El periòdic La Veu de Catalunya del 22 de febrer de 1921 informà ‒com hem pogut seguir‒ per primera vegada dels treballs organitzatius per fundar l’Orfeó Badaloní, i la previsió d’una primera assemblea general el diumenge 27 de febrer.

La Veu, a l’edició del dia 27 de febrer, explicà com «la constitució d’un Orfeó en la veïna ciutat ha estat molt ben rebuda per tots els elements sense distinció d’idees ni estaments», per tant, és un factor positiu de cohesió cívica i cultural. Subratllà que el Centre Gent Nova cedia «gratuïtament amb caràcter interí el primer pis del seu local», i que hi havia sobre la taula un «projecte d’una avinent fusió». Aquest detall indicaria que la fusió era un plantejament ja des dels primers moments de relació entre Gent Nova i l’Orfeó Badaloní.

El Eco de Badalona, el 5 de març, publicà l’article «A l’Orfeó Badaloní», escrit en català i signat tan sols com J. (potser es tracta de Jaume Mas i Arenas, el secretari del primer Consell Directiu de l’entitat naixent). El primer paràgraf és prou indicatiu del sentit reivindicatiu cultural i d’identitat de la ciutat en el text:

«Ja era hora de que a l’aucellada cantaire de la nostra terra s’hi adjuntés la veu de la floreixenta Badalona que fins ara havia emmudit com si el fum de les seves xemeneies i el trepitar de les seves màquines ofeguessin els seus cants».

L’articulista cita el mestre Millet per remarcar què representava la fundació d’un nou orfeó: 

«La veu d’un nou orfeó es un nou clam de la Patria renaixenta, es una nova expressió de l’ideal que bull dins nostre, d’aquest ideal que es l’ánima de la vida poixanta de nostra Catalunya».

En aquest sentit, l’article avisa els «novells cantaires de la costa»: «no aneu a entregar-vos a un passatemps banal, a un entreteniment vulgar, sinó que aneu a fer Art i Patria, conreuant el cant que es l’expressió mes enlairada de l’amor».

L’articulista lloa la figura de l’expert mestre Botey i expressa com la tasca dels orfeonistes no només és l’execució artística, perquè «com bons seguidors de l’obra d’en Clavé (…) la vostra obra deu esser intensament popular, fins a portar al cor del poble el sentiment de la nostra cançó, ánima de la nostra ánima, enlairant la seva cultura musical i fent vibrar el seu sá patriotisme».

Lloant l’ideal del catalanisme, recomana no entrar en política d’esquerres o de dretes, ni en eleccions ni governs: «no feu política mai, pro feu patria sempre i si hi ha algú que d’aixó en digui fer política, tant se val, dexeu-lo dir que no es pas dels nostres». A continuació posa en valor la germanor com a factor de cohesió interna per damunt de «les envegetes, els personalismes, la indisciplina». Badalona exportarà també els seus cants, «incorporant la seva veu al grandiós choral patriótic que entonen els nostres orfeons entorn del gloriós Orfeó Català que’ls serveix de guia i d’exemple». Acaba de nou amb un clam cultural d’identitat badalonina davant dels trets definitoris i els efectes d’una alta concentració industrial:

«Que les vostres veus tinguin l’harmonia del mar llatí, la serenitat del nostre cel blau, la sentor de la fresca marinada, la potència dels nostres enginys mecànics que amb llur brunzir ofeguen la remor acompassada de les ones! Per Badalona i per Catalunya, avant!».

