2010

De la situació d’excepcionalitat amb una junta gestora que pren el pols a l’entitat i procura teixir complicitats, s’aconsegueix conformar una candidatura amb un suport pràcticament unànime que es posa a treballar de valent per sortir del carreró estret on es trobava l’Orfeó. La junta entrant, ben unida i amb l’assoliment progressiu d’objectius, procurà redreçar el rumb, primer, treballant en comissions, generant sinergies amb d’altres entitats i amb les institucions, i endegant un fòrum participatiu d’estudi i planificació, per després desenvolupar les bases d’una nova etapa expansiva i de futur. Uns anys apassionats que tenim l’oportunitat de resseguir, a més dels butlletins i les notícies, des de la rebotiga a partir de les actes de les juntes directives, on podem veure de forma transparent els processos de presa de decisions i de gestió interna de les activitats. Des de la sala de màquines de l’entitat, conjuminant l’esforç cívic sense ànim de lucre i compromès en benefici de la cultura, a la ciutat i al país, podem observar les experiències de tot tipus d’una sèrie d’activistes de la societat civil organitzada i l’arrelament de les seves propostes culturals.

El 14 de febrer va celebrar-se l’assemblea ordinària de socis anual a dos quarts de dotze del migdia; i una d’extraordinària a tres quarts d’una, convocades ambdues per la junta gestora a la seu social del carrer Marina, núm. 48.

Va obrir l’assemblea general ordinària Josep Torrebadella, que donà la benvinguda i agraí totes les col·laboracions i els suports rebuts per la gestora durant els sis mesos que havia estat al capdavant de l’entitat. Abans de l’aprovació de l’acta de l’assemblea anterior, del 21 de juny de 2009, van demanar una modificació del contingut transcrit, precisant el sentit de les seves intervencions, Joan Soler i Joan Serra. Una vegada incorporat, va aprovar-se l’acta. A continuació, Santi Beltran va informar i aprovar l’estat de comptes del 2009, i va ressaltar l’aposta de futur per mantenir la Coral Infantil. Paco García va llegir un informe de les gestions realitzades per la junta; Eudald Vidal comentà les activitats dels jubilats amb 13 excursions i acollint 419 persones; Josep Lleixà va informar de les activitats de la Massa Coral: els concerts a Campdevànol, Sant Francesc d’Assís de Bufalà, al monestir de la Divina Providència i a Sant Josep; també el cap de setmana a la Conreria, el sopar de Nadal als Salesians i l’arxiu digital de partitures. Paco García va comentar el funcionament del grup de teatre amateur Titània. La sessió va tancar-se un quart d’una.

Mitja hora més tard, a tres quarts d’una, va començar l’assemblea extraordinària, amb 52 socis presents i 7 vots delegats, en què actuà com a secretari Josep Torrebadella per delegació de la junta gestora. Després de donar a conèixer l’ordre del dia, el secretari informa l’assemblea de la presentació d’una única candidatura: Josep Torrebadella (president), Ricard Abellan (vicepresident), David Figuereo (secretari), Maria Gol (vicesecretària), Santi Beltran (tresorer) i Joan Serra (vocal). Torrebadella, en qualitat de candidat a la presidència de l’entitat, va explicar que feia aquest pas «gràcies al valuós recolzament de les persones que han de formar part de la Junta directiva», i va assenyalar que el programa de treball «es fonamentarà en la conservació, creixement, innovació i adequació dels valors culturals, artístics i socials i de catalanitat que varen donar motiu a la creació de l’entitat per tal d’encaixar-la en la societat actual i garantir la seva continuïtat». En aquest sentit fa esment de la propvinent celebració dels 90è aniversari de l’Orfeó Badaloní i del 60è aniversari de l’Esbart Sant Jordi. Per la seva part, Ricard Abellan, que forma part de la candidatura com a vicepresident i futur responsable de l’àrea social, explica les prioritats: augment de la massa social i del nombre d’activistes o socis actius, i per això cal «potenciar les activitats existents, crear-ne de noves i establir sinergies amb altres entitats que tinguin els mateixos interessos i finalitats». David Figuereo i Maria Gol, candidats a secretari i vicesecretària, respectivament, expliquen les seves futures responsabilitats en les àrees de secretaria i comunicació. Joan Serra, futur vocal, anuncia que tindria la responsabilitat d’impulsar un fòrum de reflexió i debat amb la finalitat de repensar l’entitat «per establir com volem que sigui l’Orfeó Badaloní en el segle XXI». Santi Beltran, futur tresorer, explica la continuïtat de la seva tasca empresa perquè «en aquesta època de crisi, mantenir o millorar els mateixos nivells d’activitat de l’entitat». La junta va ser escollida per pràctica unanimitat (un sol vot en contra) per a un mandat de quatre anys. A Torrebadella li van ser assignats poders per signar documents mercantils i subvencions.

El 25 de febrer va tenir lloc la primera reunió de la nova junta directiva, sense la presència dels delegats de les seccions. Ricard Abellan va informar de la presentació d’aquesta a la Regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural. En la sessió de junta va aprovar-se el cicle de concerts per al 2010 i sol·licitar una subvenció; la junta acorda reunir-se un cop al mes i fer una reunió amb els delegats de les seccions cada tres mesos. Es proposa buscar col·laboracions i enteses amb altres entitats de la ciutat, i també convidar els expresidents de l’Orfeó a una trobada amb la junta per tal de presentar-se i tenir una conversa fluida i enriquidora.

El 16 de març la junta va reunir-se amb convocatòria ampliada als delegats de les seccions. Ricard Abellan va informar del funcionament als representants de les seccions. El president, Josep Torrebadella, va informar de la trobada amb el regidor de Cultura, Mateu Chalmeta, en què van parlar de la participació de l’entitat en els actes de la Capital de la Cultura Catalana 2010, i que el regidor li demanà que contactés amb el gerent del Conservatori, Jordi Llorenç; i també parlaren de la disponibilitat del Teatre Principal, objecte d’una reforma integral que havia rebut finançament de les dues convocatòries del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) o pla Zapatero de reactivació econòmica. Josep Torrebadella i David Figuereo van assistir a la trobada de la Taula de Cultura. Josep Lleixà, delegat cantaire, va informar de la participació de l’Orfeó Badaloní en la cantada a Badalona amb els cors de Clavé, el 6 de juny. Jaume Díaz, delegat de l’esbart, va informar de les diferents actuacions previstes: Festes de Maig, Llívia, i la col·laboració amb les escoles Nen Jesús de Praga i Maristes. Ferran Gil, delegat de teatre, informa que estan treballant en un projecte per portar-lo al Zorrilla i fer-lo circular fora de la ciutat, així com cobrar per les seves actuacions. David Figuereo incideix en la possibilitat futura de convenis amb Badalona Cultura, societat municipal de nova creació, per fer assaigs i estrenes, realitzant actuacions a canvi de taquillatge. Es parla de fer una nova web de l’Orfeó més àmplia i més participativa, amb l’agenda de les activitats de les seccions. Per la seva part, Joan Serra va exposar el projecte de fòrum i va convidar tothom a col·laborar-hi per a la projecció de l’entitat i per portar noves idees. La junta va comunicar a les seccions que cada mes tindrien una reunió amb el responsable de l’àrea social, Ricard Abellan, i cada tres mesos una amb tota la junta directiva; s’acordà crear una comissió per a la celebració del 90è aniversari de l’Orfeó i 60è de l’esbart; es ratificà el Reglament de la Massa Coral; s’acordà la reunió de l’àrea social el 24 de març i la celebració el 17 d’abril del Dia de l’Activista i el concert de Sant Jordi, preveient-se lliurar durant l’acte una sèrie de guardons de reconeixement. Per deu anys com a activista: Núria Camps, Beatriz Gil, Rosa Inglés, Enric Pla, Emília Selva, Pepita Serra, Carmen Torrente i Núria Tossas; per vint-i-cinc anys d’activista: Rosa M. Altimira, Isabel Camps, Rosa Jané, Josep Lleixà, Josep Rodríguez i Josep Rubiales, i per quaranta anys de soci: Salvador Bonvehí in memoriam.

El 17 d’abril, al teatre del Círcol Catòlic es va estrenar Llegenda de l’Hereu Riera, una producció del grup de teatre Titània amb l’Esbart Sant Jordi i la Massa Coral; al final s’interpretà El Cant de la Senyera, en homenatge al desaparegut president de l’entitat Jaume Morral.

El 25 d’abril va celebrar-se reunió de junta, en què el president informà de les gestions fetes conjuntament amb l’àrea social: la posada en marxa de la comissió del 90è aniversari de l’entitat; la conversa amb el director de la Massa Coral; la reunió amb els Amics de la Música pel que feia a la possible col·laboració entre ambdues entitats per a l’edició d’una revista i per a la recopilació de l’obra d’Antoni Botey; la reunió amb la presidenta del Círcol Catòlic, Anna Pruneda, i amb la Societat Coral La Badalonense, que es mostraren obertes a col·laboracions; l’entrevista amb la Regidoria del Dictricte 1 de l’Ajuntament, amb el Museu de Badalona i altres organismes municipals. L’àrea social va informar que s’havia iniciat la Comissió Coral Infantil en col·laboració amb l’Escola Nen Jesús de Praga per mitjà dels contactes del soci Albert López. L’àrea de secretaria i comunicació va anunciar les millores que s’implantarien properament: antivirus, web, serveis google, necessitat d’una aula d’informàtica; l’àrea econòmica va informar de l’estat de comptes, amb superàvit de les seccions de teatre i esbart, i dèficit de la Massa Coral. Joan Serra informà que en el marc de les reunions del Fòrum, la presidenta del Círcol, Anna Pruneda, faria una exposició sobre el pla estratègic de renovació que es va aplicar al Círcol.

El 27 de maig va desenvolupar-se una nova reunió de junta en què el president informà de la reunió amb la junta de la Cooperativa La Moral, amb què havia trobat una bona disponibilitat d’entesa i oferiment del seu espai de teatre; d’una nova reunió amb els Amics de la Música, indicant que es treballaria en la recapitulació i recerca d’obres d’Antoni Botey i la confecció d’una revista, i es buscaria col·laboració d’altres entitats i es formaria un equip de redacció; de la confecció d’un butlletí bimestral d’informacions, activitats fetes i les previstes, la distribució del qual seria per a tots els socis i amb voluntat que fos més endavant digital. Des de l’àrea social es proposa buscar un responsable que coordini els horaris de totes les seccions que facin ús del local social, i es tria Jordi Cañizares; s’informa d’un possible concert amb l’Orquestra de Joves Músics del Vallès; que es vol dinamitzar la Coral i l’Esbart Infantil per mitjà de la tasca d’una comissió formada per Albert López, Jordi Llobet, Josep Lleixà, Carme Juliana, Ana Ariño, Joan Muntanyà i Èrica Bou; que s’iniciaran contactes amb escoles i les AMPA per tal que es concreti el projecte d’oferir recursos per treballar a l’escola la cançó, la dansa, la sardana i les tradicions catalanes i badalonines; així, un membre de la comissió infantil serà el responsable d’aquest projecte; del projecte arrels/@rrels de possibles ofertes a socis, de la captació de cantaires per a la Massa Coral, de la creació d’un Cor de Cambra i d’un grup juvenil musical, de potenciar l’actual Coral Infantil, de la recerca d’un sotsdirector que toqui amb solvència el piano i de la recerca de locals per tenir més espais per a les activitats de totes les seccions; de la pretensió de celebrar una festa conjunta de final de curs amb la Coral Infantil i l’Esbart Infantil a la rectoria de Santa Maria. L’àrea econòmica va informar que estava pendent d’arribar la subvenció de la Generalitat del 2009, i l’aprovació de la del 2010; que caldrà potenciar les activitats de la nova secció d’activitats de lleureque es vol posar en marxa (tallers de gastronomia, escacs, informàtica…), que motivarien possibles nous socis i noves aportacions econòmiques. El president va informar de les desavinences entre els membres del grup escènic i el director Paco García per l’obra Madame de Sade, fet que va comportar la seva renúncia, acceptada per la junta, i es proposà Albert López, amb una llarga trajectòria professional vinculada al teatre, la dansa i la música, perquè dirigís el grup escènic.

