense adonar-se’n, se sent músic, i aleshores brolla la cançó en el seu esperit: per Nadal i per Pasqua, és a dir, en les commemoracions de quan Jesús neix i de quan crist ressuscita».

El president, Josep M. Raventós, signà la crònica «Assemblea a Girona del Secretariat d’Orfeons de Catalunya». Comença explicant que ha estat la seva primera participació en una reunió del SOC (Secretariat d’Orfeons de Catalunya)- MCC (Moviment del Cant Coral). Qualifica l’experiència com un «dia de germanor formidable i de magnífic ambient». Entrant en matèria identifica dues maneres de pensar i de fer referents a la pedagogia coral: «La primera tenia per idea bàsica cantar, cantar bé, nodrir-se de gent dominadora del solfeig i tots corejant empesos per la necessitat de cantar, prescindint del sentit de la cançó», i la segona tendència, «ensenyar a cantar bé i ensems fer Pàtria, ja que la música és un bé cultural a integrar dins el patrimoni espiritual del poble»,en la qual se situava l’Orfeó Badaloní. El fet va ser que en la segona votació per definir l’equip de treball, «era eliminat de la reelecció, inexplicablement, un home, Oriol Martorell, que durant dinou anys ho havia donat tot pel moviment coral a Catalunya, al qual s’havia lliurat en cos i ànima». El posicionament de l’Orfeó Badaloní és que «els orfeons foren creats per cantar i fer Pàtria; nosaltres ho hem entès així: estimem la música, el cant i Catalunya».

Es publicava l’article «Evocant l’anada a l’Espluga de Francolí»,sortida del 12 de novembre, on al Casal de Cultura hi actuà la Massa Coral i l’Esbart Sant Jordi. Juntament amb un bon nucli d’acompanyants realitzaren després un àpat de germanor.

Amb motiu del concert de Santa Cecília, actuaren les Veus Alegres, «que porten a cap la Lurdes Duñó i en Jaume Arimont, en el qual participen un bon estol d’infants», el grup Vora Mar, i la Massa Coral, que estrenà Matona mia cara de Lassus, amb gran direcció d’Esther Martells. A continuació li fou lliurada una placa commemorativa dels vint-i-cinc anys com a orfeonista a Felip Pera, que li va entregar la seva filla, i també orfeonista, Mireia Pera.

L’activitat teatral recollia la representació de l’obra Els llits de Valldemossa a càrrec del Col·lectiu d’Actors Manresans, al local, el 29 d’octubre. De l’agenda de desembre s’anotava l’actuació de la Rondalla de Badalona i de Quim Soler i Jordi Roca, el dia 3; un concert de l’Orfeó Badaloní a l’entitat, patrocinat pel Col·legi Sant Andreu, el dia 6; l’obra Les noces de Fígaro, el dia 10; actuació de l’Orfeó Badaloní al restaurant Miramar per la Festa Literària de Santa Llúcia, el dia 11; concert de l’Orfeó Badaloní a la parròquia de Sant Francesc de Sabadell, el dia 16; concert nadalenc de l’Orfeó, el dia 17; concert de l’Orfeó Badaloní a la parròquia de Santa Maria a benefici d’Aspanin (Associació pro persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies); concert de l’Orfeó Badaloní i missa del gall a la parròquia de Sant Josep, el dia 24; Els Pastorets, pel grup de teatre de l’entitat, el dia 26; vetlla de Cap d’Any a l’estatge social.

1979

El butlletí informatiu de gener obria amb l’article «Consciència musical», del president Josep M. Raventós, en què donava la benvinguda i acollida a l’Orquestra de Flautes Dolces Musicus, amb deu anys d’activitat continuada. Un article a l’interior d’Enric Ribó explicava la trajectòria de l’orquestra sota la batuta de Francesc Vilasís. En referència als espectacles a l’entitat, cal destacar l’actuació del cantant Quim Solé, acompanyat per Jordi Roca i la Rondalla Badalona, el 6 de desembre; la representació de Les noces de Fígaro pel grup Piccolo del Centre Parroquial de Sant Josep, el 10 de desembre. S’informava que el 17 de desembre havia tingut lloc a l’entitat una reunió d’un grup de socis joves per tal de crear una nova secció juvenil, que organitzaria excursions, visites a museus, jocs, concursos… Respecte a les informacions socials, el butlletí informava de la defunció el 9 de desembre passat del soci Joan Utesà i Batlle, «complidor de les nostres tradicions, dedicà la seva vida a mantenir la flama de la justícia i llibertat catalanes».

El butlletí de març obria amb l’escrit de la junta «Acte de simpatia a Joaquim Grífol i Puig», destacant la seva tasca al capdavant de l’entitat durant onze anys (des de l’11 de juny de 1967), i també com a director escènic des de l’any 1962. L’acte de simpatia, s’explicava, seria una vetllada a l’Orfeó en la qual li seria lliurada l’ensenya de l’entitat, el 4 de març, «i que el qualifica com a President de Mèrit de l’Entitat segons acord pres en l’Assemblea General de socis, celebrada el dia 2 d’abril de 1978».

A continuació va publicar-se un article en el qual s’explicava una convocatòria a les entitats, entre les quals l’Orfeó Badaloní, realitzada pel mestre Joan Pich Santasusana al Museu Municipal, per proposar un homenatge al que fou excel·lent violinista Joan Oriol I Ferrer. Va acordar-se que se celebraria el 14 de març al Museu. El mateix Joaquim Grífol signava un article dedicat a les actuacions de l’actriu Mercè Bruquetas, Premi Margarida Xirgu, a l’Orfeó els dies 28 de gener i 3 de febrer, amb l’obra Mercè dels uns, Mercè dels altres, original de Carles Valls. La narració «d’uns fets ocorreguts d’uns temps i anys, que els que som grandets visquérem i sofrírem i resistírem, des del 29 fins a l’actualitat». Un període convuls, d’estats d’ànim i de sentiments, «allò que tots portem a dintre: catalanitat, civisme, goig de servir el pròxim i ganes d’estimar i d’ésser estimats». El 25 de febrer va representar-se a la sala social pel grup de teatre el musical El retaule del flautista, amb direcció de Josep M. Pujol.

Al butlletí d’abril, Joaquim Grífol dedicava l’article «Gràcies amics»a l’acte de simpatia que li havia dedicat l’entitat. A la vetllada del dia 4 de març hi actuaren l’Esbart Sant Jordi, el grup de teatre va representar Els Jocs Florals de Camprosa i la Massa Coral interpretà sis cançons. La junta obsequià la senyora Grífol amb una panera de flors, i seguidament el president Josep M. Raventós posà a Joaquim Grífol l’ensenya d’or i plata de l’entitat, i el nomenà president de mèrit, segons acord de l’assemblea del 2 d’abril de 1978.

Dels actes passats, s’informava de la presentació a l’entitat de la Coral Algheiade Badalona, dirigida per Montserrat Pi, l’11 de març. Es publicà l’article «Els mil concerts de la Coral Sant Jordi»; i, corresponent a l’agenda d’activitats d’abril, es feia difusió d’una sortida organitzada a La Passió d’Esparreguera, el dia 1; l’actuació de l’Esbart Sant Jordi a la Residència Roca i Pi, el matí del dia 8, i a la tarda, la representació de l’obra No totes les flors són de plàstic; el concert de la Massa Coral i l’Orquestra de Flautes Dolces Musicus al monestir de la Divina Providència, celebrant Sant Jordi, el 21 d’abril; la trobada d’esbarts al Parc de la Ciutadella amb motiu de la celebració de l’Homenatge Nacional a la Sardana, el dia 22; el concert de la Massa Coral al Círcol Catòlic amb motiu de la Diada de la Sardana i en homenatge al mestre Antoni Botey, el dia 28; el concert al seminari menor de La Conreria en celebració de l’Hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes, al matí del dia 29, i a la tarda Showtitulat Aquí Ràdio Macuto, amb motiu del comiat dels joves quintos. Per la seva part, els nois i noies de l’Orfeó organitzaven una esquiada a Núria i una animada festa de carnestoltes, i s’informava que estava en marxa com a activitat el ping-pong al local social.

El butlletí informatiu de maig va publicar el contingut de la reunió general de socis del 25 de març; el recull d’activitats era força nombrós: actuacions del cicle nadalenc, el 14 de març, al Museu Municipal, homenatge pòstum al virtuós violinista Joan Oriol i Ferrer; el 18 de març va representar-se de nou l’obra El retaule del flautista, també al Museu; 24 de març, actuació coral a les escoles Sant Jordi de Pineda de Mar responent a la invitació de l’Orfeó Monteverdi; 31 de març actuació coral a l’església de Montgat; un concert de la Massa Coral i l’Orquestra de Flautes Dolces Musicus, i els solistes Esteve Oliveras, Victòria Freixa, Rosa M. Estañol i Esperança Asensio, al monestir de la Divina Providència el 21 d’abril, celebrant Sant Jordi, i finalitzant el concert amb Els Segadors, «corejat per actuants i públic». L’any 1978 es nomenà president de mèrit Joaquim Grífol, coincidint amb la diada de Santa Cecília, es lliurà una placa a Felip Pera pels seus vint-i-cinc anys d’orfeonista, i el 28 de maig als components del grup de teatre Josep M. Raventós, Josep Duatis i Martí Torrents també pels seus vint-i-cinc anys a la secció; durant l’acte es representà tot un clàssic a l’entitat, Don Gonzalo o l’orgull del gec. La memòria d’actes era molt extensa: divuit actuacions de l’Esbart Sant Jordi, també un grup juvenil de l’esbart organitzà diversos actes, la secció de teatre representà catorze obres al local i dues al Museu, diverses actuacions de les Veus Alegres i la Coral Vora Mar, i vint-i-quatre de la Massa Coral (en què destacaven la gala a benefici d’ASPANIN, pro Càrites, la Festa Literària de lliurament dels premis de Santa Llúcia a Badalona, l’homenatge a Joaquim Grífol, l’homenatge a Joan Oriol, als setanta-cinc anys dels Maristes a Badalona…).

L’Orfeó Badaloní va ampliar el seu marc d’activitats de primavera col·laborant en les Festes de Maig organitzades per la Taula de Cultura, on hi participava. Eren les primeres en democràcia. El conjunt d’activitats de l’Orfeó el mes de maig va començar el dia 1 amb la representació de la reeixida obra El retaule del flautista a la Cooperativa La Moral; va seguir el dia 5 un concert al col·legi Lestonnac, al barri de Sant Roc; el dia 6, una cercavila per la ciutat amb l’Esbart Sant Jordi, al matí, i un concert per l’orquestra de cambra Amics dels Clàssics,amb direcció del mestre Joan Palet; el dia 11, Sant Anastasi, concert de la Massa Coral al barri del Sant Crist, a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat; dia 13, ballada d’esbarts a la plaça de la Constitució; el dia 20, el grup de teatre El tramviade Mataró presentaria a la sala social Retaule d’un impossible diàleg, original d’Oriol Vergés; i el dia 27, una vetllada artisticomusical, durant la qual es nomenaria soci de mèrit a Tomàs Barri.

S’anunciaven també les sortides a La Passió d’Esparreguera; i el 29 i 30 de setembre, una excursió a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà.

El diumenge 27 de maig, a les sis de la tarda, es realitzà un acte de simpatia a Tomàs Barri i Abat, amb del nomenament com a soci de mèrit de l’Orfeó Badaloní. El títol del festival era Moments nostres, amb la participació de Veus Alegres, Grup Instrumental, Grup de Teatre, Esbart Sant Jordi, i els músics Quim Solé i Jordi Roca.

A l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó hem documentat una imatge del grup escènic interpretant El retaule del flautista el 19 de juny, en què es reconeix, en primer pla, Josep Duatis, Jordi Raventós i Carles Raventós.

El butlletí de juliol-agost publicà com s article d’obertura la crònica de «La Tercera Trobada d’Orfeons del Maresme». Un espai de sociabilitat, cooperació i contacte reconfortant entre entitats que va tenir lloc el diumenge 10 de juny. Si bé l’organització fou reeixida, «el que no ens va acabar de convèncer fou la poca convivència entre cantaires de diferents orfeons i per això caldria parar atenció a la part musical o coral i més quan es pot comptar amb un mestre com l’Oriol Martorell, avui figura senyera del cant coral a Catalunya». L’Orfeó Badaloní, dirigit per Esther Martells, interpretà entre el seu repertori Maitona mia cara, i acabà l’actuació amb Els Segadors.

A l’article «Moments nostres» es feia la crònica de l’acte de simpatia a Tomàs Barri i Abat amb motiu del seu nomenament com a soci de mèrit de l’entitat, el 27 de maig. A la vetllada actuaren les Veus Alegres dirigides per Jaume Arimont. El grup instrumental, dirigit per Mireia Pera, Maria Carme Sebastià (ens explica que havia entrat a l’Orfeó als onze anys de la mà d’un familiar adult i havia format part de la Massa Coral i de l’Esbart) i Jaume Arimont interpretà quatre melodies. Seguidament actuà el Quartet de Flautes (que es lluí en tres interpretacions a càrrec de Mireia Pera, David Estañol i Jaume Arimont); Lurdes Duñó al cel·lo i Jaume Arimont al piano interpretaren Elegia i Cant íntim del mestre J. Pich Santasusana; una Aria de Pergolessii Cançó de Maria de Lamotte de Grignon. El grup de teatre representà la comèdia vuitcentista Cebes al camp de Joaquim Roig; a la part final actuà l’Esbart Sant Jordi. El president va fer ofrena de l’acte al senyor Barri, que per raons d’edat no hi pogué assistir (se li faria un acte privat).

El 14 de juny es representà fora de la ciutat, a Terrassa, El retaule del flautista, musical d’èxit de l’Orfeó.

S’anunciava per al dissabte 14 de juliol, en el Concert de Fi de Curs, un acte de simpatia a Martí Brió i Vidal amb motiu del seu nomenament com a soci de mèrit de l’entitat. Com veiem, arribava una època que generacionalment hi havia un relleu i s’homenatjava els impulsors de l’etapa anterior.

Ressenyant activitats, l’Orfeó actuà a l’església de Sant Joan de Montgat, corresponent a la Festa Major de la veïna població, dirigits per Esther Martells i auxiliada pels seus ajudants Lurdes Dunyó i Jaume Arimont, i amb els solistes Maria Rosa Estañol, Victòria Freixa, Esperança Asensio, Joan Biel, Agustí Segura, Carles Estañol i Esteve Oliveres. L’Esbart Sant Jordi, dirigit per Ramon Batalla, actuà en un recital de dansa a Santa Coloma de Gramenet, i l’endemà amb motiu de l’Exposició de les Cireres i acompanyats de la Cobla Els Montgrins van donar un recital de dansa a Sant Climent de Llobregat; el dia de Sant Joan a la tarda actuaren a la Festa Major de Montgat. El 17 de juny actuà el grup de teatre Xafecdel Centre Excursionista de Gràcia amb l’obra de Josep M. Benet La nau.

A l’apartat social de «Naixements» prenia rellevància la filla d’Esteve Oliveres, tenor solista, amb Maria Taberner, el cinquè infant del matrimoni.

M. Carme Sebastià, mestre de les Veus Alegres, recorda que l’Orfeó va subvencionar un curs d’estiu formatiu a les Cantarelles d’Estiu a Tírvia, al Pallars Sobirà, organitzades per l’Orfeó Lleidatà, per viure una experiència que els permetia gaudir de la natura, «les vaques de l’indret esmorzaven amb nosaltres», conèixer el país, conviure i estimar la música.

La Massa Coral va actuar a les renovades Festes de la Mercè de Barcelona (com abans a Badalona, les primeres en democràcia), al Mercat del Born, el 20 de setembre. L’Orfeó Badaloní demostrava així que sempre era al costat de la cultura.

El butlletí de novembre informà de la recent visita «a la Catalunya-nord», en concret a Prada de Conflent, al monestir de Sant Miquel de Cuixà i a Vernet les Bains, els dies 29 i 30 de setembre. L’expedició mobilitzà 240 persones i es convertí en tot un esdeveniment cultural i social badaloní que Revista de Badalona va cobrir a l’edició del 6 d’octubre. Prada era una població coneguda pels concerts anuals que Pau Casals hi celebrava i localitat d’exili i defunció del mestre Pompeu Fabra. Ho indicava l’article del regidor de Cultura Joan Soler i Amigó: «A Prada, davant la tomba del nostre Pompeu Fabra (29-X-1979)»; i l’article «Fer Cultura»,signat per J. P. a Revista de Badalona (6-10-1979). Els expedicionaris llegiren unes poesies, «tal com El meu poble i jo de l’Espriu, A Pompeu Fabra, del badaloní Joan Soler i Petit», realitzaren una ofrena a la tomba on reposaven les despulles del mestre Fabra, amb sentits parlaments d’homenatge, entre els quals el del president de l’Orfeó, Josep M. Raventós, que diposità una corona de llorer:

Sou la veu de tot un poble,

que no viurà emmanillat.

Nostre crit és un crit noble,

sols demana llibertat.

El també exiliat i exalcalde cenetista Joan Manent assistí als actes de l’Orfeó Badaloní.

A la plaça central de Prada, la Massa Coral i l’Esbart Sant Jordi van actuar en un acte organitzat per l’Associació de Comerciants de la ciutat. Soparen i dormiren a Vernet les Bains. El matí de diumenge sortiren cap al monestir de Sant Miquel de Cuixà, assistiren a missa dels monjos i la Massa Coral va interpretar cants litúrgics, i actuà posteriorment, amb cançons catalanes sota la direcció d’Esther Martells, en què destacaren La cançó de la barca i El rossinyol. En els jardins del claustre, l’Esbart Sant Jordi, amb direcció de Ramon Batalla, va oferir una sèrie de balls populars també catalans. La darrera visita va ser a Perpinyà.

El butlletí informava del nou mestre de dansa: Ramon Batalla passava a ser assessor tècnic i prenia el seu relleu Josep M. Fuentes Ros, també de l’Esbart Català, de Barcelona, antic col·laborador de Batalla i de l’Esbart Sant Jordi.

També relacionat amb l’esbart principalment, es publicava l’article «Recordant Tomás Barri», recentment traspassat, soci de mèrit de l’Orfeó per la seva entrega per impulsar i presidir l’Esbart Sant Jordi, presentat en societat inicialment com Grup Folklòric Sant Jordiel 28 d’octubre de 1951, i que assolí un gran èxit per les danses interpretades així com pel ric i variat vestuari, sufragat per gentilesa de Barri. Va mantenir la presidència fins al seu trasllat de residència a Barcelona, tot i que mai deixà de tenir contacte amb l’Esbart Sant Jordi.

El butlletí informà també de la celebració del festival Ronda d’esbart a Badalona al Pavelló de La Plana el dia 14 d’octubre, organitzat per l’Orfeó Badaloní, la Taula de Cultura (sorgida a nivell de partits i entitats en el període de la Transició, abans de les primeres eleccions municipals democràtiques d’abril del 1979) i la col·laboració de l’Ajuntament de Badalona, amb el suport de ‘La Caixa’. Hi actuaren quatre esbarts acompanyant l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó: l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, el de l’Orfeó de Sants, Albada del Círcol Catòlic i Badalona del Museu de Badalona, amb música de la Cobla Badalona i direcció del mestre Jordi Núñez.

De l’agenda d’actes es ressaltava la notícia transcrita de Revista de Badalona a l’edició del 13 d’octubre, del concert del Quartet Scherzo al local de l’Orfeó. Tanmateix, la crònica esmentà la baixa assistència al local del carrer Lleó per escoltar la soprano Maria Dolors Martí, la mezzo Cloti Miró, el tenor Carles Prat i el baríton Jordi Antonín. Davant dels aplaudiments obsequiaren amb Josuè va conquerir Jericó, espiritual negre, i la Cançó de bressol de Brahms.

Les activitats del mes eren moltes i variades: sortida a Santa Maria de l’Estany, el 4 de novembre; un recital d’orgue, el dia 9; teatre amb el grup Arlequí de Manresa amb l’obra L’home i les armes, de Bernard Shaw, dins del Cinquè Pla d’Acció cultural de ‘La Caixa’; sessió de cinema amb El món de Pau Casals i transparències de la sortida a Prada, el dia 17; exposició de fotografies de la sortida a Prada i Sant Miquel de Cuixà, el dia 18; la representació teatral del grup de l’entitat Caviar o llenties al Museu Municipal, el mateix dia 18 a la tarda; la Festa del cantaire, amb l’actuació de la Massa Coral, duos, quartets i solistes, el dia 23 al local social; el concert de Santa Cecília amb la Massa Coral i l’Orquestra de Flautes Dolces Musicus, al monestir de la Divina Providència, el dia 25. Com també tot un conjunt d’activitats del grup Esplai Bresc, amb assaigs de les Veus Alegres, l’esbart, l’obra de Nadal i sortides al Museu Naval i al Castell de Burriac.

El 9 de desembre a l’Orfeó, a dos quarts de set de la tarda, va celebrar-se un Festival de Dansa Catalana amb motiu del XXVIII Aniversari de l’Esbart Sant Jordi i la presentació de l’Esbart Infantil. Els mestres eren Lourdes Cartró i Joan M. Fuentes, el vestuari estava realitzat per Victòria Freixa, i la direcció anava a càrrec de Josep M. Fuentes.

El butlletí de desembre obria amb el poema Nadal de Joan Salvat-Papasseit. S’informava que el Secretariat dels Orfeons de Catalunya, on es trobaven representades 123 entitats corals, entre elles l’Orfeó Badaloní, organitzà l’onzena Assemblea del Secretariat els dies 20 i 21 d’octubre a Sabadell, en el marc del 75è aniversari de l’Orfeó de Sabadell. A més d’aprovar la memòria, es va informar de la feina realitzada a la Federació Europea de Joves Corals (un organisme europeu de col·laboració nord enllà), una taula rodona sobre el Millorament tècnic del cant coral, una preocupació afegida a la ponència Formació del director i d’altres temes de millora del món coral. Entre els continguts hi havia un article dedicat al retorn de Pau Casals, al qui es tributaren diversos actes d’homenatge fins a ser enterrat al panteó familiar al Vendrell. També es publicaren poemes nadalencs de Joan Argenté, Grífol, Gual, Jaume Mas i Arenas, i Francesca Tramunts de Grífol.

La Massa Coral de l’Orfeó realitzà un concert amb la Cobla Ciutat de Girona en el 75è aniversari de la Cooperativa La Moral, el 10 de novembre. També s’afegia una extensa agenda d’actes de la Massa Coral, l’Esbart Sant Jordi i el grup Esplai Bresc.

Un tomb polític i social i els seus vaivens en democràcia

Arribats a aquest punt, és important posar de relleu el context del període polític anomenat la Transició pels seus efectes tectònics generals i singulars en la societat catalana, i de l’etapa en democràcia i autonòmica que arriba fins als nostres dies. La pulsió de la societat es reflectia en el dia a dia de les entitats com l’Orfeó Badaloní.

En termes generals hem de posar en consideració el significat del període actual fent una mirada prèvia a tot el nou-cents català: després de dècades de règims autoritaris, estats d’excepció, projectes polítics i socials antagònics i una fràgil experiència d’obertura reformista republicana, prenia forma una etapa històrica amb estabilitat democràtica, ampli consens social i econòmic, i d’autogovern.

En el marc de la Transició ens trobem en una situació amb diferents comtesses electorals i canvis polítics: des del Referèndum sobre el Projecte de Llei per a la Reforma Política del 1976, les primeres eleccions generals democràtiques a l’Estat el 1977, el retorn de Tarradellas com a president de la Generalitat a l’exili l’octubre del 1977, la Constitució espanyola del 1978, les eleccions municipals democràtiques de la primavera del 1979 (les darreres havien estat l’any 1934!). L’Estatut d’Autonomia de la tardor del 1979 i les primeres eleccions al Parlament català l’any 1980 ‒les primeres des del 1932!‒, guanyades per CiU, amb Jordi Pujol, que va governar la legislatura amb suport polític extern; l’intent de cop d’estat involucionista del 1981, i l’àmplia victòria electoral del PSOE de Felipe González a les eleccions generals del 1982. Un esdeveniment que alguns autors situen com a final de la Transició i de normalitat democràtica.

En clau local, el primer alcalde de la recuperada democràcia va ser Màrius Díaz Bielsa, del PSUC, entre el 1979 i el 1983; el segon alcalde, que encadenà diferents reeleccions, va ser Joan Blanch Rodríguez, del PSC, entre el 1983 i el 1999; posteriorment, Maite Arqué Ferrer, del PSC, entre el 1998 i el 2008; Jordi Serra, del PSC, entre el 2008 i el 2011. Trencant un predomini de governs municipals del PSC, Xavier García Albiol, del PP, va ser alcalde entre el 2011 i el 2015; Dolors Sabater Puig, de Guanyem Badalona, donant un tomb polític va ser-ho del 2015 al 2018; Àlex Pastor López, del PSC, fou l’alcalde entre el 2018 i el 2020; Aïda Llauradó Álvarez, de Badalona en Comú Podem, va ser alcaldessa interina el 2020, i de nou accedí a l’alcaldia Xavier García Albiol, del PP, l’any 2020.

En el marc de la política catalana, Jordi Pujol Soley va mantenir un ampli suport electoral que va situar-lo al capdavant del govern de la Generalitat de Catalunya durant vint-i-tres anys, des del 1980 fins al 2003 (el seu partit, CiU, va obtenir rèdit electoral i de poder amb una política de peix al cove negociant la governabilitat estatal a Madrid, com el famós Pacte del Majestic amb el PP), després hi accedí Pasqual Maragall (que havia estat un dels alcaldes de referència de Barcelona i el de les Olimpíades del 1992, encapçalant l’alternança política del tripartit PSC-ERC-ICV), Josep Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra. A Catalunya es dona un doble eix polític: entre dretes i esquerres, i el de caràcter nacional, que es mou entre el catalanisme-independentisme (aquesta darrera opció és la veritable protagonista en la darrera dècada) i l’espanyolisme-unitarisme.

Per la seva part, Felipe González va estar al capdavant del govern de l’Estat espanyol durant catorze anys (entre les seves reformes i modernització, pilotà l’ingrés de l’Estat a l’aleshores Comunitat Econòmica Europea i a l’OTAN; també hi hagué durant aquest període episodis foscos, com la guerra bruta dels GAL); Aznar, del Partit Popular, hi va estar vuit anys (va emprendre una liberalització econòmica amb privatitzacions i estirant les concessions de crèdits, una política forta que va portar a donar suport a la guerra d’Iraq i a la recentralització estatal); posteriorment s’han alternat en el poder Zapatero (PSOE), Rajoy (PP) i Pedro Sánchez (PSOE).

El sentit de l’evolució dels factors polítics, econòmics i socials ha portat els darrers anys, però, fortes tensions internes a l’Estat, entre les quals la de l’encaix territorial de les nacions històriques (ben aviat la Ley Orgánica de Armonización Autonómica del 1982, tot i quedar invalidada pel Tribunal Constitucional en 14 dels 38 articles, va evidenciar l’embat de l’Estat per envair les disposicions normatives de les comunitats tot i ser exclusives).

Així podem situar la confluència d’almenys sis crisis de gran calat que estem experimentant: els reptes de la identitat nacional i de l’autogovern davant de l’embat recentralitzador de l’Estat; els durs efectes socials i en l’estat del benestar de la profunda crisi econòmica iniciada el 2008; la corrupció sistèmica amb diferents trames i que ha afectat el mateix cap de l’Estat i la seva família. També l’estratègia conservadora de judicialitzar la política i el reduccionisme de la voluntat de diàleg polític, cedint el protagonisme als càlculs electorals, la confrontació i el populisme d’arrel anticatalanista; l’evident regressió dels drets i les llibertats fonamentals (arreu dels països), i el moviment específic a Catalunya de denúncia del dèficit fiscal, de reclamació del dret a decidir, amb les consultes sobiranistes i el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, amb la repressió i les agressions per part dels aparells de l’Estat, les reaccions polítiques dels representants polítics catalans i els de l’Estat, l’exili i l’empresonament de líders civils i polítics independentistes. Afegint-se un paper ben galdós tant del rei emèrit, en el seu regnat i després de l’abdicació, amb investigacions judicials per corrupció i la fugida de l’Estat, com el vigent, especialment a partir dels fets d’octubre a Catalunya. Un conjunt de circumstàncies que han generat situacions crítiques com mai abans en el règim constitucional del 1978.

Fet aquest parèntesi per situar-nos en les coordenades i en els ítems del període, entrem a fons en la crònica del món associatiu i, en concret, de la trajectòria cívica i cultural de l’Orfeó Badaloní. En una societat també canviant, més oberta i liberal, amb major benestar i possibilitats de tot tipus (educatives, culturals, de lleure formal i informal…), d’eclosió de la joventut, del temps lliure i de l’esport popular, també de crisi econòmica, moral i ètica, d’excessos i de societat de consum.

Com obria els concerts el grup de rock badaloní Telegrama: «Bienvenidos al mundo moderno!»(un esperit inquiet com, a la seva manera, el grup Estrop parlava de «la nostra música moderna»).

Cronologia

1980

El butlletí informatiu de gener-febrer tenia com a portada, sota les lletres artístiques del nom de l’entitat amb les quatre barres, una bonica il·lustració d’uns cantaires amb el lema Qui canta estima. S’anunciava un curset d’iniciació a la direcció organitzat per l’Orfeó i amb col·laboració de l’Ajuntament de Badalona, a càrrec de la professora Maria Blasco. Fins al moment hi havia divuit persones apuntades de l’entitat i participants del Maresme. S’informava de la donació per part de la senyora Pilar Viladesau, vídua de Tomàs Barri (soci de mèrit), traspassat el 28 de setembre de 1979, dels deu volums del Diccionari Català-Valencià-Balear i de set volums del Diccionari Enciclopèdic Popular. Entre el contingut del butlletí es publicà el poema Puntejant de Joaquim Grífol, guardonat en els Segons Jocs Florals de la Vellesa, celebrats al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, el novembre del 1979. Veiem el darrer paràgraf prou representatiu del to, l’estil i el contingut:

I jo que crec en Déu i la Sardana.

Com dos pilars del meu orgull i arrel…

Deixeu-me entrar dintre la gran rotllana

si puntejant-la puc seguir l’Estel

de la meva Pàtria profanada

però sempre viva i amb profund anhel

de veure’s un bell jorn alliberada

als ulls de Déu i enmig del blau del cel…

Es reproduïa també un article de Revista de Badalona publicat el 12 de desembre anterior, sobre el concert de Santa Cecília de la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní, dirigida per la directora Esther Martells, el 25 de novembre en el monestir de la Divina Providència. La segona part, la Massa Coral estigué acompanyada de l’Orquestra de Flautes Dolces Musicus. L’article també recollia que «seguint la tasca de portar concerts arreu de Badalona, la massa coral de l’Orfeó Badaloní, el divendres a la nit, va actuar a la parròquia de Sant Pau, amb motiu del XIVè aniversari de la fundació de la mateixa». La direcció de Martells i la Massa Coral van ser molt aplaudides pel públic assistent, entre el qual hi havia el bisbe auxiliar de Barcelona, mossèn Daumau, en aquesta parròquia de Llefià. L’article informa finalment que «l’Orfeó Badaloní, té dotze concerts en perspectiva a dur per tot Badalona, amb el suport de ‘La Caixa’».

El butlletí feia també una sèrie de cròniques breus dels concerts nadalencs de l’Orfeó celebrats: la nit de dijous 20 de desembre a l’entitat, va haver-hi un concert nadalenc de l’Associació de Pares del Col·legi Sant Andreu; el dissabte 22 a la nit, el concert va ser a l’església de Santa Maria; dilluns 24, l’Orfeó actuà a la parròquia de Sant Joan de Montgat, amb cançons nadalenques i motets a l’hora de la missa del gall; el matí del diumenge 30, el darrer concert de l’any va tenir lloc a la parròquia de Nostra Dona de Montserrat. Ja corresponents al nou any: la nit del 4 de gener va celebrar-se a l’entitat el concert nadalenc propi dedicat als associats i simpatitzants; la nit del dia 12, la Massa Coral actuà al monestir de la Divina Providència; la tarda del dia 13, com era tradicional, l’Orfeó cantà a la parròquia de Sant Josep; la nit del dia 18 es visità el Col·legi Lestonnac, del barri de Sant Roc: «l’assistència aplaudí molt, tot i no omplir l’espaiós local»; l’endemà a la nit, dia 19, es repetí el concert de nadales a la parròquia de Sant Pau de Llefià: «tampoc s’omplí l’església del tot, però els assistents aplaudiren molt»; al migdia del dia 20, l’Orfeó va cantar a la parròquia de Sant Sebastià, a Pomar, amb un ple absolut. En el darrer paràgraf de les ressenyes dels concerts nadalencs es feia constar «el nostre agraïment pel suport que la Caixa de Pensions ‘La Caixa’ ha fet possible, mostrant el seu fervor i adhesió a la tasca cultural de la nostra entitat i a la ciutat de Badalona».

S’informava del Festival de Dansa corresponent al XXVIII aniversari de l’Esbart Sant Jordi, de l’Orfeó Badaloní, i en destacava l’execució de les danses La Cuadrilla, L’hereu Riera, La Morisca, Les Majorales, Farandola Provençal, La Cascabellada i Ball de la Corranda Alta. També aquesta festa va servir per presentar l’Esbart Infantil, que ballà L’Espunyolet, Contrapàs, Xinxina i El Patatuf. El vestuari va anar a cura de Victòria Freixa, la direcció de l’Esbart Infantil, de Lourdes Cartró, i la direcció general, de Josep M. Fuentes. Al final de la ballada el president de l’Orfeó, Josep M. Raventós, lliurà una placa a Ramon Batalla, director de l’esbart els darrers nou anys, que deixava el relleu per motius laborals a Josep M. Fuentes. El mateix programa va ser ballat a la parròquia de Sant Pau amb motiu de la celebració del XIV aniversari, el dissabte 8 de desembre; i el diumenge 23, l’esbart va oferir un recital de danses al Cor de Marina, l’antic estatge de l’entitat quan inicià la III etapa.

El dia de Nadal a la nit va tenir lloc al local de l’entitat la representació de Tot això, tot allò i el de més enllà; durant les festes es representaren Els Pastorets amb decorats exclusius a cura d’Antoni Márquez.

En el contingut, Miquel Lleonart dissertà a l’article «Un himne per les Balears»sobre el simbolisme adquirit per la cançó La Balanguera d’Amadeu Vives. Incorporava unes divertides il·lustracions de Cavall Fort; s’anunciava l’assemblea general del proper 9 de març; l’agenda de gener i febrer de la Massa Coral, l’Esbart Sant Jordi i l’Infantil, i la secció de teatre de l’Orfeó, i també del grup Esplai Bresc. A la secció «Els que ens deixen…» s’informava del traspàs del consoci Joan Plana i Gibert, industrial impressor badaloní.

El butlletí de març incorporà diverses col·laboracions, com «Educació Musical de l’Infant (o sigui de l’home)», de J.G.P., un altre article sobre «Folklore català. La Dansa» signat com Esbart Sant Jordi; la reproducció a «Arrels d’ahir»del concert del 2 de gener de 1949, dirigit pel mestre Solà, al Cinema Nou; l’article «Benvingut Carnaval», dedicat a la festa juvenil celebrada la nit del 16 de febrer i la de l’Esplai Bresc a la tarda; l’article «Per la Història de l’Orfeó» d’Antoni Ballesteros, que recordava quan va tornar-se a publicar el butlletí de l’entitat en la III època, la incorporació de la llengua catalana i els certàmens literaris de l’Orfeó.

Respecte a les activitats realitzades, pren relleu el cap de setmana a Sant Cugat, una nova experiència que reforçava els llaços interns entre la Massa Coral, la seva millor formació i la malla col·laborativa que fomentava el Secretariat d’Orfeons de Catalunya. Així, el cap de setmana del 9 al 10 de febrer, la Massa Coral realitzà una estada de treball i convivència a Sant Cugat, al pavelló del convent Lestonnac. Com a cloenda de la tanda de concerts nadalenc organitzats per la Caixa de Pensions ‘La Caixa’, la nit del 25 de gener, a la parròquia de Sant Adrià, actuà la Massa Coral de l’Orfeó, «cantant el Nadal arreu del món», sota la direcció d’Esther Martells. L’Esbart Sant Jordi, per la seva part, actuà al Col·legi Lestonnac de Badalona el 17 de febrer al migdia, amb direcció de Josep M. Fuentes i vestuari de Victòria Freixa.

A l’agenda d’actes de març trobem com a novetat el grup Pierrot de l’entitat, que representaria a la pròpia sala Una dona és per un rei; i de l’Esplai Bresc, una excursió dels grups a Sebes (Tarragona).

Com havíem assenyalat en el capítol III, a partir del 5 de març de 1980 tornem a disposar d’actes de la junta directiva consultables (la darrera era del 6 de juliol de 1974, amb el president Grífol). Ara les actes eren redactades en llengua catalana, com en la història de l’Orfeó Badaloní abans del 1939.

El butlletí d’abril reprodueix en portada dues fotografies de fragments de la porta de bronze de la capella del Sagrament de Montserrat (situades en una capelleta al cambril de la Moreneta, juntament amb una imatge del mític cavaller Sant Jordi, obra de Vallmitjana), amb versos d’Espriu en forma de pregària. El poema musicat per Francesc Vila el popularitzaren nombroses corals, com un himne en defensa de la pau i de la llengua catalana.