El Eco de Badalona, a l’edició del 12 de març, informa de la «reunión general celebrada el penúltimo domingo», el 27 de febrer, per part de l’Orfeó Badaloní. Van ser aprovats els Estatuts i escollida la junta directiva:

«Josep Martí i Amat, president; Francesc Soler i Badia, vicepresident; Jaume Mas i Arenas, secretari; Carles Bigas i Munné, vicesecretari; Marian Cuixart i Cuixart, tresorer; Andreu Lladó, bibliotecari-arxiver; i vocals: Joaquim Guardiola i Tos; Bartomeu Rovira i Bosch; Joan Oriol i Guardiola; Baldiri Faura i Badia, vocal; Martí Brió i Vidal, vocal; Antoni Botey i Badia, mestre director; Jaume Costa i Castellà, sotsdirector». D’aquesta junta, el manuscrit per a l’historial de l’Orfeó Badaloní realitzat per Albert Ballesteros, esmenta, però, Ramon Ribet i Graupera, com a arxiver; i afegeix com a mestres auxiliars: Salvador Valls i Franch i Joan Aymerich Rocabayera.

Ben aviat, l’Orfeó Badaloní procedí a impartir classes de solfeig i cant a les respectives cordes: tenors primers i segons; barítons i baixos; contralts i sopranos. S’assajava tres cops a la setmana, per cordes: el mestre Botey es feia càrrec de les sopranos i dels tenors primers; Jaume Costa tenia cura de les contralts; Aymerich, dels tenors segons; Salvador Valls preparava els barítons, i Ramon Salsas ensinistrava els baixos. Es pretenia educar musicalment els cantaires, de bon principi: als assaigs es passava el Solfeo de los solfeos una estona cada dia.

El Eco va publicar, el 9 d’abril, una notícia sobre la Festa de l’Arbre organitzada per l’Ajuntament, en què informava que l’endemà, dia 10, nens i nenes de les escoles públiques i particulars s’aplegarien a la Plaça del Duc de la Victòria per cantar l’himne A llaor de l’arbre novell, cançó amb lletra del poeta badaloní Josep Granger i amb música d’Antoni Botey, acompanyats per la Banda de la Casa de Família. Després la comitiva pujaria a la carretera de la Conreria per plantar arbres, cantar de nou l’himne, berenar, escoltar sardanes de la Principal Barcelonina i un concert a càrrec de la Banda. Com podem veure, Botey era tot un referent musical a la ciutat.

La revista Resurgiment del mes d’abril, publicació dels catalans d’Amèrica, establerta a Buenos Aires, explica ‒seguint l’article de La Veu del 22 de febrer‒ que s’havien assolit 250 socis protectors compromesos amb la fundació de l’Orfeó Badaloní, que «com a tal serà sumament català». Esmenta els membres de la comissió organitzadora i que «els choristes passen ja de 160, entre homes i senyoretes», i s’hi fan preparatius per crear una secció de nois.

El primer assaig conjunt

Va tenir lloc al local de Gent Nova el dijous 5 de maig, dia de l’Ascensió. El secretari Jaume Mas, com recollí Antoni Ballesteros, adreçà unes paraules vibrants d’ànim als cantaires:

«Amics orfeonistes: avui aneu a tenir el primer assaig de conjunt; avui és doncs el nostre primer dia de glòria. 

Cal que us fixeu bé el que significa per Badalona la creació un xic tardana de l’Orfeó Badaloní i la transcendència que tindria el seu fracàs.

[…] En vostres mans està l’èxit…

[…] El llibre del nostre historial està en blanc. Aneu a escriure ara, la primera plana. Canteu i que visqui l’Orfeó».

Una ovació coronà la lectura d’aquest parlament. El mestre Botey picà amb la batuta al faristol; donà el to, alçà el braç i l’Orfeó cantà La Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach:

En la vostra ramada

doneu-me acolliment.

Vós sou la font gemada

conhort de tot sedent.

Fou un acte emocionant per als orfeonistes, els acompanyants i els veïns del carrer que s’aplegaren expectants davant del local de Gent Nova. Ens ha quedat un relat escrit en un article històric al butlletí Annals de l’Orfeó el juliol del 1934 i una ressenya de J. Martí Amat al butlletí de l’entitat de febrer del 1952.

Com anotà Joan Soler Amigó, autor amb el dibuixant Marcel Rubio del llibre OB90. 90 anys de l’Orfeó Badaloní (2011), ha quedat el record que Antoni Botey «era tan exigent i tan crític en els assaigs que no deixava res per bo, i que feia anar dret tothom. Era temperamental, com a bon músic. Sovint treia més d’un fora de l’assaig, per qualsevol distracció, al més lleu enrenou. D’altra banda, però, era corprenedor quan dirigia, tot sentiment, tot ànima».