La junta directiva s’hi posava de valent i el 4 de juny va tornar-se a reunir. El president i el responsable de l’àrea social informaren de la trobada amb la junta del Centre Parroquial de Sant Josep, presidida per Jaume Arqué, que mostrà una disposició total a col·laborar amb l’Orfeó; també que s’estava habilitant l’espai del grup de teatre, al fons del local, per donar-li un altre aire i posar-lo al dia; els contactes amb els Amics de la Música anaven fructificant i el 9 de juny farien la seva reunió de junta al local de l’Orfeó; també continuava endavant el projecte de revista i del treball sobre el mestre Antoni Botey. A l’Orfeó hi havia dipositades vint-i-una partitures i Eduard Boada, de Badalona Sardanista, estava recopilant més informació, per la qual cosa es convocà una reunió entre Boada, Miquel Lleonart i Joan Soler i Amigó el 22 de juny. Joan Serra posà en coneixement de la junta que la Societat Coral La Badalonense va estrenar una missa del mestre Salvador Valls i que potser, després de la recerca sobre Antoni Botey, caldria continuar amb l’obra dels altres mestres que havia tingut l’Orfeó. D’altra banda, també avançava la possibilitat de coorganitzar amb els Amics de la Música un concert de l’Orquestra Joves Músics del Vallès, sorgida d’un concert del dia de Corpus a Santa Maria, amb una possible data del 14 de novembre a la tarda. Comunicada la dimissió del director del teatre als delegats de les seccions, s’havia convocat per al dia 8 de juny una reunió del grup escènic amb el nou director, que havia previst per als mesos de juny i juliol un taller de teatre perquè es coneguessin millor, i també es proposaria coorganitzar amb altres grups de teatre de la ciutat l’obra Secret. També informaren de la darrera reunió de la Taula de Cultura, en què va tractar-se la continuïtat de l’agenda cultural de Badalona, impulsada inicialment des de la Regidoria de Cultura, la creació d’un banc de recursos de totes les entitats i poder oferir serveis de formació com ara cursos de comunicació o fiscalitat. Respecte a la comissió del 90è i 60è aniversari (de la Massa Coral i de l’Esbart Sant Jordi, respectivament), s’havia elaborat un primer calendari d’activitats distribuïdes al llarg de l’any 2011, en què destacava una exposició al Museu de Badalona, els actes vinculats als aniversaris, la celebració del Dia de l’Activista a Montserrat, un acte central de cloenda el mes de novembre, també la publicació d’una sèrie d’articles de Joan Soler i Amigó al setmanari El Tot sobre la història de l’Orfeó. Joan Serra informà que abans de la passada reunió del Fòrum a la casa on va viure Antoni Botey (ara local dels Amics de la Música), es va realitzar una visita a la Fusteria Ciriaco, on van poder visitar la caixa de l’escenari del local de Gent Nova, on van debutar Margarida Xirgu i Enric Borràs, i espai vinculat a la història de l’Orfeó, ja que va ser el primer local d’acollida quan era de Gent Nova, i després d’integrar-se cedint-lo a l’Orfeó, la seu de l’entitat. També s’informà que la propera reunió del Fòrum participatiu seria el 19 de juny.

El butlletí de l’Orfeó de juny, en format de quartilla i amb el núm. 50, feia una crònica de les assemblees celebrades el 14 de febrer, la de caràcter ordinari i l’extraordinària, en la qual va escollir-se una nova junta encapçalada per Josep Torrebadella i Torrent.

Entre les primeres disposicions de la nova junta, s’informava dels treballs per fer visible l’entitat a l’Ajuntament i a d’altres entitats de la ciutat, també de la trobada-xerrada amb els expresidents per validar experiències reeixides en la trajectòria de l’Orfeó; l’arrencada del Fòrum Com volem que sigui l’Orfeó Badaloní? i l’organització de comissions per treballar l’aniversari de l’entitat (els noranta anys) i de l’esbart (els seixanta anys), una d’econòmica, una de la web de l’entitat, de manteniment del local i una darrera per crear activitats de lleure.

El butlletí recollia els concerts de la Massa Coral des del desembre de l’any anterior. S’anotava així l’actuació del 19 de desembre a l’església de Sant Josep; el 10 de gener a l’església de Sant Francesc de Bufalà, dedicada al bisbe Joan Carrera, que vivia al mateix barri, i a l’expresident Josep M. Raventós, que havia traspassat el 30 de desembre; el 17 de gener a l’església de Sant Sebastià de Pomar; el 19 de març a Sant Josep, amb la interpretació en el programa de Nocturnos de la ventana de Federico García Lorca, musicats per a cor i piano per Francesc Vila Gimferrer; l’11 de maig a Santa Maria, amb les peces Ave Verum de Mozart i els Goigs a Sant Anastasi, entre d’altres, ambdues acompanyades a l’orgue pel mestre Francesc Pi i amb direcció de Jordi Llobet; el 24 de maig al santuari de Maria Auxiliadora dels Salesians Badalona Progrés. Un esdeveniment especial va ser la Diada de l’Activista el 17 d’abril, en record del president Jaume Morral, traspassat feia pocs dies. Hi actuaren el grup de teatre Titània amb un text de Josep Lleixà, l’Esbart Sant Jordi i la Massa Coral. Va tenir lloc un lliurament de guardons a les persones amb deu i vint-i-cinc anys d’activistes i un in memoriam pels quaranta anys de soci de Salvador Bonvehí i Vila, que va recollir la seva filla. El president Josep Torrebadella realitzà un emotiu parlament sobre la trajectòria històrica de l’entitat i la personalitat de Jaume Morral.

En referència a l’Esbart Sant Jordi, el butlletí anotava la participació en les Festes de Maig el dia 7, com a colla convidada en el pregó, amb Danses de Maig i Sant Ferriol; el dia 8 de maig l’Esbart Infantil va participar per primer cop a la cercavila petita; el dia 10 a la nit va estar present a la nit de Sant Anastasi; el dia 11 de maig a la tarda, a la Passada del Sant, on un membre va realitzar el Ball de la Bandera de Sant Anastasi; el mes de juny va registrar tres actuacions: el dia 5 va fer una ballada en el marc de la festa major del barri de Canyadó, el 13 va actuar en la cloenda del Concurs Nacional de Bitlles, i el 17, en la Festa Literària de Badalona.

Pel que fa al grup de teatre Titània, va informar-se del relleu en la seva direcció, deixant el càrrec Paco García i nomenant-se com a responsable Albert López Vivancos.

Entre d’altres notícies prenia rellevància la participació de la Coral Infantil, dirigida per Jordi Llobet, al 37è Juguem Cantant del Barcelonès, el 17 d’abril. Un esdeveniment que cada any organitza una o dues corals del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i que l’Orfeó Badaloní assumí a l’edició del 2008. D’altra banda, la Coral Infantil va celebrar un concert al pati de la rectoria de Santa Maria el 17 de juny.

La Massa Coral de l’Orfeó Badaloní, a partir del contacte del cantaire Eduard Flores ‒com abans havia fet a Campdevànol‒, va actuar amb la Coral Flor de Lis de Montbanc en un concert a Ripoll, i a la Setmana Medieval de Montblanc el 25 d’abril, en què el president de l’Orfeó, Josep Torrebadella, els convidà a venir a Badalona per participar conjuntament en el concert de Santa Cecília, dins dels actes de la celebració Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana.

Finalment el butlletí dedicava un espai a les activitats del grup de jubilats i simpatitzants de l’Orfeó, molt actiu en les seves sortides i tasts gastronòmics.

El 6 de juny va tenir lloc la 1a Diada de Cors de Clavé de Badalona dins dels actes de la capitalitat cultural catalana de la ciutat; l’Orfeó va ser una de les entitats participants, que van actuar en diferents punts de la ciutat fins a confluir a la Plana.

El dia 2 de juliol hi va haver una junta directiva ampliada de caràcter extraordinari. El motiu tenia a veure amb una qüestió de l’actualitat que s’estava donant al país i de transcendència històrica: l’adhesió al manifest Som una nació. Nosaltres decidim d’Òmnium Cultural, en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, i la coincidència de la manifestació ‒que es preveia multitudinària‒ convocada per aquesta entitat amb el concert de la Massa Coral a l’església dels Pares Carmelites el dia 10 de juliol. El president comentà la importància per a l’entitat dels efectes de la sentència sobre l’Estatut en tant que els estatuts de l’Orfeó Badaloní defineixen com a un dels pilars de la seva raó de ser la catalanitat. Informà que s’havia posat en contacte amb els responsables de l’església dels Pares Carmelites per modificar l’horari del concert previst el 10 de juliol per tal que cap activitat de l’entitat coincidís amb el desenvolupament de la manifestació convocada a Barcelona per Òmnium Cultural. El president també posà en coneixement dels assistents que la delegació d’Òmnium Cultural a Badalona havia organitzat el dia 6 un acte on estaven convocades totes les entitats socials de la ciutat, el qual tenia el suport de l’Orfeó Badaloní. Respecte a les decisions preses, el president convidà els assistents a donar la seva opinió respecte al canvi d’horari previst del concert del dia 10 per respectar el desig dels membres de la Massa Coral que hi volguessin assistir, a títol personal, a la manifestació abans referida; agraí la bona disposició de l’església dels Pares Carmelites al canvi d’horari o a l’avançament del concert al divendres 9 de juliol (opció que finalment va ser l’escollida). Les propostes van ser acordades.

El dia 8 de juliol la junta directiva ampliada va reunir-se amb caràcter ordinari. El president va informar de la incorporació de Jordi Cañizares per a la gestió dels horaris d’ús del local social; la comissió del 90è aniversari ja havia fixat un calendari d’activitats i també s’havia contactat amb el Museu de Badalona per concretar aspectes de l’exposició prevista; es posava en avís que la participació dels cantaires de la Massa Coral a la trobada de corals a la Plana del 6 de juny havia estat escassa, tot i el compromís de l’entitat; el president havia assistit a la darrera sortida del grup de jubilats; per la seva part fou tot un èxit el final de curs de la Coral Infantil a la rectoria de Santa Maria, representant la Junta, Maria Gol; es comentaren les bones actuacions de l’Esbart Sant Jordi en la ballada de cloenda del campionat de bitlles catalanes, en la Nit Literària al Teatre Zorrilla i en la participació en la ballada de l’Esbart Ciutat Comtal amb cobla al mateix teatre; en la reunió amb els Amics de la Música s’havien concretat tres punts: les diligències pels trasllats de les despulles d’Antoni Botey, la recerca de particel·les i la creació d’un fons; a la reunió de la Taula de Cultura de l’1 de juliol es va parlar de treballar una agenda conjunta de totes les entitats culturals; es preveien reunions amb l’Associació de Veïns del Centre i amb el regidor de Cultura i el seu equip; finalment també informà de l’adquisició de loteria.

El vicepresident va anunciar que la sortida a Montserrat prevista en els actes del 90è aniversari coincidiria amb la Romeria de Santa Maria i es realitzaria el dia de la festivitat de la segona Pasqua; el projecte Arrels, que intentava posar en marxa l’entitat a partir de l’experiència de l’escola Nen Jesús de Praga, consistiria a oferir a les escoles la possibilitat d’incorporar al seu currículum tallers de cant i dansa catalana (capgrossos, ball de bastons, sardanes…) i també tallers de castells, gegants, bèsties de foc i Danses de Badalona. Fins al moment hi havia hagut contactes amb les escoles concertades Nen Jesús de Praga, López Torrejón, Betúlia i Maristes. Per tal d’explorar la possibilitat d’introduir el projecte Arrels a les escoles públiques, es va parlar amb el regidor d’Educació, Josep Duran, que va felicitar l’entitat per la iniciativa i va parlar de la possibilitat d’alliberar aules de l’escola Gitanjali per a la preparació dels actes de l’aniversari de l’Orfeó. Entre d’altres temes que s’anaven gestionant, Joan Serra va informar que amb la feina feta fins al moment per al Fòrum participatiu, «ja es pot començar a explicar l’Orfeó del futur, que es veu com el nus d’una xarxa d’entitats treballant per la cultura»; es va preveure la propera reunió calendaritzada el 17 de juliol. Eva Guillén, representant de l’esbart, va explicar que en el dinar de final de temporada eren setze adults i onze nens; també que Laia Platero, dansaire de l’esbart, impartiria una conferència sobre el ball de bastons a un grup de xinesos, organitzada per una ONG; i que l’esbart preparava una nova coreografia per celebrar el 60è aniversari. Josep Lleixà, representant de la Massa Coral, informà que en el marc dels actes del 90è aniversari hi havia previst un intercanvi amb la Coral de Balaguer, que també celebrava noranta anys, així, es faria un concert a Balaguer al mes de maig i a Badalona per Santa Cecília. Finalment, el president Josep Torrebadella informà que la secció de jubilats prendria el nom de Temps de lleure i que reprendria l’activitat a partir del 16 de setembre.

El 20 de juliol va haver-hi una nova reunió de junta directiva. El president i el vicepresident, Josep Torrebadella i Albert Abellan, informaren de la reunió amb la Regidoria de Cultura encapçalada pel regidor Mateu Chalmeta, amb una sèrie de compromisos de suport als actes d’aniversari de l’entitat. També informaren de la visita del president de l’Associació de Veïns Centre, Josep Soler, al local social, i de l’establiment de ponts de col·laboració entre ambdues entitats (tallers de teatre i l’activitat de la Crida als Reis Mags). Albert Abellan explica la possibilitat d’organitzar la representació de l’obra Secret conjuntament amb el Círcol Catòlic, el Centre Parroquial de Sant Josep i els Amics del Teatre Zorrilla, i que aquestes entitats, juntament amb l’Orfeó, coincideixen en la necessitat d’organitzar-se per fer activitats. Santi Beltran explicà l’informe de tresoreria fent incidència en la retallada de la subvenció de l’Ajuntament (la institució estava en un procés de retallada i minorització pressupostària respecte del dèficit), que portava a pensar a racionalitzar la despesa. El vicepresident proposà un canvi d’imatge del local social, pintant-lo, i s’acordà que ho farien els membres de la junta que tinguessin disponibilitat a finals de juliol. Per la seva part, Joan Serra va fer una reflexió sobre les noves idees i projectes en marxa que s’enfocaven a mitjà i llarg terminis, si bé a curt termini semblava que no s’avancés. El president i la junta, des de la fortalesa que donava la unitat, es van convèncer que amb perseverança i paciència aviat es veurien els fruits.