Es publicava la constitució de la nova junta escollida en l’assemblea general del 9 de març (a l’arxiu de l’Orfeó hem documentat una carta comunicant-ho al Govern Civil, on s’esmentava també l’assistència de 41 socis). La junta constituïda era la següent: Josep M. Raventós Taxonera (president), Isidre Jacas Brach (vicepresident), Jordi Raventós Estañol (secretari), Felip Pera Resano (vicesecretari), Carles Estañol Fantoba (tresorer), Joan Biel Morcillo (comptador), M. Rosa Estañol Fantoba (arxivera), Josep M. Pujol Sánchez (relacions públiques), Esther Martells Borràs (directora), Joan Ramon Vara Antonino (sotsdirector), Victòria Freixa Agustí (vocal cantaire), Agustí Segura Gómez (vocal cantaire), Anna Maria Vives (vocal de teatre), Albert Abellan Estañol (vocal d’esbart), Ramon Raventós Taxonera (vocal d’escacs), i vocals: Ramon Amat Plana i Carles Raventós Estañol. A continuació s’inseria l’extensa memòria de l’exercici 1979-1980. Del conjunt d’activitats i experiències podem destacar la celebració el 24 de juliol de 1979 d’un concert de la Massa Coral en el qual es nomenà soci de mèrit a Martí Brió i Vidal, el cantaire més antic de l’Orfeó; l’elaboració d’un Reglament de Règim Interior per a les seccions, així com uns nous Estatuts; el relleu per motius laborals de Ramon Batalla en la direcció de l’esbart, que deixà en mans de Josep M. Fuentes (es dedicà a Batalla un acte de simpatia el 9 de desembre en el qual es presentà l’Esbart Infantil, dirigit per Lourdes Cartró); també cal assenyalar la formació del grup d’Esplai Bresc, dedicat als més petits, amb sortides, excursions, jocs, festes…, fet que posava de relleu que l’Orfeó es trobava en correspondència amb la pulsió de la societat, posant en valor el lleure infantil i juvenil. En la formació del Consell Municipal de Cultura, que, en certa manera, recollia l’esperit participatiu de la Taula de Cultura de l’etapa predemocràtica, hi participaven Josep M. Raventós, Josep M. Pujol, com a portaveu de teatre, i Albert Abellan, com a portaveu de la dansa a la ciutat. Així, l’Orfeó Badaloní va col·laborar en les Festes de Maig organitzades pel Consell de Cultura de l’Ajuntament: el dia 6, en una cercavila i el dia 13 en una ballada d’esbarts a la Plaça de la Constitució. Amb organització conjunta de l’Ajuntament i l’Orfeó, s’organitzà un Festival de Cant Coral al Parc de Ca l’Arnús al setembre; el 22 de desembre, les Veus Alegres i el grup Esplai Bresc de l’Orfeó cantaren nadales davant del pessebre a la Plaça de la Vila; el 5 de gener, el grup de teatre i l’esbart participaren en la cavalcada de Reis en una carrossa engalanada per a l’ocasió. A nivell social, un fet molt destacable va ser la sortida el 29 i 30 de setembre a Sant Miquel de Cuixà i a Prada. Es poden resseguir els concerts de la Massa Coral (trenta-un concerts) i les actuacions de l’esbart (disset representacions, destacant-ne el XXVIII aniversari de la seva fundació i un festival el 27 de gener de 1980 a l’entitat; també col·laborà en set ocasions amb el grup de teatre de l’entitat), com el concert de la Massa Coral amb la Cobla Ciutat de Girona per commemorar el 75è aniversari de la Cooperativa La Moral; una actuació a la Plaça del Rei de Barcelona en el 75è aniversari de l’Orfeó Gracienc. El grup de teatre realitzà dotze actuacions; també les Veus Alegres i la Coral Vora Mar, corresponents a la secció musical de l’Orfeó protagonitzaren diferents concerts.

El butlletí dedicà un article al concert de l’Orfeó Badaloní amb direcció d’Esther Martells al Saló d’Actes de la Tinència d’Alcaldia de Cultura a Sants, en un acte de germanor amb l’Orfeó Atlàntida, el 24 de febrer. Uns altres articles breus eren la crònica d’una ballada de l’Esbart Sant Jordi i el grup Infantil al local social el 9 de març; i d’una tarda musical a l’entitat, el 16 de març, amb les actuacions d’Antònia Carrillo, intèrpret a la guitarra, i Quim Solé i Jordi Roca. En la secció «Vida de l’Orfeó» s’anunciava que els consocis Jordi Raventós i Maria Carme Serena eren pares. Les activitats del mes recollien les del grup Esplai Bresc i les de la Massa Coral.

El butlletí de maig informava que l’Orfeó Badaloní, adherint-se als actes del Centenari de Josep M. Folch i Torres, havia incorporat en el repertori la composició de l’autor Sant Jordi triomfant. A la secció «Arrels d’ahir» es reproduïa la composició de la junta directiva el 9 de març de 1922 i que l’Orfeó «disposa ja d’un local social mercès al bon interès dels companys del Centre Catalanista Gent Nova, local que satisfà, de moment, les necessitats de l’Orfeó per a les seves classes i assaigs de conjunt».

Entre les activitats ressenyades hi havia un concert reeixit a Martorell el 12 d’abril; una sessió de tarda al local el 20 d’abril, amb una antologia de sarsuela per part de l’esbart; entre els canvis de vestuari Josep M. Pujol i Ramon Amat van oferir un recull d’acudits «com els millors showmans», i la darrera part va correspondre al Conjunt Xàfec, «un grup de quatre nois que interpretaren música d’avui amb regust d’ahir». També les activitats del grup d’escacs, i l’agenda de l’Orfeó i del grup Esplai Bresc.

El butlletí de juny tenia per portada una bonica il·lustració dedicada a la tradició de Sant Joan, nit de foc. Miquel Lleonart, en un article a l’interior, parlava del solstici d’estiu, de la Revolta dels Segadors del 1640, i de la poesia Els focs d’aquell Sant Joan, de Joan Maragall, «que és un cant abrandat a la germanor dels catalans i els fills d’Occitània i que el nostre primer mestre, l’Antoni Botey, va convertir en una coral que, ai! potser ningú ja no es recorda. Que bonic fora ara, sentir-la de nou, en aquests moments tan transcendentals per el nostre país, en que sembla haver arribat l’hora del despertar de les antigues nacionalitats». Es tractava del desenvolupament de l’Estat de les Autonomies, amb el marc del desplegament de l’Estatut a Catalunya, aprovat el 1979, l’arribada recent de Jordi Pujol (CiU) al govern de la Generalitat i la majoria nacionalista al Parlament (Heribert Barrera, d’ERC, accedí a la presidència de la cambra catalana).

Un article ressenyava la IV Trobada de Corals i Orfeons del Maresme (on hi participava tanmateix l’Orfeó Badaloní), que havia tingut lloc a Argentona el 18 de maig, amb molta més convivència i germanor entre orfeons. L’any vinent, el 1981, el cinquè Aplec correspondria a Badalona i l’Orfeó Badaloní l’organitzaria. D’altra banda, el concert de Sant Jordi de l’Orfeó al monestir de la Divina Providència, el 26 d’abril, dirigit per Esther Martells, fou tot un èxit, i el públic cantà també, invitat per la directora, El rossinyol, i, com a cloenda, Sant Jordi triomfant, dedicada al centenari de l’any de naixement de Folch i Torres. Prenia volada el concert del 3 de maig a la Cooperativa de Construcció El Hogaral barri de la Morera, amb motiu del XXV Aniversari, en què actuà l’Orfeó i l’Orquestra de Flautes Dolces Musicus. Hi havia espai per ressenyar l’actuació de l’Orfeó a Martorell el 12 d’abril; les de l’Esbart Sant Jordi al barri de Sistrells el 3 de maig, a les Festes de Maig l’11 de maig, al matí en el Cercaviles, organitzat juntament amb l’Esbart Albada, l’Esbart de Badalona i la Taula de Cultura, i a la tarda amb els altres esbarts en un acte per l’Associació de Veïns del Dalt de la Vila. En l’apartat «Els que ens deixen» s’anotava la defunció de Joaquim Gual i Barella que, amb la seva esposa Maria Gatell i Llosa, havien cantat de joves i havien tornat de grans a cantar a l’Orfeó.

En la reunió de la junta directiva del 2 de juliol, entre els temes tractats, prenia relleu que a conseqüència de la marxa d’alguns dels monitors de l’Esplai, els que quedaven no es veien amb cor de tirar endavant i, per tant, no podia continuar l’activitat. D’altra banda, la mestra directora Esther Martells, davant de la falta de nous cantaires, va insistir que havien de sortir de les seccions de l’Orfeó en comptes d’anar-los a buscar a fora.

El butlletí informatiu de juliol-agost incorporà a la portada el pentagrama amb les notes i la lletra de l’himne de l’entitat. Es publicà La cançó dels mariners de Ventura Gassol, un article de M. Cuixart Borbonet sobre l’Homenatge Pòstum al mestre Francesc Solà per part de l’Orfeó Badaloní amb la col·laboració dels Amics dels Clàssics de Barcelona, previst a l’església parroquial de Sant Josep, el 20 de juliol, a les nou del vespre. S’anunciava la sortida social, compaginant la cultura amb l’esplai, al Vendrell, el 28 de setembre. També es publicà una crònica de la sortida de convivència a Sant Cugat el 14-15 de juny. A les quatre de la tarda del primer dia van quedar davant del Museu per anar amb cotxes a Sant Cugat; a les quatre, «suposant que a n’aquesta hora, les cantaires-mestresses de casa, ja tindrien la feina enllestida», tot un clàssic patriarcal. L’allotjament va ser en una residència de monges, cantaren, ballaren sardanes i va haver-hi gresca a la nit per part dels més joves. El diumenge, després del treball i d’una visita al monestir de Sant Cugat, van fer un concert dedicat a les monges de la residència.

Dels actes realitzats prengueren importància tres concerts: a l’església de la Mare de Déu de Montserrat, per les festes del barri del Sant Crist, el 23 de maig; a l’església del Pilar del Masnou, organitzat per l’Associació del Personal de la Caixa de Pensions ‘La Caixa’, en col·laboració amb les Joventuts Musicals del Masnou, el 25 de maig; a l’església de Sant Antoni de Llefià en una actuació organitzada per la coordinadora de les Festes de Sant Antoni.

També, el 21 de juny, actuà al local la Coral Cantiga; i el dia de Sant Joan, al Parc de Can Solei, va tenir lloc la Mostra de Música Popular i Danses Típiques dels Països Catalans, en què actuà l’Orfeó Badaloní amb direcció d’Esther Martells i amb els solistes Victòria Freixa, Joan Biel i Agustí Segura. També actuà l’Esbart Sant Jordi amb direcció de Josep M. Fuentes i un vistós vestuari de Victòria Freixa, acompanyat per la Cobla Costa Daurada, i la festa finalitzà amb tres sardanes de la cobla, entre les quals fou molt aplaudida la de Joaquim Grífol Els pins de l’Aplec. El 22 de juny se celebrà una trobada d’Esbarts Infantils al local social amb la participació de l’Esbart Català de Dansaires, l’Esbart Dansaire de Sampedor i l’Esbart Infantil de l’Orfeó Badaloní; l’Esbart Sant Jordi actuà a les festes del barri de Sistrells, i la Massa Coral de l’Orfeó realitzà un concert a l’església de Sant Pere per la Festa Major de Montgat. La secció d’escacs de l’Orfeó va fer una trobada enfront del Club d’Escacs Londres-Llefià, amb motiu de les Festes del barri de Sant Joan de Llefià, el 22 de juny.

El butlletí incorporà l’article «Josep M. Folch i Torres: una vocació», de Joan Soler i Amigó, aleshores conseller de Cultura. Una crònica de teatre, de la representació per la secció teatral de l’obra de Folch i Torres L’anell meravellós, al local social el diumenge 29. Al final de la funció es va acomiadar l’actiu membre de la junta, Agustí Segura, per anar a complir el servei militar.

La secció «Els que ens deixen» informava dels traspassos dels consocis Joan Riera i Cortina, Jacint Utesà i Batlle i Xavier Vidal i Busquets.

El butlletí de desembre estava dedicat, com era tradicional en aquelles dates, al Nadal. L’inefable Joaquim Grífol publicava una poesia nadalenca; es reproduïen les partitures de cançons típiques com Fum, fum, fum, El dimoni escuat, El desembre congelat, La Mare de Déu; un article sobre el tió i el pessebre…

A l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó hem documentat una imatge del concert en homenatge al mestre Francesc Solà el 20 de juliol a la parròquia de Sant Josep, sota la direcció d’Esther Martells. Els homes vestits d’esmòquing i les dones amb brusa blanca i mocador blanc, i faldilla fosca llarga.

Hi havia una crònica del concert de la Massa Coral, l’Esbart Sant Jordi i l’Orquestra de Flautes Dolces (acompanyada de piano, guitarres i cel·lo) de l’Orfeó Badaloní amb motiu de la Festa de Santa Cecília, patrona de la música, el 22 de novembre al local social. Al principi de l’acte, la directora Esther Martells presentà els tretze nous cantaires que havien ingressat a la coral durant la temporada; i a l’intermedi el president feu obsequi a Carles Estañol d’una placa commemorativa del vint-i-cinquè aniversari del seu ingrés a la Massa Coral. També es publicà un article sobre el centenari del naixement del mestre Joan Llongueras, celebrat amb un concert al Palau de la Música promogut pel Secretariat d’Orfeons de Catalunya, el 23 de novembre, que finalitzà amb l’abrandada peça de l’autor Som catalans! (molt en la línia del Cant de guerra de l’exèrcit del Rhin, de Rouget de Lisle, més conegut posteriorment com La Marsellesa), corejada pels assistents:

Fills de la Pàtria! Ciutadans!

Germans fidels en pau i en guerra

S’és aixecat tota la terra

contra els traïdors, contra els tirans!

Som catalans!

La nostra Pàtria és Catalunya!

A nivell local, el butlletí informà d’una activitat original a la ciutat, Jocs de Ciutat, desenvolupada el diumenge 16 de novembre. Hi prengueren part catorze parelles i vint-i-vuit persones van fer de controladors, participant el jovent amb molt bon humor a les proves requerides, que els feien conèixer també la ciutat d’una forma divertida. Es publicà una ressenya de la representació del grup de teatre de l’obra Un senyor damunt d’un ruc, que inaugurava la temporada 1980-1981, i de la segona representació de L’anell misteriós de Folch i Torres; també dels concerts al local social de la soprano Lurdes Colomé i la pianista Maria Canela, i un altre, promocionat per l’Ajuntament i l’Orfeó, de l’orquestra de corda Solistes de Catalunya. L’agenda d’activitats recollí un conjunt de concerts nadalencs de l’Orfeó, a la parròquia de Sant Pau, a la Cooperativa El Hogar de la Morera, un festival de Nova Cançó, concerts a Argentona i Vilanova i la Geltrú, Els Pastorets…

1981

El butlletí de gener-febrer inserí a la secció «Arrels d’ahir», l’article «Paraules d’un President», signat per Joaquim Grífol, en què recorda una sortida a l’Empordà l’any 1959 i les paraules sentides del president de l’Orfeó, Enric Sabater: «Sí; estic molt content perquè us veig i estic entre vosaltres… i adolorit perquè sento l’angúnia de què el nostre Orfeó no vibra amb l’entusiasme que tindria que vibrar. Potser és que tots plegats no ens hem fet ben bé càrrec del què representa un Orfeó». Les seves paraules remetien a l’esperit cívic i el to paternalista dels inicis dels orfeons en l’època de la Renaixença cultural i també de tensions socials per les transformacions del país: «Aquells cantaires sentien la vocació del seu art i, sobretot, perquè sabien que ajudaven a una autèntica obra patriòtica; ajudaven a assegurar la pau i la germanor entre tots els catalans». Els temps havien canviat i seguien canviant, però el missatge romania intacte: «Sigueu apòstols de la cançó car en ella hi trobareu el goig de cantar els camins per a col·laborar a la gran obra de l’engrandiment del nostre País…».

S’inseria l’article «Compositors de casa nostra» de Miquel Lleonart, en el qual aprofundia en el valuós arxiu de partitures de l’entitat Badalona Sardanista de la qual formà part de la junta. Hi vindicava els estrets lligams entre la sardana i l’ideal orfeonista. Així l’Orfeó va promoure audicions de sardanes, i els mestres Botey, Salsas, Aymerich, Costa i Guillén en van compondre fent bones les paraules del mestre Enric Morera: «La sardana és dansa, himne i cançó».

Amb el títol «Els nostres concerts» s’explicaven les actuacions de l’Orfeó el mes de desembre a l’església de Sant Pau, a la Cooperativa El Hogar i a l’església de Lurdes, amb el suport anual de la Caixa de Pensions ‘La Caixa’. El dissabte 20 de desembre, la Massa Coral de l’Orfeó actuà a Argentona, responent a una convocatòria d’Acció Cultural de l’Associació del Personal de la Caixa de Pensions i la Coral Càntir d’Or; tanmateix, «el temple no es veié curull de gent com feia presumir l’escollit programa». El dia de Sant Esteve, l’Orfeó Badaloní actuà al Foment Vilanoví; i la sala social acollí el tradicional concert de Nadal de la Massa Coral dirigida per Esther Martells.

L’Esbart Sant Jordi i l’Esbart Infantil iniciaren la temporada 1980-1981 amb una ballada a la sala de l’entitat el 30 de novembre. La secció de teatre representà els tradicionals Pastorets, el diumenge 21 de desembre i el 4 de gener. La secció «Els que ens deixen…» d’aquest exemplar informava del traspàs de Francesc Niubó i Riera, Antoni Pascasi i Narcís Estañol i Mañé, que des dels set anys estava vinculat al cant orfeònic, en diferents orfeons i a l’Orfeó Badaloní, els darrers vint-i-cinc anys.

A la secció «Vida de l’Orfeó» s’informava d’una donació de 20.000 pessetes per la senyora Herminia Agostench; la secció d’escacs quedà campiona del seu grup de tercera categoria, passant a la categoria superior. Finalment s’anunciava el show Visca el sarau el dia 1 de febrer a les sis de la tarda.

L’Orfeó edità el pregó del 60è aniversari de l’entitat, 1921-1981, escrit pel conseller de Cultura de la ciutat, Joan Soler i Amigó, el 21 de març. La portada era un logo amb una clau de sol convertida en el número 60 damunt de quatre barres, com si fos un pentagrama (a la contraportada es reproduïa en dibuix la senyera de l’entitat entre dues fulles de llorer). El text de Soler, després de citar Maragall i posar en valor l’esperit de germanor i la trajectòria cívica de l’entitat badalonina en el marc del país, recorda els seus lligams familiars amb el primer president, Josep Martí i Amat, «que a casa li dèiem ‘el padrí’, per banda de mare, i amb el primer vice-president, en Francesc Soler i Badia, a qui sentia anomenar pel meu pare com ‘el tiet Paco’, dels bessons de Can Badia. Parent també del primer Mestre Director de la massa coral, l’Antoni Botey i Badia, per banda de pare i de mare alhora, del qual el meu pare fou el darrer deixeble». I feia un exercici de memòria històrica des de la «crida sonora i forta»dels mestres fundadors a finals del 1920, i les diferents etapes viscudes, superant sempre l’entitat als mals moments, amb una tasca important en la represa cultural de la catalanitat a la ciutat i al país. Finalment, Soler no s’està d’assenyalar unes referències al moment que es vivia el 1981: «Tant de bo no torni l’ombra d’una mena de bienni negre per a la nostra pàtria, si no quelcom pitjor», i és que feia poques setmanes, el 23 de febrer, hi havia hagut un intent frustrat de cop d’estat; també esmenta les lluites intestines en el primer govern municipal des del retorn de la democràcia a la ciutat encapçalat per Màrius Díaz (PSUC): «Que poc ha durat aquella voluntat unitària de reconstruir Catalunya, de refer Badalona, de retrobar-nos poble fent tots junts l’avenir, amb solidaritat i que aviat hem sucumbit a partidismes i picabaralles extenuants, eixorques i mesquines», i l’involucionisme de l’Estat de les autonomies amb la Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA): «Ara altra vegada de ponent torna a congriar-se un atemptat contra la personalitat col·lectiva de Catalunya, demagògicament servint-se del fals dilema ‘democràcia i Autonomies’».

El butlletí d’abril reproduïa en la portada el cartell El cant coral a Catalunya d’estil modernista, amb una escena de cant (es tractava de la portada del llibre de Pere Artís aparegut recentment). A l’interior s’anunciava per al divendres 24 d’abril, a les deu de la nit, la conferència a càrrec de Pere Artís i Benach El cant coral a Catalunya (1891-1979).

Publicava també la memòria de l’exercici 1980-1981, exposada pel secretari Jordi Raventós Estañol. Per començar, com a prèvia, informà del decés d’Assumpta Batlle, vídua de Ribó, «esposa del nostre benefactor i president honorari D. Francesc Ribó i Arabia». Entre el conjunt de notícies, l’Orfeó i l’Orquestra Amics dels Clàssics van fer un concert a l’església de Sant Josep el 20 de juliol, en homenatge al mestre Francesc Solà i Jordà, primer mestre director de la tercera etapa; la diada de germanor es realitzà a Sitges i El Vendrell el 28 de setembre; s’informava de la dissolució del grup Esplai Bresc el mes de setembre, a petició dels components per motius d’espai, horari i l’activitat, i seguien funcionant les seccions infantils; el 31 de desembre l’Orfeó col·laborà en l’organització, conjuntament amb l’Ajuntament i Revista de Badalona, de la presentació de les Joventuts Musicals a Badalona; s’estava bastint l’arxiu fotogràfic; s’havien adquirit vuit caps de nans… La secció d’escacs ascendí a segona divisió i participà en diferents torneigs i n’organitzà tres; l’Esbart Infantil realitzà tres actuacions; l’Esbart Sant Jordi actuà en onze ballades, en quatre ocasions col·laborà amb el grup de teatre (dues a Els Pastorets, dues en el show Visca el Sarau), també a la Cavalcada de Reis organitzada per l’Ajuntament, i organitzà uns jocs de ciutat; el grup de teatre portà a terme dotze representacions i col·laborà amb la Cavalcada, com també les Veus Alegres, que feren diferents actuacions, i la Massa Coral interpretà vint-i-nou concerts durant la temporada. L’entitat també havia organitzat tres caps de setmana a Sant Cugat del Vallès amb unes jornades de convivència i preparació orfeònica, el juny, l’octubre i el març. Una desena de cantaires nous s’havien incorporat a la Massa Coral, que arribava a la seixantena de veus dirigides per Esther Martells i els mestres auxiliars Jaume Arimont, designat sotsdirector, Lurdes Duñó i David Estañol.

En l’apartat de notícies s’indicava que en ocasió del pregó dels 60 anys de la fundació de l’Orfeó, «després de la magistral oració a càrrec del nostre consoci Joan de Déu Soler i Amigó, llicenciat en Pedagogia, autor d’una Història de Badalona i Conseller de Cultura del nostre Ajuntament», la Massa Coral interpretà Nord enllà per a homes sols, cançó sueca, amb adaptació catalana de Joan Soler i Amigó; Cançó de la rosa de mossèn Cinto amb música de Jaume Costa, mestre de l’Orfeó durant la segona època; Muntanyes del Canigó, popular catalana; El caçador i la pastoreta d’Antoni Botey, mestre fundador, i Som catalans del mestre Joan Llongueras, «que es repetí essent corejada pel públic assistent».

La secció teatral, amb motiu d’escaure’s el 50è aniversari de la mort de Santiago Rusiñol, representà dues obres seves al local social, l’1 de març: la comèdia El bon policia, amb Joaquim Grífol i Josep M. Raventós en els papers principals, i Martí Torrents, Josep M. Pujol, Miquel Solà, Josep M. Fuentes, Jordi i Carles Raventós, Mercè Maymó, Encarnació Abella, Mireia Pera, David Estañol, Xavier Pujol, Jordi Duran i els infants Iolanda Ferran i Eduard Llansó; i després l’obra satírica Gente bien, protagonitzada per Encarna Abella, Josep Duatis i Esther Martells, amb J. M. Fuentes, M. Solà, J. i C. Raventós, M. Torrents, M. Maymó, M. Pera, Roser Pascasi, Pilar Niubó i Josep M. Pujol. Com podem veure, directius, mestres… eren una pinya, en aquest cas a l’entorn del grup de teatre.

En l’apartat coral, s’informava del concert de la Coral Mareny de Vilassar de Dalt, en col·laboració al final amb la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní tot compartint direcció el vilassarenc Joaquim Miranda i la badalonina Esther Martells, al local social el 8 de març.

A l’article «Tota una festa!» s’informava que el diumenge 29 de març l’Orfeó Badaloní es desplaçà a la Residència de Nostra Senyora del Carme, a Sant Feliu de Llobregat, on es trobaven acollides dues de les primeres cantaires des que es va fundar l’entitat: les germanes Maria del Carme i Maria Anna Teixidó. Va ser un activitat molt emotiva de simpatia i contacte intergeneracional. L’esbart realitzà quatre ballets populars; el quadre escènic representà l’obra Gente bien i després la Massa Coral actuà amb un petit i escollit concert. Del repertori coral, la directora Esther Martells dedicà Cançó de la rosa a les homenatjades «en recordança del temps en què elles la cantaven, baix la direcció de l’enyorat mestre Jaume Costa, autor de la música». Tots els cantaires vius de la primera època van ser-hi presents i també els joves, que se sumaren a l’acte dedicat a «les Mariannetes com carinyosament solíem anomenar-les». El president de l’Orfeó, Josep M. Raventós, les nomenà cantaires de mèrit, i entre grans aplaudiments finalitzà la visita.

De la propera agenda destacava el concert de Sant Jordi conjuntament amb l’Orquestra de Flautes Dolces Musicus al monestir de la Divina Providència el dissabte 25 d’abril, a les deu de la nit (s’obsequiaria les senyores i senyoretes amb una rosa de Sant Jordi).

En un marc de ciutat, el Consell Municipal de Cultura en el qual participava l’Orfeó Badaloní va organitzar les Primeres Jornades de Cultura de Badalona del 3 al 5 d’abril per tal de debatre i posar en comú els problemes que afectaven l’activitat cultural de la ciutat, com ara la normalització de la llengua i la cultura catalanes, la recuperació de la tradició historicocultural, la integració de les aportacions culturals que provenien de la immigració, la participació popular en la producció d’activitats culturals… Un espai de participació molt útil com a eina per detectar la pulsió de les entitats i elaborar conjuntament els programes del Consell Municipal de Cultura i de la Regidoria de Cultura.

El butlletí de juny incorporava a la portada el logo dels seixanta anys de l’Orfeó Badaloní, i obria amb «El solstici d’estiu». Miquel Lleonart, a l’article «Dues commemoracions» vindicà les celebracions dels seixanta anys i del primer centenari de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya. Proposava una anada a Montserrat.

Respecte als seixanta anys de vida de l’entitat, es publicà una carta de felicitació de l’Orfeó de Sants. Seguint l’ordre dels articles, J. Arimont signà una crònica del «Concert de Sant Jordi»de l’Orfeó i l’Orquestra de Flautes Dolces a la Divina Providència el 25 d’abril. La Massa Coral estrenà dues obres: La minyona de Solsona (J. Llongueras) i Pel maig que ve (L. Lanneguin). Al final de la primera part s’homenatjà els cantaires Esteve i Joan Esteve, que per motius laborals deixarien de cantar a la coral. Després actuà l’Orquestra de Flautes Dolces i finalment la Massa Coral i l’Orquestra conjuntament. L’endemà 26 d’abril, també commemorant Sant Jordi, l’esbart amb nom homònim al seu patró oferí un recital de dansa popular catalana a la sala de l’entitat.

Cal destacar dels continguts un text sobre el 5è Aplec de Corals del Maresme, que enguany organitzà l’Orfeó Badaloní, el 17 de maig (aquest aplec inclou les poblacions situades geogràficament entre la Tordera i el Besòs). L’Orfeó Badaloní va voler que la trobada fos un homenatge a Ventura Gassol, «l’il·luminat, incansable, arriscat, abrandat i humil impulsor del desvetllament cultural de Catalunya en anys d’esperança, com defensor en anys d’angoixa, des de la terra com des de la llunyania de l’exili». Per completar la informació es transcrivia un article de Revista de Badalona del 24 de maig en el qual s’explicava el desenvolupament de l’Aplec, adscrit al Secretariat d’Orfeons de Catalunya, el diumenge anterior, 17 de maig. Les corals maresmenques van ser congregades al pavelló de La Plana i en el saló d’actes del Col·legi Champagnat dels Germans Maristes es van fer les presentacions (la directora de l’Orfeó, Esther Martells, era professora de música de l’escola). Tres-cents cinquanta participants van treballar conjuntament durant més de tres hores i mitja amb el mestre Josep Anton Casas dels Amics de la Música d’Almúnia. Badalona Sardanista va celebrar una audició de sardanes a la Plana, i posteriorment al pati del Col·legi Champagnat es va fer un dinar de germanor. A la tarda es va oferir un concert a l’església dels Pares Carmelites en què participaren la Coral Esclat de Teià, Orfeó Mataroní, Coral Polifònica de Calella, Orfeó Misericòrdia de Canet, Coral l’Amistat de Premià de Mar, Coral Mareny de Vilassar de Dalt, Coral Alella, Orfeó Badaloní, Coral Llaç d’Amistat d’Argentona i Cor Ars Nova de Calella (aquests dos darrers no van actuar per haver de marxar abans). Després es va fer una actuació conjunta, finalitzant cantaires i públic en total sintonia amb L’hora dels adéus.

L’agenda preveia, entre d’altres actes, una trobada de corals a Argentona el diumenge 14 de juny, el dia de Corpus un aplec d’esbarts a Montserrat, per Sant Joan la Massa Coral i l’esbart actuarien al Parc de Can Solei, diverses representacions d’El retaule del flautista, obra que els records dels veterans activistes Josep Duatis i Jordi Raventós situen com una de les més destacades de l’Orfeó, amb música en directe i representada en diferents períodes; i l’11 i el 12 de juliol, un cap de setmana de convivència de totes les seccions a Sant Cugat.

El butlletí de setembre-octubre estava dedicat al seixantè aniversari. El primer article parlava de la celebració, en un to abrandat i amb perspectiva dels esforços col·lectius durant dècades. El signava Joaquim Grífol, president de mèrit.

Hi havia un article sobre l’anada prevista a Conca (Castella la Nova), avisant que calia inscriure’s sense demora perquè la sortida era el 17 d’octubre, i a la nit del mateix dia es faria un concert a l’església de San Miguel, i l’endemà, després de fer turisme i dinar, es tornaria.

S’anunciava l’acte central de la commemoració de l’Orfeó previst a l’església de Sant Josep amb l’Orfeó Badaloní, l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó de Sants, amb les corals Gavina i Xalesta i la Cobla Ciutat de Girona, el 3 d’octubre a dos quarts d’onze de la nit.

Sobre les activitats realitzades el 19 de juliol en la celebració de la diada nacionalista del Pi de les Tres Branques a Berga, a la tarda va haver-hi un concert que va aplegar diferents corals, en el qual Esther Martells dirigí El cant del poble.

El butlletí de novembre recollia en portada dos retalls de premsa del Diario de Cuenca en què es podia llegir com a titulars «Concierto catalán» i «Gran éxito del Orfeó Badaloní», amb una fotografia de la directora Esther Martells. A les pàgines interiors hi havia una extensa crònica del concert celebrat el 17 d’octubre a l’església de San Miguel sota el patrocini de la Diputación Provincial i de l’Ajuntament de Conca. El Diario de Cuenca va cobrir el concert i va recollir unes declaracions de Martells en què afirmava que «El folklore catalán no es ni más ni menos rico que otros, lo que ocurre es que nosotros lo conservamos más». Com assenyala Jan Grau, un dels autors de Festa, tradició i identitat (2003): «Moltes danses i cançons que ens semblen només nostres tenen el seu equivalent a d’altres terres; de gegants, n’hi ha a bona part d’Europa, i fins i tot els castells, que ens semblen tan únics, no són privatius de la nostra cultura, atès que coneixem construccions humanes a d’altres indrets. El que de debò ens fa diferents és el volum de gent que conrea una o altra disciplina, és la voluntat de recuperar les tradicions, de mantenir-les, fins i tot de crear-ne de noves…».

D’altra banda, el dissabte 26 de setembre, l’Orfeó Badaloní, amb motiu del X aniversari de la fundació de la Coral Gavina, de la Barceloneta, actuà com a convidat al temple de Sant Miquel d’aquell barri.

I el dissabte 3 d’octubre havia tingut lloc a l’església de Sant Josep el concert central del 60è aniversari de la fundació de l’Orfeó Badaloní. Cantaren conjuntament l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó de Sants, la Coral Gavina, la Coral Xalesta i l’Orfeó Badaloní; i actuà la Cobla Ciutat de Girona. Per finalitzar, les cinc corals i la cobla, acompanyats dels assistents, entonaren Els Segadors, i després gaudiren d’un refresc de germanor. A l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó hem documentat una imatge de la trobada conjunta de corals.

Sota el títol de «Recordances», Gaspar Codina i Nieto feia memòria de l’inici de l’Esbart Sant Jordi. El primer esbart era el del grup sardanista Foment de la Sardana, que compartia local amb l’Orfeó al carrer d’en Cueta abans de la guerra. El juliol del 1950, l’autor del text contactà amb l’antic mestre Josep Ventura Llates, qui d’entrada va dir que no podia comprometre’s perquè ensenyava a les seccions femenines de Badalona i Barcelona i en altres esbarts, com el Ruyra de Blanes, el del Castell de Tona i el seu Esbart Català (degà de Catalunya). En una segona trobada va canviar d’opinió i va dir que sí, que anessin preparant un grup, i responent a quins serien els seus honoraris, va afirmar que «les despeses del tramvia o autobús». Francesc Clapés començà a donar lliçons de piano a la cantaire A. M. Ibàñez amb música d’Ezequiel Martín; i van començar amb vint-i-set aspirants que no sabien ni ballar una sardana. El mestre Ventura s’hi incorporà el 16 de gener de 1951. Gaspar Codina proposà en una junta el nom d’Esbart Sant Jordi; Tomàs Barri dissenyà l’escut i, per sorteig, la senyoreta cantaire i dansaire Teresa Roca l’apadrinà. Posteriorment, l’esbart fou apadrinat pel senyor Barri («era un gran catalanista» i veí de Codina del carrer Santa Madrona), que pagà pel vestuari la quantitat de 16.000 pessetes, amb teixits de colors i vellut del senyor Cañellas Serrat i la confecció a càrrec de Selecta Vidal, i per a les noies es comprà roba de tela de matalàs i cadascuna es va fer la seva indumentària. En dos anys d’actuacions, l’Esbart Sant Jordi sortí unes quinze vegades fora de l’entitat: a la Plaça de la Vila, Casino de Badalona, Círcol Catòlic, Tiana, Sant Esteves de Sesrovires, Montserrat, Tordera, Poble Espanyol…

A l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó hem documentat en una imatge la interpretació de l’obra de teatre a càrrec del grup escènic d’Els savis de Vilatrista’, el 15 de novembre.

La reunió de junta directiva del 2 de desembre va anotar que el Secretariat d’Orfeons de Catalunya, en la darrera reunió celebrada a Manresa, havia aprovat nous estatuts i passava a anomenar-se Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC).

1982

A l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó hem documentat una imatge corresponent a l’assaig del 10 de gener del cor infantil Veus Alegres, dirigit per Mireia Pera Freixa al local de l’entitat.

Adaptant-se a les competències de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Estat de les Autonomies, es redactaren uns nous estatuts interns de l’entitat amb la presidència de Josep M. Raventós Taxonera. L’assemblea general de socis de l’Orfeó va aprovar-los el 14 de març en una acta signada pel secretari de l’entitat, Jordi Raventós Estañol. Van ser aprovats en el registre de la Direcció General d’Associacions i Fundacions del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 3 de febrer de 1983. L’Orfeó els va editar en un llibret on apareixia a la portada la senyera de l’entitat. Podem destacar que oficialment els estatuts estaven redactats i acceptats oficialment en llengua catalana, i a l’articulat es recollia que l’Orfeó realitzava les seves tasques pròpies «des d’una opció fonamental de catalanitat i amb un sentit i una voluntat de poble»;i entre els objectius hi havia «Educar i preparar al conreu de la dansa tradicional i popular dels Països Catalans». La Llei vigent d’Associacions encara era la del 24 de desembre de 1964, si bé el marc legal, jurídic i polític i l’estructuració de l’administració pública havien canviat.

El butlletí informatiu de maig-juny publicà una reproducció a la portada de l’ofrena d’un artístic plat, obra del senyor Guivernau, de l’Orfeó Badaloní a la Mare de Déu de Montserrat, amb motiu del 60è aniversari de la seva fundació. Miquel Lleonart realitzà la crònica d’aquesta visita a Montserrat el 28 de març amb la qual es tancaren els actes commemoratius de l’Orfeó. La jornada aplegà els orfeonistes i familiars, la Cobla Marinada, novella formació musical de l’Escola Marista de Badalona. L’Orfeó actuà «sota les voltes del temple que presideix la Moreneta», a la tarda, i el programa escollit incloïa dues obres dels dos primers mestres de la Massa Coral: Salve Regina, de Botey (cantada a l’excursió de l’Orfeó a Montserrat l’any 1923), i la Cançó de la rosa de Costa.

A l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó documentem el concert de Sant Jordi, dirigit per Jaume Arimont, a l’església de Santa Maria, el 24 d’abril.

A la secció «Apunts per la història de l’Orfeó»,Antoni Ballesteros recordava la relació entre l’Orfeó i Montserrat: l’excursió dels dies 13-15 d’octubre de 1923; la sortida en autocar de la secció excursionista de l’Orfeó per assistir a la missa del gall del 1931; el I Aplec d’Orfeons el 8 de juliol de 1951 en el marc del 50è aniversari de l’Orfeó de Sants; en la Pasqua Florida del 1955, la pujada del banderí de la secció excursionista; la concentració d’orfeons el 14 d’octubre del 1956 amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya i la inauguració simbòlica del monument al mestre Millet; la concentració d’orfeons amb motiu de la inauguració del monument a Millet, el 28 d’octubre de 1962; la Festa de Corpus el 25 de maig de 1978; l’Aplec d’Esbarts el 18 de juny de 1981 i, finalment, el 28 de març de 1982.

Un altre article de caire històric, «Rescatar un nom de l’oblit»,divulgava la figura del mestre Jaume Costa i Castellà, un dels fundadors de l’entitat i director de la Massa Coral els anys trenta.

Hi havia una crònica del concert de Sant Jordi el 24 d’abril per part de la Massa Coral i la Cobla Marinada a l’església de Santa Maria. L’Orfeó, en el marc de la celebració de la diada de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, va actuar a la ciutat de Mollerussa, a la Plana d’Urgell, al local de la societat L’Amistat, el 25 d’abril.

A l’agenda d’activitats del mes de juny hi havia un concert de la Massa Coral a la parròquia de Sant Roc, el divendres 4, a les deu de la nit, i de l’Esbart Sant Jordi, diumenge 6, a les sis de la tarda; l’esbart, a la parròquia de Sant Antoni de Llefià, dissabte 12, a les cinc, i la Massa Coral el diumenge 13, a les dotze; una concentració a la Creu de Montigalà, el I Aplec de la Senyera amb una data propera a la Diada Nacional dels Països Catalans (el dia de Sant Joan), el diumenge 20; la revetlla de Sant Joan al local, el dia 23; un concert de la Massa Coral a la parròquia de Sant Joan de Montgat el dijous 24, a les dotze, i de l’esbart, a les sis.