El dimecres 29 de juny, festivitat de Sant Pere, es va celebrar una actuació privada de l’Orfeó Badaloní dedicada als socis protectors, al Teatre Zorrilla, a les deu de la nit. El setmanari badaloní Nacionalisme, a l’edició del dia 23, publicà a doble pàgina el programa. La primera part de la sessió era dedicada als balls típics catalans de l’Esbart Dansaire del Casal Nacionalista Martinenc, amb la direcció artística d’Emili Rodríguez; la segona part, amb la direcció d’Antoni Botey, corresponia a l’Orfeó Badaloní. Una sèrie de peces musicals d’interpretació conjunta, unes altres només pels homes, unes per les dones, i finalment de forma conjunta. L’Intransigent: periòdic nacionalista de joventuts, adherit a la Unió Catalanista, a l’edició del 15 de juny, i La Veu de Catalunya, a l’edició vespertina del dia 28 de juny, anunciaren el concert, en què actuava «la massa choral de l’Orfeó Badaloní» i l’Esbart Dansaire del Casal Nacionalista Martinenc. La Veu posà en valor de l’Orfeó Badaloní, «la tasca cultural d’aquesta novella i patriòtica entitat badalonina», que en tres mesos havia preparat en solfeig «a més de cent senyoretes i més de cent homes». La Veu, a l’edició matinal del mateix dia 29, publicà una notícia breu de l’actuació privada. El Eco de Badalona, a l’edició del 2 de juliol, destacà que «la fiesta resultó un exitazo». En va destacar el bon gust i l’afinació, especialment en L’emigrant i El pardal. Del repertori, enmig d’entusiastes aplaudiments, va repetir-se La sardana de les monges, i va cloure la festa Els Segadors,que va ser escoltada amb tot el públic dempeus.

La Veu, a l’edició del matí de l’11 de setembre, publicà els noms de les entitats que portarien ofrenes al monument de Rafel de Casanova a Barcelona. De Badalona serien: l’Ajuntament de Badalona, el Centre Catalanista Gent Nova, el Centre Regionalista, la Joventut Nacionalista i l’Orfeó Badaloní. A Badalona s’organitzà una vetllada patriòtica a càrrec de la Joventut Catalanista de Gent Nova.

El Eco de Badalona, el 17 de setembre, en una notícia breu informà que l’Orfeó Badaloní havia reprès els assaigs amb la vista posada en una inauguració oficial al cap de pocs mesos, i advertia que: «De todos depende un poco más de sacrificio para que podamos ostentar dignamente, en nuestra ciudad querida, un Orfeón ejemplar».

El mes d’octubre va tenir lloc una altra festa privada de l’Orfeó Badaloní dedicada als cantaires, amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla La Selvatana, de Cassà de la Selva. El diari barceloní La Publicidad: eco de la indústria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias a l’edició del 2 d’octubre va informar puntualment del programa de l’acte previst per al dia 9. Se celebraria als Jardins d’en Martí, entre els carrers d’en Lluch i Prat de la Riba (informava el diari), on es ballarien, entre d’altres peces, la sardana Caterineta de Botey. Al programa per a l’acte de presentació pública de l’Orfeó Badaloní, uns mesos després, s’explica en una breu memòria de la trajectòria de l’entitat l’èxit de la jornada, «dançant el més joves»sardanes, i com «l’Orfeó també hi prengué part cantant un parell de peces».

Malgrat els esforços de socialització, després de la foguerada de la crida per constituir l’Orfeó Badaloní va venir una certa davallada de la Massa Coral a conseqüència del ritme d’assaigs i els mínims coneixements exigibles de solfeig, tal com recull el text del primer programa de presentació pública. D’altra banda, el nombre de socis protectors augmentava, fet positiu per garantir la continuïtat de l’entitat.