El retorn a l’activitat de les reunions de junta va ser el 2 de setembre. El president va començar amb un repàs de tota una sèrie de gestions que calia entomar i va instar a «posar-se les piles» (participació actes Onze de Setembre, activació del proper butlletí, subvencions…); el vicepresident va informar de la represa de contactes amb les escoles del projecte Arrels i d’una reunió amb l’Orfeó Lleidatà; Joan Serra va parlar del calendari del Fòrum; es fa repàs del calendari i finalment el president informa de la renúncia del tresorer Santi Beltran per motius personals, i mentre es busca un substitut s’acorda delegar les funcions en Francesc Rodon.

L’entitat va seguir a tot vent funcionant en les seves comissions, si bé la junta directiva no es va tornar a trobar fins a finals d’octubre. Així, el 21 d’octubre va reunir-se la junta ampliada. Francesc Rodon va informar de les contingències econòmiques; després, el delegat de teatre, Ferran Gil, va informar que el grup començava de nou, molt content amb el nou director i amb molt bon ambient, i que assajaven l’obra Lisístrata, comptant amb tretze persones i amb la idea de crear un segon grup amb incorporacions provinents del taller de teatre en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Centre. El president Josep Torrebadella va informar de les visites amb motiu del projecte de Pla Estratègic, a l’Orfeó Lleidatà, al diputat Manuel González Labrador i al senyor Pintado del Departament de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, cercant informació, gestió i suport logístic i amb fons; també va explicar la seva assistència a la presentació del llibre La sardana a Badalona d’Eduard Boada (persona molt relacionada i implicada amb la història de l’Orfeó) i Jordi Puerto, editat pel Museu de Badalona. També va fer esment de la participació de l’entitat a l’homenatge a Josep Gual, juntament amb El Círcol i l’Associació de Veïns del Centre. El vicepresident i responsable de l’àrea social va posar al dia els directius del nou equip de mestres de la direcció de la Massa Coral, i també de la creació de nous tallers de tècnica vocal, en dos nivells, oberts a totes les entitats corals de Badalona. Sobre els preparatius de l’aniversari, va informar que l’il·lustrador Marcel Rubio havia fet quaranta-vuit vinyetes de l’Auca de l’Orfeó i que Joan Soler i Amigó hi posaria el text i els rodolins, i finançant-ho l’àrea d’alcaldia. S’informa de la continuïtat de les visites a diferents entitats de la ciutat per «posar l’Orfeó al mapa», i que el projecte Arrels ja comença a funcionar a les escoles Nen Jesús de Praga i López Torrejón, amb l’objectiu d’emprendre una coral infantil. Joan Serra explica els contactes amb gestors d’entitats cercant idees i aportacions per a la posada en marxa del Pla Estratègic. Els delegats cantaires expliquen que des de l’Ajuntament es farien càrrec de la visita de la Coral Flor de Lis de Montblanc, com a acte dins de la capitalitat cultural catalana de Badalona. Eva Guillén, delegada de l’esbart informa de dues noves incorporacions, de la propera ballada el 7 de novembre a la Fira Modernista i de diferents actuacions en casals d’avis.

El butlletí intern va sortir el mes de novembre, amb el número 51. Destacava una primera notícia d’actualitat: la inauguració municipal de l’anomenat Racó d’en Gual (president del 1961 al 1965). S’explicava que el matí del diumenge 21 d’octubre havia tingut lloc l’acte d’inauguració a la Rambla entre l’Escola del Mar i els jardinets de davant (Josep Gual vivia al carrer Santa Madrona, núm. 54). Després del traspàs de Josep Gual, activista cultural, cívic i polític, el 25 d’octubre de 2005, l’Associació de Veïns del Centre, l’any 2010, va proposar dedicar-li un espai públic. L’acte va comptar amb una actuació musical de Cèlia Torres i Gemma Torralbo; un recital de poemes de Gual per part de Coloma Lleal, Odile Arqué, Andreu Solsona i també la participació de la Veu Popular; i les intervencions de l’alcalde Jordi Serra, el director de l’Àrea de Cultura, Jordi Albaladejo, de l’Associació de Veïns del Centre i de l’Orfeó Badaloní. Hi actuà la coral de l’Orfeó en honor de qui havia estat el seu president. A terra es podia veure gravat un poema de l’homenatjat:

Com un grapat

de peix us ofereixo

els versos,

feu compte, no se us

passin a les mans,

que són pescats

amb ham de mitja mosca.

Precisament en aquesta zona, de confluència entre el carrer Santa Madrona i la Rambla, en els actuals jardinets hi havia un estanyol que, entre els anys 1887 i 1928 tenia una gruta artificial i una cascada, i va ser un punt de trobada de les primeres reunions preparatòries per constituir l’Orfeó Badaloní, com hem citat en el primer capítol.

La següent notícia tenia un interès en clau de futur de l’Orfeó. Es tractava de la presentació del Fòrum de l’Orfeó, un espai d’anàlisi i estudi per tal de recollir veus i propostes sobre la difusió de la cultura posant èmfasi en la música i les manifestacions culturals com l’esbart, el teatre…; (re)coneixent la realitat badalonina i catalana; identificant l’aïllament en què treballava l’entitat i com calia establir col·laboracions, complicitats i sinergies més que no pas diferenciar-se, «posant l’Orfeó en el mapa» amb vocació de treball en xarxa d’acord amb els nous temps. Un exemple de treball era el de l’Orfeó Lleidatà; s’establí la conveniència d’un Pla Estratègic i el perfil d’un gestor cultural en l’àmbit directiu de l’entitat.

En l’apartat de concerts realitzats es posava èmfasi en el de fi de curs als Pares Carmelites coincidint amb les festes del Carme al juliol. La data del concert va canviar-se a correcuita al 9 de juliol, perquè coincidia inicialment amb la que va ser històrica manifestació massiva Som una nació. Nosaltres decidim, impulsada per Òmnium Cultural, en defensa de l’Estatut i el dret a decidir dels catalans, el 10 de juliol.

El 24 de setembre, en un acte solidari de la Fundació Badalona Contra el Càncer al teatre del Círcol Catòlic, l’Orfeó Badaloní actuà amb direcció d’Òscar Peñarroya en la primera part, i en la segona part ho va fer el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Malauradament només es registrà mitja entrada.

El 3 d’octubre, en el marc de les activitats anuals de Badalona 2010, Capital de la Cultura Catalana, la Banda Simfònica de Badalona dirigida pel mestre Manel Barea, més les corals de la Federació de Cors de Clavé i de la Federació Catalana d’Entitats Corals i les corals de la Plataforma de la Gent Gran de Badalona van ferr un gran concert al pavelló de la Plana; s’instal·là una pantalla a l’exterior. S’interpretà l’obra simfònica Baetulo de Miquel Arrué, la Sardana Badalona 2010 del mestre Salvador Brotons, que comptà amb la tenora solista Teresa Campos; i en un apartat de Tribut a Raimon, actuaren l’actriu i cantant Llol Bertran, amb Manel Barea al piano.

Com a notícia corresponent a l’esbart, el butlletí es feia ressò d’una jornada cultural al casal d’estiu amb infants nouvinguts, a Nova Lloreda, el 15 de juliol. També de l’actuació juntament amb geganters, poesia i teatre a la Nit Literària 2010, organitzada per l’Ajuntament. En total, al llarg de l’any l’esbart havia comptabilitzat dotze ballades.

El butlletí finalment publicava l’agenda d’activitats properes, en què destacava el cicle de concerts de Nadal al monestir de la Divina Providència, a l’església de Santa Coloma de Gramenet i a la de Santa Clara, al barri badaloní de la Morera.

El 26 de novembre la junta directiva es posa al dia en una nova reunió. Francesc Rodon va començar informant de diferents gestions econòmiques de l’entitat. Entre d’altres informacions, ressalta la satisfacció i les felicitacions a les entitats que participaren de l’acte d’homenatge a Josep Gual a la Rambla. També va informar de converses amb Serveis Territorials de la Generalitat per aconseguir fons per als actes del 90è aniversari; el vicepresident Ricard Abellan i Maria Gol van informar de la reunió amb l’alcalde Jordi Serra, que es va comprometre a l’edició de l’auca del 90è aniversari; també a parlar amb Badalona Cultura per la cessió d’espais i per fer de pont amb l’Àrea de Cultura Popular i Tradicional de la Diputació de Barcelona per a l’obtenció de recursos de cara al proper aniversari rodó de l’entitat. El president va informar dels contactes amb el Museu de Badalona arran de l’exposició que es preparava per a l’aniversari de l’Orfeó, i per aquest motiu es creà una comissió, constituïda per Josep Torrebadella, Maria Gol, Victòria Freixa, Josep Duatis, Miquel Lleonart i el senyor Ezequiel. Ricard Abellan va informar que l’entitat havia estat felicitada per l’actuació de la Massa Coral en la missa de difunts a l’església de Santa Maria; també, la participació de l’Orfeó en el Consell d’Entitats del Districte 1 i l’èxit del concert organitzat conjuntament amb els Amics de la Música de Badalona. Una mostra que les sinergies funcionaven. Com també els contactes amb d’altres entitats per assessorar-se i conèixer models d’èxit, com va explicar Joan Serra, responsable del Fòrum de l’Orfeó, amb la reunió amb l’empresa E1dos, gestora del Pla estratègic de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa; i Ricard Abellan va parlar de la visita, amb Eva Guillén, al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Les Preses, amb la finalitat de conèixer l’Esbart Marmolenc. Ricard Abellan i David Figuereo van comentar la previsió d’iniciar el proper any una aula d’informàtica i oferir cursos als socis, i que una comissió hi treballaria per fer-ho possible. Per acord de junta va decidir-se l’edició d’un butlletí especial per anunciar els actes del 90è aniversari.

El 18 de desembre va tenir lloc la darrera junta directiva de l’any. El president informà de la presentació de la documentació per a la subvenció de l’Ajuntament de l’any 2011. La subvenció de la Generalitat pel 90è aniversari calia incloure-la en la subvenció del 2011. En la reunió amb el gerent de Badalona Cultura, Joan Brió, es van determinar els espais necessaris per als actes de celebració de l’aniversari. Joan Serra va informar de la seva participació representant l’Orfeó Badaloní en el Consell de la Ciutat al BCIN, en què demanà que els acords fossin vinculants i no merament indicatius. Ricard Abellan va comunicar que el nou delegat de teatre a partir de l’1 de gener seria Joan Matallana, en substitució de Ferran Gil, que continuaria col·laborant en la comissió de teatre.

2011

La primera junta directiva, amb convocatòria àmplia dels delegats de les seccions, va desenvolupar-se el 26 de gener. El president va informar de la renúncia del delegat de la secció de lleure, Eudald Vidal, i va proposar fer-li un merescut reconeixement per la feina feta durant tretze anys; d’altra banda, va posar en coneixement dels assistents que la Federació Catalana d’Entitats Corals havia comunicat la necessitat de fer una adaptació dels estatuts de l’entitat a la normativa vigent en matèria d’associacions de la Generalitat de Catalunya. Joan Serra, vocal del Fòrum, després de l’activació i desenvolupament participatiu d’aquest, proposà un pas més i que s’encarregués la gestió i elaboració d’un pla estratègic a l’experta Pilar Vallès. El pressupost presentat es va aprovar i es va posar en marxa la nova fase sobre les línies de futur de l’Orfeó Badaloní. El vicepresident va proposar el logotip del 90è aniversari, que va ser aprovat per unanimitat, i va informar del calendari d’actes de celebració, posant-se negre sobre blanc en l’acta de la reunió: el 7 de febrer es presentarien a la premsa els actes del 90è aniversari; el 26 de febrer es presentaria l’Auca i el llibre OB90 al Teatre Principal; el 27 de març s’homenatjaria al mestre Antoni Botey al Teatre Zorrilla; el mes d’abril se celebraria el 60è aniversari de l’Esbart Sant Jordi; els dies 28 o 29 de maig, la Massa Coral faria un concert al Teatre Principal; el 12 de juny se celebraria la Diada de l’Activista a Montserrat, amb ballada de l’esbart i concert de la Massa Coral a la basílica; al setembre hi hauria l’exposició del 90è aniversari al vestíbul del Museu Municipal; a l’octubre hi hauria una estrena del grup de teatre, i la cloenda del 90è aniversari es faria durant el mes de novembre. Per la seva part, els delegats cantaires expliquen que cal fer captació de cantaires i posar en marxa proves de veu; també informen d’un concert a l’Escola Marista de Barcelona amb motiu del seu centenari; i proposen un viatge a Cholet (França) pels volts del 21 de juny, Dia Mundial de la Música. La delegada de l’esbart explica que actuaran al Palau Municipal amb motiu de la Trobada de Danses Tradicionals i, com cada any, a les Festes de Maig; també el contacte amb una escola per fer un taller de dansa i la donació de Sergi Jarque d’un equip de música (en aquest sentit recordem que els assaigs de l’esbart es feien primer amb tocadiscs i més tard amb cintes de casset, adaptant-se posteriorment als canvis digitals). La delegada de teatre que s’estrenava en les reunions directives, Joana Matallana, va informar que havien escollit com a nom del grup Faràndula Freak, i que en l’actualitat estaven assajant Lisístrata i el taller de teatre faria la presentació de la feina feta el 29 de gener al local de l’Associació de Veïns del Centre. Finalment els arxivers Antoni Besora i Joan Forcadell demanen una renovació de les carpetes i arxius antics i tenir reunions específiques amb la junta, i la junta ho aprova.