El 20 de juny va tenir lloc el I Aplec de la Senyera a Montigalà amb una acampada la nit abans, commemorant la Festa Nacional dels Països Catalans, a iniciativa de Ramon Amat. De l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó coneixem un parell d’imatges d’aquest primer Aplec: una de general dels assistents amb una gran senyera onejant penjada a la creu de formigó i una altra imatge en la qual s’identifica, entre d’altres, Carles Estañol, Josep Miñarro, M. Rosa Estañol, Anna Ballester, M. Carme Sebastià, Encarna Coret, Amàlia Estañol, Roser Pascasi, Aurora Eixarch, Victòria Freixa, Esther Martells, Susa Espuny i Anna Cardenal.

A l’arxiu de l’Orfeó hem localitzat un diploma de la participació de l’Orfeó Badaloní a les Festes de Corpus al monestir de Sant Jeroni de la Murtra el 12 de juny. Com ja hem assenyalat a l’agenda del butlletí, l’endemà actuaren a la parròquia de Sant Antoni de Llefià. Ho anotem com a exemple de l’esforç dels cantaires, amb concerts arreu de la ciutat.

També corresponent a l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó documentem una fotografia de la Massa Coral sota la direcció d’Esther Martells a la plaça Pau Casals, davant de ca l’Amigó, durant l’homenatge organitzat pel Centre d’Influència Catòlica (CIC) a Joan Argenté (Premi Josep M. de Sagarra 1982, de traducció de textos teatrals per La balada del gran macabre); i a Joan Soler i Amigó (Premi Baldiri Reixach 1982 pel llibre Barres i onades: relats d’història a Badalona).

Una altra imatge de l’arxiu del mateix any correspon al show de Nadal impulsat per Josep M. Pujol en què es reconeix en primer pla Mireia Pera i Roser Pascasi. L’Orfeó Badaloní s’adaptava als canvis en els costums nadalencs amb un acte participatiu, d’esperit festiu i de germanor de totes les seccions. A nivell general, la millora de les condicions socioeconòmiques, la influència de la societat de consum i de la televisió transformaven els costums nadalencs tradicionals cap a d’altres d’arrel nòrdica o anglosaxona, i també cap al consumisme.

1983

Revista de Badalona, a l’edició del 5 i 8 de gener, va informar a l’article «L’Orfeó Badaloní canta el Nadal», del cicle de concerts a diferents barriades badalonines ja celebrats: a la capella de les Adoratrius, al monestir de Sant Jeroni, al monestir de la Providència, a la parròquia de Sant Antoni de Llefià; i les properes audicions a les esglésies de Sant Josep, de la Salut, de Sant Roc i de Pomar. Un altre article feia una ressenya de les representacions tradicionals d’Els Pastorets al Círcol Catòlic i a l’Orfeó Badaloní, on destacaren, segons l’articulista, Jordi i Carles Raventós (Lluquet i Rovelló), Ignasi Benito (Satanàs), Toni Reverter (Llucifer), Roser Pascasi i Pau Barredo (Marta i Jeremies) i Maria Carme Mateu (Sant Miquel).

El 8 de gener té lloc una reunió per cristal·litzar el projecte d’unir l’Esbart Albada del Círcol Catòlic i l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní. Ambdós no estaven passant per un bon moment: el primer per manca de dansaires i el segon per manca d’un mestre que els dirigís. Amb el mestre Ferran Cebrián va començar a rutllar l’Esbart Albada-Sant Jordi. L’ambient va anar evolucionant, si bé l’estil de dansa i la forma de portar els assaigs eren diferents i hi havia una petita pugna per veure quins costums s’imposaven. La preparació va anar tirant endavant. Això, ens ho explica Rosa Maria Lacruz al butlletí de març del 1984, transcorregut un any de la unificació i de treball conjunt.

La reunió de la junta directiva del 24 de gener va tractar l’acord d’unificar un any els esbarts que no afectava les seccions infantils i juvenils respectives. Es ratificava Ferran Cebrián com a director de l’Esbart Albada-Sant Jordi, anotant-se tanmateix que s’havia signat el conveni d’unió el 7 de gener i l’establiment d’un equip de treball per fer-ne el seguiment. També va acordar-se la possibilitat d’un viatge d’intercanvi de corals a Rockenberg (Alemanya).

El butlletí intern de març incorpora a la portada una fotografia d’un gravat del segle XVIII. L’editorial, «Cada fita és un repte», recordava que a finals dels anys seixanta«no arribava a la trentena de cantaires» i que avui s’estava tocant sostre amb vora la vuitantena. Calia millorar la qualitat, «amb més rigor, més sensibilitat, amb més capacitat expressiva», amb la mirada posada al Jugendfreund 1888, de Polheim, concurs internacional de cant coral; i vista l’experiència del disc Cançons d’arreu del món,«haurem d’anar per un nou disc…». L’esbart desvetlla expectatives amb la unió entre els esbarts Albada i Sant Jordi: «doblem mitjans, doblem dansaires, doblem il·lusions».

De les col·laboracions hi havia un escrit dels noranta anys del poeta, periodista i assagista Josep Vicenç Foix; l’article «De l’anada a Mallorca» de Miquel Lleonart, i «La Germanor dels Orfeons de Catalunya», extracte del llibre de Pere Artís i Benach.

Les notícies sobre els concerts del cicle nadalenc de l’Orfeó, del 18 de desembre al 23 de gener a la capella de les Adoratrius, a Sant Jeroni de la Murtra, al monestir de la Providència i a la parròquia de Sant Antoni de Llefià, a Sant Josep, La Salut, Sant Roc i Pomar, tots amb direcció d’Esther Martells. També van oferir-se a l’entitat dues representacions d’Els Pastorets; el tradicional show de Nadal, enguany amb el títol Draps i ferro vell, un conjunt d’espectacles creats per Josep M. Pujol amb un equip de col·laboradors. L’espectacle va ser de nou presentat el 5 i 6 de febrer.

S’informava també del procés d’unió dels esbarts Albada del Círcol Catòlic i Sant Jordi de l’Orfeó amb la direcció de Ferran Cebrián, «persona qualificadíssima, com ha vingut demostrant dins la seva tasca ja en el Círcol Catòlic».

Corresponent a l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó Badaloní coneixem una imatge de la celebració del Carnestoltes el dia 12 de febrer, en què els nens preparen les seves pròpies disfresses. S’hi identifica, entre d’altres, Mireia Pera, Anna Maria Abellan, Xavier Clusella, Marta Clusella i Eduard Llansó.

Revista de Badalona, a l’edició del 2 de març, va publicar la crítica teatral de la representació a l’Orfeó de l’obra Jo seré el seu gendre, estrenada a Barcelona al Teatre Romea el 1956, realitzada en diferents ocasions i ara amb la direcció escènica de Josep M. Raventós i l’artística de Josep M. Pujol, en què excel·lí, segons l’articulista, la interpretació d’Esther Martells.

El concert tradicional de Sant Jordi es realitzà a l’església del monestir de la Divina Providència amb la participació de la Massa Coral i la Cobla Juvenil Marinada, amb el patrocini de l’Ajuntament. Revista de Badalona a l’edició del dia 27 d’abril va dedicar-li un article en què explicava que fins i tot va haver-hi gent que va quedar-se al carrer perquè no hi cabia ni una agulla. El programa confeccionat per la directora Esther Martells va desenvolupar-se en la primera part amb: El cant de la Senyera, L’emigrant, Cançó de bressol, Comiat al bosc, Ave verum, Estival, Cohors generosa, Empara’ns tendrament, Que passi el món (una de les estrenes amb lletra de Joan Soler i Amigó), Plomes al vent, L’hereu Riera, Artxoa Seaskan (amb la solista Victòria Freixa, que entusiasmà el públic) i La filla del marxant. La segona part va anar a càrrec de la Cobla Marinada, que interpretà un seguit de sardanes. Finalment la Massa Coral va enfilar la tercera part amb La sardana de la Pàtria, i interpretà amb la cobla Vent fresquet de tramuntana, Dansa de Castellterçol, La Santa Espina (repetida a causa dels insistents aplaudiments) i, per acabar, Sant Jordi triomfant. La directora Esther Martells va estar ben secundada per Jaume Arimont i pel seu fill, David Estañol. Com es pot veure, la Massa Coral es trobava en un moment dolç, ben a punt per celebrar un concert a Alemanya (en parlarem a continuació), i l’articulista J. Galera es preguntava: «Per quan el proper disc?».

Hem documentat una sèrie de cartes del president Josep M. Raventós el mes de maig adreçades al Subsecretario del Ministerio de Cultura i també a la Dirección General de Relaciones Culturales del Ministerio de Asuntos Exteriores a Madrid, ja que la Generalitat de Catalunya no tenia competències en actuacions fora de l’àmbit de Catalunya, i demanava una subvenció per abaratir el cost del viatge d’intercanvi cultural a Rockenberg (RFA) que es preparava. A l’exposició s’explicava que la tardor anterior s’havia establert relació a Blanes amb el Cor Immergrün de Rockenberg i, del cost, una part ja era subvencionada per l’Ajuntament de Badalona, però continuava sent elevat per als expedicionaris badalonins i per això es demanava una subvenció de 250.000 pessetes (3.000 pessetes per cada expedicionari). No hem trobat documentació sobre el resultat de les gestions, si bé el viatge cultural va realitzar-se amb gran expectació i resultat tant artístic com en el vessant social.

El 15 de maig, al Círcol Catòlic, amb motiu de l’aniversari de l’Esbart Albada, es va presentar l’Esbart Albada-Sant Jordi, signant-se així la fusió indefinida (prèviament a primers d’any s’havia fet un primer conveni per un any).

Els dies 27, 28 i 29 de maig, l’Orfeó Badaloní va desplaçar-se a Alemanya convidat per la coral Immergrün de Rockenberg. L’any anterior havien conegut l’Orfeó Badaloní en un concert que els havien organitzat, i ara fraternalment els acollien. L’Orfeó actuà al balneari Bad Nauheim, al Certamen Internacional Jugendfreund a Polheim, i va conviure en una festa al Welterhalle de Rockenberg, on va mostrar els seus cants i danses. Revista de Badalona a l’edició del 4 de juny va informar del tercer lloc aconseguit per l’Orfeó Badaloní a Alemanya en el certamen de Polheim, que havia aplegat quinze orfeons. A l’edició del 15 de juny s’informava de la recepció de l’alcalde Joan Blanch a l’Orfeó Badaloní per l’èxit aconseguit; l’entitat oferí el trofeu a la ciutat.

El butlletí informatiu de juny anunciava a la portada el «Segon Aplec de la Senyera. Tot el dia a Montigalà (19 de juny)», amb una fotografia de l’aplec de l’any anterior amb una senyera penjada a la creu. A l’editorial s’explicava que des del vespre del dissabte dia 18 es faria una acampada a la falda de la muntanya i un foc de camp. Al migdia del diumenge es preveia una avarada d’estels i de globus, les actuacions dels Bastoners de Canyet, la Cobla Juvenil Marinada i l’Orfeó Badaloní; i s’hissaria dalt de la Creu de Montigalà una senyera anunciant la Diada Nacional dels Països Catalans.

Es publicà la memòria d’activitats de l’Orfeó Badaloní 1982-1983, escrita pel secretari Jordi Raventós. Corresponent a l’any 1982 es destacava el conveni signat amb la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament, que comprenia el concert de Sant Jordi, l’organització de la trobada d’esbarts per les Festes de Maig, les Jornades de Cant i Dansa Internacionals al setembre i un concert a càrrec d’una de les corals catalanes més qualificades del moment, que va ser la Coral Càrmina, i també dins del conveni hi havia tres concerts nadalencs de la Massa Coral i tres ballades de l’esbart als barris badalonins, i la participació en la Cavalcada de Reis. El conveni es complí i se celebraren altres activitats, com el concert a la Divina Providència per la Coral Fromsinn-Hanau (RFA), conjuntament amb l’Orfeó Badaloní, el 23 de maig; i el concert a la parròquia de Santa Maria amb les corals alemanyes Immergrün Rockenberg i Gem. Chor Oldendorf, el 5 d’octubre.

El concert de Sant Jordi s’havia celebrat a la parròquia de Santa Maria amb patrocini municipal; també es va fer un concert a Mollerussa per les festes de Sant Jordi, organitzat i patrocinat pel Servei de Música del Departament de Cultura de la Generalitat, i s’aprofità el viatge per fer un dinar de germanor a les Borges Blanques i la visita a una fàbrica d’olis.

Al setembre, en les Jornades Internacionals de Cant Coral a Barcelona, l’Orfeó Badaloní actuà al Conservatori Superior de Música de Barcelona conjuntament amb l’Schola Cantorum de Caracas, i participà amb totes les corals en el concert de cloenda al Poble Espanyol. I, organitzat a Badalona dins del conveni amb l’Ajuntament, un concert a Llefià per la Coral Szalmas de Budapest (Hongria), el dia 1 de setembre; i a Pomar, pel Conservatori Superior de Música G. Tartini de Trieste (Itàlia), el dia 2 de setembre.

El mateix mes, en el marc de les Jornades Internacionals de Dansa a Badalona, d’acord amb l’Ajuntament es portaren a Badalona dos dels espectacles de dansa catalana més qualificats del moment, com eren el de l’Esbart de Cornellà, amb l’espectacle El Comte Arnau, i de l’Esbart Dansaire de Rubí, amb l’espectacle El Carnestoltes, acompanyats respectivament per les cobles Principal del Llobregat i Principal del Bages; tanmateix, el públic assistent «no va ésser gaire nombrós».

Els dies 9, 10, 11 i 12 d’octubre es va dur a terme la sortida anual, enguany a Mallorca, i el dia 10 la Massa Coral va oferir un concert al Teatre Principal de Ciutat de Mallorca.

L’Esbart Sant Jordi,«per manca d’avinença amb el seu mestre Josep Fuentes, no tant per motius tècnics o artístics sinó més aviat per l’orientació pedagògica i de tractament» va quedar sense direcció el mes de maig del 1982. Des d’aleshores s’encarregaren de la seva conducció Albert Abellan i Lourdes Cartró. La junta va posar sobre la taula una possibilitat apuntada en la jornada de revisió de curs que tingué lloc a la Conreria el juliol anterior: iniciar contactes vers una col·laboració amb l’Esbart Albada del Círcol Catòlic, el mestre del qual, Ferran Cebrián, mereixia plena confiança. Les relacions van ser fructuoses i es va signar un conveni per un any, al final del qual seria revisat, replantejant la continuïtat o bé el procés de fusió definitiva.

Entre d’altres activitats prenia rellevància l’anada a Sant Jeroni de la Murtra a la missa del gall, les revetlles de cap d’any, el típic show de Nadal, les Festes de Carnestoltes, la revetlla de Sant Joan…

La secció d’escacs competí en diferents torneigs, si bé per segon any no participà en el Campionat de Catalunya.

L’Esbart Sant Jordi amb la seva secció infantil actuà sis vegades, l’esbart titular nou vegades, col·laborà cinc vegades amb la secció de teatre, en el show de Nadal i en Els Pastorets.

El grup de teatre realitzà onze funcions amb els directors Josep M. Pujol (especialista en els musicals) i Josep M. Raventós.

Les Veus Alegres oferiren quatre actuacions i la Massa Coral vint-i-set, preparant-se per al mes de maig la sortida a Rockenberg (RFA), amb actuacions a Bad Nauheim i al certamen coral Jugendfreund, a Pohlheim.

Com a actes destacables de l’any en curs recollits a la memòria hi havia l’anada a Montserrat el 28 de març per tal d’oferir un concert a la basílica i una majòlica a la Verge, com a fi de festes del 40è aniversari, amb deu autocars i vint-i-cinc cotxes particulars; s’hi adherí la Cobla Juvenil Marinada.

El butlletí, en l’àmbit de notícies, recollí una ressenya del concert de Sant Jordi, en què l’Orfeó mostrà un nivell molt alt, en la línia de preparació dels concerts previstos a Alemanya a finals de maig. Es destacava la direcció d’Esther Martells, que «ha sabut conscienciar-nos del gran esperit que manifesta el seu saber musical, ben secundada per Jaume Arimont i el seu fill, David Estañol».

Finalment, entre els continguts hi havia una ressenya de l’esperat desplaçament a Alemanya. Tota una fita per a l’Orfeó Badaloní. Un primer concert extraordinari en el marc de Bad Nauheim, balneari modernista. Un segon concert a la Diada Internacional de Cant Coral a Pohlheim, en el qual l’Orfeó Badaloní, amb la cançó tradicional Muntanyes del Canigó, va assolir el tercer lloc d’interpretació d’entre quinze cors mixtes participants. Un sisè lloc d’actuació global i un altre sisè lloc més que merescut per a l’Esther Martells «resumeixen la valoració d’uns exigents jurats». I un tercer concert a Rockenberg commemorant el 130è aniversari del Chor Concordia. El diumenge, de tornada, després d’interpretar diversos cants litúrgics durant la missa a la parròquia catòlica de Rockenberg, va haver-hi un comiat molt emotiu.

Reprenent el relat de les activitats, el 19 de juny, a la Creu de Montigalà, va desenvolupar-se el II Aplec de la Senyera dins del marc de la Diada Nacional dels Països Catalans. Es va alçar la senyera sobre la creu i es va fer una cantada als seus peus, acabant amb una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Juvenil Marinada.

A l’arxiu de l’Orfeó hem documentat un diploma acreditatiu de la participació de l’Orfeó Badaloní en la primera edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs, població situada al municipi de l’Esquirol (Osona), el mes de juliol.

El mes de setembre l’Orfeó participà, com era habitual, en les Jornades Internacionals de Cant Coral de Barcelona. S’organitzà a Badalona en el marc del conveni amb l’Ajuntament, un concert el dia 6 de setembre a Llefià a càrrec de l’Agrupación Coral de Sevilla i el dia 7, a la parròquia de Santa Maria, un concert per la Coral Fränkischer Kammerchor de Coburg (RFA). El dia 12 hi va haver la sortida social de convivència anual, a Morella.

El 21 d’octubre, a la Jornada Internacional de Dansa de Badalona va actuar el grup Shevardeny de Geòrgia (URSS) al local del Círcol Catòlic, també dins del conveni amb l’Ajuntament.

També s’organitzà un cap de setmana al col·legi de l’Àngel de la Guarda de Tiana, els dies 29 i 30 d’octubre, i un curset de direcció coral i un altre de solfeig, com en anys anteriors.

El butlletí d’octubre-novembre va publicar en portada una fotografia de la directora Esther Martells alçada en braços en un ambient d’eufòria, corresponent al viatge de l’Orfeó Badaloní a Rockenberg.

A l’interior del butlletí trobem l’article «L’àmbit musical», que relatava la presència de l’Orfeó Badaloní, conjuntament amb d’altres entitats d’arreu del país (hi participaren 151 entitats), al III Congrés d’Ateneus de Catalunya (el primer després del 1939), durant el qual es constituí la Federació d’Ateneus de Catalunya. Es va celebrar al Cercle de Lectura de Reus (va desenvolupar-se temporalment entre els mesos de maig i octubre i la clausura va ser el 23 d’octubre), convocat per la Generalitat de Catalunya. Com els definí Pere Baltà, cap del Servei de Promoció Cultural de la Generalitat, «els ateneus constituïen la millor estructura cultural del país». Dins de les seccions de treball sorgí un manifest corresponent a l’Àmbit Musical, que fou reproduït al butlletí. Prenia rellevància la reivindicació del suport institucional a la cultura i com «tant orfeons com corals, centres o societats musicals i grups folklòrics han de cercar la possibilitat de fer en el si d’aquestes societats, centres o ateneus que a la vegada puguin nodrir-se d’un treball cada vegada més alliberador i a l’abast del públic on facin un sol camí totes les realitats socials d’homes i dones autòctons i immigrats, fent palès allò que ‘És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya’». Específicament per als cors es demanava «que s’estimuli la vocació del solfeig, i la incorporació de partitures i cançons d’arreu del món per tal d’obrir-se camí en la sensibilitat de les veus que integren aquests grups». En aquest sentit, la tasca d’anys a l’Orfeó, i sobretot amb la directora Esther Martells, era tot un bagatge de bones pràctiques. A nivell més general del Congrés, com assenyalen Ramon Arnabat i Xavier Ferré a Ateneus: cultura i llibertat…, va assentar les bases per crear la Federació d’Ateneus de Catalunya, i va establir diverses orientacions comunes, com la necessitat de dinamització del teixit associatiu, renovant-se i adaptant-se a les demandes actuals i perspectives futures, l’extensió de l’ensenyament, l’estímul de la creativitat del lleure formatiu, i específicament per a l’àrea metropolitana, com ara el Barcelonès Nord: incidir en el treball de la cohesió social des d’una perspectiva d’identitat territorial i nacional i la incorporació de nous sectors de població juvenil nouvinguda. En referència al Congrés ateneístic, una comunicació signada pel secretari de l’Orfeó, Jordi Raventós, datada el 15 d’octubre, va atorgar la delegació de l’entitat al soci Joan Soler i Amigó.

El butlletí publicava l’article «Record d’Alemanya. Rockenberg», en el qual s’explicava que l’Orfeó va ser acollit de forma magnífica a Alemanya, i actuà al balneari de Bad Nauheim i a Rockenberg, i participà a Pohlheim en el Concurs Internacional de Cant Coral, en què assolí molt bones classificacions i va tenir l’oportunitat de transmetre el folklore català. El Chor Concordia de Rockenberg convidà l’Orfeó a l’acte commemoratiu dels seus 130 anys d’existència. L’ambient fou formidable i després d’un comiat molt emotiu, els amics alemanys visitarien Badalona al cap de dos anys. A continuació es publicà una correspondència creuada entre l’Orfeó Badaloní («Uns nous amics») i l’Immergrün Chor de Rockenberg («Comprensió entre els pobles»); també la recepció de l’alcalde de Badalona, Joan Blanch (PSC), que felicità l’Orfeó Badaloní pel seu èxit «des de la perspectiva d’haver ultrapassat victoriosament la frontera invisible dels països llatins amb tot el que això representa de donar a conèixer la cultura catalana» i un record gràfic en el qual es pot observar una fotografia de la directora Esther Martells mantejada pels orfeonistes.

A l’apartat teatral es publicava «Criteris per a una política teatral a Badalona», un informe de les reunions amb la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament en què s’analitzava la labor teatral a la ciutat, destacant-se quatre línies bàsiques d’actuació: creació d’una infraestructura teatral municipal, teatre, escenari a l’aire lliure, ajut al manteniment dels locals d’entitats; creació d’una escola o institut del teatre a Badalona; estímul als grups teatrals existents, professionals o amateurs; elaborar i realitzar una programació anual de teatre a Badalona.

Miquel Lleonart va escriure l’article «Símbol del nostre poble», dedicat als vint-i-cinc anys de la recuperació del campanar de Santa Maria; comentava que s’havien sentit les campanes «en la passada Festa Major badalonina, lamentablement tan degradada cívicament»(una crítica volgudament inclosa), i recuperava un poema seu al·lusiu al «campanar de dalt».

Breument s’informava de la mort de la senyora Josepa Antonio Pinós, excantaire i esposa del president d’honor Joaquim Grífol; i de Maria Anna Teixidó, cantaire fundadora de l’Orfeó, traspassada a la residència del Carme de Sant Feliu de Llobregat, que, juntament amb la seva germana, havien estat visitades per l’Orfeó el març del 1981.

Revista de Badalona del 8 de novembre va informar del XXXII aniversari de l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní amb dotze balls per part de l’Esbart Albada-Sant Jordi al teatre del Círcol Catòlic; hi actuava també la Cobla Juvenil Marinada i el grup infantil de l’Esbart Sant Jordi.

El concert de Santa Cecília es realitzà a l’església dels Pares Carmelites amb l’Orfeó Badaloní acompanyat de la Cobla Juvenil Marinada.

El darrer butlletí de l’any estava dedicat al Nadal. El primer article era, però, dedicat a Baldiri Faura i Badia, recentment traspassat, un dels socis cofundadors i membre actiu de la junta consultiva. Va formar part de la primera junta directiva i el seu activisme va fer que durant la primera clausura continués amb les despeses del manteniment de l’entitat. En la represa, el 1930, per motius laborals no va poder continuar com a membre de la junta, si bé sempre al llarg dels anys va col·laborar quan se’l requeria, com per exemple en la commemoració del 40è aniversari, l’any 1961.

Hi havia una ressenya de les ballades de l’Esbart Albada-Sant Jordi al llarg de l’any. Havien començat a treballar plegats a començament de gener i el 15 de maig es va fer la presentació al teatre del Círcol, en la qual «s’oferí des del més pur folklorisme, com la Dansa de Castellterçol, fins a la més nova coreografia, com podrien ser Divertiments o el ja més conegut Recordant l’Alguer»; l’11 de juny ballaren a Llefià, on predominaren els balls tradicionals; el 24 de juny actuaren a les festes de Montgat; el dia 26, a les festes del barri de La Pau; el 3 de juliol, al local de l’Orfeó, on ballaren enmig de la sala, resolent així el problema de l’espai a l’escenari; i finalment la participació en el Concurs de Dansa Folklòrica de Cantonigròs, el 29 de juliol.

En la diada de Santa Cecília es va fer un homenatge a Mercè Costa i Roca amb motiu dels seus trenta-cinc anys de cantaire a l’Orfeó Badaloní: «va ingressar-hi als seus 27 anys, el 1948, i va estrenar-se en el primer concert de l’etapa de postguerra, llavors ‘con motivo de la reanudación oficial de sus actividades artísticas’», així «la Mercè Costa va començar a cantar aquell 23 de maig de 1948, des de llavors que ressorgia una Massa Coral de cent cantaires fins a la davallada de restar-ne tan sols 28, ara fa just deu anys». La junta la nomenà sòcia de mèrit, la primera dona a accedir a aquest honor, i li va concedir la medalla d’or i plata de l’entitat. Si bé era una més que merescuda distinció, veurem que el seu ingrés a l’entitat correspon a l’any 1950. Al butlletí de febrer de l’any 1984 es publicà una entrevista a Mercè Costa en la qual hem pogut esbrinar-ho.

Les notícies de l’Orfeó, en un article de Maria Carme Mateu, anotaren els concerts de juny-juliol: a la parròquia de Sant Antoni de Llefià; a Montgat en commemoració de la diada de Sant Joan; i un al barri de La Pau a Barcelona; la trobada de corals del Maresme celebrada a Vilassar de Dalt; finalitzant la temporada al Festival Internacional de Música de Cantonigròs. Retornada l’activitat al setembre, l’Orfeó va participar a les XIX Jornades Internacionals de Cant Coral a Barcelona: va realitzar un concert al Poblenou i va acollir dues corals foranes: una de Sevilla i una altra d’Alemanya. El concert de clausura de les jornades va ser al Born amb cançons populars d’arreu del món en la primera part, i cançó catalana en la segona, amb l’estrena de la cantata Cant per a un vell poble, amb música de Salvador Brotons i lletra del poeta Pere Gomila.

Pel que fa al teatre, es ressenyava l’obra El més petit dels tres tambors, dedicada al públic infantil, amb direcció de Josep M. Raventós i amb els intèrprets: Carles i Jordi Raventós, Xavier Pujol, Toni Reverter, David Estañol, Xavier Gea, Joan Ariza, Pau Barredo, M. Carme Sebastià, Gemma Marquès i Roser Pascasi; el muntatge del decorat va anar a càrrec de Josep Sebastià.

També es feia esment del bon record al llarg de l’any de la representació el 23 de maig de l’obra Una vella coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet, posada en escena a l’Orfeó amb direcció de Josep M. Pujol i amb els intèrprets: Encarna Abella, Esther Marquès, Ignasi Benito, Roser Pascasi, Carles Raventós, Mercè Maymó, Antònia Bigas, Gina Alcaraz, Eduard Llansó i Josep M. Raventós.

Les activitats recollien el tradicional cicle nadalenc de concerts (a l’arxiu de l’Orfeó es pot veure una imatge del concert de Nadal a la parròquia de Sant Josep, amb direcció d’Esther Martells, les cordes d’homes vestits formals amb esmòquing i corbatí, i les dones amb túniques llargues); Els Pastorets al local social…

Revista de Badalona del 6 i 9 de desembre va informar de la representació el diumenge anterior a l’Orfeó de l’obra de Jordi Teixidor El retaule del flautista, amb direcció musical de David Estanyol i direcció de Josep M. Pujol, elogiant-se que en l’exposició del problema social s’havien incorporat«al·lusions a l’actual situació política». A l’edició del 13 de desembre s’informà d’un concert de l’Orfeó Badaloní a la Cooperativa La Moral, en què es destacava la seva qualitat i que havia estat reconegut internacionalment amb el tercer lloc aconseguit en el certamen alemany el mes de maig.

Revista de Badalona, al número extra de Nadal, va informar dels concerts de Nadal i Any Nou als barris de Badalona a càrrec de l’Orfeó Badaloní entre el 23 de desembre i el 29 de gener de 1984, vuit concerts en total.

1984

El butlletí intern de febrer presenta el «nou cos de redacció del Butlletí», a càrrec d’Isa, Esther, Carme, Ricard i Joan, i els col·laboradors especials.

Trobem publicada una entrevista de l’equip de redacció a l’actriu professional Àngels Moll, que representà La senyora Margarida al teatre del Círcol Catòlic el 30 de desembre.

Una col·laboració de Joan Soler i Amigó sobre L’estel d’en Joan Miró.

Una «Carta oberta a tots» per part de l’equip de redacció en la qual expliquen que en les últimes temporades mancaven activitats el diumenge a la tarda al local social, «tal com era habitual en altres temporades anteriors». Expliquen que algunes seccions no poden utilitzar el local per les seves dimensions reduïdes, posant com a exemple la ballada del dia 3 de juliol de l’any anterior, que s’oferí enmig de la sala canviant els esquemes i la disposició del públic; als components de la Massa Coral, vora vuitanta, no se’ls pot exigir que es comprimeixin en uns quants metres quadrats i, juntament amb la mala ressonància del local, ofereixin un concert cada mes; la secció teatral era la que més podia jugar amb l’espai de l’escenari, si bé els components actuals eren joves i necessitaven més temps per preparar les obres que un grup més rodat i experimentat que els permetés cada setmana canviar de representació. Si bé s’havien programat grups de teatre convidats o contractats i quartets instrumentals, «en veritat hem de constatar el poc interès del públic que en un nivell general està insensibilitzat, com ho demostrava amb la poca assistència», si bé no es podia oblidar les tardes de cinema en català i els grups d’animació infantil que omplien el local de canalla. De tots els públics, l’infantil era el més perjudicat. Així constaten que «no ens podem limitar a oferir la cultura amb concerts i ballades a les barriades, fet que creiem encertat per difondre-la en aquesta ciutat tan gran, on més que veïns som estranys, sinó que s’hauria de procurar fer del nostre local un focus de cultura actiu, que a la nostra ciutat no n’hi ha gaires». Una afirmació que constatava la gegantina tasca de construir ponts culturals en una ciutat socialment i econòmicament gran i diversa, que havia crescut molt ràpidament per l’arribada de població sobretot de les zones del sud peninsular en les dècades precedents. L’article volia ser un mirall de la realitat perquè la junta «que porta una política prou encertada, se n’adoni en veure’n el reflex i prengui solucions davant el que fa al cas».

Les notícies de la Massa Coral informaren del concert de Santa Cecília de l’Orfeó juntament amb la Cobla Juvenil Marinada a l’església dels Pares Carmelites, el 26 de novembre. La Massa Coral estrenà tres peces: On despunta el sol, popular finesa adaptada per Joan Soler, Bonzorno madonna d’A. Scandelli i Els tres reis, sardana d’Enric Casals sobre un poema de Joan Argenté (aquesta peça era acompanyada amb cobla). A l’acte va ser homenatjada Mercè Costa, vinculada a la coral des de feia trenta-cinc anys. I entrant «en el temps d’Advent», va haver-hi diversos concerts nadalencs a La Moral, al monestir de la Providència, Canyet, Tiana… i la participació de l’Orfeó al concert de cloenda del X aniversari de la Coral Xalesta de l’Hospitalet.

El butlletí publicà una entrevista molt interessant a Mercè Costa, amb el títol «Una vida a l’Orfeó», que tractava sobre la seva trajectòria de cantaire a l’entitat al llarg de trenta-cinc anys, començant amb el mestre director Francesc Solà. Hi va entrar de la mà de Pepita Agustí, que la presentà al mestre Solà després d’un concert a Sant Joan de Déu (el 24 de setembre de 1950). Als pocs dies d’ingressar a l’Orfeó va haver-hi una excursió social a Banyoles (en realitat va ser a Girona i a Banyoles), el 29 d’octubre de 1950. Com que feia poc temps que era sòcia, va pagar l’import de l’excursió, 150 pessetes, si bé després la junta li va retornar els diners confiant en el seu compromís amb la coral. El seu testimoni proporciona molta informació de primera mà, incidint en el fet que l’ambient a l’entitat era molt agradable i familiar, si bé passaren moments difícils a finals dels anys cinquanta en què només assistien als concerts els familiars, i musicalment «no hi havia cap afany de superació i vam passar èpoques d’estancament. Cada any només fèiem uns quatre o cinc concerts»; «El pitjor moment? Potser l’època de les nevades [segurament es refereix al Nadal del 1962]. Quedàvem molt pocs i vaig estar entre si ho deixo no ho deixo. Però tot i això vam tirar endavant». Recordava amb molta estima el mestre director Francesc Solà, «l’època del Sr. Itarte no fou gaire bona. Després va venir el senyor Guillén, molt místic». Explicava que algunes juntes tenien poc contacte amb els cantaires i posava l’exemple que després d’un concert al local del Cor de Marina, el president li preguntà si era nova. «Jo li vaig respondre: Sí senyor, fa dotze anys que canto»(era, per tant, pels volts de l’any 1962 i el president devia ser Josep Gual). Incidia que generacionalment a la coral hi havia una mitjana d’edat més avançada abans, i que actualment a l’Orfeó «hi ha hagut un canvi radical. La Massa Coral pot anar prosperant molt més, encara, fins arribar a ser un gran orfeó».

Les notícies de teatre informaven de l’inici de la nova temporada amb l’obra De més verdes en maduren, amb direcció de Josep M. Raventós; la representació de l’obra El retaule del flautista el 4 de desembre, amb direcció de Josep M. Pujol, i es transcrivia la crítica de Revista de Badalona de 6 i 9 de desembre de 1983.

L’Esbart Sant Jordi commemorà el seu XXXII aniversari al teatre del Círcol Catòlic, que cedí l’equipament, el 6 de novembre. Actuà l’Esbart Albada-Sant Jordi dirigit per Ferran Cebrián, l’Esbart Infantil i la Cobla Juvenil Marinada, sota la direcció del reconegut mestre Jordi Núñez.

A notícies i esdeveniments s’informava d’un natalici del primer fill del matrimoni entre Carles Raventós i Roser Pascasi, i quatre defuncions de socis i familiars directes d’edat avançada.

Entre les activitats sobresortia l’enregistrament d’un segon LP de l’Orfeó Badaloní juntament amb la Cobla Juvenil Marinada, el dissabte 18 de febrer.

El butlletí de març obria amb vinyetes del Costumari Català, i publicava un editorial de to informal i simpàtic de l’equip de redacció. El contingut incloïa diferents col·laboracions: sobre l’escriptor Josep Carner i Puig-Oriol i un text del Ball de Carnestoltes del Costumari Català de Joan Amades.

Hi havia un article amb un estil proper i distès sobre el concert de l’Orfeó Badaloní a Tiana, on s’estrenà l’himne Maria Carme de Joan Soler; l’11 de febrer, la Massa Coral actuà a la parròquia de Nostra Senyora de Lorda; el diumenge 26, es va posar en escena Viatge de nuvis de Ventura Porta i Rosés, interpretada per Ignasi Benito i Esther Marquès, amb direcció de Josep M. Pujol.

S’hi incorporava un conte infantil, La bruixa Esmoixinada, que servia per recordar el concurs de contes infantils convocat per l’Orfeó.

En un format més seriós, reivindicant la democràcia interna a partir de la participació en l’assemblea de socis, Joan Soler i Amigó aprofundia en els valors i el compromís lliure, personal i solidari de ser membre «d’una societat, d’un grup humà, per pròpia voluntat». L’esperit de Gual emplaçava de nou a dir la seva als socis, a participar i a fer veure la importància de la presa de decisions de forma lliure i conscient.

A continuació es feia la convocatòria d’una assemblea general per al 25 de març, amb un dibuix entusiasta de gent somrient, engrescada amb crits de «Visca! Molt bé! Hurra!».

Respecte a les notícies de l’esbart, com esmentàvem abans, Rosa Maria Lacruz publicà un article sobre la unió dels esbarts Albada i Sant Jordi, i el seu primer any de treball plegats. Després d’aquest espai s’inserí una entrevista al mestre Ferran Cebrián. Pel que fa a la unió dels dos esbarts, Cebrián explicava: «Tot va començar quan en Joan Soler era Conseller de Cultura a Badalona i anàrem a França amb l’Esbart Albada. Em va expressar el seu pensament que el millor per Badalona seria tenir un sol mestre. No és coherent que en un espai tan reduït hi hagin tres esbarts, i parlo de reduït perquè tots tres es troben al centre. Quan m’ho va proposar ara fa un any, ho vaig acceptar a ulls clucs». Sobre les Danses de Badalona, respon que «vaig començar l’any 1971, buscant possibles històries en què basar-me per a fer el muntatge. No trobàvem res, ni del Baró de Maldà, que és qui parla més de Badalona. El Sr. Ventura tenia conferències del ‘Calaix de Sastre’, però poca cosa en deia, de Badalona. Jo em vaig encarregar del muntatge coreogràfic, en Jordi Núñez de la música i el Sr. Codina i en Sala m’ajudaren en la recaptació de dades. Fins i tot m’ajudaren els qui van ballar-les. Mai vàrem dir que aquelles eren les Danses de Badalona, però allò era l’únic que en podíem fer i fet està. Això sí, espero tornar-les a fer».