Com assenyalàvem, entre les activitats commemoratives va presentar-se l’edició per part de l’Ajuntament de Badalona del llibret OB90. 90 anys de l’Orfeó Badaloní,una auca amb textos de Joan Soler i Amigó i il·lustracions en color de Marcel Rubio Juliana.

Com afirmava Soler i Amigó, «malgrat la situació de crisi, o qui sap si gràcies a ella, avui ens pertoca repensar l’Orfeó i orientar de bell nou la seva trajectòria». Així, s’implementava un procés de renovació mitjançant un pla estratègic que començava a fer les primeres passes.

El 3 de març la junta directiva va reunir-se. Amb motiu de la commemoració del 90è aniversari, el president Josep Torrebadella va informar de la posada en marxa d’una comissió per a temes de comunicació formada per ell mateix, el secretari de l’Entitat, David Figuereo, el soci i col·laborador Albert Forcadell i Jordi Gonzalo, periodista badaloní de Catalunya Ràdio. Per altra part hi havia diferents temes mig embastats, com l’enregistrament d’un assaig de l’esbart per part de Badalona Comunicació, la sol·licitud de cadires per a l’actuació de l’esbart al Districte 1, les sol·licituds de subvencions al Departament de Cultura, les peticions d’espais d’assaig a l’escola Gitanjali al regidor d’Educació i el conveni d’utilització dels espais que gestionava Badalona Cultura. També es trobaven en marxa els preparatius per a la sortida de la Massa Coral a Cholet, prevista per als dies 17 a 22 de juny; a l’assemblea de la FCEC s’havia informat d’un servei gratuït d’assessorament per a les reformes dels estatuts; i s’havia atès unes estudiants que feien el treball de recerca sobre l’entitat. El president proposà dues possibles dates per a l’assemblea general ordinària. Joan Serra va explicar que les reunions de treball del pla estratègic es realitzarien en tres sessions de dues hores, amb equips de cinc persones que treballarien els quatre eixos estratègics del pla sota direcció de Pilar Vallès. Ricard Abellan informà que els grups de teatre de l’entitat participarien en la dramatúrgia de l’acte d’homenatge al mestre Antoni Botey, que es realitzaria conjuntament amb els Amics del Teatre Zorrilla, que celebraven la Nit de les Guineuetes; també que l’Orfeó Badaloní havia rebut l’honor de portar la bandera principal de la Processó de Dijous Sant, amb motiu del 90è aniversari. En darrer terme, David Figuereo informà dels treballs per tenir a punt un butlletí especial per anunciar els actes de l’aniversari de l’entitat.

El 25 de març al Teatre Zorrilla va celebrar-se la Nit de les Guineuetes, organitzada pels Amics del Zorrilla. Aquesta entitat, juntament amb l’Orfeó Badaloní, impulsà un homenatge al mestre Botey en el qual participaren el Cor Aurica, el Conservatori de Badalona amb la soprano Gisela Parodi i al piano Òscar Peñarroya, i una escenificació per part del grup teatral de l’Orfeó dirigit per Albert López Vivancos. També hi participaren les corals Art i Cultura de Canyet, Aubada, Betúlia, Montigalà, La Badalonense i l’Orfeó Badaloní, que cantaren conjuntament El Cant de la Senyera, primera cançó que va escoltar-se al concert inaugural de l’Orfeó Badaloní el març del 1922.

El 3 d’abril va celebrar-se l’assemblea general ordinària amb 33 socis presents i 2 socis representats. Una assemblea en què es va posar en evidència el moment de transició amb canvis de funcionament de l’entitat. Més aviat es tractava d’una transformació, amb perspectives d’esdevenir estable, de dins cap a fora. L’acta ens permet conèixer-ho. El president Josep Torrebadella, després de donar la benvinguda, va explicar els diferents canvis de persones en la direcció i com la secció de lleure es tornaria a activar el mes de maig, ja que s’havia rebut l’oferta de Josep Pagès per continuar-la; Francesc Rodon, tresorer en funcions, va explicar l’estat de comptes. Els delegats cantaires Bea Gil i Josep Lleixà van explicar els treballs de les comissions (de vestuari, sopars de germanor, gestió arxiu fotogràfic, organització del viatge a Cholet i convivències de cap de setmana a la Conreria); informaren de la previsió de dues assemblees anuals de la Massa Coral. Respecte als actes del 2010, la Massa Coral havia tingut força presència a la ciutat fent Orfeó: el concert de Nadal a la parròquia de Bufalà, dedicat a la memòria de Josep M. Raventós, expresident de l’entitat, activista molt vinculat a la vida social de les seccions i a diferents juntes directives; el Dia de l’Activista en la diada de Sant Jordi, en record del també expresident de l’entitat Jaume Morral; l’intercanvi amb la Coral Flor de Lis de Montblanc gràcies a la iniciativa d’Eduard Flores; el proper intercanvi amb la Coral de Balaguer; la possibilitat de col·laborar amb la Marató Contra el Càncer de Badalona; el concert de les corals amb la Banda Simfònica de Badalona en el Tribut a Raimon, corresponent a la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010. La delegada de l’esbart, Eva Guillén, explicà que el cos de dansa l’integraven 12 adults i 9 nens, i les actuacions al llarg del 2010: al Pregó de Festes de Maig, la participació de l’Esbart Infantil al Cercavila, la participació del Cos de Dansa a la Nit de Sant Anastasi, a la Passada del Sant i a la Nit Literària, així com activitats amb l’Esbart Infantil al local social. La delegada de teatre, Joana Matallana, informà de la represa del grup i, després dels assaigs, la posada en escena de Lisístrata d’Aristòfanes, prevista al Teatre Zorrilla, el 5 de juny. Joan Serra, vocal del Fòrum, va explicar que l’objectiu de la seva posada en marxa era repensar el futur de l’entitat, consultant amb d’altres entitats, especialment el Círcol Catòlic, pel seu procés de renovació. Els integrants del Fòrum que van respondre a l’oferiment de participar-hi: Josep Duatis, Josep Rubiales, Josep Torrebadella, Joan Soler, Joan Serra, Ricard Abellan i David Figuereo, després de diferents visites a la Generalitat, a Òmnium Cultural, l’Orfeó Lleidatà i l’Esbart Marmolenc, van veure clara la necessitat de posar-se en mans d’un professional amb l’objectiu de fer un pla estratègic. La persona escollida va ser Pilar Vallès, que va ser presentada i va tenir l’oportunitat d’explicar com es portaria a terme l’elaboració participativa del pla estratègic, redactant-se un document que seria objecte de revisió periòdica per garantir-ne el compliment. Era una aposta de futur inajornable per transformar l’entitat. El president Josep Torrebadella va passar a explicar els compromisos i les gestions de la junta directiva fent referència primer a les paraules de Joan Soler al llibre OB90 comentant la vinyeta número 48: «Orfeó Badaloní ha pres consciència que ni es tracta de salvar l’entitat ni de recuperar la imatge enyorada de l’Orfeó d’altres temps». Torrebadella ho fa per manifestar que «els membres de la junta directiva no tenim cap voluntat de considerar-nos salvadors de res ni aferrar-nos als enyoraments». A continuació va passar a detallar les gestions per a l’obtenció de subvencions de l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya, i de la Diputació de Barcelona per als actes del 90è aniversari, gràcies a les gestions de l’alcalde. Des d’alcaldia havien assumit les despeses del llibre OB90; també va explicar els contactes i acords amb Badalona Cultura per a la cessió dels espais escènics de la ciutat; amb la Regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural respecte als actes de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010; amb la Regidoria d’Educació per la cessió d’espais de l’escola Gitanjali per a assaigs i de l’escola Jungfrau per a l’acte de cloenda de l’OB90; també s’havien mantingut contactes amb la Regidoria del Districte I, a la qual l’entitat estava adscrita territorialment. Torrebadella finalment va explicar les gestions en l’àmbit social amb comissions per als actes de l’aniversari; amb contactes amb d’altres entitats locals per treballar conjuntament; la participació a les jornades de la FCEC anomenadesPosa al dia la teva Entitat. Després hi va intervenir el vicepresident, Ricard Abellan, que va explicar totes les accions realitzades d’acord amb els tres eixos que representaven el mandat social per a la junta directiva: cultura, Badalona i Catalunya. Així, s’havien establert sinergies amb altres entitats: es treballava amb dos grups de quaranta alumnes de l’escola Nen Jesús de Praga, que portava la mestra Núria Silvestre, amb la finalitat d’arribar a un model diferent de coral infantil; amb els Amics de la Música de Badalona i el Conservatori es treballava per dignificar la figura d’Antoni Botey, estudiant i datant la seva obra amb l’objectiu d’editar-la i posar-la a l’abast de tothom; s’havien organitzat tallers de teatre amb l’Associació de Veïns del Centre; es treballava amb el Patronat de la Processó de Dijous Sant i amb el musicòleg Josep M. Gregori de la Universitat Autònoma de Barcelona per posar en marxa una Capella de Música per a la recuperació de peces singulars; i s’havien posat en marxa cursos de tècnica vocal oberts a totes les corals de Badalona. També que amb l’impuls del 90è aniversari «es pretén reparar les moltes fractures socials que ha patit l’Orfeó al llarg dels darrers anys», organitzant actes amb la participació d’activistes de diferents etapes de l’entitat, com l’acte d’homenatge al mestre Antoni Botey, la trobada de mestres de l’Esbart Sant Jordi i la ballada del 60è aniversari, i el concert de la Massa Coral del proper mes de maig, que agruparia excantaires. Finalment, Abellan va explicar el calendari d’actes d’aniversari al llarg de l’any. La vicesecretària, Maria Gol, va agrair la tasca dels arxivers i de les persones que estaven organitzant l’arxiu fotogràfic de l’entitat. En el torn de precs i preguntes, tenim l’oportunitat de veure el mecanisme de funcionament de la direcció per tal d’assolir la màxima implicació i codecisió de les seccions: a una proposta d’un soci perquè la Massa Coral fes un homenatge al mestre Botey per la festivitat de Santa Cecília i que podria comptar-se també amb l’esbart, se li contesta que la junta directiva està disposada a acceptar propostes, si bé és important que el tema es tracti en una reunió de treball de la Massa Coral amb el coneixement del mestre director Òscar Peñarroya, per tal que prengui una decisió com a responsable màxim de la direcció musical de l’Orfeó Badaloní.

El 29 d’abril va reunir-se la junta directiva ampliada amb els delegats de les seccions. El president Josep Torrebadella va explicar la situació econòmica de l’any en curs i va recomanar que cada secció de l’entitat procurés ser autosuficient, tot i que l’Orfeó funcionés amb una caixa única. El vicepresident i responsable de l’àrea social, Ricard Abellan, va explicar que els actes de l’aniversari s’havien preparat des de diferents comissions amb persones de dins i de fora de l’Orfeó, d’acord amb tres eixos temàtics: D’on venim? (l’Auca, el llibre OB90, l’homenatge al mestre Antoni Botey), Què som? (l’esbart, la Massa Coral i el grup de teatre) i Què volem ser? (acte de cloenda). Respecte a l’homenatge al mestre Botey, es va comentar la importància i dignitat de l’acte per la participació del Cor Aurica, del Conservatori Professional de Música de Badalona, de diverses entitats corals badalonines i de la Massa Coral de l’Orfeó, amb guió de Maria Carme Mateu, i l’organització conjunta amb els Amics del Teatre Zorrilla, els Amics de la Música i l’Ajuntament de Badalona. Vista l’experiència reeixida del treball per comissions, amb motiu de la Diada de l’Activista a Montserrat, es proposa crear una comissió específica formada per Josep Lleixà i un representant de cadascuna de les seccions de l’entitat. Torrebadella i Lleixà havien estat ja a Montserrat per preparar la trobada (tanmateix l’Escolania va argumentar poc temps d’antelació per preparar-se la Salve Regina del mestre Antoni Botey). El president va fer una sèrie de reflexions en el marc del primer any de gestió de la junta directiva (reunint-se un cop al mes i un cop al trimestre s’incorporaven a la reunió els delegats de les seccions), destacant l’organització en comissions amb la participació de molta gent per ajudar a agilitzar la dinàmica de treball de l’entitat; també va explicar que a partir de les reunions del pla estratègic es posaria en marxa una comissió econòmica per generar idees per reactivar econòmicament l’Orfeó amb la recerca de nous ingressos. Els responsables de l’arxiu, Antoni Besora i Joan Forcadell, demanaren que es posessin en funcionament els ordinadors i la fotocopiadora cedits per diferents empreses per tal de facilitar la seva feina.

Després de les eleccions municipals del mes de maig, amb el tomb polític del triomf electoral del Partit Popular i la manca d’entesa de la resta de partits per presentar un candidat de consens, fet que va propiciar l’alcaldia per Xavier García Albiol, sense que això condicionés, però, el ritme dels afers interns de les entitats culturals, la junta directiva de l’Orfeó va reunir-se el 13 de juny. Va començar amb comentaris elogiosos de la celebració del 60è aniversari de l’Esbart Sant Jordi, amb l’emoció de veure junts el cos de dansa actual i molts exdansaires de diferents èpoques, aplegant noranta dansaires. Destacaven que, amb motiu de l’acte, dos grups de dansaires formarien part de l’esbart per continuar ballant. El president Josep Torrebadella va explicar la continuïtat de la vinculació a la Taula de Cultura per seguir treballant conjuntament amb altres entitats per la cultura badalonina. Joan Serra explicà que havia finalitzat el període de determinació d’objectius i accions del pla estratègic, amb una participació de vint-i-cinc persones sota la direcció de Pilar Vallès. Els eixos treballats eren: dinamització, model organitzatiu, comunicació i projecció extern. El vicepresident Ricard Abellan informa sobre els preparatius de l’exposició del 90è aniversari al Museu de Badalona, d’una reunió entre la comissió responsable formada per Esther Marquès, Joan Soler, Maria Gol, ell mateix i el president, amb Joan Mainé i Margarida Abras del Museu, i concreta que l’exposició es faria al vestíbul i que es procuraria que fos interactiva amb els visitants; per això calia un conveni amb Badalona Comunicació per a l’elaboració de material audiovisual. La junta va comentar el concert de la Massa Coral amb motiu de l’aniversari, que va comptar amb l’assistència de la presidenta de la FCEC, la matadeperenca Montserrat Cadevall, que va obsequiar l’entitat amb dues partitures que serien incorporades a l’arxiu. També hi assistiren antics directors, com Emili Fortea, Jordi Llobet, Frederic Oller i Jaume Arimont, que van participar en la direcció del concert juntament amb Òscar Peñarroya, actual director musical. Tanmateix, la junta va lamentar-se que el concert no comptés amb els directors més antics de l’Orfeó, que van al·legar motius personals per no assistir-hi.

En el context de les celebracions del 90è aniversari, el Dia de l’Activista es va dur a terme en una jornada de germanor a Montserrat. Van assistir a l’ofici, van escoltar la Salve a càrrec de l’Escolania, un dinar de germanor i una actuació a la basílica de la Massa Coral de l’Orfeó amb direcció d’Òscar Peñarroya i sotsdirecció d’Irene García.

El 5 de juliol va convocar-se una nova sessió de junta. En l’àmbit de tresoreria, Francesc Rodon va presentar un informe corresponent al primer semestre de l’any amb un saldo negatiu de caixa, atribuïble a les despeses sobrevingudes pels actes del 90è aniversari, i també al ritme d’arribada, tràmit i nova convocatòria de les subvencions institucionals. El president Torrebadella va informar que el delegat cantaire Josep Lleixà li havia comunicat la intenció de no continuar en el càrrec, per això a l’assemblea de la Massa Coral, prevista al setembre, s’escolliria un de nou. Fent valoració dels actes especials d’aniversari, la Diada de l’Activista no va ser tal per la falta d’assistència de persones de seccions diferents de la Massa Coral; per contra, es va valorar com un èxit la sortida de la Massa Coral a Cholet. Es comentà que s’havia rebut i s’estudiaria la proposta d’una aula universitària. El vicepresident, Ricard Abellan, va explicar una sèrie de projectes per al curs vinent a partir de setembre. Hi hauria canvis importants a la Massa Coral: s’estructurarien dos cors que funcionarien amb dinàmiques de treball diferents; i el dilluns i dimecres es posaria en marxa la Capella de Música, juntament amb el Patronat de Santa Maria i el Taller de Teatre Musical en col·laboració amb l’Oca Underground. Es continuaran els cursos de tècnica vocal, oberts a totes les entitats corals de Badalona, i s’informaria la FCEC perquè ho fes extensiu als seus associats. Es continuaria treballant en la creació d’un cor infantil, juntament amb el Conservatori de Badalona. L’esbart comptarà amb Laia Platero com a professora d’un segon grup infantil i els exdansaires convocats per a la celebració de l’aniversari es trobaran en nous grups per continuar ballant.

El 9 de setembre la junta directiva va reprendre les reunions. El president Josep Torrebadella va informar de la reunió de presentació als nous responsables de la Regidoria de Cultura després del tomb polític al govern de la ciutat. Se’ls va fer arribar informació detallada de l’Orfeó Badaloní, així com un exemplar del llibre OB90 i una auca. Va informar també de la concessió d’una subvenció municipal. La junta acorda posar en marxa una comissió per modificar els estatuts per adaptar-los a la llei vigent; hi formaran part el secretari i representants de totes les seccions, tenint com a data límit per adaptar els estatuts el 31 de desembre de 2012. També s’acorda posar en marxa i que estigués operativa com abans millor la comissió econòmica, també la necessitat de reunir-se amb Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat, i a la Diputació de Barcelona per donar a conèixer els projectes en marxa de l’entitat. La junta acorda la participació de l’entitat en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Badalona. El president va informar de la darrera reunió de la Taula de Cultura el 6 de setembre. Respecte als canvis en la Massa Coral, es va assenyalar que havien estat ben acceptats; el vicepresident va comentar l’inici de l’Esbart Infantil amb assaigs a l’escola Gitanjali, al costat del local de l’Orfeó del carrer Marina, amb catorze nois i noies; i que l’endemà dia 10 hi hauria una reunió d’exdansaires que volien continuar ballant. També que en la secció de teatre hi havia noves incorporacions que feien pensar a constituir dos grups. A l’octubre començarien els cursos d’informàtica, ja que la sala d’ordinadors ja estava a punt. Joan Serra va proposar que es fessin cartes d’agraïment a les entitats que es visitaren amb motiu de l’elaboració del pla estratègic, i també als socis i altres persones que hi van intervenir. També va proposar una altra persona per fer el seguiment del pla que es preveia que s’aprovés a l’assemblea general del 13 de novembre, coincidint amb la cloenda de l’exposició al Museu de Badalona.

L’11 d’octubre va tenir lloc la junta directiva ampliada, com era preceptiu cada tres mesos. Francesc Rodon va presentar un informe econòmic corresponent als primers nou mesos de l’any i a falta d’un trimestre hi havia diferents subvencions pendents de cobrament: de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Badalona. El president Torrebadella va informar de la reunió amb la regidora de Cultura, Montserrat Salgado, sobre el desenvolupament dels actes d’aniversari i la cloenda; i d’altra banda, de la trobada de la Taula de Cultura, acordant les entitats que hi formaven part elaborar un projecte bàsic, sense cap color polític, a partir del treball en equip i que seria presentat a la Regidoria de Cultura. Joan Serra explicà que s’havia acabat la redacció del pla estratègic i que havia estat enviat a tots els socis de l’entitat. El pla l’explicarien ell mateix i Pilar Vallès davant de l’assemblea general en reunió extraordinària el 13 de novembre, per procedir a la seva aprovació. Serra demana que, una vegada aprovat, la denominació Vocal del Fòrum passi a denominar-se Vocal de Pla Estratègic, i que la responsabilitat sigui traspassada a una altra persona. Els delegats cantaires, David Duatis i Bea Gil, expliquen la nova dinàmica de la Massa Coral, que treballa en els nous projectes: «El dilluns amb l’Òscar Peñarroya i els dimecres amb el Tomeu Quetglas. Per tant, hi haurà dues dinàmiques de treball o programes diferents. El dilluns també hi haurà classe de llenguatge musical abans de l’assaig de la Massa Coral, a càrrec de la Gisela Parodi». Eva Guillén, delegada de l’esbart, explica que han començat la temporada amb catorze nens i nenes, i un grup de vint exdansaires; i s’incorporava com a mestre de dansa Laia Platero. Els assaigs es realitzen al local social i als espais cedits per l’escola Gitanjali; també que tenien previstes diverses actuacions i ballades amb el grup d’havaneres de Lluís Platero, i explica que per recollir fons per a vestuari havien organitzat el sorteig d’una panera de Nadal. La delegada del grup de teatre, Joana Matallana, va explicar que estaven preparant la presentació de l’exposició al Museu de Badalona juntament amb els membres del taller de teatre de l’Associació de Veïns del Centre. Estaven assajant una obra nova, si bé possiblement tornarien a representar Lisístrata, i treballaven per emprendre una tertúlia de teatre. D’altra banda, el grup de teatre del dijous estrenaria l’obra El balneari. Joan Forcadell explica que a l’arxiu han preparat noves partitures i CD i que havien refet els armaris d’arxiu de partitures i fotografies. Finalment, s’informa que s’havien posat en funcionament els ordinadors i el monitor Albert Forcadell començaria cursos d’informàtica amb catorze persones inscrites.

Del 13 d’octubre al 13 de novembre va estar en marxa una exposició del 90è aniversari de l’Orfeó a la planta baixa del Museu de Badalona. L’espai va prendre l’aspecte del cafè d’una entitat, i així l’atrezzo encabia una mostra completa de les activitats, amb objectes i imatges que permetien conèixer la història de l’Orfeó. Un programa molt complet amb un ventall de tretze actes diferents, amb concerts de cant coral i d’instruments, teatre, conferències i filmets, aportaven experiències artístiques i culturals a la visita. Fins i tot el dia de la cloenda de l’exposició va fer-se l’assemblea general ordinària a la sala d’actes del primer pis del Museu i després, a la planta baixa, una darrera conferència.

L’11 de novembre, la junta va reunir-se per preparar l’assemblea general de l’entitat prevista dos dies després aprofitant la cloenda de l’exposició sobre l’Orfeó Badaloní al Museu de Badalona. S’hi va tractar la modificació de les quotes de soci, segons va explicar el vicepresident donant veu a les conclusions de la comissió econòmica de l’entitat. Es determinarien tres noves modalitats d’associació a l’entitat (o tipus de soci): soci activista; soci col·laborador per al sosteniment econòmic de l’Entitat sense participar activament com a membre d’una secció de l’entitat; soci protector, que col·labora al sosteniment econòmic de l’entitat a canvi d’un retorn en forma d’activitats publicitàries i de promoció. El soci activista tindria una quota mensual determinada per la comissió de la secció i aprovada per la junta directiva (si un activista ho era de més d’una secció, podria tenir bonificacions sobre la quota resultant de la suma, sempre que la situació econòmica de l’entitat ho permetés), i tots els activistes passaven a ser socis activistes; el soci col·laborador tindria una quota anual fixada per l’assemblea general; i el soci protector, una aportació fixa anual fixada per la junta directiva. Aquests criteris proposats per la junta directiva procuraven no modificar a l’alça les quotes vigents per la greu situació de crisi econòmica que vivia el país, i no penalitzar els socis activistes amb una segona quota de soci ordinari. D’altra banda, la junta directiva esperava compensar la reducció de quotes amb els nous ingressos derivats de l’augment de la massa social, tant de nous socis activistes com de nous socis col·laboradors i socis protectors.

El 13 de novembre va tenir lloc l’assemblea general extraordinària prevista per la junta directiva, que se celebrà al Museu de Badalona. Va aprovar-se el pla estratègic i la modificació de quotes, i una vegada acabada va realitzar-se, en el marc de la cloenda de l’exposició dedicada als noranta anys de l’entitat, la conferència El teatre musical a l’Orfeó, a càrrec del veterà director Josep M. Pujol, amb la col·laboració d’altes ponents, com Josep Duatis, en homenatge a la gent del teatre de l’entitat.

2012

El 14 de gener la junta directiva ampliada va obrir el període de reunions. Francesc Rodon va informar de l’estat de comptes de l’any anterior: el cobrament de subvencions (per exemple la subvenció de l’Ajuntament de Badalona s’assignava: 40% per a la Massa Coral, 30% per l’esbart i 30% per al teatre) i el benefici del sorteig de la loteria de Nadal. El resultat econòmic de les seccions recollia un dèficit a la Massa Coral i al teatre, un petit superàvit a l’esbart, i pèrdues del curs de tècnica vocal a causa de «la poca formalitat d’alguns cantaires», faltant difusió i suport de la FCEC. Així, vistos els resultats es demanava a les seccions que ajustessin les seves quotes d’activista i les despeses. El vicepresident Abellan va informar dels treballs de la comissió econòmica i va presentar un dossier de treball. El president Torrebadella va aprofitar la primera reunió després de l’acte de cloenda de l’aniversari de l’entitat per agrair l’esforç de les seccions i de la gent de fora que havia donat suport a les activitats, i demanà un cop més la implicació per desenvolupar el pla estratègic. Per la seva part, Joan Serra va assenyalar els progressos del pla. Eva Guillén anuncià la incorporació de Laia Fuentes com a mestra del grup infantil, i va nomenar com a projectes per al nou any el manteniment d’activitats, l’activació d’exdansaires i l’augment del nombre de membres del grup infantil. Guillén, per absència de Joana Matallana, delegada de teatre, va explicar que s’estrenaria l’obra Lisístrata dins de la programació de Badalona a escena; que havien començat a preparar l’obra musical Sóc lletja i el grup del dijous preparava El balneari. Els responsables de l’arxiu, Antoni Besora i Joan Forcadell, demanaren reunir-se amb la junta per parlar específicament de projectes de futur i s’acordà que ho farien el dia 20 del mateix mes. David Duatis de la Massa Coral opinà que calia incorporar gent més jove, i Bea Gil, també delegada cantaire, va valorar molt positivament els actes d’aniversari, i en les proves de veu per incorporar nous cantaires demanà tenir en compte l’edat dels candidats.