El to simpàtic i proper del butlletí s’expressà en la secció «El Calaix Bernat», que amb lletra cal·ligràfica feia divulgació de l’origen de l’Orfeó Badaloní, i remetia a un concert de l’Orfeó de Sants de gran èxit al Centre Nostra Senyora de Montserrat el 1908, «i en aquells dies, la gent ja es preguntava quan podria tenir Badalona el seu propi Orfeó…». Així,dotze anys més tard «l’Antoni Botey, juntament amb en Jaume Costa, en Salvador Valls, en Joan Aymerich i en Ramon Salsas, seguint l’esperit que impulsà el mestre Lluís Millet ‒creador del moviment de cant coral a Catalunya‒ fundaren el nostre Orfeó Badaloní».

El butlletí publicà la carta oberta «Limitacions, No Gràcies» de David Figuereo, que instava a aprofitar la formació i les oportunitats de créixer artísticament que oferien les seccions, i per fer créixer l’entitat calia «obrir les portes més que mai, de bat a bat», si bé demanava que «no ha d’haver-hi limitacions, ni traves ni obstacles, ni per part de la Junta ni per part de ningú».

L’ambient distès i familiar de l’entitat va donar per fer un partit de futbol entre solters i casats; la situació interna amb una baixa d’actius a les seccions es posava de manifest amb un text de la secció d’escacs que recordava la seva antiguitat i la situació actual de manca de jugadors.

De l’agenda prenia interès, el diumenge 1 d’abril, la ballada de l’Esbart Albada-Sant Jordi amb motiu de la inauguració de la senyera de l’Esbart Sant Jordi amb la Cobla Juvenil Marinada.

El butlletí d’abril tenia en portada una il·lustració de Sant Jordi amb l’espasa al vent i el drac mort per una rosa com si fos una fletxa. L’editorial prenia un caràcter reflexiu tot reclamant empenta per tirar endavant l’entitat, i començava amb una frase per meditar: «… Estàtues a la història, noms per al record dels més grans i que recull la història dels arxius per tal que els més joves se n’assabentin. Problemes, crisi, bons moments», i el text desenvolupava la idea: «Tot entrant a Secretaria veiem retrats, i si mirem els arxius veiem de joves els que ara són més grans, i això ens fa recordar, pensar… què té aquest Orfeó que ha deixat l’estima de tants personatges importants i que ja no hi són? Per què ha perdurat tots aquests anys després de privacions, de mals moments en crisi?». L’interès pel present i la preocupació pel futur venien precisament de conèixer el passat amb tota la seva complexitat. L’Orfeó travessava dificultats, però era prou madur per seguir sempre endavant!

Un article explicava la renovació de la junta directiva i la nova presidència en la persona de Joan Soler i Amigó, fins al moment vicepresident en la junta de Josep M. Raventós, que cedí voluntàriament el seu càrrec quan li faltaven dos anys de mandat, i tots dos s’intercanviaren els llocs directius. La junta consultiva s’hi pronuncià favorablement i Joan Soler, en el seu discurs a la presidència, explicava que havia conegut Josep M. Raventós a finals del 1978 en la fundació i les tasques de la Taula de Cultura de Badalona, i que l’any 1982 li havia proposat d’incorporar-se a la junta de l’Orfeó com a vicepresident. Soler recorda les fites musicals dels dos darrers anys: Egea de los Caballeros, Conca, Ciutat de Mallorca, Rockenberg (Alemanya), aviat Andalusia…, i destaca «l’impuls que avui té l’Orfeó al capdavant de les entitats culturals badalonines, la tasca tossuda d’extensió cultural i de sembra de catalanitat de l’Orfeó i Esbart arreu de Badalona i en tantes contrades del nostre país».

La nova junta amb l’aprovació de l’assemblea quedà així: Joan Soler i Amigó (president), Josep M. Raventós i Taxonera (vicepresident), Jaume Gispert i Sala (secretari), Ricard Abellan i Estañol (vicesecretari), Carles Estañol i Fantoba (tresorer), Robert Aranaz i Iragui (comptador), M. Rosa Estañol i Fantoba (arxivera), i vocals: Victòria Freixa i Agustí, Felip Pera i Resano, Josep Sebastià i Andrés, Manuel Llansó i Prats, Carles Raventós i Estañol, M. Carme Mateu i Ribó, Esther Marquès i Cabanas, Montserrat Piñol i Garcia, i David Figuereo i Baulenes. «Continuar la tasca, obrir nous camins, aquest haurà de ser el seu programa».

El butlletí publicà una entrevista de l’equip de redacció al nou president Joan Soler en la qual explicava els seus contactes previs amb l’Orfeó. Quan ell estava al Seminari, Gual era president de l’Orfeó i «era una època cívicament i culturalment bona per a l’Orfeó». Hi tenia una relació indirecta, ja que escrivia a la revista Albada del Círcol juntament amb un grup d’Intel·lectuals locals entre els quals hi havia el mateix Gual, Argenté, Francesc Serra, Santmiquel, Cinto Dunyó… contactant ell amb Joventuts Musicals, l’Orfeó, el Cine-Club… També havia tingut relació amb el vicepresident Antoni Mongay. Temps després la seva tasca va ser més política que cultural (des dels anys seixanta fou membre d’una comissió cívica d’oposició clandestina al règim; també del grup cristià de Promoció dels Drets Humans i del grup de No alineats de l’Assemblea de Catalunya a Badalona). L’any 1978 va tornar a entrar en relació amb l’Orfeó a la Taula de Cultura, i l’any 1979 es presentà com a independent a les llistes del PSUC, i accedí a la Conselleria de Cultura, fins a la seva dimissió per desavinences amb el grup municipal. Quan va plegar de l’Ajuntament, entrà a treballar en la formació de mestres i la renovació pedagògica de les escoles per a l’Ajuntament de l’Hospitalet, i a Badalona es va fer soci de l’Orfeó Badaloní. Després d’algun temps, el president Raventós li proposà integrar-se a la junta. L’entrada primer com a soci i després com a directiu lligava amb la seva tradició familiar: «El primer president de l’Orfeó era oncle de la meva mare i el primer vicepresident ho era del meu pare. L’Antoni Botey era família i professor de piano del meu pare. L’avi Amigó havia estat soci de l’Orfeó des del principi, d’aquells que durant el tancament de l’entitat en l’època de la dictadura de Primo de Rivera cotitzaven cada mes. Una tia meva va ser cantaire de la primera massa coral que hi va haver l’any 21. El meu pare havia anat a tots els concerts de l’Orfeó, fins i tot en els ‘temps dolents’. Jo mateix havia anat molt a escoltar la massa coral». Com podem veure en aquesta perspectiva familiar i de vincles de l’entitat amb la societat badalonina, l’Orfeó tenia una base col·lectiva sòlida entre la Badalona de tota la vida, tradicional del centre i dels seus voltants, cívica i culturalment catalanista.

S’anunciava l’Aplec de la Senyera a la Creu de Montigalà durant tot el dia 1 de juliol, dins dels actes de la Diada Nacional dels Països Catalans (el dia de Sant Joan). També el nou disc, Ofrena, enregistrat per l’Orfeó Badaloní i la Cobla Juvenil Marinada als estudis Perpinyà de Barcelona els dies 18 de febrer i 2 de març. Per a la directora Esther Martells aquest treball reafirmava la tasca realitzada els darrers anys de foment del cant coral. La portada era del pintor badaloní Gerard Sala (Revista de Badalona el 3 de maig va informar de la presentació del disc per part de la Massa Coral de l’Orfeó i la Cobla Juvenil Marinada).

El repàs de les activitats realitzades recollí la representació pel grup de teatre de Molta feina i pocs doblers de l’autor mallorquí Joan Mas; l’estrena de la senyera de l’Esbart Sant Jordi el dia 1 d’abril i amb la perspectiva de l’anada a Sevilla el mes de juny.

Es publicà la llegenda de Sant Jordi del Costumari Català de Joan Amades; una entrevista a Josep M. Raventós titulada de forma prou expressiva «Una vida dedicada a l’Orfeó».

També hi havia un article sobre l’estada a la neu de l’11 de març, i en darrer terme la memòria d’activitats 1983-1984. S’hi destacava que per segona vegada s’havia signat un conveni amb la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament que incloïa el concert de Sant Jordi, l’organització de la Trobada d’Esbarts per les Festes de Maig, el viatge a Alemanya, les Jornades Internacionals de Cant Coral i Dansa al setembre i octubre, set concerts nadalencs de la Massa Coral en barriades badalonines i la participació a la Cavalcada de Reis. En la memòria s’explicaven els torneigs del grup d’escacs; les sis actuacions de l’Esbart Sant Jordi amb la secció infantil; les vuit actuacions de l’esbart titular Albada-Sant Jordi i dues col·laboracions en el Show de Nadal; les deu representacions del grup de teatre al local i la participació en la Cavalcada; la secció de teatre juvenil oferí uns representació; la secció musical amb les Veus Alegres realitzaren una actuació, i vint-i-set la Massa Coral en el transcurs de la temporada.

Es publicà una crònica divertida de la gresca de Carnestoltes la nit del 4 de març al local i l’endemà va fer-se una festa de disfresses per als més petits.

L’agenda d’abril recollia la inauguració del Parc de Can Solei el dia 8, entre d’altres activitats, com el cap de setmana de la Massa Coral a Tiana previst per al 5 i 6 de maig.

El butlletí de maig anunciava l’Aplec de la Senyera el diumenge 1 de juliol a la Creu de Montigalà, amb acampada, cantada de l’Orfeó Badaloní, Ball de Bastons de Canyet, sardanes amb la Cobla Juvenil Marinada i Escola de Cobla Marinada, dins dels actes de la Diada Nacional dels Països Catalans. L’editorial de l’equip de redacció explicava que el butlletí arribaria amb cert retard, bé pels efectes del repartiment de propaganda electoral, que endarreririen la tramesa, com també per la voluntat de la junta que poguessin incorporar-s’hi totes les resolucions de la passada junta i poder publicar els contes guanyadors del I Concurs Literari de Contes Infantils Sant Jordi 1984. A l’interior hi havia un còmic al·lusiu divertit sobre el retard de l’arribada del butlletí.

De les activitats realitzades s’explicava que per primera vegada les seccions infantils de l’Orfeó Badaloní havien anat de colònies a Tiana, del 6 al 8 d’abril. Nois i noies de cinc a quinze anys, de les Veus Alegres, l’Esbart Infantil i la secció infantil de teatre van poder fer gresca i treball i gaudir d’una convivència molt enriquidora.

El 26 d’abril tingué lloc la presentació i primera audició del disc Ofrena de la Massa Coral de l’Orfeó i la Cobla Juvenil Marinada. L’acte se celebrà al local de la Caixa de Pensions del carrer del Mar, núm. 40-42. El disc tenia un preu de venda de 700 pessetes i la casset, de 600 pessetes.

Rosa M. Lacruz, a l’article «El que farem»,informava de les actuacions de l’esbart durant les Festes de Maig de la ciutat: el dia 11 a la nit, a la Plana i juntament amb l’Esbart Badalona, realitzarien una ballada amb la col·laboració de la Cobla Juvenil Marinada; l’endemà tornarien a actuar com a Esbart Albada-Sant Jordi en la celebració del 14è aniversari de l’Esbart Albada, juntament amb la Cobla Juvenil Marinada, les seccions infantil i juvenil de l’Esbart Albada, al Círcol Catòlic. El dissabte 19 i diumenge 20, l’esbart actuaria a Canyet i Sant Roc, respectivament; i el dia 26, al local de l’entitat, hi hauria la cloenda de la 3a Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils.

La notícia de teatre era transcrita d’un article de Joan Ariza de Revista de Badalona, de l’edició del 3 de maig, que informava de la representació el 29 d’abril de l’obra Distret però no tant de Joaquim Puigbó al local social, amb el repartiment de Josep Duatis, Montse Sànchez, Xavier Pujol, Àlex Gil, Antoni Soler, Gina Alcaraz, Martí Torrents, Rosa Maria Altimira, Miquel Solà i Ignasi Benito.

La Massa Coral va fer el concert de Sant Jordi a l’església dels Pares Carmelites, primer les cançons de la Massa Coral, després les sardanes de la Cobla Juvenil Marinada i després tots junts entonant peces com Catalunya, pàtria meva de Gil i Membrado i A Montserrat i Marinada d’Antoni Pérez Moya, en homenatge pel centenari del seu naixement. El diumenge següent l’Orfeó realitzà un nou concert a la parròquia de Montserrat en homenatge a la Patrona de Catalunya amb el comentari a l’article: «Cada dia més s’intenta introduir en aquests barris perifèrics de Badalona el cant i la música. Esperem que les nostres actuacions ajudin a aconseguir-ho».

La secció «El Calaix Bernat»recordava didàcticament l’origen de la cremada del dimoni, recollida pel Baró de Maldà al Calaix de Sastre.

Com s’anunciava a l’editorial, hi havia un espai dedicat al I Concurs de Contes Sant Jordi amb la publicació dels tres primers premis.

David Figuereo publicava l’article «La Setmana dels Tres Dijous», «perquè cada vegada més, al nostre Orfeó, tenim més coses a fer: seccions noves, més feina i compromisos, més gent…».

L’agenda d’activitats recollia els actes de maig i juny de l’esbart, de la secció teatral a Canyet, un concert a la parròquia de Sant Roc, la Trobada de Corals del Maresme a Canet, amb concert de la Coral Mareny, el dia 27 de maig; el dia 2 de juny un concert a Tiana; el dia 3, actuació a l’aniversari de l’Escola Marista, concert a la parròquia de Sant Antoni de Llefià, el dia 13; Aplec a Montserrat, trobada de corals de la FCEC; concert a Montgat i al Palau de Congressos de Montjuïc, el dia 24; concert a la parròquia de Sant Pau, el dia 30…

Revista de Badalona va recollir la representació a l’Orfeó de l’obra Distret però no tant dirigida per Josep M. Raventós amb el següent repartiment: Josep Duatis, Montse Sánchez, Xavier Pujol, Àlex Gil, Antoni Soler, Gina Alcaraz, Martí Torrents, Rosa M. Altimira, Miquel Solà i Ignasi Benito.

El butlletí de juny incorporava una síntesi d’un article dedicat al centenari del naixement del mestre Pérez Moya, extret de la Circular núm. 14 de la Federació Catalana d’Entitats Corals.

Les notícies de la Massa Coral estaven protagonitzades pel cap de setmana de treball a Tiana amb què s’encetà el mes de maig; el dia 13, la Massa Coral realitzà un concert al barri de Sant Roc, «on cada vegada s’aplega més gent per a escoltar la música que hi duem però encara no la suficient. Esperem que s’animin»; el dia 27 va haver-hi la Trobada de Corals del Maresme a Canet («la nostra ciutat, marinera anys enrere, se sentia i se sent ben identificada amb aquests poblets de la costa tan afins a la nostra actitud i al nostre tarannà»). L’Orfeó va cantar, conjuntament amb la Coral Mareny de Vilassar de Dalt, dues peces: Lorelei i On despunta el sol. L’any vinent la trobada seria a Alella.

Les informacions de l’esbart es concretaven en la ressenya del 14è aniversari de l’Esbart Albada al teatre del Círcol Catòlic. La Cobla Juvenil Marinada entonà la catalana melodia de La Santa Espina per començar, i La Moixiganga obrí el programa. La principal atracció eren dues estrenes, El mortitxol i el Contrapàs nou. Es van celebrar altres actuacions de l’esbart acompanyades de cobla a la Plana i a Canyet, davant de l’església, compartint acte amb els Bastoners de Canyet.

L’Ignasi i l’Esther, del grup de teatre, representaren Viatge de nuvis a Canyet en el Cicle Cultural de Primavera.

També es publicà una col·laboració de Joan Soler i Amigó, «La mata de jonc», extreta de l’autor medieval català Ramon Muntaner, que exemplificava la necessitat de la nació d’unir-se per mantenir la força, fent una crida en el marc de la Diada Nacional dels Països Catalans a participar en l’Aplec de la Senyera a Montigalà, «sota la dolça majestat de l’oriflama».

Prou divertida era la plana infantil dedicada a les creences màgiques de Sant Joan; l’article «Fogueres al carrer», del llibre Festes Populars de Catalunya de Jaume Colomer; la cloenda de la III Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils de Badalona, amb les seccions respectives dels esbarts de Badalona, el Sant Jordi i l’Albada.

Miquel Lleonart signà la «Carta oberta a tots», on explicava que va comprar un número de la rifa per al viatge de fi de curs de l’escola… Antoni Botey. Quan va preguntar al nen si sabia qui era el personatge, aquest li va etzibar: «Ni idea». A partir d’aquí, Lleonart reflexiona sobre el poc que saben els alumnes «dels de casa» i proposa una ambaixada artística al centre que porta el nom del fundador de l’Orfeó «per a dir-los qui era l’Antoni Botey». En aquest sentit, els dossiers escolars lligats a l’oferta de visites culturals al patrimoni del Museu de Badalona eren l’única possibilitat d’acostar-se específicament a la història local. L’any 2000, el Museu de Badalona, amb la Regidoria d’Educació, publicaren un crèdit variable per a Segon Cicle d’ESO i Batxillerat, Badalona un segle de ciutat, de Núria Casals, Francesc Formiguera Vives i Xavier Pàramo Franquesa.

El butlletí de juliol-agost publicà l’extens article «Diari de l’ambaixada badalonina a Rockenberg (21-24 de juny)», d’Antoni Mongay. Convidats per la Coral Immergrün, Josep M. Raventós i M. Rosa Estañol (marit i muller), Esther Martells d’Estañol, Antoni Mongay i Marcel·lina Boada (marit i muller), en representació de l’Orfeó Badaloní, viatjaren en autocar a Rockenberg amb motiu de les festes del Jubileu-Cantoral 1899-1984.

Prenia importància la secció «Els que ens deixen»,amb un escrit de Francesc Clapés sobre Fèlix Freixa, antic cantaire, exdirectiu i membre de la junta consultiva. Es recordava que procedia de Berga i que es va instal·lar a Badalona per motius laborals el 1948. «La seva estima a tot el que respira catalanitat» el va portar a l’Orfeó, «on va desenvolupar el seu amor al cant i a la música». Va entrar en la junta el 1950 fins al 1962, en període del president Enric Sabater, coincidint amb Francesc Clapés des del 1955. «Franc i obert no patia mai una defallença», afirmava Clapés citant una anècdota de quan passà el 40è aniversari i va haver-hi una gran baixa de cantaires, que van fer pensar el pitjor i ell, amb optimisme, digué a la junta: «No ens espantem, si convé tornarem a cantar nosaltres oi, Brió?». Ell havia cantat fins al 1960. La seva filla, Victòria, i el marit Felip Pera eren membres actius i havien agafat el relleu a l’entitat.

En l’aspecte del relleu generacional, de la formació de famílies a l’Orfeó, després de la notícia del traspàs, es publicà la d’un enllaç: el 21 de juliol s’havien casat a l’església de Montcada Albert Abellan i Lourdes Cartró, dues persones estretament vinculades a l’Esbart Sant Jordi.

Respecte a les properes activitats es preveia al juliol una sortida a les Fonts de Montjuïc; la posada en escena de l’obra Un barret de palla d’Itàlia; la visita al Parlament de Catalunya per la Diada, l’11 de setembre; les Jornades Internacionals de Cant Coral; un cap de setmana a Alella de l’Esbart Albada-Sant Jordi.

Es publicà una entrevista a Desideri León (PSC), conseller de Cultura i Esports de l’Ajuntament, on el polític incideix que «la ciutat no té infraestructura esportiva com tampoc la té cultural. Ningú s’havia preocupat mai de crear una infraestructura per a l’esport, per a la cultura. Aquest és el gran problema. Després els pressupostos són molt minsos i no et donen capacitat per a poder realitzar masses coses». Explica que s’està programant «la creació de centres cívics polivalents a les zones on hi hagi un nucli important de ciutadans, per tal que hi pugui haver una vida cultural, una vida associativa», i la gestió de les Festes de Maig, mantenint un contacte previ amb les associacions de veïns «i vam comptar amb l’opinió de la gent». Per tant, és el moment, com a d’altres ciutats i també a nivell d’estaments superiors, que l’administració pública començà a intervenir de manera creixent en l’oferta de serveis públics relacionats amb la cultura i l’oci. Aquest capteniment, amb els anys, absorbirà bona part dels pressupostos culturals públics amb una mercantilització que colonitzarà la política pública cultural i reduirà el paper dels convenis i el protagonisme de les societats privades i associatives.

Trobem també informacions sobre el concert de la Massa Coral a la parròquia de Sant Antoni de Llefià per celebrar el seu patró; de la participació de l’Orfeó Badaloní en la commemoració del centenari del naixement del mestre i compositor Antoni Pérez Moya, juntament amb els orfeons adherits a la Federació Catalana d’Entitats Corals, a Montserrat, el 17 de juny; del concert el matí de Sant Joan a Montgat i de la ballada de l’esbart a la tarda, i aquella mateixa tarda l’actuació de la Massa Coral al Palau de Congressos de Montjuïc com a la cloenda del Congrés Internacional de Ioga (en aquests dos concerts, la directora Esther Martells era a Alemanya i va ocupar el seu lloc Jaume Arimont). Hi havia una crònica de la festa infantil de fi de curs el 29 de juny; una entrevista seriosa a El Tricicle després de la seva representació al teatre del Círcol Catòlic. S’informava que l’Orfeó havia cantat al peu de la senyera enlairada a Montigalà, el dia 1 de juliol; s’explica, però, que la nit abans havien pres i cremat la senyera i havien abatut el pal on onejava, si bé l’endemà una nova senyera tornà a onejar tan alta com l’anterior (Miquel Lleonart signarà un article al butlletí parlant del Ball de Bastons de Canyet, que hi participaren). Per finalitzar la temporada, la Massa Coral actuà a l’església dels Pares Carmelites en commemoració de la Verge del Carme, el dia 15 de juliol.

El butlletí informatiu de l’Orfeó Badaloní d’octubre-novembre presentà importants novetats. Per començar adoptà un nom: Proa, subratllat amb les quatre barres onejant al vent, dins d’un espai de capçalera rectangular i amb la senyera de l’Orfeó entre una corona de llorer a l’esquerra, ocupant un terç de la pàgina, i una fotografia o dibuix central destacat. En aquest exemplar era una fotografia d’una nena vestida de blanc que mirava una cartellera del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca que anunciava un concert de l’Orfeó Badaloní, corresponent a la sortida de l’entitat a Montblanc i Poblet el 9 d’octubre de 1967. El butlletí també canvià de format, de quartilla a din A3, en paper setinat i amb vuit planes. L’equip de redacció estava format per Ricard Abellan, Joan Ariza, Isabel Caballeria, David Figuereo, Esther Marquès i M. Carme Mateu; fotografia d’Antolí Puig, i col·laboradors de l’exemplar: Joan Soler i Amigó, Marta Bernat i Carme Mayolas.

L’editorial signada per Joan Soler i Amigó explicava que el títol, Proa, tenia una doble referència: la proa d’una nau que avançava i el nom de l’editorial fundada a Badalona per Marcel·lí Antich, de l’Escola Catalana, i Josep Queralt l’any 1928, amb la col·lecció Navego a tot vent, i la direcció de Joan Puig i Ferrater.

El contingut del butlletí recollia les conclusions del II Congrés de Cultura Tradicional i Popular, que establien una divisió de la dansa catalana en: dansa històrica, dansa restaurada, d’inspiració sobre temes populars, i gloses i creacions. Es recomanava fer ús dels arxius per tal de determinar la historicitat de les restauracions.

La secció de teatre informava de les representacions de les obres Un barret de palla d’Eugène Labiche, i Gent de platja del badaloní Bori Fontestà. També hi havia espai per als preparatius del Show de Nadal,que tindria lloc els dies 25 i 26 de desembre; Els Pastorets de Folch i Torres, enguany dedicats al mestre Joan Aymerich, un dels cinc fundadors de l’Orfeó,«al mateix temps que compositor de la música dels pastorets d’en Folch i Torres», una singularitat badalonina.

També hi trobem un article de col·laboració escrit per Marta Bernat i Carme Mayolas (professora de ioga), dedicat a les tècniques orientals del ioga per a la millor respiració en el cant.

Respecte a la secció infantil, el 3 de novembre l’esplai Espurnes (nom ideat pel presi) va organitzar una castanyada, i s’anuncià la preparació d’una festa nadalenca.

Com a col·laboració, l’escrit «De la vellúria que se’n va», de Joan Soler i Amigó, descriu una trobada amb Baldiri Faura d’amfitrió (Faura traspassà el 1983), amb Ramon Ribet, Francesc Clapés i Antoni Mongay, en la qual va escoltar de primera mà vivències i fets de transmissió oral del passat sobre Gent Nova, la benedicció de la senyera, l’anada a Montserrat, la clausura, el concert de la germanor d’orfeons a Montjuïc del 1930, la penya dels Cupidos Joventut de l’Orfeó…

A l’agenda d’actes destacava per al mes de desembre el Show de Nadal titulat Pel carrer del Lleó; concerts del cicle nadalenc de la Massa Coral: a la parròquia Verge de Montserrat del Sant Crist, a Sant Antoni de Llefià, a Sant Josep, a la parròquia Verge de Lourdes de Bufalà, a Pomar, a la Cooperativa La Moral. Un desplaçament de l’Orfeó per actuar a l’Assemblea General de la Federació d’Ateneus de Catalunya a Martorell (Baix Llobregat), el 2 de desembre. Un vermut literari Nadal dels poetes…

1985

El butlletí Proa de desembre-gener 1984-1985 tenia dotze planes. La portada era un dibuix de la nativitat de Jesús en format contemporani, de línia cubista, obra de Robert Calderón. Hi trobem un article sobre «Les danses de Badalona», del director de l’esbart, Ferran Cebrián, en el qual explicava el seu origen en la recerca de Josep Ventura i Llates llegint passatges del Calaix de Sastre del Baró de Maldà (propietari de Can Peixau a Badalona); tanmateix, la tasca quedà interrompuda pel seu traspàs, si bé en l’aspecte coreogràfic les danses eren pràcticament nul·les, Ventura va trobar dues melodies que s’inclogueren a l’entrada del ball. Per la seva part, el mestre Jacint Núñez va realitzar un acompanyament musical i el muntatge es va poder estrenar al Círcol Catòlic el 7 d’octubre de 1979.

L’especial de Nadal va comptar amb un homenatge a la història de l’entitat i a un conjunt d’activistes per la seva constància: Esther Martells i Borràs, cantaire-directora amb trenta-cinc anys a l’Orfeó (1949-1984), va rebre l’agulla d’or i argent; M. Rosa Estañol i Fantoba, cantaire amb vint-i-cinc anys a l’entitat (1959-1984), va rebre la placa dels vint-i-cinc anys; i van rebre rajoles commemoratives: Mercè Costa i Roca, cantaire (36 anys); Esther Martells i Borràs, cantaire (35 anys); Victòria Freixa i Agustí, cantaire (33 anys); Josep M. Raventós i Taxonera, activista (32 anys); Josep Duatis i Altimira, activista (32 anys); Martí Torrents i Salinas, teatre (32 anys); Felip Pera i Resano, cantaire (31 anys); Carles Estañol i Fantoba, cantaire (28 anys); M. Rosa Estañol i Fantoba, cantaire (25 anys); Jordi Raventós i Estañol, activista (22 anys); Anna Martí i Palau, cantaire (20 anys); Carles Raventós i Estañol, activista (20 anys); Mireia Pera i Freixa, cantaire (17 anys); David Estañol i Martells, cantaire (15 anys); Maria Guarch i Torrents, cantaire (13 anys); Mercè Rovira i Arasa, cantaire (13 anys); Mercè Arasa i Tallada, cantaire (12 anys); Salvador Alsina i Baixeras, teatre (12 anys); Jordi Beltran i Valls, escacs (12 anys); Encarna Curet i Romero, cantaire (11 anys); Manel Llansó i Prats, cantaire (11 anys); Antònia Bigas i Olivé, cantaire (10 anys); M. Dolors López, cantaire (10 anys); Danisa Roca i Martínez, activista (10 anys); Lourdes Cartró i Cardenal, dansaire (10 anys); Encarna Abella i Masip, teatre (10 anys); Antoni Mongay i Juan, cantaire (10 anys); Isidre Jacas i Brach, cantaire (10 anys); Ricard Abellan i Estañol, cantaire (10 anys); Albert Abellan i Estañol, dansaire (10 anys); Josep M. Pujol i Sànchez, teatre (10 anys); Ramon Raventós i Taxonera, activista (10 anys); Miquel Solà i Mengual, teatre (10 anys); Joan Mestres i Puig, escacs (10 anys); Antolí Puig i Prat, activista (no apareix antiguitat). Com podem observar i hem anat apuntant, hi ha un lligam familiar important en la sociabilitat de l’Orfeó i també de fidelització al llarg dels anys i d’acollida com una segona llar.

També es publicà la junta consultiva: Joaquim Grífol i Puig, Francesc Clapés i Navarro, Antoni Mongay i Juan, Ramon Ribet i Graupera, Josep Gual i Lloberas, Joan Oriol i Guardiola, Josep M. Guillén Anadon, Francesc Riembau i Rovira, Josep Gironès Illes, Antoni Ballesteros i Àlvarez.

Es publicà una doble pàgina, «Nadal dels poetes», amb composicions nadalenques de Josep Carner, Pere Quart, Josep Vicenç Foix, Salvador Espriu i Guerau de Liost. Es dedicava un espai al proper Show Pel carrer del Lleó: «una superproducció Metro Golden Orfeó»; hi havia una plana infantil amb semblances, jocs de paraules i enganyifes; Joan Soler i Amigó signava l’article «En Joan Aymerich Rocabayera», en el qual recordava que el seu pare li deia:«Guita-la, la banda de l’Aymerich, veus? Aquest senyor és el que va composar la música dels cuplets dels Pastorets –i remugava les notes de l’entrada dels cuplets…». Soler apuntava que Aymerich, director de la Banda Oficial de la ciutat, tocava a cada acte, processó…; també era membre de l’Orquestra de Cambra de Badalona, «però una de les seves composicions més conegudes –potser i tot, sense saber el nom del seu humil autor– és certament la popular partitura musical dels Pastorets d’en Folch i Torres, tan entranyable que tots taral·legem de petits, badalonina tant com el ‘Record i memòria’… vés què us dic!’». Al costat d’aquest article hi havia un altre sobre «Una crida sonora i forta», text fundacional per crear l’Orfeó Badaloní el desembre del 1920.

El Eco Badalonés a l’edició del 8 de febrer va informar de la mort en accident de trànsit del cantaire Joan Sebastià Espuny.

El butlletí d’abril-maig reproduïa a la portada un mosaic de Sant Jordi. Es publicava una ressenya de la revista Gent Nova del 1911; el poema Sant Jordi triomfant de Josep M. Folch i Torres; un article sobre Sant Anastasi, patró de Badalona; un altre transcrit del Costumari Català de Joan Amades sobre el «Ball a totes les Festes Majors!».

De la secció de teatre es publicà «Pel maig de teatre un raig!», en què Joan Soler i Amigó explicava la participació del grup de teatre de l’Orfeó amb Cavallet quan eres jove de Joan Mas i Bauzà, obra premiada a Mallorca el 1966; en la Mostra de Teatre per les Festes de Maig, a la sala del Círcol Catòlic participaren les seccions dramàtiques del Círcol, del Museu Municipal, de la Guàrdia Urbana [sic], el Col·lectiu de Teatre, el Nucli Independent de Teatre, la Cooperativa El Hogar, el Centre Parroquial de Sant Josep, la Cooperativa La Moral i l’Orfeó Badaloní.

A continuació es publicà la memòria d’activitats 1984-1985, redactada per Jaume Gispert Sala, amb un ampli desplegament fotogràfic per il·lustrar les activitats de les seccions i els actes culturals.

Dels continguts destaquem, sota el títol «A la nostra biblioteca», una ressenya del llibre Maig Major de Joan Soler i Amigó, escrita per ell mateix, en què explica que l’havia presentat als Premis de la Revista Recull de Blanes, en concret al Josep Ametller d’assaig, i havia resultat guanyador ex aequo; l’any anterior l’autor havia estat premiat en l’apartat de poesia.

Hi havia una crònica distesa sobre un matx futbolístic social; a la secció «Al grat de l’aire» es recordava l’estrena en concert de l’Orfeó i l’elogiós article a Aubada de Jordi de Bellcaire (pseudònim de Jaume Lleal). Per altra part, l’agenda propera d’actes anotava un Vermut literari, l’Aplec de la Senyera, una actuació de l’Esbart Albada-Sant Jordi…

1986

En el marc dels actes del Tricentenari de la Rectoria Nova de l’església de Santa Maria (1685-1985), la Massa Coral, dirigida per Esther Martells, oferí un concert a Santa Maria el diumenge 26 de gener.

Diumenge 16 de febrer va representar-se a l’Orfeó L’enterrament és a les quatre de Carles Valls,amb muntatge artístic de Josep M. Pujol, direcció de Josep M. Raventós, amb quadres cedits per Rafel Pujals, i el següent repartiment: Esther Marquès, Mercè Maymó, Cristina Herrero, Jordi Raventós, Josep M. Raventós; luminotècnia, Carles Guerrero; so, David Figuereo; muntatge, Josep Sebastià; regidors, Martí Torrents i Salvador López.

El 16 de març va tenir lloc la reunió general ordinària anual. S’hi va produir el relleu a la presidència entre Joan Soler i Amigó i Jaume Gispert i Sala. En la reunió de la junta directiva del 2 d’abril, el president va indicar els càrrecs que ocuparien en l’organigrama els diferents membres: Jaume Gispert Sala (president), Ramon Amat Plana (vicepresident), Robert Aranaz Iragui (secretari), Ricard Abellan Estañol (vicesecretari), Salvador Sánchez Garcia (tresorer), Carles Estañol Fantoba (comptador), Esther Marquès Cabanas (relacions públiques i delegada de teatre), M. Carme Mateu Ribó (cultura i esbarjo), David Figuereo Baulenas (vocal). Com a adjunts: Susa Espuny Forés (arxivera), Victòria Freixa Agustí (delegada Massa Coral), Jordi Arnal Canillo (delegat Massa Coral), Gemma Curós Pujadó (delegada esbart), Ramon Raventós Taxonera (delegat escacs) i Ricard Ruiz (delegat sardanes).

La junta directiva reunida el 17 d’abril va tractar la celebració de l’Aplec de la Senyera, i acordà que l’Orfeó Badaloní convocaria el mateix dia de la celebració a l’entorn de Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans, per col·locar la senyera i que la Massa Coral cantés,«sempre i quan ni hi hagin mítings ni altres manifestacions polítiques». Per tant, l’entitat, que havia impulsat l’Aplec, mostrava el seu compromís cultural de catalanitat, si bé no es volia comprometre com a tal en qüestions polítiques i partidistes d’altres assistents que volguessin protagonitzar el sentit de la jornada.

El diumenge 27 d’abril a l’Orfeó va celebrar-se la V Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils de Badalona; i el mateix dia, en el marc del XI Pla d’Acció Cultural, a l’Auditori del Cercle Cultural de ‘La Caixa’ a Granollers, va actuar la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní i després va haver-hi una ballada de sardanes.

L’1 de maig va representar-se l’obra La ratera d’Agatha Christie, amb direcció de Josep M. Pujol i el següent repartiment: Esther Marquès, Mercè Maymó, Rosa M. Altimira, Josep M. Balaguer, Enric Canals, Carles Raventós, Jordi Raventós i Josep Duatis, i un extens equip tècnic: David Figuereo, Carles Guerrero, Salvador López, Josep M. Raventós, Josep Sebastià i Martí Torrents.

La Massa Coral de l’Orfeó participà en la III Trobada de Corals a La Guineueta al col·legi Jesús i Maria Claudina Thèvenet, amb organització de la Coral Canticorum, en el marc del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

La celebració de l’Aplec es va tornar a tractar en la reunió directiva del 15 de maig, perquè les eleccions generals el 22 de juny obligaven al seu trasllat una setmana més tard, el dia 29. L’Aplec de la Senyera va transcórrer amb un esmorzar, l’actuació del Ball de Bastons de Canyet, cançons per cantaires de l’Orfeó i finalment una ballada de sardanes.

En la reunió de la directiva del 21 de maig documentem una qüestió que esdevindrà força polèmica, afectarà de forma greu la direcció de l’Orfeó i es traslladarà als tribunals al cap d’uns anys: els problemes sorgits amb els hereus de Francesc Ribó pel que feia a l’ús i cessió del local social. Transcorreguts catorze anys de la instal·lació de l’entitat al local del carrer Lleó, els hereus Ribó plantejaven una sèrie de qüestions denunciant que l’Orfeó no havia complert amb el contracte de cessió del local perquè no es feien els dos concerts a la sala, no se’ls enviaven quatre entrades ni tampoc el butlletí, i no es pagaven els impostos que corresponien a l’entitat. D’altra banda, el proper mes d’agost finalitzava el lloguer del local de la planta baixa pel qual volien percebre 30.000 pessetes mensuals. Com recordava J. Campmany a l’article «Els nostres presidents», publicat al butlletí intern número 40 (2003), el president Jaume Gispert «només entrar ja va tenir que enfrontar-se amb els hereus del Sr. Ribó», i afirmava que«el van obligar a llogar una petita habitació a la planta baixa, on hi havia l’antiga recaptació executiva, per tal de cobrar-li un lloguer». Més endavant, el president Josep Duatis (1988-1992) «es va veure forçat en prendre la decisió de deixar el petit despatx, tot al·legant no poder fer front a la despesa del seu lloguer, ja que any rera any, el preu del lloguer s’anava incrementant».

El diumenge 28 de setembre va tenir lloc una activitat de germanor, l’anomenada Festa de l’Activista, a la Conreria, amb «missa, futbol, jocs, cançons, actuacions sorpreses i… una gran arrossada!».

El 12 d’octubre, en commemoració del 65è aniversari de l’entitat, es va fer una excursió a Montserrat, que afegí al simbolisme espiritual i de catalanitat el reclam de la col·locació d’una majòlica de l’Orfeó.

Revista de Badalona a l’edició del 25 de novembre va ressenyar la representació a l’Orfeó de l’obra de Josep M. Folch i Torres D’aquesta aigua no en beure, dirigida per l’inefable Josep M. Raventós, amb el següent repartiment: Gemma Marquès, Joan Ariza, Cristina Herrero, Ramon Amat, Josep M. Raventós, Mercè Maymó, Martí Torrents, Miquel Solà, Jordi Raventós, Judith Gispert, Conxi Pascasi i Josep M. Nicolau. També va informar del concert de Santa Cecília a l’església de la Providència el dissabte anterior, amb una primera part amb la coral infantil de les Veus Alegres amb la solista Victòria Freixa, les distincions a Agustí Segura i Xavier Pujol de la Massa Coral; M. Dolors Bueso, Pere i Carles Guerrero de l’esbart, i Josep Armengol de la secció d’escacs; hi actuà la Massa Coral.