2013

El 17 de març es va celebrar l’assemblea general ordinària anual. Hi eren presents la junta directiva, amb Josep Torrebadella (president), Ricard Abellan (vicepresident), David Figuereo (secretari) i Maria Gol (vicesecretària), Francesc Rodon (tresorer en funcions), i un total de 28 socis presents i 9 representats. En la benvinguda del president, Torrebadella va comentar la importància de la projecció cultural de l’associació en els seus quatre àmbits: cant coral, esbart, arts escèniques i activitats de lleure; però també la projecció social amb la col·laboració amb la Fundació Badalona Contra el Càncer, la Festa del Bosc i la Marató de TV3. Va informar que la junta tenia presents els oferiments de Joan Soler com a conferenciant i de Fina Niubó per fer un taller d’idiomes, i agraïa l’oferiment de Jordi Roger per ensenyar a ballar sardanes, atès que hi havia altres entitats que programaven aquesta activitat. Respecte al projecte del Centre Cultural El Carme, aturat municipalment, l’Orfeó presentaria propostes d’ús amb altres entitats de la Taula de Cultura, fòrum de propostes i motor de dinamització sociocultural en xarxa. La junta també havia sol·licitat l’adhesió als actes del tricentenari dels fets del 1714. A l’informe econòmic de Francesc Rodon es destacava un cert dèficit de l’exercici en un any complicat a causa de l’incompliment de les administracions en els terminis de pagament de les subvencions, motiu que va obligar l’entitat a endarrerir pagaments i l’avanç de diners per part dels membres de la junta; també que s’havien engegat tota una sèrie de noves activitats que costaven d’arrencar i no es cobrien les despeses en el seu inici. Amb tot, Rodon va afirmar que el resultat, tot i el dèficit, era millor que l’any anterior, en part per l’esforç de la comissió econòmica per a la captació de socis patrocinadors. Precisament en aquesta qüestió, el vicepresident Abellan va incidir que calia buscar altres fonts de finançament perquè, com demostrava l’experiència, no es podia dependre de la puntualitat dels compromisos de pagament de les administracions i si les subvencions es mantindrien cada any i per un import suficient. Va comentar que el dèficit s’havia generat principalment en les activitats que eren una aposta estratègica, com el Cor Jove i el Cor Infantil. Per tal de gestionar el mestrestant de l’entitat, s’activarien noves campanyes de captació de socis i en aquest sentit demanava l’esforç de tothom per incorporar més gent al projecte de l’Orfeó. Per activitats, el dèficit provenia de la Massa Coral, el teatre, el teatre musical, el Cor Jove, el Cor Infantil i els cursos de tècnica vocal; i hi havia un cert superàvit de l’Esbart Sant Jordi. Respecte a l’estat social de l’Orfeó, el president Torrebadella va informar que amb data de 31 de desembre de 2012, l’associació comptava amb 222 socis (al llarg de l’any hi havia hagut 13 baixes, 1 per defunció, i 45 noves altes; 6 socis col·laboradors, 29 socis actius i 10 patrocinadors). De l’exposició del president podem conèixer les diferents activitats que portava a terme l’Orfeó: en l’àmbit del cant coral, hi havia el Cor de Projectes, dirigit per Òscar Peñarroya; el Cor Tradicional, dirigit per Tomeu Quetgles; la Capella de Música de Badalona, dirigida per Albert Morcillo; el Cor Infantil, dirigit per Glòria Lorente; el Cor Jove, dirigit per Anaïs Oliveras; llenguatge musical amb la mestra Gisela Parodi; cant i tècnica vocal amb els mestres Aleix Oliveras, Glòria Lorente, Anaïs Oliveras i Gisela Parodi. D’altra banda hi havia l’Esbart Sant Jordi amb el cos de dansa, dirigit per Jaume Díaz; l’escola de dansa amb les mestres Laia Platero i Laia Fuentes; i el grup d’antics dansaires. A l’àmbit de les arts escèniques hi havia dos grups de teatre dirigits per Albert López i Estanis Aboal; i el Grup de Teatre Musical dirigit per Òscar Peñarroya. A l’àmbit de les activitats de lleure n’hi havia tres: coneixement del nostre país, tallers d’informàtica i trobades de diumenge organitzades per l’Esbart Sant Jordi. Torrebadella també va destacar que en el programa Art a l’Escola es treballava conjuntament amb el Conservatori de Badalona i els convenis amb els Amics de la Música de Badalona i el Cor Aurica. Joan Serra, en representació d’Èrica Bou, responsable del seguiment del pla estratègic, que havia excusat la seva assistència, va explicar l’informe de seguiment comentant els indicadors amb incidències dels quatre eixos estratègics. La transcripció de l’acta de l’assemblea ens dona l’oportunitat de veure el grau analític de detall del pla: a l’eix Projecció pública i incidència, l’indicador «Import subvencions» no s’havia assolit completament per la disminució de les quantitats; a l’eix Dinamització interna, l’indicador «Nombre d’actuacions conjuntes de més d’una secció» estava pendent de compliment; a l’eix Model organitzatiu, els indicadors «Nombre de socis presents a l’Assemblea» i«Nombre de reunions de Juntes Obertes» romanien pendents de dades i de compliment; a l’eix Finançament, l’indicador «Nombre de personal alliberat» estava pendent de compliment per manca de pressupost. L’informe complet estava a disposició de tots els socis. Respecte a la memòria d’activitats de l’any 2012 i els projectes per a l’any 2013, van intervenir tots els delegats. La delegada de l’Esbart Sant Jordi, Eva Guillén, va fer un resum de les ballades realitzades, en què destacà la ballada de Sant Jordi amb la participació d’exdansaires, que des d’aleshores continuaven ballant; va destacar la participació en les Festes de Maig, en fires i festes, i també les activitats a l’Escola de Pomar i al Casal de Gent Gran de Morera, les trobades de germanor amb pares i nens de l’esbart i diferents tallers; i que el Círcol Catòlic havia fet cessió de vestuaris a l’esbart, tot i que no estaven complets. Finalment va comentar que l’esbart estava format per 20 adults (5 nois i 15 noies) i 21 nens i nenes; el canvi de logotip i la realització de marxandatge a la venda, de samarretes i bosses; i esmentà les properes activitats de l’any en curs. El responsable de l’àrea social, Ricard Abellan, va afegir que l’esbart tenia projecció a tota la ciutat i era l’àmbit de l’associació que complia l’indicador del pla estratègic que feia referència a les activitats programades fora del Districte 1, del centre de la ciutat. En l’àmbit del cant coral, havien excusat la seva absència els dos delegats, David Duatis i Carles Balcells, i va passat a detallar l’activitat Ricad Abellan: els tres cors havien fet un total de 16 concerts; la senyora Margaret Themistanjiouglus va explicar que la Capella de Música s’anava consolidant, tot i que el repertori d’autors catalans no era gens fàcil i requeria esforç constant. La delegada de teatre, Joana Matallana, també havia excusat la presència, i Abellan va explicar l’activitat dels dos grups existents, dels cursos de tècnica vocal i del taller de teatre musical. El president Torrebadella va explicar que s’havien mantingut i reforçat les relacions institucionals amb l’Ajuntament de Badalona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya; que s’estava col·laborant amb la Taula de Cultura i la Coordinadora d’Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular Catalana i que s’havien establert acords amb el Círcol Catòlic pel que feia a l’ús del seu teatre i a la creació d’una agenda per tal de no solapar entitats, i que s’estudiaria compartir els beneficis de què gaudien els associats de les dues entitats. Abellan, en qualitat de responsable de l’àrea social, va explicar els detalls de l’acord amb el Conservatori Professional de Música per tal de continuar el projecte de Corals Infantils a les Escoles de la ciutat, que havia estat cancel·lat en ser retirada la subvenció de l’Ajuntament. De la coordinació tècnica es faria càrrec el Conservatori i de la gestió organitzativa l’Orfeó, i el projecte continuaria amb la implicació en el finançament de les AMPES de les escoles. Així el projecte funcionava en set escoles i el proper mes de juny hi hauria un concert amb més de 140 nens i nenes. També va explicar les sinergies establertes amb els Amics de la Música de Badalona i el Cor Aurica. Entre d’altres qüestions, Jordi Cañizares i Victòria Freixa expliquen que ja es disposen de més de cinc mil fotografies en format digital i que estaven digitalitzant material antic. Pel que feia a la utilització dels locals d’assaig dels diferents grups, Cañizares explica que havia tingut un increment del 52%, passant de les 326 hores de l’any 2011 a 496 hores d’assaig; i les d’altres activitats (llenguatge musical, tècnica vocal, informàtica, cessió a altres entitats) havia tingut un increment del 73%, passant de 274 hores a 474 hores. Entre les intervencions que s’escoltaren a l’assemblea, Joan Soler va destacar «que el model actual d’associació és el més adaptat a la realitat en molts anys», si bé va comentar la baixa assistència a l’assemblea; i entre d’altres, Fina Niubó explicava que li agradaven els balls dels esbarts, «però no ha sabut mai quan balla l’Esbart», destacant la importància de la informació. Finalment, el vicepresident Abellan va proposar noves incorporacions a la junta: Fina Niubó com a enllaç entre l’Orfeó Badaloní i els Amics de la Música; Jaume Arimont per coordinar el Projecte a les Escoles amb el Conservatori; Xavier Tovar com a responsable de l’àrea de promoció, i Albert Forcadell per portar l’àrea de comunicació. La proposta va aprovar-se per unanimitat.

2014

El 23 de febrer va tenir lloc l’assemblea general ordinària que pertocava, al local social del carrer Marina, núm. 48. Hi van ser presents la junta directiva: Josep Torrebadella (president), Ricard Abellan (vicepresident), David Figuereo (secretari), Maria Gol (vicesecretària), Fina Niubó (vocal), Jaume Arimont (vocal) i Albert Forcadell (vocal), amb una assistència total de 42 socis presents i 12 socis representats. El president Torrebadella, després de donar la benvinguda, va fer balanç de la feina feta en els quatre anys de mandat destacant la renovació dels estatuts, la revitalització dels àmbits culturals que constituïen l’acció social de l’entitat, el treball en xarxa amb altres entitats establint compromisos i convenis de cooperació, la celebració del 90è aniversari i el compromís amb el futur d’acord amb el pla estratègic. El secretari, David Figuereo, després de llegir-se i aprovar-se per unanimitat l’acta de l’assemblea anterior, que havia estat facilitada prèviament als socis, va detallar l’estat de comptes de l’any 2013, destacant que per primer cop en els darrers quatre anys l’entitat havia tancat l’any amb un benefici, gràcies, en part, a l’augment de l’import rebut en concepte de subvencions. Figuereo i el vicepresident Abellan, a petició del soci Joan Soler, van explicar de manera més detallada la gestió del pressupost anual, que ascendia a 60.000 €, disposant de 13 professors i mestres, més els talleristes, i el caràcter més voluntariós de l’Esbart Sant Jordi, tot i ser molt professional. També van explicar-se els equilibris quan encara hi havia pendents de percebre uns milers d’euros de subvencions, i la bona tasca a la secretaria d’Albert Forcadell; a més d’una política de reducció de despeses fixes amb accions petites però efectives i l’adquisició d’una fotocopiadora/escàner via renting. Figuereo va finalitzar informant que durant l’any hi havia hagut 70 altes i 15 baixes, i que l’estat actual de la massa social era de 277 socis; i que un dels objectius de l’any 2014 era iniciar la professionalització de l’entitat amb l’adopció d’un format de comptabilitat ajustat al pla general comptable i la regularització del sistema de pagament de col·laboracions, per tal d’ajustar-se als nous requeriments per justificar subvencions que es rebien de les administracions públiques i la necessitat d’adaptar l’associació als nous reptes. Per la seva part, el vicepresident Abellan, com a responsable de l’àrea social, va detallar les activitats realitzades des dels diferents àmbits: els cors havien realitzat 17 concerts o actuacions i havien rebut dues nominacions a les Guineutes que atorguen els Amics del Teatre Zorrilla; l’Esbart Sant Jordi havia realitzat 15 actuacions, i destacava la participació de l’Esbart Infantil en una trobada d’esbarts a Tarragona; i en l’àmbit del teatre es representaren dues obres: El quart rei i Carlota, i el grup de teatre musical va actuar al teatre de la Societat Coral La Badalonense. El president Torrebadella va informar que l’entitat continuava la seva tasca activa a la Taula de Cultura de Badalona, i que s’estava present en diferents iniciatives culturals i ciutadanes, subratllant-se que a petició d’Òmnium Cultural, l’Orfeó s’havia adherit a la Plataforma pel Dret a Decidir a Badalona. Abellan va explicar els acords amb els Amics de la Música de Badalona, l’Oca Underground, el Cor Aurica i El Círcol. També va comentar que l’Orfeó liderava un projecte important engegat l’any anterior amb el tancament de les instal·lacions del Centre Parroquial de Sant Josep, un lloc estratègic i que havia motivat la presentació d’un projecte de centre cultural al bisbat i la parròquia amb l’objectiu de convertir les instal·lacions en un centre cultural de referència a la ciutat. El soci de l’entitat Claudi Etxeverri,  arquitecte, havia fet el projecte de forma desinteressada. El 12 de setembre el bisbat va considerar la proposta feta per l’Orfeó i s’havien creat dues comissions de treball, una tècnica on participaria Etxeverri i una altra encarregada de fixar la relació jurídica entre les parts, liderada pel soci i advocat Jordi Ballesteros. L’Orfeó, per dur a terme el projecte, havia buscat la complicitat d’altres entitats, com els Amics de la Música, l’Oca Underground i el Cor Aurica, el Centre Parroquial de Sant Josep, el Conservatori Municipal, la Banda Simfònica de Badalona i la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular. Atesa la problemàtica amb el local social de l’Orfeó, les perspectives donarien a l’entitat«una vida immensa a banda de la qualitat dels espais»’. Respecte a això, el soci Joan Soler va comentar que «d’una entitat amb 3 espais es passaria a un espai amb 8 entitats», i aprofità per fer la proposta que el local social adoptés el nom d’Antoni Botey o bé de Manel Llansó. Seguint l’ordre del dia previst es va sotmetre a votació que l’associació pogués sol·licitar el seu reconeixement com a entitat d’interès cultural, fet que requeria l’aprovació expressa de l’assemblea per tal d’iniciar els tràmits. S’aprovà per unanimitat. En el torn de precs i preguntes es va tractar, a partir de les observacions del soci Joan Serra, de la Capella de Música, que no hi havia cap evidència que es conegués que era un cor de l’Orfeó Badaloní; Arimont va contestar que el nom de l’Orfeó era present en tots els programes i cartells, i Abellan va explicar que tots els cantaires n’eren socis i el fet que la Capella de Música sigui «de Badalona» i no només de l’Orfeó volia donar una dimensió més de ciutat ja que la voluntat era comptar amb un cor orientat a la recuperació de la música catalana i esdevenir una aportació al patrimoni musical català; i es va posar en evidència per part de diverses intervencions de Josep Lleixà, Joan Soler i Esther Marquès la necessitat d’utilitzar el logotip de l’Orfeó per sobre del nom del grup en un moment en què l’entitat s’anava engrandint, «passant d’un Orfeó de seccions a un Orfeó d’entitats». Finalitzat el torn de paraules, es va donar pas a la segona part de l’assemblea, de presentació de candidatures, votació i elecció d’un nou president de l’associació. Després d’unes paraules d’agraïment del president sortint Torrebadella, Ricard Abellan, en nom de l’única candidatura presentada, va prendre la paraula per explicar que es tractava d’una candidatura de continuïtat, i agraí personalment a Josep Torrebadella la seva continuació com a membre de la nova junta que es presentava. Va incidir que tot i que hi hauria una junta «oficial», es continuaria treballant per àrees. Un model que s’anava desenvolupant amb un canvi de mentalitat, que parla d’àrees i no tant de càrrecs nominals en la junta, optant-se per coordinar esforços i repartir responsabilitats. Ricard Abellan Estañol, com a president, seria el responsable de l’àrea social; Maria Gol Terradelles, vicepresidenta, seria la responsable de l’àrea de relacions institucionals; David Figuereo Baulenas, tresorer, s’encarregaria de l’àrea econòmica; Fina Niubó Prats, secretària, seria la responsable de l’àrea de secretaria; Josep Torrebadella Torrent, vicesacretari, seria responsable de l’àrea de documentació i arxius; Albert Forcadell Jordà, vocal, seria responsable de l’àrea de comunicació; Xavier Tovar Mongay, vocal, seria responsable de l’àrea de promoció; Esther Marquès Cabanas, vocal, seria responsable de l’Àrea de Dinamització Interna; Jordi Ballesteros Ventura, vocal, s’encarregaria de l’àrea de nous projectes; Jaume Arimont Planas, vocal, seria responsable del pla director; Èrika Bou Creixell, vocal, seria responsable del pla estratègic. La candidatura presentada va ser votada i elegida per unanimitat. Tot seguit, es va demanar a l’assemblea l’atorgament de poders al president i al tresorer per a la signatura de documents mercantils i per a la sol·licitud de subvencions públiques. L’assemblea va votar-ho per unanimitat. Abans de continuar, el secretari sortint, David Figuereo (i nou tresorer), va posar en coneixement de l’assemblea que s’havia sol·licitat a l’Ajuntament de Badalona la llicència de canvi d’ús del local per poder tancar el procediment de denúncia per sorolls iniciada per un veí, i que els propers mesos es durien a terme obres a la comunitat de propietaris per substituir els baixants, havent-se de satisfer les despeses ja que era una qüestió de manteniment i l’asseguradora no se’n faria càrrec. Finalment, el nou president Abellan va mostrar el seu agraïment per la confiança rebuda a l’assemblea i «mostrant-se enormement agraït a l’Orfeó per tot el que li ha donat durant tots aquests anys que n’ha estat soci (voluntarisme, solidaritat, companyerisme…)», també va destacar «que espera que l’associació continuï transmetent aquests valors a la cinquantena de nens i nenes que fan activitats actualment a l’Orfeó».

L’Orfeó al llarg de l’any va registrar la participació de les diverses activitats que conformaven l’entitat en un total de 48 actes, des de concerts, teatre, ballades…, com per exemple en la Marató Solidària de TV3.

2015

Al local social del carrer Marina es va celebrar el 22 de març l’assemblea general ordinària amb un total de 34 socis presents i 1 soci representat. Com a fets destacats cal anotar, pel que fa a l’estat de comptes de l’any 2014, exposat pel tresorer David Figuereo, la pèrdua de 3.412 € a causa de la davallada dels imports atorgats en concepte de subvencions i també a l’afectació del local social en les obres realitzades a la comunitat de veïns. Tanmateix, el benefici de la Fes-T-obva resultar de gran ajut per començar l’any 2015 sense deutes i posar l’entitat al corrent de pagaments de mestres (de moment es descartava la seva professionalització a causa de l’elevat cost econòmic que aquesta formalitat significava per a l’entitat) i de tercers. Figuereo posava l’avís sobre la nova llei de tributacions fiscals, que afectava les associacions i que repercutiria en la manera de portar la comptabilitat. El president Ricard Abellan, com a responsable de l’àrea social, informà que durant l’any 2014 s’havien produït 50 altes i 21 baixes, sent el nombre total de la massa social de 306 associats, entre socis en actiu, socis col·laboradors i socis promotors. Destacà el notable augment de socis infants en les corals i l’esbart; l’assoliment progressiu de l’objectiu marcat d’oferir un servei cultural de qualitat a la ciutat, així com una programació continuada i variada per als badalonins; l’obtenció d’un premi Guineueta 2014 pel Concert Ressò 300 per haver estat un acte de notable nivell i haver sabut conglomerar la participació de diverses entitats i associacions de la ciutat; les més de 90 actuacions celebrades i la xifra de 2.000 persones de públic durant l’any; la xifra de 14.000 hores lectives de formació i direcció que va impartir l’entitat entre les seves diverses i variades seccions; la importància de fomentar i cultivar les relacions entre socis de diferents activitats. Finalment, Abellan va manifestar l’orgull que l’entitat estigués començant a projectar-se cada vegada més a l’exterior i de l’impuls que havia anat adquirint, i va mencionar que era el moment de consolidació i que cadascuna de les seccions/activitats comencessin a ser autosuficients i a tenir caràcter i veus pròpies en la seva gestió interna. A continuació, els responsables de cadascuna de les àrees de treball van agafar el torn de paraula. El primer va ser Jaume Arimont, director musical de l’entitat, que va valorar positivament el balanç dels objectius assolits, especialment l’arribada d’Irene Delgado com a substituta de Tomeu Quetgles i nova directora del Cor Tradicional. Properament, per Sant Jordi, el Cor Tradicional, amb cobla, tindria un repte per mesurar la seva trajectòria. Del Cor de Projectes en destacà l’espectacle musical Com tornar a Broadway, amb la col·laboració de l’Oca Underground i acompanyament instrumental; i de la Capella de Música, la seva participació de nou en la programació de Setmana Santa de la ciutat; i mencionà el projecte de fer un recull de cançons populars i alhora explicar la seva procedència, amb la col·laboració de Joan Soler i Amigó. Del Cor Jove va deixar constància de la baixa d’Anaïs Oliveras com a directora i la seva substitució per Joan Martínez Colau i Laia Camps. Valorà molt positivament les corals infantils i l’augment notable de nens i nenes en les franges d’edat entre els cinc i els deu anys; i esmentà la previsió d’organitzar un concert de corals infantils amb set corals. També va mencionar els tallers de Jocs de Falda, Minimúsics i l’imminent taller d’Iniciació al Cant Coral, i en el repàs de tallers va fer notar la participació d’uns 120-130 nens i nenes (cantants i dansaires) en el taller de Ritmes, Danses i Cançons. A continuació Arimont va fer notar la vital importància que cadascuna de les formacions corals aconseguissin autogestionar-se, i va animar els caps de corda, delegats i cantaires en general a fomentar la participació entre corals. Per acabar va explicar breument els projectes Cicle Joves Músics a Badalona i la posada en marxa de l’Agenda Musical Badalona. Ricard Abellan va afegir que un dels objectius musicals de cara al 2015 era duplicar el nombre de participants de les corals infantils i la creació d’una nova coral que abracés cantants d’entre dotze i setze anys, com un grup previ al Cor Jove. Si ens hi fixem, en el conjunt d’aquesta ponència expositiva, el dinamisme artístic, formatiu i participatiu del model de cors diferents i especialitzats respecte al cert anquilosament tradicional de la Massa Coral de feia uns anys, obrien de bat a bat les perspectives de créixer, millorar tècnicament i experimentar projectes innovadors. Respecte a l’àrea de comunicació, Albert Forcadell explicà que de l’equip inicial d’onze persones que participaven en la comunicació de l’entitat, actualment n’eren dues o tres les encarregades, mantenint la periodicitat de comunicació a la web i a les principals xarxes de l’entitat: una pàgina de Facebook amb 800 seguidors, un compte de Twitter, un canal YouTube, un compte Picassa amb diversos àlbums fotogràfics i una llista de mitjans de comunicació als quals s’enviaven notes de premsa de manera continuada. Un dels punts febles a l’hora de comunicar continuava sent la falta d’informació de les diferents seccions en l’organització d’actes, que sovint es coneixien la darrera setmana. La seva valoració era de suficient per tal de millorar i estar a l’altura d’una entitat amb tanta informació per comunicar. En l’àrea de relacions institucionals, Maria Gol va explicar que la vocalia estava formada també per Josep Torrebadella i Joan Soler, representant l’Orfeó de cara a terceres entitats. En l’àrea d’arxiu i documentació, Josep Torrebadella va indicar que també en formaven part Victòria Freixa, Joan Forcadell, Joan Fort i Jorge Cañizares, que feien una tasca de formiguetes, i va fer menció especial de Antoni Besora per la seva prestesa i col·laboració. Ricard Abellan, en nom de l’absent Esther Marquès, va parlar de l’àrea de dinamització, valorant molt positivament el resultat de la Fes-T-ob 2014 i la creació d’un espot publicitari de l’Orfeó Badaloní. S’anuncià la data de la propera Fes-T-ob, queseria el 20 de desembre i que al juny es faria una trobada lúdica de germanor per a tots els socis. Abellan, en informar de la darrera assemblea de l’any anterior, va explicar la situació del projecte cultural de Sant Josep, que esdevenia una necessitat per al creixement de l’entitat. Amb aquesta finalitat s’havia creat una federació d’entitats promotores per gestionar i administrar el projecte, del qual l’Orfeó tenia la màxima participació, disposant-se d’uns estatuts d’aquesta federació redactats i supervisats per l’advocat Jordi Ballesteros, i un arquitecte treballava amb els planells de l’edifici.

El setmanari El Tot, a l’edició de l’11 de setembre, va informar que durant el mes de setembre l’Orfeó Badaloní posaria en marxa el curs 2015-2016, que estaria marcat per l’ampliació de les seves seccions infantils i per la inauguració de nous cursos i tallers en l’àmbit musical i escenogràfic. Una d’aquestes noves propostes era el taller d’Iniciació al cant coral, i també un taller de teatre musical juvenil adreçat a joves d’entre dotze i quinze anys.

L’activitat de l’Orfeó va anar creixent respecte a l’any anterior, amb 49 actes de les diverses activitats que acollia l’entitat, amb trobades de corals infantils, d’esbarts, el concert de Santa Cecília, la ballada de l’Esbart Sant Jordi per la Festa de la Verema de Canyet, el cicle de concerts de Nadal, la Marató de TV3…, i algun acte singular, com la participació en el passeig nocturn al Cementiri Vell organitzat pel Museu de Badalona, amb l’actuació de la Capella de Música.

2016

És l’any de la commemoració del 95è aniversari de l’Orfeó Badaloní. Una de les primeres activitats destacades de l’any va ser la representació de l’obra L’immortal Shakespeare al Teatre Ateneu Adrianenc, a càrrec de la Companyia Ob Teatre!