1987

El 8 de febrer, el grup infantil de teatre, les Veus Alegres i l’Esbart Sant Jordi van presentar A Becerola fan ballades, tot cantant, danses al vol a la sala de l’Orfeó. Cal assenyalar, que per qüestions pressupostàries, l’aliança entre els esbarts Albada i Sant Jordi va desfer-se amb la presidència de l’Orfeó de Jaume Gispert. Bona part del cos de dansa va romandre a l’Esbart Albada del Círcol i a l’Orfeó va emprendre’s una renovació impulsant-se les noves fornades de ballarins, comptant amb la direcció de Pere i Carles Guerrero i Vicenç Garriga.

La reunió de la junta directiva del 5 de març va tractar de l’organització de dues activitats de relleu per a l’Orfeó: la celebració el dia 7 de març del 55è aniversari de la constitució de la secció d’escacs, en què participaria la secció infantil i el veterà mestre Joan Mestres realitzaria unes partides simultànies; i també tindria lloc un nou desplaçament d’intercanvi a Rockenberg. La sortida va tornar a ser un impuls renovat d’energia per a l’entitat, que s’hi desplaçà amb la Massa Coral i l’esbart. En un gran ambient de fraternitat va celebrar-se amb molt èxit l’anomenat Concert de l’Amistat.

En la junta directiva del 21 de juliol s’anotava l’entusiasme del nou desplaçament a Alemanya i que en el butlletí de juliol (del qual, tanmateix, no hem localitzat cap exemplar conservat) s’havia informat erròniament de la classificació de la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní en el darrer concurs a què s’havia presentat, assolint una 7a i 8a posició d’un total de divuit corals, amb valoració de diferents aspectes.

La relació amb els hereus de Francesc Ribó es mantenia entre cotonets per tal d’intentar redreçar la situació, tot pagant el lloguer de la planta baixa, que escanyava tanmateix el pressupost de l’Orfeó.

El 25 de desembre i el 3 de gener de 1988, amb la direcció de Josep M. Pujol va recuperar-se el celebrat musical El violinista a la teulada; i el diumenge 27 de desembre van representar-se els tradicionals Pastorets.

1988

El 14 de febrer va tenir lloc la reunió general ordinària en la qual va donar-se el relleu entre la presidència de Jaume Gispert Sala i la de Josep Duatis Altimira. En la reunió de la junta directiva del 26 de febrer es va realitzar el traspàs efectiu i es va anotar a l’acta el nou organigrama: Josep Duatis Altimira (president), Jordi Raventós Estañol (vicepresident), Martí Torrents Salinas (secretari), Carles Raventós Estañol (vicesecretari), Miquel Solà Mengual (vocal), Felip Pera Resano (caixer), Victòria Freixa Agustí (delegada cantaires), Josep Rodríguez Plaza (comptador), Pere Guerrero Barrera (delegat esbart), Rosa M. Altimira Garcia (delegada teatre), Susa Espuny Forés (arxivera), Ramon Raventós Taxonera (delegat escacs), Josep M. Raventós Taxonera (vocal), Joan Soler Amigó (vocal), Jaume Gispert Sala (vocal) i Josep Rubiales Palomo (delegat cantaire).

El 19 de març al local de l’Orfeó va celebrar-se un festival infantil amb la representació de l’obra teatral Somni d’una nit d’estiu, un concert infantil de les Veus Alegres, danses de l’esbart i un concert de guitarres.

El 10 d’abril, amb direcció de l’experimentat Josep M. Raventós, va representar-se a l’Orfeó l’obra La paperera, amb els següents actors del moment: Carles i Jordi Raventós, Paquita Segarra, Judith i Olga Gispert, Betina Soler, Antoni Vives, Joan J. Ramos, Joan Ariza, Iolanda Llansó, Montserrat Pascasi, Jordi Fernández, Ferran Girona, Mònica Solé, Núria Silvestre, Montserrat Hidalgo, Cristina Ruiz i Martí Torrents; il·luminació: David Ribó; control sonor: David Figuereo; muntatge: Josep Sebastià i Enric Canals; escenografia: col·lectiu; regidors: Josep Duatis i Martí Torrents.

Aquell any, Badalona va ser Ciutat Pubilla de la Sardana i s’organitzaren una sèrie d’actes entre el 15 i el 17 d’abril. Un dels concerts va anar a càrrec de l’Orfeó juntament amb la Cobla Marinada.

El 24 d’abril, la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní va participar en el XII Aplec d’Entitats Corals del Maresme a Vilassar de Mar, en el marc del XIII Pla d’Acció Cultural.

En el panorama de la producció musical badalonina, jove i underground, eren anys de puixança d’una sèrie de grups com Flai Tunai, capitanejat pel gran showman Frank, que generacionalment es poden relacionar amb les edicions del Rock a la sorra. Badalona sempre tan diversa i a la vegada creativa.

Un fet important en el curs de la Massa Coral va tenir el seu desenllaç el mes de setembre. El fort temperament de la directora Esther Martells havia comportat alguns desacords en la relació amb cantaires, amb una topada pública en un concert corresponent a les XXIV Jornades Internacionals de Cant Coral de Barcelona el dia 14 de setembre i posteriorment amb la direcció de l’entitat. En la reunió de la junta directiva del 20 de setembre es va donar curs a la seva carta de dimissió i aquesta va acceptar-se, oferint-li com a sortida de la direcció una baixa temporal. Es feia en atenció a tota una vida lligada a l’entitat, trenta-vuit anys, i un bagatge reeixit en la direcció de la Massa Coral des de finals del 1976 (i abans com a sotsdirectora i mestra coral). Es plantejava així una aturada per calmar els ànims, amb la previsió de recuperar el contacte per avaluar la relació al cap d’un temps. La conciliació, però, no va ser possible aleshores. Per tal de dirigir l’Orfeó Badaloní va oferir-se el càrrec al fins aleshores sotsdirector, Jaume Arimont, que ho va acceptar.

Diumenge 8 d’octubre a la Llar d’Avis de Tiana, el grup de teatre va representar Les dones sàvies amb direcció de Josep M. Raventós, i el següent repartiment: Daniel Carreras, Judith Gispert, Paquita Sagarra, Betina Soler, Jordi Fernàndez, Iolanda Llansó, Carles Raventós, Montse Pascasi, Jordi Raventós, Albert López i Xavi Lite; escenografia: Iolanda Llansó i Betina Soler; coreografia: Montse Pascasi i Judith Gispert; música: Josep Cots i Xavi Lite; instrumentista: Jaume Arimont; regidors: Martí Torrents i Josep Duatis; so: Ferran Muñoz; llums: Pere Guerrero; direcció musical: David Figuereo.

El 20 de novembre el grup de teatre de l’Orfeó va representar la farsa en dos actes El pobre viudo, de Santiago Rusiñol, amb direcció de Josep M. Raventós i el següent repartiment: Iolanda Llansó, Rosa M. Altimira, Montserrat Pascasi, Encarnació Abella, Josep Duatis, Enric Canals, Josep M. Raventós, Antolí Puig, Miquel Solà i Antoni Vives; muntatge: Josep Sebastià; llums: David Ribó; so: Salvador Curós; regidor: Martí Torrents.

Revista de Badalona, a l’edició del 2 de desembre, va publicar una crònica del concert de Santa Cecília de l’Orfeó dirigit per Jaume Arimont, que va incloure fins a set estrenes en una església de la Divina Providència plena a vessar, el dissabte 26 de novembre. El concert va estar dedicat a tots els mestre i cantaires anteriors, i especialment a Martí Brió i Vidal, directiu de l’entitat des de la seva fundació i voluntariós cantaire fins als vuitanta anys, quan «les forces, que no les ganes, no li varen permetre de continuar». L’endemà, diumenge 27, a l’Orfeó va tenir lloc la Festa de l’Activista durant la qual se celebrà un concurs de sardanes revesses, un concert de sardanes, l’actuació de l’Esbart Sant Jordi i la Massa Coral va interpretar novament la segona part del concert del dia abans. Durant l’acte, el president Josep Duatis va lliurar una majòlica a Paola Miñano Costa i Judith i Olga Gispert Teruel, pels seus deu anys d’activistes; també una placa a Antolí Puig Prat pels seus quaranta anys en diferents seccions de l’Orfeó; i la insígnia d’or i argent a Felip Pera Resano, pels seus trenta-cinc anys de cantaire, i a Mercè Costa Roca, pels seus quaranta anys de cantaire.

El 17 de desembre es realitzà un concert nadalenc a la sala de l’Orfeó, a les vuit del vespre; i el dia 30, a la Divina Providència, a les deu, amb els mestres Lurdes Aranaz, David Figuereo, i amb la direcció de Jaume Arimont. També va comptar-se amb la tradicional representació d’Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús amb direcció compartida d’Esther Marquès i Joan Ariza, amb el repartiment: Jordi Fernández, Toni Vives, Judith Gispert, Francesc Monés, Betina Soler, Montse Hidalgo, Iolanda Llansó, Núria Silvestre, Carola Violan, Maria del Mar Giménez, Cristina Ruiz, Cristina Blasco, Anna Fontanals, Isabel Teruel, Sílvia Joan, Susana Sereda, Montse Cantó, Pau Ribes, Paquita Sagarra, Anna Ariza, Xavier Duatis, Meritxell Lleal, Xavier Ariza, Cristina Solà, Olga Gispert, Natàlia Llinàs, Elisenda Méndez i Núria Colomer. Als traspunts: Martí Torrents, Josep Duatis i Josep M. Raventós; decorats: Miquel Xirgu i Domènec Giró; atrezzo: Josep Sebastià; vestuari: Victòria Freixa i Lídia Lleal; maquillatge: Montse Sànchez; coreografia: Montse Pascasi; llums: David Ribó; so: Salvador Curós i Natàlia Gimeno.

Precisament, Iolanda Llansó, impulsora de la companyia Xirriquiteula Teatre de reconeguda i premiada trajectòria i projecció internacional, explicà en l’acte inaugural del centenari de l’Orfeó, el 27 de febrer de 2021, que ella havia estat activa a l’Orfeó entre els sis i els vint anys, a la coral infantil Veus Alegres, a l’Esbart Sant Jordi i al teatre, esdevenint l’entitat una segona casa els caps de setmana i un espai de formació i de proves. Daniel Carreras, coetani de Llansó, apuntà que els joves de l’entitat crearen un grup propi de teatre davant de les obres de sofà, amb apuntador i un comitè de revisió de la gent més gran. Llansó i Carreras coincidiren que l’Orfeó va esdevenir un lloc on fer amistats per sempre, on créixer, aprendre i ser persona en un ambient familiar.

I a l’auto nomenat Millor espectacle de Nadal!, el grup de teatre de l’Orfeó representà el dia de Nadal a les deu, i el dia 26, a les vuit, Conta’m, si et plau, què és Nadal, contes casolans, amb músiques i altres variants amb la col·laboració de l’Esbart Sant Jordi, amb la direcció col·lectiva del grup; llums: Salvador Curós; so: David Ribó, i muntatge: Josep Sebastià. El Show de Nadal, en paraules de Iolanda Llansó, era un gran esdeveniment i feien l’àpat nadalenc sense sobretaula per sortir ràpid cap a l’Orfeó, on totes les seccions hi participaven (assajaven des de setembre); recordava el gran paper impulsor de Josep M. Pujol.

1989

Dins del cicle nadalenc, l’Orfeó amb direcció d’Arimont realitzà un concert Pro Càritas a la parròquia de Sant Josep, a dos quarts de vuit, el 8 de gener; un concert a Sant Antoni de Llefià, a dos quarts d’una, el 15 de gener; i un concert a la parròquia de Sant Sebastià, a les dotze del migdia, el 22 de gener.

Revista de Badalona el 17 de febrer va publicar una entrevista al mestre director de la Massa Coral, Jaume Arimont i Planas, en la qual dona una sèrie de claus sobre perspectives de futur de l’Orfeó Badaloní. Arimont es mostra ferm partidari del treball en equip amb els mestre Lurdes Aranaz i David Figuereo, per tal de «renovar els programes canviant el repertori i poder oferir una imatge més actualitzada de l’Orfeó». Respecte a l’entitat, amb sis-cents socis i un passat esplendorós, avança, però, una reflexió interessant: «Penso que l’Orfeó Badaloní s’ha d’obrir, relacionar-se amb d’altres entitats, canviar els programes…», i conclou: «S’ha de donar una imatge més actualitzada de l’Orfeó». Tot un avís per a navegants per garantir la renovació dels projectes culturals i la gestió de l’entitat d’acord amb els temps moderns. La seva visió tractava també un dels debats clàssics a la ciutat: «A Badalona hi ha una manca d’inquietud cultural». Un factor negatiu era la proximitat amb Barcelona, si bé calia incidir en la injecció de recursos públics en les produccions culturals i posar en valor la qualitat local.

El butlletí informatiu de novembre-desembre dedicà la portada al cicle nadalenc. Trobem un interessant l’article, «Any nou, vida nova», en el qual es fa esment de la tasca de l’Orfeó per «promoure i divulgar la música els cants del nostre poble. També hi tenen cabuda, però, altres cants, que són expressió de les inquietuds artístiques d’altres indrets. Cal no oblidar, que el cant agermana els pobles». Uns missatges positius de compromís amb el país i de fraternitat entre els pobles. I va més enllà en la situació de la cultura catalana: «volem creure que t’hauràs donat compte, que els mitjans de difusió, ja sigui tele, ràdio o premsa, amb ben poques excepcions, sembla que s’han girat d’esquena a la nostra cultura. Tot i fer gala d’un catalanisme cridaner, la trista realitat és que no hi aporten aquella col·laboració, ni el desig d’ajudar d’una manera digna i eficient al coneixement de la cultura del nostre poble». I així, «si tu vols, també al costat nostre pots aportar-hi el teu gra de sorra», «senzillament: fes-te soci de l’Orfeó Badaloní. Ajuda en la nostra tasca, de laborar per la Cultura Catalana». «Any Nou, vida nova. Viu-la en el nostre Orfeó!».

El noticiari recollí l’enllaç a l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana, entre els cantaires Montserrat Amat i Jordi Cascales; el lliurament de vàries fotografies dels anys vint per part de Dolors Cunillé i Borrell, cantaire dels primers temps.

En les«Pàgines poètiques», Miquel Lleonart signava «Cançó d’aquell pobre vailet corder», tota una referència etnogràfica als oficis tradicionals de la població:

Dels badius sé la llargada

del carrer de la Mercè.

Més de cent cops l’he amidada

bo i filant, amb pas serè.

[…] ‘Roda noi, que ton pare fila…!’.

L’article «Evocacions a mitja veu»recordava l’excursió feia deu anys a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, en la qual l’autor, Joan Soler i Petit, tot i ser convidat, no va assistir-hi (i reconeix el seu error), però després del poema d’Espriu El meu poble i jo, es va llegir el seu poema A Pompeu Fabra, a càrrec de Josep Duatis, actual president de l’Orfeó.

Les notícies de la Massa Coral recolliren els passats concerts de les Jornades Internacionals de Cants Corals, que acolliren a l’església de la Divina Providència el Chor Landskron de Willack (Àustria), el 8 de setembre; i en el mateix lloc, el Chor Kameralny (Polònia), el 15 de setembre. Veritables esdeveniments musicals a la ciutat. En el marc de les Festes de la Mercè, a la Plaça del Rei, el 24 de setembre, actuaren divuit agrupacions corals, entre elles l’Orfeó Badaloní, en un acte organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Corals (Delegació Barcelonès) i amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona. Seguidament a aquell acte, a la Plaça Sant Felip Neri, actuà la Coral Nou Horitzó i l’Orfeó Badaloní, amb direcció de Jaume Arimont.

La secció teatral representà l’1 d’octubre l’obra Les delícies de la llar, amb Enric Canals, Daniel Carreras, Judith Gispert, Mercè Maymó, Miquel Solà, Martí Torrents, Montse Pascasi i Albert López; i el dia 22, l’obra Una història qualsevol, amb Josep M. Raventós, Betina Soler, Encarnació Abella, Jordi Raventós, Josep Duatis, Rosa Maria Altimira, Carles Raventós, Xavier Lite, Iolanda Llansó i Paquita Sagarra.

Hi havia un article divulgatiu de l’Esbart Sant Jordi; una referència tradicional al Pessebre recollida pel folklorista Joan Amades; l’article «Fins quan els canvis promesos»,de Salvador Simón i Donatiu, crític amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, sota la dependència administrativa de la Generalitat de Catalunya, per discriminar la cançó catalana i marginar la cultura catalana: les cançons en català, tant les tradicionals com les modernes, l’oportunitat d’escoltar els orfeons, havaneres, el nostre teatre, veure un programa dedicat a la sardana… Tanmateix, el projecte de TV3 des de bon començament l’any 1983, segons el primer director, Alfons Quintà, que recull l’escriptor Jordi Amat, autor de la seva biografia era: «No volem una televisió casolana i folklòrica que parli de Catalunya des de Catalunya. Volem una televisió professional i institucional que parli de tot des d’una perspectiva catalana». Amat ho rebla amb el capteniment del president de la Generalitat: «Pujol vol una estructura d’Estat».

L’agenda estava farcida d’activitats nadalenques de la massa coral, la col·laboració en la Campanya cap nen sense joguina; també Pro-Càrites; una actuació per als malalts de la Residència Hospitalària de Can Ruti; en la Cavalcada de Reis…

S’anunciava l’Escola de Cant Coral Veus Alegres per a nens i nenes de vuit a onze anys.

El dia de Nadal a la nit i el dia de Sant Esteve a la tarda, el grup de teatre de l’entitat va portar a escena l’autoanomenat «millor espectacle de Nadal», Brushow! (al full volant apareixien tres bruixes volant en una escombra), amb direcció col·lectiva del grup, amb músiques i altres varietats, i la col·laboració de l’Esbart Sant Jordi.

1990

El butlletí núm. 4 de gener-febrer de 1990, amb un format de quartilla publica en portada l’editorial «Avançar», on s’afirma que «Sense aturador, anem avançant pel camí de la Història», i afegeix: «L’Orfeó Badaloní és posseïdor d’un Ideal que tots nosaltres sabem bé prou. Laborar per la dignificació dels nostres cants, els cants propis de la terra. I quan convingui, saber-los agermanar amb tots aquells que encara que procedents d’altres llocs, ens puguin dur un missatge de pau i llibertat. De germanor».

S’informava del passat concert de Santa Cecília a l’església dels Pares Carmelites amb direcció de Jaume Arimont, el 24 de novembre. La primera part del concert comptà amb sis cançons de Manuel Oltra, basant-se en el Bestiari del poeta Joan Oliver Pere Quart; la segona part va tenir un repertori de tipus religiós amb peces com Salve Regina de Botey o Toc d’oració d’O. Fisher, amb lletra de Joan Soler i Amigó, amb el solista Agustí Pallejà.

Uns dies més tard, el dia 28 de novembre, se celebrà la Festa de l’Activista al local social, en la qual participaren l’Esbart Sant Jordi, la colla sardanista Dolç Record, el grup de guitarres i la Massa Coral de l’Orfeó dirigida per la batuta de Jaume Arimont, que celebrà el primer any com a mestre director. El president Josep Duatis va fer lliurament d’una placa als socis que feien deu anys com a activistes: Mercè Maymó, Susa Espuny, Josep Sebastià, Montserrat Pascasi, Iolanda Llansó i Betina Soler; també foren distingits pels seus vint-i-cinc anys Francesc Clapés i Carles Raventós.

El cicle de concerts de Nadal va portar la Massa Coral de l’Orfeó a actuar al convent de les Adoratrius; al local social; al monestir de Sant Jeroni de la Murtra el matí de la vigília de Nadal (mossèn Aymar, en nom de l’Associació d’Amics de la Murtra, lliurà un obsequi al director Jaume Arimont); a la parròquia de Santa Maria; al monestir de la Divina Providència; a la parròquia de Sant Antoni de Llefià; a la Cooperativa La Moral; a la parròquia de Sant Josep (Pro Càrites).

En l’àmbit sardanístic, el 26 de novembre passat s’havia celebrat el V Concurs Individual de Sardanes Revesses a la sala social de l’Orfeó, que comptà amb patrocini municipal i la presència del regidor de Cultura, Carles Sagués. La Cobla Marinada homenatjà el mestre Tomàs Gil i Membrado, que feia deu anys havia dedicat la sardana Dolç Record a la colla sardanista homònima. Aquest mateix autor va fer obsequi de la nova sardana Miratge a la colla filial de laDolç Record, que portava aquest nom. Entre els continguts informatius sardanístics, Miquel Lleonart va signar un article sobre la popular sardana Baixant de la Font del Gat, d’Enric Morera.

Pel que fa al teatre, el 18 de desembre, a la sala social es representaren Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres, amb un repartiment de trenta-cinc «petits i no tan petits actors». Cal destacar una activitat social per estrènyer llaços d’amistat entre les seccions: un partit de bàsquet al Camp dels Carmelites entre els grups de sardanes i l’esbart. També s’anotaven les sortides del Grup de Jubilats de l’Orfeó Badaloní i s’anunciava per als dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig una sortida de l’Orfeó a Aizkoitia, Sant Sebastià i Azpeitia, preveient-se una actuació al santuari de Sant Ignasi de Loiola, com a retorn de la visita que va fer la Coral Iraurgi Abesbatza a Badalona l’any anterior.

El butlletí núm. 5 corresponent als mesos de març-abril va dedicar la portada a Sant Jordi matant el drac fent ús d’una il·lustració. L’editorial sobre la proximitat d’aquest sant finalitzava amb paraules abrandades: «Sant Jordi triomfant! Protegiu aquesta terra nostra. Guardeu-la de tota mena d’infidelitats. Vetlleu pel nostre Orfeó!». Un escrit de Salvador Simon i Donatiu feia difusió del centenari del naixement de Joan Amades i Gelats, etnòleg i folklorista autodidacte.

La memòria d’activitats del 1989, per malaltia del secretari Albert López, va llegir-la el vicesecretari Martí Torrents, a l’assemblea general de socis de l’11 de març. S’hi anotaven els concerts de Sant Jordi i Santa Cecília amb quatre peces d’Antoni Botey en el 50è aniversari de la seva mort; entre els concerts se singularitzava un a Sant Jeroni de la Murtra en les Festes del Mil·lenari de Catalunya, l’11 de juny. De la secció teatral, s’hi destacaven l’obra d’Albert Llanas Don Gonzalo o l’orgull del gec, en homenatge al consoci Joaquim Grífol i Puig; i Les dones sàvies, representada a diferents llocs de Badalona i a Tiana. Per la seva part, l’Esbart Sant Jordi havia participat en la Trobada d’Esbarts de Catalunya a Montserrat, el 18 de juny. D’altra banda, l’Orfeó havia rebut la visita de diverses corals: la Coral Sant Vicenç de Mollet, el 4 de maig; el Chor Landskrond’Àustria i la Coral Kameralnyde Polònia, el 8 i 15 de setembre, respectivament; i la coral bascaIraurgi Abesbatza a l’octubre. Respecte a les sardanes, el mes de novembre l’Orfeó organitzà el V Concurs Individual de Sardanes Revesses, seguit d’un concert homenatge al compositor Tomàs Gil i Membrado. Pocs dies després va tenir lloc la Festa de l’Activista. El volum total d’activitats va ser de 19 concerts de la Massa Coral; 10 ballades de l’esbart; 11 representacions teatrals; 2 torneigs d’escacs; 2 concerts del grup de guitarres; 26 concursos i 4 exhibicions de sardanes; 23 sortides del grup de jubilats; a més de la participació a la Cavalcada de Reis, la celebració del Carnestoltes d’adults i infantil-juvenil, la participació en la Processó de Dijous Sant, la revetlla de Sant Joan… Entre la resta de continguts del butlletí, Miquel Lleonart signava un article sobre la sardana Plou i fa sol d’Antoni Botey, inspirada en la poesia del mateix nom de Joan M. Guasch; en el racó poètic es va publicar la sardana Als quatre vents, amb lletra i música del polifacètic Joaquim Grífol.

El 25 de març es va representar a l’Orfeó l’actualització de la comèdia grega d’Aristòfanes Lisístrata, a càrrec del grup de teatre dirigit per Roser Fernàndez, amb Iolanda Llansó, Betina Soler, Paqui Segarra, Montse Pascasi, Judith (…), Nyonya Rodón, Marta Garriga, M. del Mar Masana, Judith Gispert, Xavi Lite, Albert López, Daniel Carreras, Toni Vives, Albert Lleal i Ramon Pallejà; música: Xavi Lite; fotografia: Albert Lleal; disseny: Iolanda Llansó; muntatge general: grup; fusteria: Enric Canals.

El butlletí núm. 6 corresponent als mesos de maig-juny dedicava la portada a «L’Orfeó al País Basc. Obrint camins», amb un dibuix de l’amistat entre cantaires de la coral Iraurgi Abesbatza i l’Orfeó Badaloní. El 28 d’abril l’ambaixada cultural formada per la Massa Coral i l’esbart, juntament amb els directius, van emprendre viatge cap al País Basc. Una avaria en un dels dos autocars va provocar un bon ensurt que tanmateix quedà en no res per la seva poca importància. Es tornava així la visita que la coral basca havia fet l’octubre de l’any anterior. Després de visitar l’Ajuntament, dels parlaments i un intercanvi protocol·lari de presents, representant l’Orfeó el president Josep Duatis, Joan Soler i Amigó i Jaume Arimont, la Massa Coral, juntament amb la coral basca, oferiren un concert al saló On Bosco dels Salesians. L’Orfeó, dirigit per Jaume Arimont i els auxiliars David Figuereo i Lurdes Aranaz, va interpretar un programa amb explicacions de cada cançó per part de Josep M. Pujol. També conjuntament les dues corals interpretaren Kantuz i El rossinyol. L’endemà, a l’església de Santa Cara, la Massa Coral va interpretar alguns motets en el transcurs de la missa; i després l’Esbart Sant Jordi va realitzar una actuació amb explicacions de Jordi Raventós a la plaça de la Vila d’Azkoitia. A la tarda va fer-se una visita i una audició a la basílica de Sant Ignasi de Loiola, en què l’esbart ballà Les danses de Castellterçol. En un molt bon ambient els expedicionaris van gaudir de visites turístiques i de la fraternitat dels amfitrions.

El butlletí parava atenció al concert de Sant Jordi de la Massa Coral el 22 d’abril a l’església de la Divina Providència; l’excursió del grup de jubilats a Andalusia; l’estrena de la comèdia del consoci Enric Canals i Romans titulada Com una tempesta d’estiu per part del grup de teatre, al local de l’entitat, l’11 de març (els actors eren: Enric Canals, Rosa M. Altimira, Mercè Maymó, Carles Raventós, Josep Duatis, Jordi Raventós, Martí Torrents, Josep M. Balaguer, Encarnació Abella, Josep M. Raventós i Esther Marquès); el grup sardanista de l’Orfeó, la colla Dolç Record, va participar en el 32è Campionat de Colles Sardanistes de Catalunya, a Manresa, el 29 d’abril, i va obtenir el segon premi del seu grup, classificant-se al Bàsic d’Honor, màxima categoria del sardanisme de competició. El capdanser Jordi Pallàs va rebre un dels guardons pel seu treball dins la junta directiva de la Unió de Colles.

En la Diada Universal de la Sardana, celebrada a Badalona per l’entitat Badalona Sardanista el 21 d’abril, nomenaren Pubilla de la Sardana 1990 a Núria Roger i Tolsà, dansaire de les colles de l’Orfeó. Les dames d’honor van ser Olga Vidal, Montse Periáñez, Montse López, Noemí Bigas, Esther Martínez i Assumpta Garrido, totes elles dansaires de les colles de l’Orfeó. El president de l’Orfeó, Josep Duatis, va fer el lliurament dels obsequis.

Finalment es comunicava la nova junta directiva sorgida de la reunió general ordinària de l’11 de març: Josep Duatis i Altimira (president), Carles Raventós i Estañol (vicepresident), Martí Torrents i Salinas (secretari), Josep M. Pujol Sànchez (vicesecretari), Albert López i Vivancos (comptable), Manel Llansó i Prats (caixer), Montserrat Pascasi i Bellatriu (arxivera), Xavier Lite i Martínez (vocal), Josep Rubiales i Palomo (delegat cantaires), Pepita Agustí i Riera (delegada cantaires), Rosa M. Altimira i Garcia (delegada teatre), Esteve Cristià i Gassull (delegat esbart), i vocals: Miquel Solà i Mengual, Josep Rodríguez i Plaza, Pere Guerrero i Barrera i Jordi Cascales i Byaina.

De l’Esbart Sant Jordi s’informava de diferents actuacions: el 18 de març a Roca i Pi; el 8 d’abril a la sala de l’entitat; el 22 d’abril al col·legi Assumpció (un dansaire es va fer un trau quan ballava L’hereu Riera); el 5 de maig a l’Institut Badalona 7, en una sala poc adequada per ballar i amb mala sonorització.

El butlletí informatiu núm. 7, corresponent als mesos de setembre-octubre informava del concert de la coral Konzerthchor Pforzheimd’Alemanya juntament amb l’Orfeó Badaloní a l’església de la Divina Providència, el 26 de maig. Va obrir el programa l’Orfeó dirigit per Lurdes Aranaz i David Figuereo, destacant la peça Psalite Deo de Bach, i les cançons catalanes Muntanyes regalades, de Manel Oltra, i La sardana de l’abril, de Lluís Maria Millet; la coral alemanya va interpretar set cançons de Franz Schubert.

També prenia rellevància la crònica de les Jornades Internacionals de Cant Coral a Badalona. La coral convidada enguany, però, com va explicar el text, «no és pas internacional precisament, de fronteres enllà»: va ser la Coral Manuel de Falla de Sevilla. Actuà juntament amb l’Orfeó Badaloní a la sala que regentava el Centre Cultural Rociero Andaluz (l’actual Teatre Municipal Blas Infante). Les dues corals van interpretar conjuntament El rossinyol, dirigides pel mestre Ricardo Rodríguez. Tanmateix, la crònica va esmentar que «és de doldre, que degut a la falta de coneixement de la celebració d’aquest acte, per haver fallat el repartiment dels cartells anunciadors, aquest no comptés amb la presència d’un públic, que estem segurs que hauria omplert la magnífica sala on aquest va tenir lloc».

En l’apartat de col·laboracions, Salvador Simon i Donatiu va escriure l’article «Ventura Gassol, In memoriam»;Martí Torrents, sobre l’origen històric de Can Ruti, molt abans de ser una residència-hospital de referència; Joan Soler i Petit, «Evocacions a mitja veu», en el qual recordà una comèdia original de Grífol titulada Primavera i tardor, interpretada per Maria Munells i Francesc Ballester, repetida diverses vegades. Unes pàgines més endavant del butlletí trobem la secció«Racó poètic», i un article de Joan Soler i Amigó sobre la ballada dels gegants a l’església de Santa Maria.

Corresponent a la secció de sardanes, va informar-se de la celebració del XLVI Aplec de la Sardana; un article de Lleonart sobre la sardana Bètulo del compositor Tomàs Gil i Membrado.

S’anunciaven les V Jornades de Cant Coral Badalona-Rockenberg, amb un primer concert previst el dia 7 d’octubre a la parròquia de Santa Maria, a càrrec de les corals Immergrün i Orfeó Badaloní; i un segon concert, titulat Concert de l’Amistat,el dia 10, a l’església dels Pares Carnelites per part de les corals Immergrün, amb direcció de Werner Ciba, la Societat Coral La Badalonense amb direcció d’Armand Grébol i l’Orfeó Badaloní amb direcció de Jaume Arimont.

Entre els actes realitzats, el grup de teatre de l’entitat va posar en escena l’obra de Carles Soldevila Els milions de l’oncle, dirigida per Francesc Clapés.

S’informava del decés de Salvador Alsina i Baixeres el 6 de setembre:«sempre ens deia que si bé ell era un activista acèrrim del Centre de Sant Josep, on sens dubte el seu record també serà inesborrable, deia que l’Orfeó era la nineta dels seus ulls i ell d’una manera singular i sense protagonisme donava la mà a l’un i a l’altre; ‘a tot arreu tinc amics’, deia amb un somriure que s’encomanava».

En les informacions de junta s’explicava els inicis, el 17 de setembre, dels treballs d’insonorització de la sala d’actes arran de la queixa d’algun veí, obligats sota amenaça de tancament del local. Reproduïen el compromís que l’Ajuntament ajudaria amb el 50% del cost econòmic de les obres.

El 27 d’octubre es va representar l’obra La passió de riure de Joan Mallol, dirigida per Josep M. Raventós, amb Rosa M. Altimira, Jordi Raventós, Martí Torrents, Albert Lleal i Carles Raventós; i l’11 de novembre El parc de les magnòlies de Mercè Rodoreda, adaptada i dirigida per Roser Fernàndez, amb Maria del Mar Masana, Carles Reventós, Betina Soler, Marta Cristian, Rosa M. Altimira, Mònica Melgarejo, Ramon Pallejà, Daniel Carreras, Enric Canals, Marta Garriga, Josep Duatis, Iolanda Llansó, Noemí Suriol, Mercè Pouget i Xavier Duatis; interpretació musical: Xavier Alern, Jaume Arimont i Toni Vives; decorats: Iolanda Llansó i Betina Soler; llums: Xavi Lite; so: Toni Vives; traspunt: Paqui Segarra.

El butlletí núm. 8, corresponent als mesos de novembre-desembre, dedicava la portada a felicitar les festes de Nadal i Any Nou. El primer article i més destacat de la publicació estava dedicat a les V Jornades amb el Cant Coral i el Concert de l’Amistat, celebrats ambdós el mes d’octubre, i destacava que els llaços d’amistat entre l’Orfeó Badaloní i la coral alemanya Immergrün s’havien iniciat l’octubre del 1982. El noticiari informava del concert de Santa Cecília de l’Orfeó, dirigit per Jaume Arimont, a l’església de la Divina Providència, el 24 de novembre. El cap de setmana anterior la Massa Coral havia passat un cap de setmana fraternal i de treball a Tiana.

Es publicava també un escrit sobre l’excursió del grup de jubilats a Eivissa, que no havia tingut espai al darrer butlletí.

S’anunciava la representació d’Els Pastorets o l’adveniment del l’Infant Jesús a l’Orfeó el dia de Sant Esteve (una gran producció de l’entitat que mobilitzava gran nombre d’actors, maquillatge, vestuari, llums, música…); també la posada a punt del grup de teatre infantil dirigit per Joan Ariza i Esther Marquès. Els dies 25 i 26, Nadal i Sant Esteve, tindria lloc el Show de Nadal Mutis a la sala de l’entitat: «…no ets la Ginger Rogers ni tu en Fred Astaire però ets tu… ets tu… ets tu…».

També trobem cançons nadalenques, poesies; l’espai sardanístic; un anunci de la Colla Gegantera de Badalona demanant col·laboració per conèixer més detalls de la parella de gegants dels anys seixanta. En darrer terme, s’informava que l’Orfeó col·laboraria amb la campanya Cap nen sense joguina i en la Cavalcada de Reis, el 5 de gener al vespre.

1991

El butlletí número 9, corresponent als mesos de gener-febrer, anotava el Cicle de Concerts Nadalencs realitzats: el 15 de desembre al local social; l’endemà a l’església de Santa Maria; el dia 23 a l’església de la Divina Providència; el 3 de gener a l’església de Sant Antoni de Llefià; el 13 de gener a l’església de Sant Francesc de Bufalà, i el dia 20 al Casal d’Avis de Sant Roc. També es feia una crònica de les funcions d’Els Pastorets i el Show de Nadal. Hi havia un article erudit de Miquel Lleonart titulat «L’Àliga d’en Santigosa», que feia referència a una crònica publicada a El Centinela Badalonés el 19 d’agost de 1894, sobre el ball d’un element festiu d’una àliga durant la Festa Major. Lleonart proposava recuperar-la per al patrimoni festiu de la ciutat. A l’apartat de «Societat»s’informava de l’enllaç entre David Figuereo (mestre i cantaire) i Esther Marquès (cantaire i directora del Grup de Teatre Juvenil); també entre els cantaires Jaume Lleixà i Iolanda López. A l’Orfeó es continuaven teixint famílies amb el comú denominador artístic i cultural.

El butlletí número 11, corresponent al trimestre maig-juny-juliol, va obrir amb l’article «Fent camí: concert 1000», actuació prevista per al 20 d’abril a l’església dels Pares Carmelites. Per preparar-lo, el director de la Massa Coral, Jaume Arimont, va programar el cap de setmana anterior una estada a la residència Germans Maristes de Llavaneres. En el concert va estrenar-se la peça Un caló Hala Mató de Z. Kodaly, amb adaptació de Joan Soler i Amigó.

L’Orfeó el mes de maig va actuar en la 8a Setmana de Cant Coral de l’Hospitalet, a l’Auditori de ‘La Caixa’, i fou invitat d’honor a la cloenda.

El següent article estava dedicat als nous gegants de la Colla Gegantera. La nova parella de gegants badalonins, Ferran de Gualbes i Elionor de Santcliment, van ser protagonistes d’un bateig civil a la Plaça de la Vila el 10 de maig. Amb motiu de la seva recuperació, l’erudit Joan Soler i Amigó va realitzar un discurs que va ser reproduir pel butlletí. També en el marc de les Festes de Maig va celebrar-se la 8a Trobada de Gegants.

Un article de Miquel Lleonart recordava, en el 75è aniversari de la coronació de la Mare de Dèu de Queralt, l’amistat Berga-Badalona per mitjà de l’Orfeó Badaloní. El primer contacte va ser la visita a l’Orfeó de mossèn Josep Armengou, en una jornada de cinema sobre el Berguedà; d’altra banda, la secció gramàtica dirigida per Cinto Dunyó va assistir a les festes de la Patum; a partir d’aquests contactes previs, l’Orfeó va realitzar una excursió a Berga i al santuari de la Mare de Déu de Queralt, el 17 d’octubre de 1965. S’estava preparant per a l’any següent el 50è aniversari de la coronació de la venerada imatge del santuari de Queralt, i l’Orfeó hi va col·laborar amb un concert en el Teatre del Patronat, i abans amb algunes cançons en una missa amb la presentació prèvia de mossèn Armengou. El 1966, any del cinquantenari esmentat, l’Orfeó, convidat per l’Agrupació del Berguedàde Barcelona, va cantar a la sala d’actes de la parròquia de Sant Miquel dels Sants, la missa Verge Assumpta del mestre Cohí Grau i l’Himne a la Verge de Queralt.

Les notícies de l’activitat teatral recollien la posada en escena per part del Grup 13 més 1 del Masnou de l’obra A les 20 hores: futbol, el 14 d’abril, al local de l’entitat, que també va acollir el diumenge 21 l’obra L’amor a totes les edats, formada per cinc històries, a càrrec del grup de teatre de l’Orfeó, amb els intèrprets M. del Mar Massana, Albert Lleal, Laia Soler, Daniel Carreras, Iolanda Llansó, Xavi Font, Betina Soler, Carles Raventós, Rosa M. Altimira, Jordi Reventós i Marta Garriga. Aquesta comèdia va representar-la també l’elenc de l’Orfeó al local del Grup 13 més 1 del Masnou, el 4 de maig.

Les notícies sardanistes; les pàgines poètiques amb composicions de Lleonart, Mas i Arenas i Enric Canals; un article de Salvador Simon sobre el nou llibre de Soler i Amigó Bandoler, bandoler, bandoler!,completaven principalment el butlletí.

L’any 1991 és el del relleu del director de la Massa Coral, Jaume Arimont, per Frederic Oller.

1992

El butlletí intern núm. 15, corresponent als mesos de gener-febrer va publicar en portada l’editorial«1992: un any mític». Coincidien els Jocs Olímpics de Barcelona (Badalona era una de les subseus), el V Centenario i l’Exposició Universal de Sevilla, la Capitalitat Cultural Europea de Madrid i, específicament en l’àmbit català, el Centenari de les Bases de Manresa.

S’informava de l’homenatge al consoci Salvador Alsina i Valls pels seus cinquanta anys dedicats al periodisme badaloní i, en especial, a Revista de Badalona. L’Orfeó s’hi sumà amb el lliurament d’una rajola amb la senyera de l’entitat. Alsina havia estat cantaire de la secció infantil, com a soci va inscriure’s en els anys quaranta i en uns moments de transició s’esmentava que va ser president de l’entitat conjuntament amb Antoni Mongay, un mes i escaig, mentre es proposava la presidència a Josep Gual i Lloberes.

El 19 de gener, més de set mil cantaires, entre ells els de l’Orfeó Badaloní, van aplegar-se al Palau Sant Jordi de Barcelona convocats per la Federació Catalana d’Entitats Corals sota el lema Catalunya canta, per commemorar el 30è aniversari de la recuperació, després de la Guerra Civil, del moviment coral català. L’Orfeó badaloní també va actuar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el 28 de febrer.

Entre el conjunt d’activitats, a l’Orfeó s’haviaen representat Els Pastorets, havia tingut lloc el show Passin… i vegin, i la posada en escena de l’obra de teatre Amadeus, amb direcció de David Figuereo.

El 1992 és el torn de la presidència de Manel Llansó i Prat. És l’any en què la colla sardanista Dolç Record, establerta al local de l’Orfeó, participà en la rebuda de la flama olímpica a Badalona el 15 de juny i en la magnífica cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 a l’Estadi Olímpic, el 15 de juliol. També, com l’Esbart Sant Jordi, en la rebuda de la flama Paralímpica el mes de setembre.

El butlletí núm. 16, corresponent als mesos de novembre-desembre, dedicat a les festes nadalenques, publicava un anunci del taller de música Veus Alegres per a nois i noies de vuit a catorze anys; i del cicle de concerts nadalencs de l’Orfeó dirigit per Frederic Oller: al local de l’entitat, l’11 de desembre; a la parròquia de Santa Maria, el dia 20; a la parròquia de Sant Antoni de Llefià, el 3 de gener; a la parròquia de Sant Francesc de Bufalà, el 10 de gener.

S’informava d’un nou cicle d’actes a l’Orfeó: Una tarda amb… destinat a les tardes dominicals. El 25 d’octubre va iniciar-se amb un recital de poemes de Joan Soler i Petit, a càrrec de Josep Duatis, Martí Torrents, Josep M. Pujol i Santiago Beltran. També va gaudir-se del cant de Victòria Freixa, acompanyada al piano per Jaume Lleixà i amb un tast del grup de guitarres. Esther Marquès, Josep M. Pujol i Ramon Amat van amenitzar l’acte amb bon humor.

De l’esbart s’informava de la ballada commemorativa del 41è aniversari de l’Esbart Sant Jordi el 14 de novembre. L’article recollia el reconeixement obtingut per la seva actuació arran dels Jocs Olímpics, que havia rebut elogis.

Amb motiu de la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música, va celebrar-se el tradicional concert de l’Orfeó a l’església de la Divina Providència. L’endemà va tenir lloc la Festa de l’Activista, a la pista d’hoquei del Centre de Sant Josep, «cedida per aquesta entitat germana», el 22 de novembre. Josep M. Pujol i Xavi Pujol (pare i fill) van presentar l’acte; hi actuà el grup de guitarres dirigit per Marta Condeminas; l’Esbart Sant Jordi presentat per Jordi Raventós, amb les intervencions del grup infantil, juvenil i sènior, i la Massa Coral de l’Orfeó sota la direcció de Frederic Oller. Van lliurar-se les plaques commemoratives dels deu anys d’activista a Maria Rosa Delblanch, Lurdes Aranaz, Esther Marquès i David Figuereo. També la va rebre Dolors Canals, que l’any anterior no l’havia pogut recollir. Joan Soler i Petit rebia un obsequi del president Manel Llansó per la seva participació a l’acte Una tarde amb…; Mireia Pera i Freixa va rebre una placa que marcava vint-i-cinc anys d’activista. Ramon Amat i Plana rebia una placa en reconeixement de la seva tasca a la junta, la participació durant més de deu anys en shows i la col·laboració en tots els afers de l’entitat.

En l’apartat de societat s’informava que els consocis i cantaires Xavier Pujol i Montserrat Sànchez havien estat pares d’un nen.

1993

El butlletí núm. 17, corresponent als mesos de gener-febrer, va publicar una col·laboració històrica sobre l’església de Santa Maria, des de l’emplaçament del temple romà, a l’església romànica, la nova església del segle XVIII… L’apartat dedicat a l’Esbart Sant Jordi permetia resseguir els dansaires que formaven part de la secció infantil: Ferran, Gerard i Mireia Raventós, Víctor, Sònia i Sandra Amores, Núria i Xavier Domènech, Marina Ferràndiz, Meritxell Llop, Marta Rubio i Xavier Martínez; de la secció infantil: Xavier Duatis, Joan Rodríguez, Daniel Arnedo, Míriam Vert, Mireia Solà, Sènia Codina, Meritxell Raventós, Sílvia Fernández, Diana Ferràndiz, Thais Campos, M. del Mar Salod i M. Carme Rodríguez; i del cos de dansa titular: Mercè i Neus Pascual, Nativitat i Eva Guillem, Noemí Capel, Montserrat Rodríguez, Núria López, Gemma (…), Míriam Vert, Josep Vivancos, Pep Egea, Jaume Díaz, Raül Lite, Joana Fernández i David Casals.

A les «Pàgines poètiques», un text de Joaquim Grífol sobre el gran tenor Emili Vendrell, «qui no recorda L’emigrant sense que una llàgrima no ens enteli els ulls?», fent esment que en la Guerra Civil, la Generalitat va enviar-lo a París amb la Cobla La Principal de la Bisbal, i que va ser empresonat i desterrat pel règim franquista. A nivell local, Grífol recorda l’assistència de Vendrell a l’estrena de la seva obra poètica Primavera i tardor en el Teatre Victòria, el dia 15 d’agost de 1947. L’Orfeó havia tributat a Vendrell un homenatge pòstum el 14 d’octubre de 1962.

En l’apartat de teatre, el grup de l’Orfeó va portar a escena Benvolgut mossèn Vidal, dirigit per Francesc Clapés, al local social, el 17 de gener; el darrer diumenge del mes el grup de teatre Antifaz va representar l’obra Susana quiere ser decente; i el 7 de febrer el grup escènic La Llotjava portar L’hostal de la Glòria.

S’informava del decés de Pere Paulí, excantant de l’entitat. D’alta banda, s’anunciava el taller de música Veus Alegres per a nois i noies de vuit a catorze anys.

El butlletí número 18, corresponent al trimestre març-abril- maig, publicava un text d’obertura de M.LL. (Miquel Lleonart) sobre l’arribada estacional de la primavera, relacionant el renéixer de la natura després del fred i «el desig d’avançar en la nostra trajectòria, pels camins d’aquells ideals, que són la finalitat del nostre Orfeó Badaloní», i s’acompanyava d’una il·lustració del cavaller Sant Jordi matant el drac, i dues roses.

En l’apartat les nostres activitats es registraven els esdeveniments que configuraven la marxa de l’entitat: el diumenge 7 de març, el monòleg Tia Bona, amb l’actriu Flora Soler i l’autor Carles Valls; diumenge 14 de març, Una tarda amb… el pastisser Miquel Comas; diumenge 21, el grup Conxorxadel Círcol Catòlic presentà El tímid de dos quarts de deu, amb direcció d’Àngel Sànchez; diumenge 28 de març, sarsuela; 3 i 4 d’abril, representació de Reina de Josep M. de Sagarra, amb direcció de Francesc Clapés i realitzada pel grup de teatre de l’Orfeó; 4t lloc de l’Orfeó Badaloní al XXIV Festival de las Bardenas d’Ejea de los Caballeros 1993; diumenge 18 d’abril, presentació de Rosa Triant interpretant Salomé; diumenge 25, Festival de Sant Jordi en dues parts, la primera a la sala de l’Orfeó: La nostra ensenya, amb Maria Monell, Maria Pau Illana, Ramon Pastor, Enric Canals, Carles Bellés, Esbart Sant Jordi, Santiago Beltran, Mtre. Palomares; i després, concert de Sant Jordi de la Massa Coral a l’església de la Divina Providència amb direcció de Frederic Oller (la mestre directora Lurdes Aranaz era ja baixa forçosa per motius laborals). El diumenge 2 de maig, teatre a l’Orfeó amb el grup Conxorxadel Círcol, que representà La tia d’en Carles, amb direcció d’Àngel Sànchez; diumenge 9 de maig, Beltran – Show, amb els mil i un acudits de Santiago Beltran i els seus convidats; diumenge 16, Una tarda amb… Joaquim Grífol, una veritable història del teatre. S’anunciava que el 26 de juny estava previst un concert de l’Orfeó Badaloní amb Orquestra Filharmònica a l’església parroquial de Santa Maria.

La secció «Coses de la meva ciutat» feia una miscel·lània de notícies històriques de Ca l’Andal i de la rectoria de Santa Maria; l’actuació solidària de l’Esbart Sant Jordi a l’asil Roca i Pi, diumenge 21 de març; la cloenda de la Roda d’Esbarts de la temporada a Argentona, que continuaria a Barcelona al setembre.

Les pàgines dedicades al món sardanista comentaven la sardana Primavera d’Antoni Botey i textos d’actualitat sobre la difusió als mitjans de comunicació i sobre el Primer Congrés del Sardanisme,organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya.

La contraportada estava dedicada a unes receptes dels bunyols de Quaresma, els típics de l’Empordà i els típics de vent, del pastisser badaloní Miquel Comas, que havia participat a l’Orfeó en el cicle Una tarda amb…

L’assemblea general de socis celebrada el 14 de març registrà tot el volum d’activitat de les diferents seccions al llarg del 1992: 13 concerts de la Massa Coral; 19 actes de la secció de teatre a la sala de l’entitat (entre els quals, la tradicional posada en escena d’Els Pastorets) i 5 en altres espais, en què destacava el Concurs de Teatre al Guinardó amb la representació de l’obra Amadeus, que va rebre el premi al millor muntatge musical, que recollí Jaume Arimont, i al millor actor secundari, Daniel Carreras; l’Esbart Sant Jordi va realitzar 16 actuacions, entre elles la rebuda de la flama Paralímpica el mes de setembre; la colla sardanista Dolç Record va participar en 28 actes entre concursos, exhibicions… i en destacà la rebuda de la flama olímpica a Badalona el 15 de juny, la participació en la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics el 25 de juliol, la rebuda de la flama Paralímpica i l’organització del 8è Concurs Individual de Sardanes Revesses a la sala de l’Orfeó; per la seva part, la Colla Miratge participà en dos concursos i la Colla Juvenil Marejol, en un. El grup de Jubilats de l’Orfeó va fer 22 sortides, dues de diversos dies a Andalusia i Galícia.

El butlletí recollia «un xic d’història del grup de guitarres», i explicava que de la colla de nois que venien a l’Orfeó els dissabtes a la tarda i tocaven la guitarra per passar l’estona va sorgir un primer grup, i després va créixer amb noves incorporacions. En principi eren dues noies, Núria Silvestre i Marta Condeminas, i quan la Núria, per motius laborals, ho va deixar va incorporar-s’hi Oriol Sardà i tots dos van emprendre una tasca d’ensenyament, repartint-se actualment entre tres grups: 1r d’iniciació amb Cristina Sànchez, Josep i Sagrament Egea i Laura Niubó; veterans amb Raül Lite, Núria Peiró, Núria López, Meritxell Silvestre i Josep Mateu; 2n grup (petits) amb Marina i Diana Ferràndiz, Thais Campos, Dani Arnedo, Montserrat Gregoriano, Núria Domènech, M. Carme Rodríguez i M. del Mar Soto. Estava previst que acompanyessin l’esbart en una actuació a la veïna població de Tiana.

Les pàgines poètiques de la gent de l’Orfeó aplegaren poemes de diferents èpoques de Júlia, vídua de Muixí, Miquel Lleonart, Joan Soler i Petit, i Jordi Busquets i Duran.

La Massa Coral va actuar el 18 d’abril al XXIV Festival de Cançó Aragonesa a Ejea de los Caballeros; hi retornava després de dotze anys.

El butlletí número 19, corresponent al mes de desembre, contenia com a principal novetat un canvi de format, que ara seria DIN A4.

Per tal de preparar el concert de Santa Cecília, el director Frederic Oller i els seus col·laboradors més directes organitzaren un cap de setmana de convivència a la Torre Ametller de Cabrera, per treballar, valorar, entendre i conjuntar el concert sense oblidar les estones de lleure. El concert es va celebrar a l’església de la Divina Providència. En la primera part s’incorporaren dues estrenes: So ben mi chia bon tempo i Er laube mir; a la segona part van haver-hi dues noves estrenes: En Pere Gallarí i la Cantiga del Rei Alfons el Savi.

A l’inici del nou curs resultaren escollits delegats de la Massa Coral Joan Soler i Amigó i María José Atienza.

El butlletí publicà el nom dels 46 cantaires de la Massa Coral: Josefina Agustí i Piera, Robert Aranaz i Iragui, Mercè Arasa i Tallada, M. José Atienza i Guerrero, Antoni Besora i Olivera, Antònia Bigas i Olivé, Enriqueta Brull i Guinovart, Isabel Camps i Ribet, Isabel Canillas i Rodríguez, Ascenció Carrascosa i Mas, Marta Condeminas i Amigó, Agnès Costa i Cortina, Mercè Costa i Roca, Encarna Curet i Romero, Susa Espuny i Forés, M. Rosa Estañol i Fantova, Jaume Fonollà i Quintana, Núria i Montserrat Francisco i Gurguí, Victòria Freixa i Agustí, Rosa Jané i Mompart, Neus López i Cao, Iolanda López i Vivancos, Manel Llansó i Prats, Josep Lleixà i Cervantes, Jaume Lleixà i Jané, Maria Carme Mateu i Ribó, Mercè Maymó i Blasi, Maria Mayné i Amat, Josep Miñano i Cano, Josefina Monells i Morros, Albert Morcillo i Zorrilla, Enric Pérez i Vallejo, Anna M. Poch i López, Josep M. Raventós i Taxonera, Josep Rubiales i Palomo, Maite Rubiales i Silguero, Josep Sebastià i Andrés, Agustí Segura i Gómez, Joan de Déu Soler i Amigó, Mercè Teruel i Riera. I últimament s’hi havien incorporat: Núria Muñoz i Ferreres, Olga Ney i Esteve López.

Amb direcció de Frederic Oller, l’Orfeó tenia previst cinc concerts nadalencs: a l’Orfeó, el 22 de desembre; a la parròquia de Sant Antoni de Llefià al migdia, i a l’església de la parròquia de Santa Maria, el 2 de gener; a la parròquia de Sant Jaume, el 9 de gener; a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, el 16 de gener.

S’anunciava la celebració de la Festa de l’Activista al Teatre Principal amb l’actuació de totes les seccions i el reconeixement de deu anys a M. Mercè i M. Neus Pascual i Jané, Noemí Capel i Curet, Núria Silvestre i Piedrafita, M. Carme Rodríguez Ballús, María José Atienza i Guerrero, Enric Pérez i Vallejo i Jaume Lleixà i Jané. A Maria Carme Serena i Puig, amb un bagatge de dinou anys a l’esbart, se li faria un reconeixement tot i haver-hi un temps de pausa en la seva tasca; i els quaranta anys de Josep Duatis i Altimira, Josep M. Raventós i Taxonera i Martí Torrents i Salinas.

El text de Miquel Lleonart «A propòsit del Centenari del Mestre Botey» venia a aclarir, comprovant el registre civil, la data de naixement del mestre Antoni Botey i Badia, impulsor, cofundador i primer director de l’Orfeó Badaloní: 15 de març de 1894. L’any que entrava seria el centenari del seu naixement i Lleonart conclou que«cal que ho tinguem present».

Antoni Ballesteros i Álvarez emprengué la publicació d’una sèrie d’articles sobre la història de l’entitat: «Apunts… per l’historial de l’Orfeó Badaloní». Es publicà una versió sintètica dels anys 1920-1947, fins el moment en què s’estva gestant la reobertura i la tercera etapa de l’entitat.

Com a notícies, la secció de jubilats relatava la sortida a Vallbona de les Monges; l’Esbart Sant Jordi feia el mateix amb la sortida a Vilafranca per participar en el I Aplec d’Esbarts i Sardanes, el 17 d’octubre.

S’hi reproduïa un text de Joan Soler i Amigó del butlletí de la Federació Catalana d’Entitats Corals, en el qual incidia en la importància de l’aspecte psicopedagògic en la direcció coral: el director, a més de saber música i direcció coral i saber ensenyar, ha de ser conscient del seu tracte respecte a cada cantaire, del teixit de relacions, de nusos, tensions, lideratges interns…

El recer poètic publicava poemes de Joan Soler i Petit, Júlia, vídua de Muixí i Jordi Busquets i Duran. La Colla Dolç Record de l’Orfeó Badaloní, amb motiu dels seus vint anys, va ser homenatjada en el transcurs del tradicional Aplec de la Sardana al parc de Can Solei, organitzat per Badalona Sardanista. Un estand, que inaugurà el president de l’Orfeó, Manel Llansó, el president de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, Bartomeu Duran, i el fundador i primer capdanser Amador Rebull, recordava la història de la colla, i s’hi exposaven trofeus i premis assolits. En el llibre de signatures del 20è aniversari van signar el regidor de Cultura, Desideri León, la diputada al Parlament espanyol Pilar Rahola i el compositor Tomàs Gil Membrado, entre moltes d’altres. El 31 d’octubre va tenir lloc una ofrena a la Mare de Déu de Montserrat; el 27 de novembre, un sopar de germanor a Can Devesa, i el 28, al Centre Parroquial Sant Josep, el IX Concurs Individual de Sardanes Revesses, seguit d’un ball amb la Cobla Marinada, a la pista poliesportiva.

Per la seva part, l’Esbart Sant Jordi celebrà el 30 d’octubre el seu 42è aniversari; i l’Orfeó Badaloní va participar en la gala d’inauguració de les XXVIII Jornades Internacionals de Cant Coral, celebrades a Barcelona. El 7 de novembre, el cicle Una tarda amb… va comptar amb el músic badaloní Antoni Saigi Chupi, entrevistat en to humorístic per Santiago Beltran i Josep M. Pujol; una setmana més tard va celebrar-se la sessió Va de tenorios, amb Ramon Amat (va anar a parar a terra en bolcar-se un sofà), Josep M. Pujol, Santiago Beltran, Gemma Marquès, Enric Canals, Manel Llansó, Dani Carreras, Eva Guillén i Jaume Díaz.

En l’apartat de societat s’informava del naixement d’un nen de Ricard Abellan i Maria Carme Sebastià, batejat a Sant Jeroni de la Murtra; en les necrològiques es lamentava la defunció de la mare del president i el traspàs de l’excantaire Francesc Ballester i Garriga.

1994

El butlletí número 20, corresponent al mes de juny, dedicava la primera pàgina a fer un homenatge al centenari del naixement del mestre Antoni Botey i Badia. El text, il·lustrat amb una fotografia de Botey de jove, explicava que Òmnium Cultural, el Conservatori de Música, Badalona Sardanista, la Coral La Badalonense, l’Orfeó Badaloní i l’escola Antoni Botey havien aplegat esforços a l’entorn de la celebració del centenari. A tal fi s’havien organitzat diferents actes: una ballada de sardanes a la Rambla amb obres del mestre Botey; el 15 de març es va descobrir una placa commemorativa a la casa on va néixer, i van pronunciar discursos el regidor de Cultura Desideri León i el president d’Òmnium Cultural a Badalona, Ramon Amat. A l’Orfeó es van instal·lar uns plafons amb fotografies i escrits referents a l’efemèride. A l’escola Antoni Botey del barri de Llefià es realitzaren una sèrie d’actes de coneixement i homenatge al músic el 18 de març: cants a càrrec del cor infantil del Conservatori i grups de la mateixa escola; es ballaren sardanes i Joan Soler i Amigó va parlar sobre el mestre homenatjat. Es va descobrir un quadre del mestre a l’interior de l’escola i l’Orfeó va oferir un concert on va poder-se escoltar la cançó més coneguda de Botey: El caçador i la pastoreta.

Antolí Puig va escriure l’article «Foto flash, de l’excursió a Alemanya», en que feia una crònica ràpida de l’excursió de l’Orfeó Badaloní a Rockenberg els dies 31 de març, 1, 2 i 3 d’abril. La recepció de les autoritats, l’excursió a Rüdesheim (una població en una zona vitivinícola) i a Goarshausen, la missa de Pasqua a la parròquia de Sant Gallus, el dinar de germanor i el Concert de l’Amistat amb el Cor Immergrün, amb intercanvi de regals: unes copes gravades amb l’anagrama del cor alemany, i per part badalonina una reproducció de la goleta Maria Assumpta, construïda a Badalona l’any 1858, que és el vaixell de vela més antic del món que encara navega.

S’hi reproduïa el discurs del president de l’Orfeó Manel Llansó i Prats, destacant l’amistat entre les corals, que feia prop d’onze anys que l’Orfeó hi havia anat per primera vegada i que totes dues tenien arrels socioculturals ben profundes (73 anys l’Orfeó Badaloní i 95 el Cor Immergrün).

L’Esbart Sant Jordi havia actuat els darrers mesos a Vilafranca del Penedès, en les primeres colònies de dansa a Pontons; a la Plaça Pep Ventura de Badalona; a la Diada de l’Activista al Teatre Principal; havia col·laborat en Els Pastorets al local de l’entitat; havia ballat al casal d’avis de Tiana; al casal d’avis i a la residència Roca i Pi, ambdues a Bufalà; a la Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils a Mataró; a l’Orfeó Badaloní, el 27 de febrer; el dia de Sant Jordi a Badalona, i al Saló de la Infància i Joventut de Barcelona.

Es publicaren a nivell de crònica històrica uns nous fragments dels «Apunts… per l’historial de l’Orfeó Badaloní»d’Antoni Ballesteros.

El butlletí informava de la nova junta directiva escollida en la darrera reunió general de socis l’abril del 1994: Manel Llansó i Prats (president), Joan Soler i Amigó (delegat cantaire en funcions de vicepresident), Josep M. Balguer Cunillé (secretari ‘habilitat’), Rosa M. Altimira i Garcia (vicesecretària), Salvador Sánchez i García (tresorer), Ferran Muñoz i Urbano (comptable), i vocals: Joan Rodríguez i Masager, Santiago Beltran Garcia, Jordi Roger i Susa Espuny i Forés (arxivera).

Miquel Lleonart feia un article de caire folklòric titulat «De l’Àliga badalonina o l’Àliga d’en Santigosa», que havia ballat feia cent anys en la inauguració del monument a Vicenç Roca i Pi. A partir d’un article seu previ, un xicot se li havia adreçat per preguntar-li sobre el tema i ell considerava que seria molt adient recuperar l’àliga.

En l’àmbit de les sardanes, s’explicava que per preparar-se per a la temporada, la colla havia passat el cap de setmana del 5 i 6 de març a la Casa de Colònies de Can Rocavell, a Lliçà d’Amunt. La colla havia ballat a la festa de l’escola Margarida Xirgu de Badalona en commemoració dels seus quinze anys d’ensenyament.

Les pàgines poètiques recollien poemes de Joan Soler i Petit, Miquel Lleonart, Júlia, vídua de Muixí, i Joaquim Grífol.

Es relataven les sortides dels jubilats de l’Orfeó. I s’anotaven les activitats de l’Orfeó, prenent rellevància: el Show de Nadal: Un creuer sensacional, 25 i 26 de desembre de 2003; el doble concert de Nadal a la parròquia de Sant Antoni de Llefià i a la parròquia de Santa Maria, el 2 de gener; Els Pastorets a la sala de l’entitat, els dies 8 i 9; un concert de l’Orfeó i el Conservatori de Música a Santa Maria, el dia 15; el concert al Pares Carmelites de l’Orfeó Badaloní i la Coral Augusta de Tarragona, en un intercanvi de la Federació Catalana d’Entitats Corals; el concert al col·legi Antoni Botey el 18 de març; el concert de l’Orfeó Badaloní a l’Auditori de Sitges, el 20 de març; la representació de l’obra El Poema de Jesús, de Joaquim Grífol, a la sala de l’entitat el 20 de març a la tarda; el desplaçament a Rockenberg (Alemanya), el 31 de març, 1, 2 i 3 d’abril; el concert de Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní a l’església de la Divina Providència, el dia 23 d’abril; el concert de l’Orfeó amb la Cobla Marinada en el Dia de la Sardana, al Teatre Principal el dia 30 d’abril; la representació de l’obra La Pepeta no és morta a càrrec del grup de teatre de l’Orfeó a la sala de l’entitat, el 15 de maig.

Un text sobre la història medieval de Badalona de Miquel Lleonart i un conte breu de Joan Soler i Petit completaven el butlletí.

El butlletí número 21, corresponent al darrer mes de l’any, publicava una portada nadalenca i desitjava unes bones festes. Entre els continguts s’informava de la continuïtat dels actes a l’entorn del centenari del naixement del mestre Antoni Botey: un concert de sardanes al Teatre Principal el divendres 20 de maig, a càrrec de la Cobla Marinada, amb obres del mestre (La sardana de Ripoll, L’abella i Gegants i nans) i d’altres autors, com Ramon Salsas (El sol dels mariners), així com l’estrena de peces d’homenatge dels compositors Joan Pich i Santasusana (Ofrena a Antoni Botey), Xavier Montsalvatge (Madrigal en forma de sardana) i Salvador Simón i Donatiu (Memorial). D’altra banda, el dijous 16 de maig van actuar, en un concert dedicat al mestre, la Coral del Conservatori Professional de Música, la Societat Coral La Badalonense i l’Orfeó Badaloní; l’acte va finalitzar amb la interpretació conjunta d’El cant de la Senyera. Dels actes previstos va afegir-se un de sobrevingut per part del Liceu Escolar Sant Lluís, que cada any celebrava uns Jocs Florals i havia dedicat l’edició d’enguany a Antoni Botey.

L’esbart commemorava els seus quaranta-tres anys de trajectòria, des que el 4 de novembre de 1951 va fer la seva primera actuació. Així, el proper 7 de gener de l’any entrant, dansaires actuals i antics dansaires posarien en escena un recull de danses tradicionals sota el nom d’Una finestra cap al record, al poliesportiu del C.P. Sant Josep. S’agraïa així la dedicació de tota una sèrie de persones implicades en la marxa de l’esbart: Tomàs Barri (fundador de la secció), Pep Ventura, Gaspar Codina, Just Duran, Vicenç Vicente, Ramon Batalla, J. M. Fuentes, Mireia Pera, Albert Abellan, Lourdes Cartró, Vicenç Garriga, Carles Guerrero, Montse Solà, antics mestres, fins a Noemí Capel, Mercè Pascual, Juan Fernández, Jaume Díaz, Josep Vivancos, com a mestres actuals, Neus Pascual com a sotsdirectora, Joan Rodri com a delegat; dirigia l’espectacle Pere Guerrero, que signava l’article. Abans de posar-hi fi, informava de la darrera ballada de difusió de la dansa catalana, Antologia de la sarsuela, que el responsable d’actuacions Santi Beltran va dedicar a aquest gènere a la sala de l’entitat, el 23 d’octubre. També havien actuat al Casal Albèniz de Tiana, gràcies a Jaume Ballús, en un acte benèfic per recollir fons després del devastador incendi de l’estiu que va afectar la Conreria i el convent de clausura; i estava previst, a més del concert d’aniversari, un espai reservat gràcies a Joan Luguera de l’associació Adifolk, per actuar al Palau de Congressos durant el Saló de la Infància i la Joventut de Barcelona.

Antolí Puig signava l’article«El ‘nostre’ Esbart» de la secció «Foto Flash», en el qual s’interrogava sobre «Per què diem el ‘nostre’ Esbart?», i responia: «Els uns, perquè hi ballen. Els altres perquè hi ballen els seus fills. Altres, els seus néts i altres, inclús matrimonis, que hi ballaven de fadrins. Tots diuen el ‘nostre’». L’endemà de Sant Joan es va celebrar a la sala de l’entitat la fi de curs 1993-1994. Es posà en valor la feina del delegat, en Rodri, «que amb la seva simpatia i el seu tarannà, ha aconseguit que tots li diguem: el ‘nostre’ Esbart».

Joan Soler i Amigó signava la crònica d’una sortida de l’Orfeó a Prats de Molló. Tot havia començat amb l’anada d’alguns cantaires el febrer passat a la Festa de l’Ós de Prats de Molló (Vallespir). En entrar en contacte amb Pere Guardiola, factòtum cultural d’aquella vila, i escoltant el cor local La Barretina, va sorgir la idea d’un intercanvi de corals. Per correspondència, Guardiola va proposar a l’Orfeó celebrar un concert en la Diada en record de Francesc Macià i dels Fets de Prats de Molló, els dies 8 i 9 d’octubre. Per aquesta raó, la nova directora de l’Orfeó, Pilar Bravo, va posar mans a l’obra en el que seria el seu primer concert en el càrrec. L’Orfeó i la coral La Barretina van realitzar el concert el dia 8, que van finalitzar conjuntament amb La cançó de la barca i Els Segadors. L’endemà, la Diada Patriòtica davant del monument a Francesc Macià, «president de Catalunya com allà consta lapidàriament», va aplegar força autocars i gent. L’Orfeó, dirigit per Pilar Bravo, va cantar l’himne nacional Els Segadors. Als «Apunts… per l’historial de l’Orfeó badaloní» d’Antoni Ballesteros es relataven els primers passos del naixement de l’Orfeó el 1921 i l’any 1922.

En l’apartat de notícies, en la celebració de la Diada Universal de la Sardana, l’Orfeó Badaloní va aportar la seva col·laboració amb un concert amb la Cobla Marinada al Teatre Principal. La cobla va interpretar la sardana Hivern d’Antoni Botey. L’endemà va tenir lloc una missa sardanista a l’església dels Pares Carmelites amb una ofrena floral a la Verge del Carme i una selecta audició de sardanes per la Cobla Premianenca. La Colla Dolç Record va gaudir plenament de la festivitat; d’altra banda, del 30 al 18 de juny, la Federació Catalana d’Entitats Corals, amb el suport de l’Associació de Personal de la Caixa, va organitzar un cicle de concerts en el qual va participar l’Orfeó Badaloní.

En l’àmbit de teatre, el 2 d’octubre es va inaugurar la temporada de l’Orfeó amb Reina de Josep M. de Sagarra, amb motiu del centenari del naixement de l’autor; pel que fa a la sarsuela, el mestre Joaquim Palomares, el 23 d’octubre i el 13 de novembre, oferí dues bones tardes musicals. L’Orfeó havia celebrat darrerament, el 20 de novembre, el Dia de l’Activista al Teatre Principal amb totes les seccions de l’entitat: l’esbart, el grup de guitarres, la secció de teatre, la colla sardanista Dolç Record i la Massa Coral. Foren guardonats pels trenta-cinc anys a l’entitat: Maria Rosa Estañol i Fantova; pels deu anys: Xavier Ariza i Clemente, Rosa M. Altimira i Garcia, Marta Condeminas i Amigó, Isabel Camps i Ribet, Rosa Jané i Monfort, Josep Lleixà i Cervantes, Anna M. Poch i López, Josep Rodríguez i Plaza, Ferran Raventós i Pascasi, i Miquel Lleonart i Casadevall per la seva col·laboració en els butlletins. La Massa Coral havia realitzat amb gran èxit el concert de Santa Cecília amb direcció de Pilar Bravo i preveia un cicle de concerts nadalencs: a la parròquia de Nostra Senyora de Montserrat al barri de Sant Crist, l’11 de desembre; a la parròquia de Santa Maria, dedicat als socis, el 18 de desembre; a la parròquia de Sant Francesc a Bufalà, el 26 de desembre, i a la parròquia de Sant Antoni de Llefià, el 8 de gener. S’informava del conjunt de l’agenda de novembre i desembre: Els Pastorets, els dies 17 i 18 de desembre; el Show de Nadal els dies 25 i 26… En la necrològica, Antoni Mongay havia mort als vuitanta-nou anys; era un dels cantaires de la primera hora, integrant de diverses juntes directives i entusiasta propagandista de l’Orfeó. També la senyora Antònia Forés i Martínez, mare de l’arxivera Susa Espuny; i Joan Magret i Cursi, pare dels consocis Antoni i Teresa.

1995

L’Associació per a la Difusió del Folklore, Adifolk, va expedir un diploma recordatori a l’Esbart Sant Jordi per la seva participació al 32è Festival de la Infància de Barcelona, el gener del 1995.

El mes de març l’Orfeó va editar una revista dedicada al mestre Josep M. Guillén, director de la Massa Coral entre els anys 1965 i 1976. Per començar, una fotografia a la portada el recordava, seguit d’un poema de Miquel Lleonart dedicat «Al mestre Guillén»:

Del vostre pas fecund pel nostre estatge

volem servar tothora el grat record;

el solc que hi vau deixar va ser tant fort

que res no esborrarà el vostre mestratge…

S’hi publicava el text «Molt més que un Curriculum Vitae: Un testimoni d’humanitat»; a la seva formació s’afegia una cronologia musical i personal dins de l’Orfeó Badaloní, des que el mestre Solà, director de l’Orfeó, va demanar-li que ingressés a la Massa Coral, nomenant-lo mestre auxiliar el 1958; dos anys més tard va passar a ser sotsdirector i amb cantaires de la mateixa Massa Coral va formar el Cor de Cambra; l’any 1965, en cessar el mestre Itarte com a director, la junta directiva li encarrega la direcció de l’Orfeó i de la secció infantil-juvenil (creada pel mestre Solà el 1958 i ampliada pel mestre Itarte el 1960; refeta el 1965 per les monitores Josefina Munells, Victòria Freixa, Mercè Guillén i Lídia Massaguer). Aquell mateix any l’Orfeó va inscriure’s al Secretariat dels Orfeons de Catalunya (SOC); també s’institueix el Dia del Cantaire amb motiu de festejar Maria Assumpta i per premiar l’esforç dels cantaires; l’any 1968 va iniciar-se l’intercanvi dels «concerts en visita de germanor»amb altres orfeons i corals. L’any 1969 la secció infantil s’inscriu al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (filial del SOC), amb el nom de Coral Infantil Veus Alegresde l’Orfeó Badaloní. L’any 1971 els nois i noies de deu a setze anys de la secció juvenil prenen el nom de Grup Nausica, inscrit als Grups Intermedis de Catalunya, branca del SOC. El Grup Nausica era un grup de pas entre les Veus Alegres i la Massa Coral de l’Orfeó. El 1972, amb motiu del 50è aniversari, es va fer càrrec de l’organització de la 1a Trobada de Petits Cantaires Badalonins, que va tenir lloc a la pista del Club Joventut, amb prop de mil petits cantaires. El 1973, les Veus Alegres i el Grup Nausica organitzen, amb permís de la junta, unes reunions titulades Tarda Musical, dedicades a mestres i monitors d’infants. Aquell mateix any s’organitza a Can Solei una Jornada de treballamb les corals infantils de la comarca (Alella, Tiana, Santa Coloma de Gramenet… i Badalona). L’any 1974, la junta decideix que sigui la sotsdirectora Esther Martells qui es faci càrrec de les seccions infantil i juvenil, i l’octubre del 1976, Guillén renuncia al càrrec de director per motius de salut. A principis del 1977 va rebre un homenatge íntim, i se li atorgà un pergamí amb signatures, i la junta directiva el nomenà soci de mèrit i li lliurà la insígnia d’or i argent.

El butlletí de l’Orfeó número 22, publicat el mes de juny, obria amb una notícia greu: «Hores difícils pel nostre Orfeó». El contingut assenyalava que «una negra nuvolada venia a posar-se’ns al damunt, que venia a sotraguejar el nostre camí il·lusionat, vers les fites que són l’ideari de la nostra entitat». Es feia referència així a la llarga disputa que des del 1987 hi havia amb els hereus de Francesc Ribó pel local social del carrer Lleó. L’afer havia arribat al jutjat i el desenllaç s’havia precipitat el mes de setembre quan es va dictar sentència contrària als interessos de l’Orfeó, perquè es deia que havia incomplert una de les clàusules del contracte de cessió signat amb el mecenes Francesc Ribó, que va permetre la instal·lació de l’entitat al local l’any 1972. L’Orfeó va recórrer, tot i les poques possibilitats d’èxit. Els actuals propietaris del local, la societat Immobiliària Badalonina, volien que l’entitat deixés l’espai lliure o bé que pagués un lloguer per ocupar-lo. El 20 de maig una assemblea extraordinària havia donat suport a la proposta del president Manel Llansó i de la junta directiva de cercar un nou local en propietat. De moment no s’havia decidit, tot i algunes opcions, quin podria ser, a l’espera també que el jutjat núm. 1 de Badalona es pronunciés respecte al recurs presentat. S’estava a punt d’iniciar una campanya amb el lema «Ajuda’ns a construir el nou Orfeó Badaloní»per tal de recaptar suports i ajut econòmic. Es posarien a la venda una sèrie de butlletes o totxanes al preu de cinc-centes i mil pessetes. També es demanaria suport i ajut econòmic a la resta d’entitats culturals, a les empreses de la ciutat i a les associacions pertanyents a la Federació Catalana d’Entitats Corals. A més, els socis passarien a pagar mil pessetes més mensualment per unitat familiar.

El butlletí publicava el conjunt d’activitats durant l’any 1994: 22 concerts de la Massa Coral, entre els quals un nou viatge a Rockenberg (Alemanya), l’homenatge al mestre Botey, el concert a Prats de Molló; 11 representacions de teatre: tres funcions d’Els Pastorets, el Show de Nadal…; 15 actuacions de l’Esbart Sant Jordi; la colla sardanista Dolç Record va participar al Campionat de Colles Sardanistes de Catalunya presentant-se a 22 concursos, i va organitzar el 10è Concurs Individual de Sardanes Revesses amb més de 100 participants; i 22 sortides de la secció de jubilats.

Antolí Puig, a «Foto flash», tractava diferents notícies i transcrivia el text de la placa de marbre al vestíbul del local del carrer Lleó:

«Aquest Casal fou inaugurat mercès a D. Francesc Ribó i Arabia que el cedí a l’Orfeó Badaloní com a homenatge a la Memòria del seu pare D. Jaume Ribó Sayol. Badalona, 18 de novembre del 1972».

Explicava que a la façana de l’edifici ara havien posat la següent pancarta: «La Immobiliaria Badalona SA ens vol treure del nostre local social». I: «No és la família Ribó qui ens fa fora. És la immobiliària».

Un nou text d’Antoni Ballesteros sobre l’historial de l’Orfeó s’encarregava d’explicar l’adquisició de la senyera i el desplaçament a Montserrat el 1923. A més de les seccions habituals: «Recer poètic» i «Coses de la meva ciutat», hi havia una col·laboració sobre el 150 aniversari del naixement d’Àngel Guimerà, dramaturg, polític i poeta de la Renaixença; s’adjuntaven informacions sobre la defunció de Guillem d’Efak, intèrpret de la Nova Cançó Catalana, que havia actuat a l’Orfeó el 1966; el concert de Sant Jordi de la Massa Coral dirigida per Pilar Bravo a l’església de la Divina Providència; i en l’àmbit de societat, l’enllaç entre Jaume Fonollà i Agnès Costa a Sant Jeroni de la Murtra, el naixement d’un net del consoci Martí Torrents i un altre net de Miquel Lleonart. La necrològica recollia la mort del mestre i exdirector Josep M. Guillén el 19 de gener; i el dia 20 de gener, de Salvador Horta Bonvehí.

El Punt del Barcelonès Nord, el 2 d’agost, informava els lectors que s’havia dictat sentència en contra de l’Orfeó Badaloní enfront de la Immobiliària Badalona SA, fet que l’obligava a deixar el local del carrer Lleó, núm. 19-27 cedit per Francesc Ribó l’any 1972. La notícia periodística recordava que el 20 de juny de 1991 una acta notarial havia recollit l’incompliment de subarrendar o cedir l’ús del local a tercers ‒es tractava de l’escola d’idiomes FIAC per als seus exàmens, tot i ser sense compensació econòmica‒, i el procés judicial comportava ara aquesta sentència que, d’altra banda, s’anunciava que seria recorreguda per l’Orfeó.

A l’arxiu de l’Orfeó hem pogut veure un full datat el 7 de setembre que informava que el 17 del mateix mes tindria lloc el festival Ajuda’ns a construir el nou Orfeó Badaloní al Teatre Principal, per tal de recollir fons. Hi actuarien l’Esbart Ciutat Comtal, la Coral La Badalonense, l’Estudi Dansa Moviment 2, l’Esbart Sant Jordi, l’Orfeó Badaloní, el cantant J. Viñas amb el pianista mestre Palomares, i amb la col·laboració de Núria Feliu, icona musical i mediàtica. Tanmateix, hem documentat la celebració d’aquest acte el 3 de desembre, per tant devia ajornar-se en un context de desencís i de moltes incògnites agreujades pel poc suport del món de les entitats a la gravíssima situació en què es trobava l’Orfeó.

El 19 de novembre es va celebrar una reunió del consell consultiu de l’Orfeó, format per Antoni Clapés, Mercè Costa, Victòria Freixa, Josep M. Raventós, Josep Duatis, Josep Gual, Ramon Amat, Joan Soler i el president Manel Llansó. Davant la situació, que es preveu contrària, s’acorda contactar amb La Moral per tal de garantir la continuïtat de l’activitat de l’entitat, i continuar amb el lloguer del soterrani del carrer Lleó. Entre les gestions, l’Ajuntament de Badalona es mostrava disposat a ajudar l’entitat sense que suposés cap discriminació respecte al tracte amb la resta d’entitats de la ciutat.

Amb data de 24 de novembre i amb segell del Jutjat número 1 de Badalona datat el 8 de gener de 1996, el jutge signava una providència refermant la sentència de desnonament del local del carrer Lleó, núm. 19-27 en un termini de quinze dies. Per tant tindria lloc el proper 23 de gener.

El butlletí de l’Orfeó número 23 va aparèixer el mes de desembre i constava de quatre planes. S’hi publicava una relació de socis amb nom i cognoms que, amb la seva aportació, col·laboraven en la compra del local. A la llista hi apareixien 193 persones, s’informava que els ingressos de la rifa de totxanes pujaven a 1.398.000 pessetes; els ingressos per donatius d’entitats, a 85.000 pessetes; les despeses de la campanya eren d’1.841.000 pessetes, per tant hi havia un dèficit de 358.000 pessetes! Una situació insòlita, contraproduent, gens desitjada. En els continguts del butlletí hi havia dues col·laboracions: una de Martí Torrents sobre el barri de Dalt de la Vila, i una altra sense signar ‒molt possiblement de Miquel Lleonart‒ sobre els 150 anys del naixement de Verdaguer. S’informava que el passat 6 de desembre havia tingut lloc el concert de Santa Cecília per part de l’Orfeó a l’església de la Divina Providència. L’article signat per F.C., contràriament al to dels textos que habitualment es publicaven als butlletins, era força crític amb el repertori i la qualitat tècnica de la Massa Coral, i afirmava que«alguna cosa falla, en l’organigrama interior de la massa coral», i recomana el següent: «Amics de la junta, malgrat els difícils moments que passa l’entitat, val la pena que no oblideu de vetllar pel prestigi del nostre Orfeó, que arran d’aquest concert n’ha sortit un xic malparat». Incidia en l’estima del públic assistent: «El nombrós públic que emplenava la nau de l’església, malgrat sentir-se defraudat, va aportar els seus aplaudiments de pura cortesia a la primera part i ja més entusiàstics a la segona. I això és tot, perquè en quedi constància a la història de l’Orfeó». A l’agenda s’informava de les properes activitats de les seccions, destacant, a més de les tradicionals representacions d’Els Pastorets, el Show de Nadal, el cicle de concerts a les parròquies…, el dia 3 de desembre un acte al Teatre Principal de totes les seccions per col·laborar econòmicament en la campanya Ajuda’ns a construir el nou Orfeó Badaloní.

El Punt del Barcelonès Nord, el 4 de desembre, va informar de l’acte convocat per l’Orfeó al Teatre Principal el vespre anterior: «El president de l’Orfeó lamenta la fredor amb què s’ha acollit la campanya pro local». La recapta havia servit tot just per pagar la publicitat de la campanya. Llansó es lamentava que de 610 cartes dirigides a entitats culturals i esportives només havia obtingut set respostes, i de les 340 de la Federació d’Entitats Corals de Catalunya, només dues de suport. Aquest aïllament va generar una forta decepció, si bé ja havien alertat d’aquesta possibilitat algunes veus ‒com la del mestre Arimont‒, sobre la necessitat de fer xarxa i crear sinergies amb d’altres entitats no només per millorar processos organitzatius, creatius i espectacles, sinó també per estar present, fer-se conèixer i projectar-se en el mapa cultural de la ciutat. Les rendes del passat eren un gran valor, si bé sense un projecte renovador al darrere podien comportar un cert isolament que passava factura en els mals moments. Respecte a l’acte al Principal, havia actuat Núria Feliu ‒irònica i crítica amb els polítics sobre el suport a l’entitat‒ i Lucky Guri, el Ballet de l’Estudi Dansa Moviment 2, els pianistes Ismael Dueñas i J. Palomares.

El 20 de desembre, en el trànsit del document judicial que reafermava la sentència, va signar-se el contracte d’arres, una paga i senyal, per a la compra del local del carrer Marina, núm. 48, aportant l’Orfeó Badaloní 1.700.000 pessetes d’un total de 17.000.000 del cost total de la compra.

1996

El Punt del Barcelonès Nord a l’edició del 15 de gener informava que «L’Orfeó Badaloní demana suport als socis per poder comprar el nou local». S’explicava que la junta directiva havia dipositat una paga i senyal del local del carrer Marina. Hi havia quinze socis que havien fet un aval comunitari i, d’altra banda, es recordava a l’Ajuntament de Badalona el compromís municipal de posar cinc milions de pessetes per al nou local. Els assaigs de les seccions de l’Orfeó continuarien al soterrani llogat del carrer Lleó i a la cripta de l’església de Sant Josep, si bé la seu social acolliria el darrer acte el 21 de gener, en què se celebraria la Festa de l’Activista per part de totes les seccions, i el dia 23 es deixarien les claus al jutjat, posant punt final a tot un viacrucis.

El butlletí núm. 24, corresponent al mes d’abril, informava de la commemoració del 75è aniversari de l’Orfeó Badaloní. S’hi destacava la coincidència de l’efemèride amb el 75è aniversari també de l’Orfeó Balaguerí,«uns amics de terra endins». Es publicava el programa de celebracions de l’Orfeó Badaloní en diferents indrets de la ciutat, entre ells la nova seu social al carrer Marina, núm. 48 (un local de compra, si bé l’espai era petit per al conjunt d’activitats). El 14 d’abril, a l’església de la Divina Providència, concert de l’Orfeó Balaguerí; el 20 d’abril a l’església de Sant Josep, concert de Sant Jordi a càrrec de l’Orfeó Badaloní; 21 d’abril a l’església de Sant Josep, missa solemne cantada per l’Orfeó Badaloní, inauguració del nou local social i Festa de Sant Jordi, a càrrec de l’Esbart Sant Jordi; el 28 d’abril, a l’església del Sant Crist de Balaguer, concert de l’Orfeó Badaloní; el 19 de maig a Montserrat, trobada dels orfeons Badaloní i Balaguerí, ballada de l’Esbart Sant Jordi, sardanes, gegants i dinar de germanor; 17-19 de maig, acolliment de la coral Azcoitia (País Basc), dia 18 concert al monestir de la Divina Providència; 12-14 de setembre, viatge a l’Alguer (Sardenya); el 12 d’octubre, acolliment de la coral Immergrün de Rockenberg (Alemanya); 23 de novembre a l’església de Sant Josep, concert de Santa Cecília amb la col·laboració d’antics directors i cantaires; durant tot l’any, representacions de teatre, sarsuela… amb el patrocini de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, l’Àrea de Cultura i Comunicació Ciutadana de l’Ajuntament de Badalona i el Departament de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Joan Soler i Amigó signava l’article «75 anys. Una fita i un repte». L’autor recordava que l’entitat no va poder celebrar els seus 25 anys perquè havia estat tancada pel règim franquista; els 50 els va celebrar en precari, sense local i en hores baixes; i els 75 «no es pot dir que gaudeixin d’una situació gaire afortunada». Anomenava els directors i directores de l’Orfeó: Antoni Botey, Jaume Costa, Ramon Salsas, Francesc Solà, Emili Itarte, Josep M. Guillén, Esther Martells, Jaume Arimont, Frederic Oller i Pilar Bravo. A continuació, Soler explica les tres èpoques i els dos tancaments i proposa analitzar «críticament les èpoques viscudes, si bé expressant un missatge positiu d’una nova crida sonora i forta», com va ser la impulsora de l’entitat el 1920, perquè els joves«són la baula necessària que manca perquè l’Orfeó pugui apostar pel futur, un futur que només pot ser nou».

El butlletí explicava que les sardanes havien estat presents des dels primers temps de l’Orfeó seguint l’impuls del Centre Catalanista Gent Nova i, després, del Foment de la Sardana. Hi havia diferents compositors badalonins relacionats amb la història de l’Orfeó, com Leopold Botey i Antoni Botey (pare i fill), Ramon Salsas, Joan Aymerich, Anastasi Niubó, Jaume Costa i, més endavant, Joan Pich i Santasusana, Salvador Simón i Joaquim Grífol. Per la seva part, la colla Dolç Record (creada el 1973 a Sant Adrià) feia més de deu anys que era a l’Orfeó Badaloní, des del 1985, i s’hi havia creat també la colla lliure Miratge(1986) i la juvenil Marejol. Excepte la temporada del 1991, la Dolç Record s’ha mantingut en la categoria Bàsic d’Honor, entre les 25 millors colles de competició de Catalunya. Sabem, arran de l’entrevista a Jordi Roger Pérez, antic sardanista de la Dolç Record i actual president de Badalona Sardanista, que la colla, per manca de dansaires, va unir-se a la Colla Marsol de Sant Adrià el 1996, retornant en certa manera als seus orígens (quan la Dolç Record va fundar-se a Sant Adrià). La colla seguirà utilitzant el nom de Dolç Record de l’Orfeó Badaloní fins a l’any 2000, i assajarà els dos darrers anys en un local adrianenc.

Es publicava una nova part dels «Apunts històrics» de l’Orfeó, d’Antoni Ballesteros, que recollia anotacions dels anys trenta. En l’àmbit dels records, Miquel Lleonart explicava que ell havia entrat a l’Orfeó per formar part de la secció infantil amb el mestre Francesc Solà al local del carrer d’en Cueta (Canonge Baranera), cantonada Sant Francesc, els anys trenta. Recordava els tres germans Salvador, en Capo (de la joieria), els dos germans Riera, Josep Costa (el meu veí), dos germans, noi i noia, del carrer Sant Francesc, en Mitjans, fill d’un locutor de Ràdio Ciutat de Badalona, Ricard Solsona, una noia filla d’un pintor del carrer Sant Francesc… Podem veure així una sèrie d’integrants veïns de l’entitat i coneguts del centre de la ciutat. Recordava haver après del llibre El solfeo de los solfeos, i els primers concerts fora de la ciutat: el primer a la Casa de la Caritat a Barcelona, un altre al santuari de la Misericòrdia de Canet i un altre a Girona amb la coral Art i Pàtria,i que van ser radiats per EAJ39 Ràdio Barcelona.

Altres col·laboracions en els continguts eren sobre temes històrics i etnogràfics locals com Montigalà-Montaguilar i el carrer de Dalt. El «Recer poètic»publicava diversos poemes, alguns de Júlia, vídua de Muixí (cantaire de la segona època). Martí Torrents signava un article amb dades cabdals en la història de l’Orfeó; i la secció de jubilats feia una crònica de les darreres sortides. S’anotaven set nous adherits a la col·laboració mensual per a la campanya del nou local, i des de l’Esbart Sant Jordi es recordava que el darrer cop que van trepitjar l’escenari del carrer Lleó va ser durant la celebració del Dia de l’Activista. Finalment, a la contraportada apareixia que el butlletí era una edició de l’Orfeó Badaloní, i desapareixia ja la tradicional adreça i dades de contacte:Carrer Lleó, 19-21 – Apartat 219, telf. 3843713, 08911 Badalona.

El 19 de maig, en el marc de les celebracions dels 75 anys de l’Orfeó Badaloní i també de l’Orfeó Balaguerí, va realitzar-se una sortida a Montserrat on coincidirien ambdues entitats. A la basílica van cantar l’Orfeó Badaloní i el Balaguerí, i a la Plaça del Monestir van actuar els Geganters i Grallers de Badalona i l’Esbart Sant Jordi; després se celebrà un dinar de germanor.

El Punt del Barcelonès Nord el 14 de setembre va entrevistar la nova directora de l’Orfeó Badaloní, Carme Solé, que comptava amb l’experiència d’haver dirigit diverses corals de Barcelona i com a professora de música de l’Escola Minguella de Badalona. Solé va incidir en la il·lusió del treball amb els cantaires i pel que feia a l’estructura organitzativa trobava a faltar una coral infantil i una de juvenil.

De nou El Punt, com a principal referent informatiu de la comarca, publicà el 30 de setembre que el ball i la música d’arrel andalusa havien donat un to càlid a l’homenatge a l’Orfeó pels seus 75 anys al Teatre Principal. Van actuar-hi vuit entitats andaluses i la Massa Coral de l’Orfeó amb direcció de Carme Solé. Una suma artística en clau ciutadana.

L’1 de novembre, després d’un acord entre l’Orfeó i la Immobiliària Badalona SA, l’entitat va deixar el lloguer del soterrani del carrer Lleó, núm. 17-21, a condició de no fer front a les despeses derivades del procés judicial que havien mantingut amb el resultat de la pèrdua del local social i que ascendien a 600.000 pessetes.

El butlletí de l’Orfeó núm. 25, corresponent al mes de desembre, va dedicar la editorial als desitjos nadalencs. En l’àmbit informatiu s’agraïa la tasca organitzativa i gastronòmica del grup de jubilats de Pere Conrotto, Josep Navarro i Martí Torrents al llarg de quinze anys, i s’anunciava que els dos primers, per motius de salut, serien substituïts per Antolí Puig i Josep M. Raventós. El 29 de setembre havia tingut lloc el Festival de Solidaritat de les entitats andaluses de la ciutat amb motiu del 75è aniversari de l’Orfeó al Teatre Principal, en què van participar la Tertulia Flamenca, la Casa de Córdoba, la Casa de Huelva, la Peña Juan de Arcos, el Centro de la Esperanza, Andalucía y Cataluña, Macarena y José Manuel i l’Hermandad la Esperanza. El 30 de novembre, al restaurant del Club Natació Badalona, va presentar-se el llibre 50 anys de poesia, del consoci i president de mèrit Joaquim Grífol.

En el marc de les activitats del 75è aniversari, el mes d’octubre es va rebre«la visita dels nostres amics alemanys de la Coral Gesangverein Immergrün de Rockenberg». El dia 15 d’octubre va celebrar-se el Concert de l’Amistatal monestir de la Divina Providència, amb l’actuació de la coral Immergrün, dirigida per Martin Wettner, i l’Orfeó Badaloní, dirigit per Carme Solé.

El butlletí va publicar «Apunts… per l’historial de l’Orfeó Badaloní»,d’Antoni Ballesteros, per il·lustrar passatges de la història de l’entitat. Un dels actes del 75è aniversari va ser la trobada a Montserrat, amb cantada de l’Orfeó Badaloní i els amics de l’Orfeó Balaguerí (ambdós celebraven 75 anys!), ballades de l’Esbart Sant Jordi i de la colla gegantera.

Completaven el butlletí el racó poètic; les notícies del món de la sardana i les activitats realitzades: la participació de l’Orfeó Badaloní en l’homenatge dels orfeons catalans a l’eximi músic Oriol Martorell, fundador de la Coral Sant Jordi, el diumenge al matí, amb tres corals més i una d’infantil a la Plaça Sant Felip Neri i a la tarda al Palau d’Esports de Montjuïc; el concert de Santa Cecília a l’església de Santa Maria, l’endemà del dia de la festivitat; la posada en escena dels tradicionals Pastorets i el Show de Nadal. La necrològica recollia les defuncions de Pere Mariner i Rovira, Joan Mestres i Puig, Joan Verdiell i Valldosera i Ceferí Duran i Morell.

1997

L’editorial del butlletí de l’Orfeó núm. 26, corresponent al mes de juny, estava dedicat a l’any de commemoració del 75è aniversari de l’entitat, que havia celebrat diferents activitats des del 1996, tot fent esment de l’esperada cloenda amb un magne concert amb cantaires i directors de diferents èpoques. Indicava que la fita dels setanta-cinc anys serviria «per reprendre amb més vigor encara, la ruta que ens vàreu senyalar»[els fundadors], i concloïa: «L’Orfeó Badaloní segueix fent via…».

De la reunió de socis celebrada el 23 de març, «el president Sr. Llansó, va saludar als assistents a l’acte (per cert, poc nombrós, segurament degut a ser Diumenge de Rams)». En el torn de precs i preguntes, donant resposta a una pregunta formulada, va explicar-se que Josep Gayà, després de dirigir alguns assaigs de la Massa Coral, va comunicar a la junta que se li feia molt difícil la tasca i finalment es va encarregar la direcció a Carme Solé; es va preguntar també sobre la continuïtat dels actes que se celebraven a la Cooperativa La Moral «per la causa de tots coneguda» (la sortida forçada pels propietaris del local del carrer Lleó i el poc espai condicionat del local del carrer Marina), emplaçant la junta actual a les decisions de la nova junta que s’escolliria el juny. A continuació es va modificar la junta per baixa del vicepresident Ferran Muñoz i la vocal Rosa M. Altimira, i va quedar així: Manuel Llansó i Prats (president), Susa Espuny i Forés (vicepresidenta i arxivera), Noemí Capel i Curet (secretària), M. Carme Sebastià i Espuny (vicesecretària), Salvador Sànchez i Garcia (tresorer), Ramon Llop i Pérez (comptable), delegats Massa Coral: Mercè Teruel i Riera, F. Xavier Vázquez i Amela; delegada esbart: Noemí Capel i Curet; delegat teatre: Francesc Monés i Serrano; delegat guitarres: Joan Rodri i Teixidó; delegat sardanes: Jordi Roger i Pérez; vocal 1: J. Oriol Sardà i Nolis.

El tradicional concert de Sant Jordi de l’Orfeó se celebrà a l’església del monestir de la Divina Providència de les religioses clarisses. Els assistents foren obsequiats amb una rosa amb motiu de la diada. En homenatge al genial músic alemany Johannes Brahms, en el centenari de la seva mort, es va voler tenir un record per a ell i per a la seva obra, i s’interpretaren Divuit valsos amorosos. La segona part va ser més variada i va finalitzar amb els cors de Nabuco de Verdi, acompanyada al piano per Juli Lite. La directora de la Massa Coral, Carme Solé, va cridar a tots els mestres que l’havien ajudat a preparar i a assajar el concert: Sílvia Cortich, Marta Miró, Juli Lite i Paquita Rodríguez. Foren ovacionats i obsequiats amb un ram de roses, com també ho va ser Sor Pilar, superiora de les monges clarisses.

La secció de jubilats informava del viatge a Andalusia i de les sortides efectuades durant el 1996, un autèntic no parar! Per tal de donar més rellevància al 75è aniversari, Antoni Ballesteros va publicar una nova part dels «Apunts… per l’historial de l’Orfeó Badaloní», dedicats als anys trenta del segle XX. Les pàgines poètiques i les coses de la meva ciutat completaven les col·laboracions. De teatre, s’informava de l’homenatge a Encarna Abella el diumenge 4 de maig per part del quadre escènic de l’entitat. Es van passar uns vídeos en què la principal protagonista era l’homenatjada, es va llegir un escrit molt emotiu, els nebots vinguts des de França van ser obsequiats amb un ram de flors, i es va representar Benvingut Mossèn Vidal, obra dirigida per Josep M. Raventós.

Una pàgina del món de la sardana informava de les activitats de les collesDolç Record i Marsol. I l’agenda destacava tres actes de l’Orfeó: el concert del 75è aniversari a l’església dels Pares Carmelites el dissabte 21; el Show de cloenda programat a la Cooperativa La Moral, el diumenge 22; i el Pòrtic Líric a la Cooperativa La Moral, el diumenge 29.

La vida social dels consocis recollia els natalicis d’una nena dels socis Xavier Pujol i Galera i Montserrat Sánchez i Sánchez; i d’una nena de Ricard Abellan i Estañol i M. Carme Sebastià i Espuny. D’altra banda, l’obituari recollia els traspassos de Josep Dalmau i Roigé, Júlia Valldosera i Perejosa, Salvador Duñó, Joan Calzada, i Mercè Sànchez i Gol, solista en la primera època, que va morir el 30 de novembre de 1995, recordant-la en el marc dels setanta-cinc anys de l’entitat.

L’Orfeó va participar en els actes del centenari de la rebuda del títol de ciutat per Badalona amb la inclusió del concert de Santa Cecília, amb la direcció de Carme Solé, al convent de la Divina Providència el 23 de novembre.

El desembre va sortir el següent número del butlletí, el número 27. A la portada apareixia l’adreça del carrer Marina, núm. 48, el nou local de compra de l’Orfeó Badaloní. Prenia rellevància la notícia de la celebrada actuació al Festival Internacional de Folklore de Jambes (Bèlgica) de l’Esbart Sant Jordi i la colla sardanista Dolç Record de l’Orfeó Badaloní, juntament amb la Cobla Jovenívola 2 de Sabadell, del 22 al 26 d’agost.

El grup de guitarres Els Bandolersfuncionava a l’Orfeó amb onze membres, dirigides per Oriol Sardà i Nolis.

Els assaigs i les funcions de teatre s’havien desenvolupat en el local de la Cooperativa La Moral, al carrer Güell i Ferrer, al barri del Progrés. El grup més jove, dirigit per Xavier Ricart, havia representat Homes, amb Meritxell Silvestre, Susanna Rueda, Neus Pascual, Montserrat Rodríguez i Eva Sánchez.

El concert de Santa Cecília amb direcció de Carme Oller, inclòs en el marc de les celebracions locals pels cent anys de la declaració oficial de ciutat, va desenvolupar-se com era tradicional al monestir de la Divina Providència, on l’Orfeó dedicava sempre a la comunitat de clarisses els Goigs de Sor Francesca (Coloma Martí i Valls). Els assaigs de la Massa Coral s’havien anat programant per la falta de local a la parròquia de Sant Pau, a l’Associació de Veïns del Centre, als Pares Carmelites i al teatre de l’Aspirantat del CP Sant Josep. Precisament el dia de Nadal estava previst un concert d’intercanvi a terres lleidatanes, a Benavent de Segrià.

Els continguts comprenien col·laboracions sobre el carrer del Pinzell; el recer poètic; un repàs de les activitats desenvolupades de cant, teatre i dansa a l’espai cedit del local de la Cooperativa La Moral. En l’apartat de necrològiques, en aquest butlletí s’informava del traspàs el 15 de setembre de Josep Gironès Illas, compromès vicepresident en època del president Sabater.

1998

El 29 de març va ser escollida presidenta de l’Orfeó María José Atienza Guerrero, primera dona a accedir al càrrec, que va tenir un mandat de quatre anys fins al 2002, quan va assumir el càrrec Jaume Morral i Morralla. L’elecció d’Atienza va ser explicada al butlletí núm. 28, corresponent al mes de juny, en el qual hi apareixia a la portada el lema«Proa Avant!»per indicar el desig d’avançar després de les dificultats sofertes cap a temps millors.

Una notícia posava en valor el protagonisme dels Bastoners, els Gegants i Nans, l’Àliga de Badalona, els diables, el correfoc de les Festes de Maig, la Cremada del Dimoni, les sardanes, els ballets i les fires tradicionals en la celebració dels cent anys del títol de ciutat de Badalona. L’Orfeó Badaloní saludava i donava la benvinguda als Castellers de Badalona.

Els continguts recollien la celebració del 50è aniversari de l’entitat Badalona Sardanista; la ballada del 19 d’abril de l’Esbart Sant Jordi en honor al seu patró, dedicant l’actuació de l’Escola de Dansa, el Grup Juvenil i el Cos de Dansa a la solidaritat amb Maglaj (Bòsnia), en plena recuperació després de la devastadora guerra contra els serbis. Comptem amb informació de les tres seccions que ens permeten situar els seus integrants. Del cos de dansa: Neus Pascual, Mercè Pascual, Noemí Capel, Eva Guillén, Montse Rodríguez, Montse Llop, Nati Guillén, Thais Campos, Carol Hernica, Ester Conesa, Meritxell Raventós, Mireia Solà, Núria Domènech, Jaume Díaz, Juanma Fernández, Josep Vivancos, Paco García, Raül Lite, Oriol Sardà, Toni Paredes, David Paredes, Antonio Vallejo, Ricard Buenaventura, Jaume Beltran i Joan Rodríguez; del grup juvenil: Mireia Reventós, Neus González, Sònia Amores, Sandra Amores, Núria Domènech, Jaume Beltran, Andreu Pérez, Gerard Raventós i Xavi Domènech; i de l’escola de dansa: Sònia Amores, Sandra Amores, Neus González, Marina Pascual, Judit Pascasi, Noemí Zambrana, Àngela, Carla i Francesc Pérez.

L’Orfeó Badaloní celebrà el concert de Sant Jordi el 26 d’abril conjuntament amb la Coral Aspes d’Or de Benavent de Segrià. Entre les activitats desenvolupades a la sala de la Cooperativa La Moral des del mes de gener s’anotava la representació per part del grup de l’Orfeó, dirigit per Xavier Ricart, de l’obra Els enamorats; el Show 98, el cicle Gales Líriques…

El contingut aplegava també els «Apunts històrics de l’Orfeó»; l’espai poètic; un text sobre can Lloreda; les sortides dels jubilats. I en les necrològiques s’informava del traspàs el 4 de gener d’Antoni Ballesteros, integrant de diferents juntes, autor d’una història inèdita de l’entitat i col·laborador actiu que va contribuir a consolidar l’edició regular del butlletí, sobretot els primers anys de la tercera època.

L’Orfeó, per mitjà de l’Esbart Sant Jordi, va participar de la Festa Galega a Badalona, organitzada per l’Agrupación Cultural Galega Agarimos, que va comptar amb actes repartits del 5 al 7 de juny.

El Punt del Barcelonès Nord a l’edició del 12 d’octubre va informar de l’acte inaugural del nou local de l’Orfeó Badaloní al carrer Marina. Es posava punt final així a la convivència sota un mateix sostre els darrers temps amb l’acollidora Cooperativa La Moral, entitat presidida per Josep Mas. L’Orfeó volia mantenir-se com a entitat pròpia i va preparar la seu social per fer-hi espectacles de petit format. A l’acte d’inauguració, Santiago Beltran va donar la benvinguda i hi va haver un espectacle de varietats.

El butlletí número 29, corresponent al mes de desembre, estava dedicat al Nadal, si bé una primera notícia prenia volada:«Ja som a casa». Amb aquestes paraules de Santiago Beltran, l’11 d’octubre s’havia obert la temporada d’activitats lúdiques 1998-1999 al local propi del carrer Marina.

La Diada de l’Onze de Setembre, l’Esbart Sant Jordi va actuar a l’acte oficial a la Plana; i entre les activitats, la Colla Sardanista Dolç Record va celebrar els seus 25 anys al Teatre Principal el 18 d’octubre; i l’Orfeó va celebrar el concert de Santa Cecília al monestir de la Divina Providència.

Destacava l’article de col·laboració «On anem?», que incidia en la necessitat que l’Orfeó Badaloní fos de tots, que s’activés la web per estar al dia, la petició de subvencions a les administracions, les activitats per al jovent… Com a col·laboració també hi havia l’article de Miquel Lleonart «Pompeu Fabra, ciutadà». S’informava del traspàs el mes d’agost de Francesc Clapés Navarro, directiu i director teatral del grup de l’Orfeó, molt lligat als primers anys de la tercera època de l’entitat.

1999

Va ser un any de canvi en la direcció de la Massa Coral. La directora Carme Solé va deixar el càrrec i va retornar a la direcció Esther Martells, que obria així una segona etapa al capdavant de la coral i injectava de nou la seva peculiar energia als cantaires.

A les Festes de Maig, l’Esbart Sant Jordi va participar al Badagegants’99 (XVI Trobada de Gegants, III Concert de Grallers, IV Mostra de Balls de Gegants).

El butlletí intern número 30, corresponent al mes de juliol, publicava un nou capítol dels «Apunts històrics de l’Orfeó», que havia escrit Antoni Ballesteros; es feia la crònica d’un concert al Teatre Principal el 24 d’abril, que havia aplegat les commemoracions de l’any Josep Anselm Clavé (175 anys del naixement, 125 de la mort i 150 de la creació del primer cor a Catalunya), el concert de Sant Jordi i el Dia de la Sardana, organitzat conjuntament per l’Orfeó Badaloní, la Coral La Badalonense i Badalona Sardanista. La Cobla Marinada realitzà un concert, actuà l’Orfeó i després la Coral La Badalonense, i al final tots junts.

Entre les col·laboracions, un article estava dedicat a «La ‘noia’ d’en Clavé», una badalonina que ell hauria festejat de jove, si bé la família d’ella va rebutjar-lo; es posaven en valor les activitats de cultura popular i tradicional catalanes en les Festes de Primavera i Sant Anastasi; s’informava de l’activitat del grup de teatre de l’Orfeó, amb l’obra Katharsis.

El 30 de novembre, l’Esbart Sant Jordi va celebrar el seu 48è aniversari amb una actuació a la Cooperativa La Moral.

El butlletí intern número 31, corresponent al mes de desembre, comptava amb diferents col·laboracions, entre les quals la de Miquel Lleonart sobre «Gegants i nans»; el recer poètic; un homenatge al mestre Joan Pich Santasusana, traspassat el 9 de juliol; un article d’informació sobre la colla de foc de cultura popular dels diables i el drac Trempat; l’opinió d’actualitat local a«Finestra oberta»…

Hi destacava la informació sobre els dos darrers concerts de l’Orfeó Badaloní amb direcció d’Esther Martells: el concert de Santa Cecília a l’església de la Divina Providència, que va definir-se com «un concert de retrobament entre els antics cantaires i els que s’han incorporat aquest any», i un homenatge als Maristes el 3 de desembre a l’església dels Pares Carmelites, a càrrec de l’Orfeó Badaloní i la Coral Azarí de Vilassar de Dalt, juntament amb la Cobla Marinada.

L’Esbart Sant Jordi havia realitzat les seves dues darreres actuacions per la Diada Nacional a la Plana, i el 26 de setembre a la Festa de la Verema de Canyet.

El 12 de desembre, l’Esbart Sant Jordi, l’Esbart El Figaró i els Grallers de la Colla de Geganter de Badalona van actuar conjuntament.

El 21 de desembre va realitzar-se un homenatge al mestre Pich Santasusana en el qual va participar l’Orfeó Badaloní.

2000

El butlletí número 32, corresponent al mes de juny, estrenava una nova mida i format amb coordinació i muntatge de Miquel Lleonart. Feia una crònica signada per J. Campmany del passat concert de Sant Jordi, en què actuaren l’Orfeó Badaloní i la Coral La Violeta de Vilanova del Vallès. De l’assemblea general del mes de març es destacava l’anunci de Jordi Roger Tolsà, capdanser des del 1993 de la Colla Sardanista Dolç Record, que la colla quedava suspesa temporalment. Un article tractava de «Les Danses de Badalona»que havien estat perdudes en el temps i que l’any 1979 van ser recreades per Gaspar Codina, que havia estat mestre de l’Esbart Sant Jordi. Ara es volien recuperar i interpretar-les per a les Festes de Maig a càrrec de l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó.

Entre les activitats s’anotaven les sortides de l’actiu grup de jubilats; una actuació solidària de l’Orfeó per a la campanya Badalona Contra el Càncer. Es publicava un nou fragment de l’Historial de l’Orfeó d’Antoni Ballesteros.

S’informava respecte als col·laboradors«de les 1.000 pessetes»per a la compra del nou local: els socis que pagaven l’import l’any 1995 eren 203; actualment eren només 60. Una situació força preocupant.

L’Orfeó havia col·laborat activament en la realització i col·locació d’una placa dedicada al poeta badaloní Antoni Bori i Fontestà a la plaça de Can Mercader el mes de maig passat.

El butlletí núm. 33, aparegut el darrer mes de l’any, comptava amb diverses col·laboracions: sobre la placa dedicada a Antoni Bori; diferents poemes en el racó poètic; notícies històriques sobre Can Llagosta; l’Historial de l’Orfeó d’Antoni Ballesteros…

Informava de les activitats de les seccions de l’Orfeó: el Festival de Cançons i Poesia dirigit per Santiago Beltran, el 28 d’octubre; un nou festival musical el 5 de novembre; Melodies d’avui i de sempre, el 19 de novembre; el concert de Santa Cecília amb la participació de la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní i la Coral Joia d’Alella.

El 30 de setembre, al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Can Canyadó havia tingut lloc una primera festa conjunta dels geganters, castellers, bastoners, drac Trempat, escola Jungfrau i l’Esbart Sant Jordi. D’altra banda la secció de jubilats comptava amb el seu espai per informar de les seves sortides.

2001

El butlletí núm. 34, corresponent al mes de juny, informava de les celebracions del 80è aniversari de l’Orfeó Badaloní i del 50è aniversari de l’Esbart Sant Jordi. L’Orfeó Badaloní havia participat de l’Aplec Coral Alella 2001, juntament amb les corals Music Wood i Polifònica d’Alella, iniciant la trobada a la masia de Can Magarola i després, a l’auditori de l’Escola Internacional Laie de la població.

L’Esbart Sant Jordi, que havia actuat oficialment per primera vegada el 28 d’octubre de 1951, en l’any del cinquantenari comptava amb una agenda ben atapeïda de ballades: a La Moral, amb el Grup Juvenil i el Cos de Dansa, també de diferents poblacions, el 29 d’abril; en les Festes de Maig, on va prendre relleu la presentació de les recuperades Danses de Badalona, amb el Cos de Dansa i els integrants del grup de la Moixiganga de Santa Maria (després d’un treball d’investigació per tal de recuperar i entrellaçar diversos balls: una bolanguera, una entrada de ball, una corranda, una ball de plaça i, com a cloenda, una antiga jota catalana); l’1 de juliol, en el Dia Sense Cotxes, a la cantonada entre el carrer del Carme i Sant Pere; el 8 de juliol, a la fi de curs al Centre de Cultura Tradicional i Popular de Can Canyadó; el 16 de setembre a la festa del Sant Crist de Canyet; el 22 de setembre a la Festa de la Verema juntament amb l’entitat Socarel, l’Associació de Veïns Canyet i la Societat Cultural l’Oliva; el 30 de setembre, una costellada al santuari de Lourdes d’Arenys de Munt; a l’octubre, una exposició didàctica de l’Esbart a la Biblioteca de Can Casacuberta, amb fotografies, vestuari i objectes que acompanyaven l’esbart en les seves actuacions; el 21 d’octubre, una missa a l’església de Sant Josep; i un acte de rellevància el diumenge 28 d’octubre al Teatre Principal.

En una entrevista a Sergi Jarque Salas, des de feia més d’onze anys delegat de l’Esbart Sant Jordi i quatre anys com a presentador, a la revista casolana La Jordina, comentava que el local del carrer Marina no permetia presentar els balls com calia i la falta de miralls impedia controlar les evolucions, a més de les males condicions ambientals per desenvolupar els assaigs; afirmava que en l’any del cinquantenari de l’esbart: «no som gaire coneguts a la ciutat i el nostre objectiu aquest any és que això canviï. Crec que ho estem aconseguint»; d’altra banda, s’esplaiva sobre la relació a la junta directiva entre l’esbart i la Massa Coral: «estem infrarepresentats en comparació amb la massa coral i les juntes a vegades semblen patis de veïns»; respecte al futur de l’Orfeó, el definia obertament com negre: «edat mitjana molt elevada i entitat molt tancada», i pel que feia al futur de l’esbart, el veia gris: «en quan ens comencem a quedar embarassats, no sé què passarà». El to crític d’aquesta font històrica ens aporta una de les visions existents respecte a un cert desacord intern a l’entitat.

Respecte a la Massa Coral, es publicava la trajectòria dels seus directors: Antoni Botey (1921-1924), Jaume Costa (1930-1936), Francesc Solà (1948-1960), Emili Itarte (1960-1965), Josep M. Guillén (1965-1976), Esther Martells (1976-1988), i es destacava respecte a l’estabilitat d’etapes anteriors els canvis els darrers anys: Jaume Arimont (1988-1991), Frederic Oller (1991-1994), Pilar Bravo (1994-1996), Carme Solé (1996-1999), i el retorn d’Esther Martells a la direcció el 1999.

La crònica de la darrera assemblea el 6 de maig era, però, força preocupant ja que s’informava textualment que hi havia «dos bàndols enfrontats», per una banda, la presidenta i per l’altra, la resta de la junta, en generar-se una discussió sobre si s’havia de suprimir el càrrec de secretària. L’autor del text era prou explícit sobre la situació a l’Orfeó: «Això no funciona».

Les col·laboracions anaven des d’un text sobre la riera Matamoros a la recuperació de les caramelles. En l’apartat social s’anotava l’enllaç entre Neus Pascual i Paco García, persones rellevants en l’àmbit de l’esbart i del teatre.

Així, cal destacar que la doble celebració rodona: els 80 anys de l’Orfeó Badaloní i els 50 de l’Esbart Sant Jordi, va aplegar totes les energies, malgrat la situació tensa en el si de l’entitat, i un canvi de junta, segons sembla interina, que va fer-se abans de finalitzar l’any i fins a la següent assemblea general ordinària.

Respecte a l’acte central de la celebració de l’Esbart Sant Jordi, El Punt del Barcelonès Nord va fer una prèvia el 24 d’octubre, a l’article «L’Esbart Sant Jordi aplega tres generacions de dansaires per celebrar el 50 aniversari». Es recordava que el 28 d’octubre de 1951, feia cinquanta anys, l’Esbart Sant Jordi havia actuat per primer cop, presidit per Tomàs Barri i dirigit per Josep Ventura, i s’esmentaven també d’altres precursors: Gaspar Codina, Francesc Carreté, Vicenç Vicente, Just Duran i Josep Casals. La directora artística del cos de dansa en el cinquantenari era Neus Pasqual. El dia 28 d’octubre va realitzar-se l’acte al Teatre Principal, i l’endemà El Punt va qualificar l’espectacle com a emotiu i que havia fet «vibrar la platea»amb dansaires de diferents èpoques. Això per si sol era tot un repte ja que hi havia algun exdansaire que en el retorn als assaigs s’havia lesionat i, tot i la il·lusió, no havia arribat a actuar.

El mes de novembre va produir-se el decés de Joaquim Grífol, president durant dotze anys de l’Orfeó, exdirector del quadre escènic, polifacètic autor de composicions musicals, obres teatrals i poètiques. Un veritable home de cultura lligat a la ciutat de Badalona.

Respecte a l’acte central dels 80 anys de l’Orfeó Badaloní, El Punt del Barcelonès Nord, a l’edició del 19 de novembre, i el setmanari Badalona 2000, el 23 de novembre, informaren respectivament del concert commemoratiu celebrat al Teatre Zorrilla el passat dia 17. El titular de la crònica publicada a El Punt era explícit: «El Zorrilla brilla amb la il·lusió de l’Orfeó». Es posava en relleu que el Molt Honorable President Jordi Pujol, en adreçar-se als assistents, havia afirmat sobre l’època constitutiva de moltes entitats orfeòniques: «El nostre país estava submergit en una mena d’il·lusió col·lectiva, una ànsia per fer un país nou i millor (…). I això és el que feia crear orfeons». Assenyalava, a més, en to de complicitat que la seva senyora, Marta Ferrusola, assistent també a l’acte, era «fan de la Cobla Marinada», que havia apadrinat feia vint anys. Pujol va rebre la insígnia com a soci d’honor de l’entitat i l’alcaldessa Maite Arqué la de cantaire de mèrit. Tots dos situats entre els membres de la coral, van cantar Els Segadors per cloure l’acte Per la seva part, Badalona 2000 va anotar també els reconeixements atorgats als integrants de l’entitat pels seus anys de vinculació i d’activitat; als exdirectors Itarte i Arimont i a la directora en actiu Esther Martells, que va manifestar que era «el concert de la il·lusió». En l’acte va recordar-se l’expresident de l’Orfeó i polifacètic home de la cultura Joaquim Grífol, traspassat recentment.

Precisament Esther Martells ens recorda amb èmfasi que l’Orfeó Badaloní«li havia donat l’oportunitat de realitzar-se personalment a través del cant, la dansa, els instruments com el piano, la direcció coral…».

El Punt del 23 de novembre va informar del reclam publicitari del Centre Comercial Montigalà, un pessebre de sorra de diverses tones, i que l’Orfeó Badaloní va actuar en l’acte d’inauguració. La petició i l’esponsorització en motivaven la presència.

El butlletí de l’Orfeó número 35 va aparèixer al desembre. El contingut principal estava dedicat a les celebracions commemoratives de l’Orfeó i de l’esbart. S’informava als socis que l’Orfeó havia commemorat els seus 80 anys al Teatre Zorrilla, el 17 de novembre, amb l’assistència del Molt Honorable President de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, la seva esposa Marta Ferrusola, padrina de la Cobla Marinada; l’alcaldessa Maite Arqué, i la regidora de Cultura, Caterina Mieras, així com altres representants municipals i polítics, com els diputats Josep Antoni Duran i Lleida i Marcel Riera; o artistes representatius com la cantant Núria Feliu. L’acte va comptar amb la col·laboració operativa dels Voluntaris de Badalona. Es va fer un reconeixement als mestres Emili Itarte, Esther Martells i Jaume Arimont, i es va homenatjar pels seus cinquanta anys com a socis Clara Ricard Borràs, Salvador Campdepadrós, Mercè Costa Roca; pels seus 50 anys com a cantaire, Victòria Freixa Agustí; pels 25 anys de soci cantaire, Joan Biel Morcillo; i pels deu anys de socis cantaires, Juli Lite Moreno i Mireia Solà. El concert va comptar amb l’acompanyament de la Cobla Marinada, i a mesura que es va anar desgranant el programa, es va generar entre els cantaires i el públic assistent una gran sintonia i identificació amb la trajectòria de la Massa Coral.

S’informava de la celebració de l’Esbart Sant Jordi al Teatre Principal el 28 d’octubre. Posant de relleu que a la ballada hi participaren els dansaires del moment, així com els més menuts i els més veterans, i també exdansaires, que van reviure la història de l’esbart i van demostrar que, malgrat que els anys passaven, l’art persistia.

S’informava d’una nova junta, tot sembla indicar que interina, amb un paper de transició per tal de preparar el proper relleu previst als estatuts. La formaven Manel Llansó Prats, Santiago Beltran Garcia, Noemí Capel Curet, Hèctor Martínez SearaManne, Dolors Parodi Barriga, Susa Espuny Forés, Ricard Abellan Estañol, Josep Rubiales Palomo, Eudald Vidal Miralles, Jaume Morral Morralla i M. José Atienza Gimeno. Després de les celebracions, el suflé de les tensions devia atemperar-se amb una junta de concentració a l’espera que els socis escollissin en assemblea una de nova.

2002

El Punt del Barcelonès Nord del 26 de gener va informar de la gala de lliurament dels Premis de Badalona Comunicació, atorgats per votació popular, el dimecres 24 al Teatre Zorrilla, que van reconèixer l’Orfeó Badaloní amb una trajectòria de vuitanta anys, la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona i l’entitat Folre, que realitzava un servei d’acollida per a persones amb dificultats.

El 20 d’abril a l’església de la Divina Providència va celebrar-se el concert de Sant Jordi, que també va ser un acte commemoratiu del centenari del naixement del mestre i director Ramon Salsas i Blanch, un dels cinc fundadors de l’Orfeó Badaloní; hi actuà la Massa Coral de l’Orfeó i la Coral Matadepera.

El 9 Punt de Sabadell, el 25 de maig, va publicar la crònica d’un concert ofert per la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní juntament amb l’Agrupació sabadellenca Cants al Vent, a l’Auditori del Casal Pere Quart.

A El Punt del 29 d’abril, a l’apartat «Crònica de la ciutat», l’historiador Jordi Albadalejo va incidir en els vuitanta anys de l’Orfeó Badaloní.

El butlletí de l’Orfeó de juliol no recollia cap numeració a la portada i utilitzava una fotografia publicada al primer número del butlletí Proa l’octubre-novembre del 1984. El pòrtic precisament transmetia la il·lusió de les seccions per celebrar els vuitanta anys de l’entitat; la salutació del nou president, Jaume Morral, explicava l’estrena d’un nou format de revista, i entre les novetats, la posada en marxa d’una escola d’iniciació a la música dirigida a nens i nenes de cinc a catorze anys.

L’equip de redacció estava format per Miquel Lleonart Casadevall, Carles Plaza Martínez, Mario Cuixart Vilamajó, Núria Tossas Mora i Francisco García López. Per la seva part, la nova junta directiva era la següent: Jaume Morral Morralla (president), Ricard Abellan Estañol (vicepresident), Noemí Capel Curet (secretària), Santiago Beltran Garcia (tresorer), Susa Espuny Forés (arxivera), i delegats: Josep Rubiales Palomo (massa coral), Dolors Parodi Barriga (massa coral), Marta Casals Pérez de Burgos (esbart), Eudald Vidal Miralles (jubilats-amics de l’Orfeó), i vocals: Francisco García López, Carles Plaza Martínez i Jaume Arimont Planas.

S’informava de l’assemblea general extraordinària que s’havia convocat per modificar els estatuts adaptant-los a la nova legislació de la Generalitat de Catalunya i «perquè la Junta de la nostra entitat va voler donar un nou rumb als paràmetres estipulats des de fa més de 20 anys». Per aquest motiu es va convocar una primera assemblea extraordinària el mes d’abril, que va comptar amb l’assistència de 68 socis, una xifra que no va arribar al quòrum necessari i que va obligar a suspendre-la i a convocar-ne una altra quinze dies després, en la qual ja no es necessitaria un nombre d’assistents per aprovar la modificació. Punt per punt van actualitzar-se els estatuts i l’assemblea va aprovar la cessió en dipòsit al Museu de Badalona de les dues senyeres, de Gent Nova i de l’Orfeó Badaloní, així com una part dels fons documentals de l’entitat, per motius de seguretat i per a una millor conservació.

D’altra banda, el dia 7 d’abril havia tingut lloc una assemblea general ordinària en què Santi Beltran va presentar l’estat de comptes «d’una forma molt aclaridora», si bé«les xifres reflectides no denoten un futur molt prometedor, almenys econòmicament». El resum d’activitats va realitzar-se per part dels portaveus de les diferents seccions. L’autor del text, J. Campmany, destacava l’aportació econòmica procedent de la secció de jubilats; i el relleu de María José Atienza per Jaume Morral al capdavant de l’entitat, i la renovació parcial de la junta.

El butlletí va informar del concert de Sant Jordi a l’església del monestir de la Divina Providència. Comptà, a més de l’Orfeó Badaloní dirigit per Esther Martells, amb l’agrupació Coral Matadepera, dirigida per Víctor Rabasseda. Ambdues masses corals actuaren conjuntament al final d’un concert dedicat a Ramon Salsas.

L’Esbart Sant Jordi va actuar al casament d’una de les dansaires, M. Mercè Pascual, a l’església de Sant Josep el 16 de març; a l’abril, el cos de dansa va celebrar amb una ballada la festivitat de Sant Jordi; al maig va estar present a la Festa del Badiu, on, a més d’actuar, instal·laren una paradeta informativa i amb jocs per a la canalla; va actuar a les Festes de Maig, en la Nit de Sant Anastasi el, dia 10, i l’11 al Teatre Principal a causa de la pluja insistent que va fer traslladar la passada de Sant Anastasi; i va actuar per cloure l’exposició dels vuitanta anys de l’Orfeó al Museu de Badalona.

L’apartat del grup de jubilats presentava les seves sortides com una manera de conèixer la nostra terra. En l’àmbit sardanístic destacava el dol per la mort de Salvador Simón i Donatiu en un article signat per Miquel Lleonart, responsable també de la «Finestra oberta»dedicada a notícies de la ciutat i d’un article sobre els orígens de la Plana i un altre sobre el centenari de la mort de mossèn Cinto Verdaguer. A més d’un text sobre la història de l’Orfeó d’Antoni Ballesteros, que incidia en l’inici de la tercera etapa; destacava en el contingut del butlletí un text de Francesca Garcia Almagro, directora del Museu de Badalona, presentant l’exposició dels vuitanta anys de l’Orfeó, i s’hi adjuntava una imatge a tota pàgina de les dues senyeres, la de Gent Nova i la de l’Orfeó.

En darrer terme s’informava del proper curs d’iniciació musical per a infants, i que feia anys que l’entitat tenia una secció musical infantil, les Veus Alegres.

El butlletí de l’Orfeó núm. 37, corresponent al mes de desembre, publicava una fotografia de portada de l’excepcional nevada de l’any 1962 a la Rambla de Badalona, amb un impactant gruix de neu i un home amb un paraigua d’esquena, caminant. El pòrtic signat per l’equip de redacció reflexionava sobre les diferents baules que havien traspassat la flama de l’Orfeó, assenyalant «quantes i quantes famílies s’han format al voltant de l’Orfeó, sense altre lligam que el de la llibertat que fa que cadascú s’uneix al que l’envolta senzillament perquè ho vol, li agrada o ha trobat acollida». Un aspecte que es va poder observar a les moltes dedicatòries que es van escriure al llibre que es trobava al Museu amb motiu de l’exposició dels vuitanta anys de l’entitat, que reflectien «aquell esperit de família, no cal posar noms ni cognom perquè tots els tenim presents, ja que la llista és llarga i ens faria caure en l’error de l’oblit». Es destacava que aquest valor intangible de llegat per al futur «de fer el que tenim que fer en cada moment» no és «mesurable en termes econòmics».

En aquest sentit d’homenatge als activistes que contribuïen a fomentar i transmetre arreu la cultura del país i «la satisfacció de dir ‘Jo sóc soci de l’Orfeó’», va celebrar-se la festa de l’activista al Cor de Marina el 17 de novembre. L’article de J. Campmany explica que per començar es va projectar un entranyable vídeo cedit per Josep Duatis de l’arrossada que es va celebrar al Seminari de la Conreria el 1986, quan l’Orfeó era presidit per Jaume Gispert. Després va actuar l’esbart; Ramon Canals recità poesia de Joaquim Grífol; la Massa Coral, amb direcció d’Esther Martells, va posar punt final a les actuacions, per passar al lliurament de distincions: a Santi Beltran pels deu anys com a activista, que recollí Josep Duatis per convalescència del primer; a Joan Martells, pels cinquanta anys com a soci, premi que va recollir la seva filla i directora de l’Orfeó, Esther Martells. El senyor Francesc Fornieles, delegat a Badalona d’Acció Cívica de la Generalitat, va lliurar una placa a la senyora Victòria Freixa, que l’any passat havia complert cinquanta anys com a sòcia i cantaire.

El concert de Santa Cecília (escollida patrona de la música pel Papa Gregori XIII, l’any 1594) va tenir lloc a l’església de Santa Maria, el 22 de novembre.

Amb motiu del centenari dels esbarts catalans, l’Esbart Sant Jordi va participar en la Trobada d’Esbarts a Girona el cap de setmana del 12-13 d’octubre.

Una altra notícia de l’Esbart Sant Jordi era la seva adhesió constituent de la Coordinadora d’Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular Catalana, nascuda al Centre de Cultura Tradicional de Can Canyadó. La representant de l’esbart escollida era M. Neus Pasqual Jané.

Per la seva part, el grup de jubilats informava de la seva particular celebració del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí amb diferents visites patrimonials; i també del conjunt d’excursions per contrades catalanes.

El nou grup de teatre de l’entitat va començar a assajar el mes d’octubre i treballava amb molta il·lusió la seva estrena.

En l’apartat de col·laboracions hi havia un article de Miquel Lleonart sobre la gran nevada del dia de Nadal del 1962; un de Jordi Salat, «D’on ve el nom d’orfeó?».La «Finestra oberta»informava de diferents notícies locals; i també hi havia notícies curtes del món sardanístic i records de l’esbart. Hi havia també un text de Miquel Carreras Canals, president de la Fundació Badalona Contra el Càncer, agraint la col·laboració de l’Orfeó en la seva campanya.

El 30 de desembre l’alcaldessa Maite Arqué i el president de l’Orfeó, Jaume Morral, van signar un document de cessió temporal de patrimoni documental i material de l’entitat per tal de garantir-ne les millors condicions possibles de conservació al Museu de Badalona.

2003

El butlletí número 38, corresponent al mes d’abril, publicava a tota portada una foto històrica de Josep Cortinas, dels estaferms al seu pas pel carrer Barcelona en la Processó de Dijous Sant, l’any 1952. Al costat del sumari, en cos de lletra gran i en diagonal, hi havia un missatge destacat en negreta: «Sí a la Pau!!»(en referència al suport de l’Estat espanyol a la imminent invasió de l’Irak per una coalició de països amb els Estats Units al capdavant, per les suposades armes de destrucció massiva del règim de Saddam Hussein). El pòrtic es feia ressò dels tambors de guerra, «fet que desitjaríem que no arribés mai». Tanmateix, la guerra va començar el 20 de març amb bombardeigs aeris massius dels Estats Units. El pòrtic també incidia en el primer any de la renovació de la junta i convidava els socis a fer aportacions i a dir el que pensaven per tal de millorar l’entitat.

La secció de jubilats-amics de l’Orfeó informava de les darreres excursions i de les programades properament. La seva activitat prenia força i era un factor de cohesió.

Aprofitant l’espai del butlletí es publicava una crònica del cicle de concerts nadalencs de l’Orfeó Badaloní: el 15 de desembre en el Casal de la Gent Gran del barri de Sant Roc, donant-se un moment emotiu quan la directora Esther Martells convidà els avis a cantar les cançons més conegudes; el 21 de desembre va ser el torn d’un concert dedicat als socis i simpatitzants de l’Orfeó, a l’església dels Pares Carmelites, a les deu del vespre; el 29 de desembre es va fer el tercer concert a l’església de Santa Maria i, al vespre, l’Orfeó va participar en la Festa de la Sopa de Pedres (adaptació del conte de Xesco Boix), organitzada per l’Associació de Veïns del Centre (actualment un conjunt d’entitats l’organitzen i col·laboren, entre elles l’Orfeó Badaloní); el 5 de gener finalment va ser el darrer concert nadalenc a la parròquia de Lourdes. Entre les nadales del repertori destacava el Rústec Villancet, una de les preferides de la directora, o el Ding, dang, dong, nadala tradicional nord-americana.

En l’àmbit de les col·laboracions hi havia dos textos: «Opinió d’un dansaire-1» i «Opinió d’un dansaire-2. Què està passant?», que lloaven la vitalitat de la cultura popular catalana. En concret en el segon article, l’autora feia un repàs de la seva relació vital des de petita a l’Orfeó: «Em vaig fer sòcia de l’Orfeó quan era petita, tenia 9 anys. Al començament només hi anava els dissabtes, que era quan feien les activitats pels nens. De seguida hi vaig començar a fer amics a l’Orfeó». Explica com anava a les festes de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan i de cap d’any: «Per mi era una oportunitat per poder sortir de festa amb els meus amics i per als meus pares era una tranquil·litat perquè sabien on era (era millor anar a l’Orfeó que a una discoteca)». Anaven molts diumenges al teatre i «al bar de la Sra. Rosa s’hi feia una important vida social». Un ambient que s’esvaí en gran manera amb la pèrdua del local del carrer Lleó. Tanmateix«aquests dies enrera he notat una mica més de ‘vidilla’ a l’Orfeó, sobretot per aquest nou grup de teatre que s’ha format. Vulguis que no, en aquest grup de teatre hi ha gent tant de l’Esbart com de la Massa Coral, i això fa que hi hagi una mica més de relació entre nosaltres. Potser hauríem de fer més coses conjuntes, no?».

L’article «Un nou ball per les Festes de Maig»posava èmfasi en els treballs musicals i coreogràfics per disposar d’un ball propi de l’Esbart Sant Jordi, que es representaria cada any per les Festes de Maig. S’anunciava que ben aviat estaria enllestit.

Les properes activitats previstes de la Massa Coral, l’esbart i la secció de jubilats eren anotades en format d’agenda per tal de poder-les resseguir.

En l’apartat«Personatges de Badalona», Enric Caballeria Rovira desenvolupava la qüestió de l’adopció a Catalunya. Miquel Lleonart il·lustrava els lectors amb «Coses de la nostra ciutat», «Història de Badalona» i la secció «Finestra oberta», que comentava breument fets d’actualitat ciutadana.

En l’àmbit teatral, Rosa Gàmiz era l’autora d’un text en el qual expressava els seus bons records del teatre al Círcol, i assenyalava que «el teatre és una experiència vital molt saludable i rica tant per qui el fa com per qui el mira», concloent per als lectors de l’Orfeó:«Per molts anys en pugueu disfrutar!».

S’explicava que el nou grup de teatre de l’Orfeó va estrenar-se el 9 de març al teatre del Centre Parroquial de Sant Josep, primer amb la joguina còmica Tots bojos per una torre, amb M. Cinta Jordà, Dolors Parodi, Cèlia Beltran, Beatriz Gil, Santiago Beltran i Francesc Garcia. A l’entreacte, el grup juvenil i l’escola de dansa de l’Esbart Sant Jordi varen ballar. Seguidament es va representar l’obra Gente bien de Santiago Rusiñol, amb Jordi Moliner, Santi Beltran, Rosa M. Altimira, Esther Martells, Juli Lite, Emília Selva, Oriol Caballero, Judit Guivé, Emili Vallcorba, Rosa Garriga, Héctor Martínez-Seara, Noemí Capel, Antoni Besora, Francisco García i Sergi, amb direcció de Josep Duatis.

L’autor Jordi Salat signava un text sobre els goigs, expressió musical i poètica d’ancestrals tradicions religioses; Núria Tossas Mora, un «Petit diccionari»de paraules que formen part de les cançons de l’Orfeó; Joaquim Ràfols apropava la figura de mossèn Anton Romeu a la ciutat. En l’apartat de sardanes es recordava l’homenatge a Salvador Simón a la Plaça Trafalgar de Llefià, el 9 de febrer, en el primer aniversari del seu traspàs; també s’informava de la restauració del monument a la sardana de la Plana.

M. Lluïsa Salinas Espinosa va col·laborar amb un assaig sobre «Dona i solidaritat», i Miquel Lleonart, amb un poema titulat La creu del camí-ral. Les necrològiques informaven del decés de l’excantaire Dolors Fantoba Camí, vídua de Narcís Estañol; i una rectificació sobre la defunció el mes de novembre passat de Maria Glòria Curet, mare de la secretària Noemí Capell.

El butlletí número 39, corresponent al mes de juliol, comunicava la composició de la junta directiva: Jaume Morral Morralla (president), Ricard Abellan (vicepresident), Noemí Capel (secretària), Santi Beltran (tresorer), Susa Espuny (arxivera), Josep Rubiales i Núria Camps (delegats Massa Coral), Marta Casals (delegada esbart); Sergi Jarque (delegat teatre) i Eudald Vidal (delegat jubilats). L’equip de redacció de la revista estava format per Miquel Lleonart Casadevall, Cinto Vera Vera, Mario Cuixart Vilamajó, Núria Tossas Mora i Francisco García López.

El pòrtic posava en valor la perseverança per fer camí, que no sempre li havia estat planer a l’Orfeó, «però ni un tancament en la seva infància, ni aquelles hores fosques de la clandestinitat en la joventut, ni molt menys un desallotjament quan es trobava en el moment dolç de la seva maduresa han pogut impedir que voli la seva senyera». El text posava èmfasi en la nova secció de teatre, que des de feia poc temps havia retornat farcida d’il·lusions, recordant com el teló va alçar-se de nou al teatre del Centre Parroquial de Sant Josep amb el rètol d’entrades exhaurides, el 9 de març.

J. Campmany informava de l’actuació de l’Orfeó al Saló Sant Jordi de la Generalitat, convidat al Cicle de Concerts de Benestar i Família, el 4 d’abril. La directora Esther Martells va confeccionar un programa que es va iniciar amb El cant de la Senyera, que els més de tres-cents assistents escoltaren dempeus; el repertori va seguir amb L’amor emprèn com l’aire, adaptació de Joan Soler i Amigó, Pregària al vespre de Mendelssohn, A plena nit de Brahms, He pregat a una estrella, adaptació de Xavier Ferrer, destacant la interpretació de la soprano Esperança Asensio, Eloqüència de Haydn, Aubada, tradicional mallorquina de D. M. Tortell; i les sardanes: Les aromes de Queralt de Nicanor Pérez, L’Empordà d’Enric Morera i La sardana de les monges també de Morera. Va cloure l’acte un parlament de Josep Lluís Cleries, director general d’Acció Cívica del Departament, el lliurament d’obsequis de record i la interpretació de l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

Altres concerts anotats per Campmany eren el de Sant Jordi amb direcció d’Esther Martells al monestir de la Divina Providència, en què destacà el tenor solista Antoni Besora en la interpretació del tema New born again, i la soprano solista Esperança Asensio amb la peça Aurtxoa Seaska; el de Sant Anastasi, en què l’Orfeó interpretà, amb acompanyament de l’organista de Santa Maria, els Goigs de Sant Anastasi, amb armonització d’E. Azuaga i adaptació de la lletra a càrrec de Soler i Amigó i mossèn Aymar; i el concert de la festivitat de Sant Isidre, patró de les festes de Sant Crist de Canyet, en què l’Orfeó col·laborà per cobrir part de les despeses generades per l’adquisició del nou orgue de l’església de Sant Crist de Canyet.

L’articulista Sergi Jarque va escriure la crònica de la fi de curs 2002-2003 de l’Orfeó Badaloní i l’Esbart Sant Jordi, al Teatre Zorrilla, diumenge 22 de juny. Entre les ballades de l’esbart va prendre relleu Les Danses de Maig, amb coreografia dels mestres Neus Pascual i Jaume Díaz, música de Jaume Carreras amb arranjaments de Joan Aymerich (net de Joan Aymerich, un dels mestres fundadors de l’Orfeó), que s’havia estrenat durant les Festes de Maig d’aquell any. La intenció de l’esbart en oferir aquesta dansa a la ciutat era que continués present dins dels nombrosos actes que tenien lloc durant les celebracions de les festes. La segona part de l’espectacle va anar a càrrec de l’Orfeó, amb tretze cançons conduïdes per Santi Beltran. Per finalitzar, esbart i Orfeó, amb Esther Martells al piano, van concloure amb«la més solemne de les danses catalanes encara vigents: la Dansa de Castellterçol».

L’Esbart Sant Jordi va participar activament a les Festes de Maig per Sant Anastasi: primer a la Festa del Badiu amb una paradeta, en què actuar l’escola de dansa i el grup juvenil; durant la Nit de Sant Anastasi a la Plaça de la Vila, on estrenaren les Danses de Maig, i posteriorment participaren al seguici que acompanyava l’Àliga fins a Roca i Pi, davant del castell de focs; el dia del patró, van participar a la Passada de Sant Anastasi pels carrers del centre de la ciutat fins arribar a l’església de Santa Maria, on l’Orfeó Badaloní cantava; al vespre a la Plaça Font i Cussó van representar les Danses de Badalona juntament amb el grup badaloní de la Moixiganga i la Cobla Marinada.

Les col·laboracions tractaven la història del carrer d’en Cueta; els orígens de la sardana per Miquel Lleonart; els goigs i el simbolisme nacional de Sant Galderich, patró dels pagesos catalans.

Una entrevista presentava la petita modisteta, Victòria Freixa Agustí: «la petita modisteta cantaire». Entre els seus records tenia present l’entrega de la placa commemorativa dels cinquanta anys com a cantaire, de mans del president de la Generalitat, Jordi Pujol. Un flaix sobre teatre informava de la preparació de dues obres de producció pròpia: Nit d’aigua de Ferrer i Codina, i Viatge de noces de Marxuach, dirigides per Santi Beltran i Josep Duatis, respectivament. L’Orfeó col·laborava també amb l’obra conjunta de les entitats al Teatre Zorrilla, El ventall de Goldoni, amb Paco García com a actor i Sergi Jarque com a ajudant de direcció.

A l’acte de cloenda del curs al Teatre Zorrilla de què ja hem parlat, els presentadors Sergi Jarque i Santi Beltran van esmentar tota una sèrie de cares conegudes a la televisió, o que reconeixien en escoltar la ràdio o al teatre: Esther Marquès, fent El retaule del flautista, era ara directora de la televisió de Badalona; Xavi Pujol, fent de Mozart, ara feia falques publicitàries per a totes les emissores de ràdio; Xavi Lite, ara en espots televisius al costat d’Andreu Buenafuente; Toni Vives, en diversos muntatges teatrals; Dani Carreras i Iolanda Llansó, dos dels fundadors de la companyia de teatre infantil i juvenil Xirriquiteula… «Mireu què n’ha sortit de gent de l’Orfeó i la que en sortirà, almenys això esperem».

Finalment, el racó poèticpublicava dos poemes de María Luisa Salinas Espinosa, un dels quals guardonat amb el segon premi del concurs d’Òmnium Cultural.

El butlletí núm. 40, aparegut el desembre, publicava una fotografia a tota portada de l’església del monestir de la Divina Providència, cedida pels Amics del Pessebre de Badalona. La publicació dedicava el pòrtic editorial a una analogia entre «el cor de veus mixtes del poble de Catalunya, anomenant un nou Parlament, espai on totes les notes musicals hi tenien cabuda»,amb«només amb una sola excepció, i és la veu discordant que no escolta als altres i sense cap altra possibilitat entona el cant en solitari tot ignorant l’entorn», un fet que tanmateix «no us sembla que tot això té una semblança amb una Entitat de la que potser ara hi esteu pensant?». Insistia que a l’Orfeó «les portes són obertes de bat a bat per a tothom i només romandran tancades per aquell que mirant molt per damunt dels demès no vol ni sent cap més veu que la seva». I afegia: «Nosaltres cal felicitar-nos doncs sense buscar-ho tenim un conjunt molt harmònic ja que el que volia anar de solista s’ha adonat que aquí no hi trobaria ressò». Tota una lliçó de valors comunitaris i de pluralisme davant del personalisme tòxic i de l’unilateralisme imposat.

El grup de jubilats relatava l’excursió a la Garrotxa el 18 d’octubre, i destacava l’alegria, el bon humor i la germanor de la sortida.

Es publicava una crònica a càrrec de J. Campmany del concert realitzat per l’Orfeó, juntament amb altres corals badalonines, amb motiu del 150è aniversari del monestir de la Divina Providència. Va ser el 5 d’octubre amb presència d’autoritats eclesiàstiques i civils, i el públic que va voler acompanyar la celebració de les monges clarisses.

Sergi Jarque signava la crònica de l’actuació de l’Esbart Sant Jordi amb el cos de dansa, l’escola de dansa i el grup juvenil a la Festa de la Verema de Canyet, el diumenge 14 de setembre. El dissabte de la setmana anterior, l’Esbart Sant Jordi juntament amb altres entitats de cultura popular i tradicional catalana de Badalona van representar la ciutat en una cercavila a la Festa Major de Sabadell.

En l’àmbit teatral el diumenge 23 de novembre l’Orfeó Badaloní va representar en el Teatre Principal, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, la comèdia en tres actes d’Assumpta González Un polític supersticiós, a càrrec del quadre escènic de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bufalà. D’altra banda, per cinquè any consecutiu, el Centre d’Arts Escèniques de Badalona, ens explicava Sergi Jarque, havia conclòs amb èxit la iniciativa d’oferir un espectacle amb la col·laboració dels grups de teatre de la ciutat. Hi participaren: l’Associació Cultural l’Oliva, el Centre Parroquial Sant Francesc, el Centre Parroquial de Sant Josep, el Círcol Catòlic, la Cooperativa La Moral, el Gris, l’Orfeó Badaloní i la Societat Coral La Badalonense. Per part de l’Orfeó, hi va intervenir Paco García. L’obra, representada quatre dies al Teatre Zorrilla (11, 12, 18 i 19 d’octubre), va ser El ventall de Carlo Goldoni, una comèdia del segle XVIII.

Prenia rellevància la primera part d’una entrevista a Josep Gual Lloberes per part de Josep M. Pujol, quan tornava a l’actualitat badalonina amb motiu de l’homenatge que la ciutat va retre-li com a poeta i activista cívic i cultural, al Teatre Zorrilla el 7 de novembre passat. Gual, abans de trucar el timbre de casa seva a la Rambla, ja va obrir la porta per explicar mil i un records de fets i de la seva experiència. Per començar, com va anar la seva entrada a l’Orfeó: va ser una iniciativa d’un oncle seu ‒Enric Sabater Borràs‒, que n’era president i coneixedor de la seva faceta literària, per diversos premis obtinguts en la seva etapa col·legial a l’Escola Catalana (el juliol del 1937, l’Agrupació d’antics alumnes de l’Escola Catalana convocà uns Jocs Florals en els quals obtingué el segon premi i un accèssit), el va engrescar perquè participés en uns Jocs Florals que organitzava l’Orfeó. En aquella ocasió va aconseguir un accèssit perquè per guanyar l’englantina els versos havien de ser en castellà, condicions de l’època. Explicava que als Jocs Florals de l’Orfeó l’any 1961 va guanyar la flor natural, l’englantina (que llavors ja era en català), la viola i dels cinc temes primers de lliure, va guanyar-ne quatre. En aquest concurs també va endur-se el primer premi de prosa. El jurat era presidit per Joan Argenté ‒aleshores encara no es coneixien‒, i el formaven gent de l’Orfeó, i hi va haver tota mena de comentaris, ja que alguns estaven que trinaven perquè tot fos més repartit per fer contents altres participants. Gual recordava que el senyor Prat va ser l’únic de l’Orfeó que va defensar-lo en tot moment per la qualitat dels seus escrits. També algú des de la Revista Albada del Círcol va dir «que si era tan bon poeta, que ho demostrés a fora de Badalona». Un tal inocente i el delegat d’Información y Turismoel criticaven. Això el va picar bastant i aleshores va presentar-se al premi Candil de Sant Adrià i el va guanyar; tres mesos més tard va guanyar a Selva del Camp un altre certamen amb un jurat de prestigi: Sarsaneda, Serrahima, Triadú i Bastardas; i pocs mesos després, a Mallorca, va guanyar el prestigiós premi Mossèn Alcover. Tots aquests premis amb poemes presentats a l’Orfeó. I fins aquí va publicar-se la primera part de l’entrevista a causa de la seva extensió.

El butlletí informava del centenari dels Germans Maristes a Badalona, on actuà l’Orfeó Badaloní amb dotze temes a l’auditori del BCIN. Per a la directora de la Massa Coral, Esther Martells, el concert va tenir una significació especial ja que ella formava part de l’equip docent dels Maristes Champagnat de Badalona.

Entre les col·laboracions, J. Campmany a «Els nostres presidents» repassava la trajectòria de l’entitat des que la seva dona i ell van entrar a l’Orfeó el setembre del 1973, en temps del president Joaquim Grífol i el nou local cedit pel mecenes senyor Ribó, al carrer Lleó, núm. 21. Després va ser escollit president Josep M. Raventós, posteriorment Joan Soler, i més tard Jaume Gispert, que «només entrar ja va tenir que enfrontar-se amb els hereus del Sr. Ribó. No és que els altres no haguessin tingut cap problema per poder mantenir el famós contracte, no, però a n’en Jaume el van obligar a llogar una petita habitació a la planta baixa, on hi havia l’antiga recaptació executiva, per tal de cobrar-li un lloguer». El següent president escollit per assemblea, Josep Duatis, «es va veure forçat en prendre la decisió de deixar el petit despatx, tot al·legant no poder fer front a la despesa del seu lloguer, ja que any rera any, el preu del lloguer s’anava incrementant. A partir de llavors la pressió dels hereus la podem qualificar de descarada». El nou president escollit, Manuel Llansó, «es trobà en els mateixos problemes que els seus predecessors, però molt més agreujat: acta notarial, denúncia, judici i pèrdua del local». Campmany qualifica de calvari la situació que va viure’s fins que «després de diverses reunions es decideix comprar un local, coincidint amb la celebració del 75è Aniversari de l’Entitat. Per aquest motiu deu socis van fer d’avaladors a més de l’ajut de l’Ajuntament. Es va poder comprar el local on avui estem fent les nostres activitats». Després «fou escollida per primera vegada una dona com a Presidenta, la Sra. M. José Atienza»,que celebrà el 80è aniversari de l’entitat. Actualment el president era Jaume Morral,«carregat d’entusiasme i treballador», que feia front a la falta de recursos. Cançons nadalenques i poesies completaven les pàgines del butlletí, que recollia també el natalici del primer fill de la parella de dansaires Eva Guillén i Jaume Díaz; i el decés del mestre i exdirector de la Massa Coral Emili Itarte i Duatis. Itarte, de família canareva, quan era petit havia estat cantaire de l’Orfeó al local de Gent Nova. Va ser mestre de l’Orfeó del 1948 al 1960, en què va accedir a la direcció fins a l’any 1965.