El 21 de febrer va celebrar-se l’assemblea general ordinària. El total de socis presents va ser de 31. El president, Ricard Abellan, va proposar a l’assemblea canvis a la junta permanent de l’entitat: Èrika Bou i Jordi Arnal agafarien l’àrea de secretaria, substituint Fina Niubó, i Òscar Escribano seria el nou vocal de promoció, en substitució de Xavier Tovar. Respecte a l’acta anterior, que havia estat enviada als socis amb antelació, es va resoldre l’aclariment que el préstec hipotecari del local social acabaria el 27 de març i es proposà fer un reconeixement als socis que el van avalar i a tots aquells que seguien aportant una quota pro-local. Explicada aquesta part, l’acta anterior va ser aprovada per unanimitat pels socis assistents. El tresorer David Figuereo va explicar amb detall l’estat de comptes de l’any 2015, i anuncià un benefici de 4.865,96 euros. Els aspectes més destacats eren l’augment del nombre de socis i un increment dels patrocinis (s’agraí la tasca de Lluís Cortés i Pere Vila); l’aportació de les obres de la comunitat; l’augment de l’import de les subvencions, tot i que no s’havien cobrat en la seva totalitat, i l’estabilitat econòmica per fer els pagaments al dia. Jaume Díaz, de l’Esbart Sant Jordi, va fer un apunt donant valor als pares de l’esbart que feren aportacions econòmiques voluntàries per a la trobada d’esbarts (el voluntarisme, com veiem, sempre està associat a la cultura) i al cos de dansa, que va fent bolos pagats. El president va fer un balanç general de les activitats de l’any anterior: hi havia hagut la incorporació dels Amics de la Música de Badalona i es preveia per a l’any en curs la de la Colla Badalonina de La Moixiganga (fundada el 1991, havia acordat en assemblea dissoldre’s com a entitat jurídica i integrar-se a l’Orfeó) i de A Grup Vocal; també la incorporació del Nucli Teatre amb nou persones i de nous cantaires i dansaires a totes les activitats. Va destacar les corals infantils i l’esbart infantil per la seva gran crescuda: hi havia una trentena de nens i nenes a iniciació musical i 47 a l’esbart. Dia a dia, l’activitat que generava l’Orfeó Badaloní era de 439 persones per setmana, i una relació de 65 activitats en programació. També va destacar les activitats de formació i l’arribada de socis que podia possibilitar més ingressos i que l’Orfeó Badaloní fos una entitat més sòlida, tot procurant mantenir els preus per activitat amb la voluntat de seguir fomentant la cultura a la ciutat. Jaume Díaz, de l’esbart, va tornar a intervenir-hi per agrair la feina de la junta i també de les escoles Gitanjali i Ventós Mir per la seva col·laboració en cedir les instal·lacions. De fet, feia deu anys que es feia ús dels centres educatius de la ciutat per a assaigs i com a espais formatius de les activitats de cultura popular i tradicional catalana per voluntat de les direccions. Una qüestió provisional que podria variar, i calia no deixar de tenir-ho com a objectiu, si s’aconseguien espais propis. A continuació van exposar-se els informes de cadascuna de les àrees de treball, començant Ricard Abellan per l’àrea social: va prendre relleu l’explicació que s’estaven fent gestions amb la Federació d’Ateneus de Catalunya perquè proporcionés un becari, a partir d’una subvenció europea, per ajudar a dinamitzar l’entitat. Sobre la trajectòria musical de l’entitat, Jaume Arimont va informar del proper inici d’un curs d’iniciació coral; pel que feia a les corals escolars, l’Orfeó Badaloní realitzava la coordinació actualment en deu escoles, que s’ampliarien a tres més: Baldomer Solà, Miguel Hernández i Llibertat; també es portava a terme un taller de ritmes i cançons per tal de donar a conèixer l’entitat a les corals escolars. El grup infantil de les Corxeres participava en l’òpera Carmen. Com a novetat, va explicar la constitució d’una orquestra: des de l’any anterior i com a iniciativa de la directora del Cor Tradicional, Irene Delgado, es va començar a parlar de l’Orquestra Baetulo com a projecte. Estava escrit i l’Orfeó el volia tirar endavant com un projecte pedagògic on músics de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) poguessin tenir una sortida per agafar experiència i coneixements (serien 25 o 30 músics en plantilla professionalitzats i per un temps de no més de dos anys per poder donar l’oportunitat a d’altres). Aquesta idea ja s’havia parlat amb el Conservatori, que li donava suport i s’exposaria a la Regidoria de Cultura perquè l’orquestra tingués la seva seu a Badalona. La part tècnica i artística la portaria Jaume Lleixà. Respecte a l’àmbit de comunicació, Albert Forcadell va indicar que l’entitat generava molta activitat i això volia dir molta informació que calia comunicar, posant l’accent en el fet que s’havia de millorar la comunicació interna per poder ser eficaços. També s’estava elaborant un butlletí a través d’internet destinat als socis. Per la seva part, Òscar Escribano va afegir que l’agenda musical estava funcionant molt bé i que faria més fàcil a tothom programar actes i fer-ne la difusió. Forcadell va demanar ajuda als socis per a la web; respecte a Facebook, s’arribava als mil seguidors i va destacar la importància de compartir les informacions per multiplicar l’efecte comunicador. De nou com l’any anterior, Forcadell en feia una valoració general de suficient, perquè encara calia millorar els canals d’informació per tal de guanyar eficàcia. Respecte a l’àrea de dinamització, Esther Marquès va destacar el prestigi de l’Orfeó com una entitat d’alt nivell cultural i que aglutinava 400 socis; sobre la Fes-T-ob, hi havia hagut ingressos de patrocinadors i la darrera, al Nadal, havia estat tot un èxit; incidí en el fet que els socis s’anaven coneixent i que calia més implicació dels delegats per anar explicant les activitats comunes a tota l’entitat. La propera festa d’estiu seria el 12 de juny. Quant a les relacions institucionals, Ricard Abellan va posar en relleu la presència de l’Orfeó Badaloní a tots els llocs on el convocaven o el convidaven; l’ajut i el suport com a entitat al Círcol Catòlic i el procés de continuïtat en la seva seu (des de l’any 1939); l’Orfeó donava suport a Òmnium Cultural en la petició de la inclusió en el nomenclàtor municipal de carrers del nom de Muriel Casals, economista, expresidenta d’Òmnium, víctima d’un atropellament mortal el passat 14 de febrer. La valoració de l’arxiu per part de Josep Torrebadella va incloure una menció al mestre Joan Soler, que va fer cessió de partitures; la referència a la incorporació a la comissió d’Óscar Bustos; i manifestà que hi havia molt material fotogràfic cedit per Antolí Puig i que Josep M. Raventós i Josep Duatis disposaven de diverses filmacions de les quals es podria  fer una còpia per a l’entitat. En darrer terme, Ricard Abellan va informar del projecte de nous espais per a l’entitat, en concret dels espais del Centre Parroquial de Sant Josep, que obrien una sèrie d’interrogants: si ajudaria a disposar de més espais, com es formalitzaria el contracte i quina ocupació es podria fer, calia valorar qui faria la rehabilitació de l’edifici i quina quantitat de diners hi hauria de posar l’Orfeó Badaloní… Entre d’altres qüestions també hi havia la qüestió del bar de la planta baixa, que estava en molt mal estat i sense regularitzar. Tota una sèrie de qüestions que pel cap baix trigarien dos anys a resoldre’s i la voluntat era no deixar mai el local de propietat del carrer Marina. Per decidir sobre el contracte, es convocaria una assemblea extraordinària amb el punt de Sant Josep com a únic de l’ordre del dia. Amb aquesta informació, l’assemblea va decidir validar la continuïtat de les negociacions del nou espai del Centre Parroquial de Sant Josep. En el torn de precs i preguntes, entre les qüestions plantejades, Encarnació Asensio va fer esment de la poca assistència a l’assemblea, i el soci Lluís Cortés li va respondre que«he estat a altres entitats amb més de mil socis i l’assemblea també eren un grapat», i va comentar que l’important era escoltar el nom de l’Orfeó Badaloní pel carrer i la seva presència en els actes de ciutat. Ricard Abellan va insistir en la importància de poder ser més per treballar, ja que faltaven mans.

El projecte de Sant Josep no va reeixir, si bé es va presentar una altra oportunitat. En la conjuntura d’un important creixement d’activitats, l’Orfeó va ampliar les seves instal·lacions amb l’Espai Tolrà (concebut en el seu origen com una fàbrica d’arquitectura modernista), al carrer Enric Borràs, després d’arribar a un acord de lloguer amb el propietari. Va crear-se el consell d’activitats amb l’impuls a les vocalies de música, dansa i ball, arts escèniques i lleure, tot mantenint també el local del carrer Marina.

El 6 de març va tenir lloc la II Trobada d’Esbarts Infantils de Badalona, organitzada per l’Esbart Sant Jordi. Compartiren ballades l’Esbart Vila d’Esplugues, l’Esbart Sant Martí de Barcelona, l’Esbart Ciutat Comtal i l’Esbart Sant Jordi, amb música en viu de la Cobla Marinada, sota la direcció de Joan Gómez.

El dissabte 28 de maig se celebrà a Tiana una trobada de corals infantils, en la qual participaren totes les formacions infantils de l’Orfeó Badaloní (Semifuses, Fuses, Semicorxeres, Corxeres i Allegro) i les de la Societat Coral Joventut Tianenca, en total vuit corals, que aglutinaren una setantena de nens i nenes des de p3 fins a l’ESO. Després d’uns assaigs parcials, va tenir lloc un concert a l’església de Sant Cebrià de Tiana, amb peces del repertori que havien anat treballant durant el curs, fins a arribar a les 29 cançons programades: peces populars, catalanes, tradicionals d’arreu del món, fins i tot algunes de modernes. Per finalitzar, Sigues tu mateix, de Ricard Gimeno, va ser cantada per totes les corals conjuntament. Es repartiren obsequis i s’oferí un refrigeri.

Després de l’intimista i delicat Acústics que A Grup Vocalva oferir el 8 de juny a la fàbrica de l’Anís del Mono, i que va repetir la setmana següent en una terrassa de Barcelona, els integrants de A Grup Vocalvan desplaçar-se fins a Vic per participar en la 34a edició del Festival Internacional de Música Cantonigròs, una macrocita musical que cada any concentra diversos grups corals i dansaires d’arreu del món, d’un nivell artístic i formatiu bastant exigent, i que durant quatre dies participen en actes, concerts, exhibicions i competicions, en un marc de diversitat i germanor entre cultures.

Enguany, el festival va celebrar-se els dies 14, 15, 16 i 17 de juliol, al Teatre l’Atlàntida de Vic, amb una llista de trenta grups participants en les disciplines de cors mixtos, veus femenines, cors infantils i cors mixtos de música popular i danses populars. A Grup Vocalva participar en la competició de cors mixtos, juntament amb una desena de formacions més. Havien d’interpretar una peça obligada, l’Ave Maria de Tomás Luis de Victoria (1548-1611), i tres partitures de lliure elecció, amb la condició que una fos anterior al segle XX, una altra posterior al segle XIX i una tercera de qualsevol època. A Grup Vocalvaren quedar en setena posició.

En el marc del cicle Acústics Tardor (continuació del cicle Acústics, que havia tingut molt bona acollida a principis d’estiu), A Grup Vocalva estrenar un nou espectacle el 8 de setembre, que comptava amb algunes novetats de vestuari del grup i la incorporació del director, Marc Sambola, com a cantant. El grup va continuar amb l’aposta per mantenir l’esperit d’un cicle de format íntim en què els artistes deixaven veure la seva part més humana i s’apropaven al públic des del primer moment. Els membres de A Grup Vocalfeien un repàs de moltes de les cançons que els havien acompanyat en el seu pas per TV3 i en la seva trajectòria posterior, però d’una manera més personal, compartint les emocions amb el públic i explicant cadascuna de les històries «de tu a tu». El cicle Acústics Tardor, es preveia que s’allargaria fins a finals d’octubre.

L’Orfeó Badaloní va presentar-se als Premis Ateneus de Catalunya, destinats a reconèixer totes les entitats sense ànim de lucre que presentin propostes de projectes de qualitat en una sèrie de categories. En la de Capacitat d’Innovació, l’Orfeó va presentar el projecte Agenda Musical Badalona (una eina de difusió concertística col·lectiva posada a l’abast de tota entitat musical badalonina que ho sol·licités, amb la finalitat d’unificar agendes en un sol mitjà per agilitzar l’accés d’informació a tots els ciutadans i no solapar actes). Va ser premiat amb la tercera posició. La coordinació de les activitats de la xarxa d’entitats i d’actes públics era una aportació útil i necessària, inexistent en aquells moments, en atenció als artistes i al públic potencial, amb clara vocació de ciutat.

El 18 de desembre es va inaugurar el nou Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní amb una jornada de portes obertes, dins de la celebració de la Festa del Soci. En el carrer Enric Borràs, entre Dos de Maig i Marina, hi havia un escenari on es va gaudir d’un tastet, i d’activitats culturals, educatives i de lleure vinculades a l’Orfeó, com ara la dansa, el cant coral, el teatre i d’altres, amb la participació d’infants, joves i adults de totes les edats. Les actuacions s’alternaren dins i fora de l’edifici Tolrà (antiga fàbrica modernista dissenyada per Joan Amigó, que va ser la seu de l’empresa tèxtil Ezequiel Giró, i després de l’entitat Unió Gimnàstica i Esportiva).

L’activitat de l’Orfeó va continuar a un ritme ascendent, amb la participació en 77 actes, amb representacions teatrals, xerrades com Els virtuosos del Romanticisme. Niccolo Paganini, el violinista del diable, a càrrec de Joan Vives, a la fàbrica de l’Anís del Mono; concerts com El Cant de la Sibil·la, ballades de l’Esbart Sant Jordi…

L’Orfeó, en l’any del 95è aniversari, estava estructurat en música i cant amb les formacions següents: Cor Tradicional, Cor de Projectes, Capella de Música, Cor Jove, Cor Allegro, Cor Corxeres, Cor Semicorxeres, Cor Fuses, Cor Semifuses, Canta a l’Escola, Minimúsics, Jocs de Falda, Amics de la Música, Cicle Joves Músics Badalona, A Grup Vocal; Esbart Sant Jordi i dansa: Cos de Dansa, Esbart Infantil i Juvenil, Escola de Dansa, Pares / Mares a Ballar, Colla Badalonina de la Moixiganga, Dansa del Ventre, Country; Teatre: ObTeatre!, El Nucli Teatre; Teatre Musical: T-EMA, Teatre Musical Juvenil; Formació Musical: Tècnica Vocal, Llenguatge Musical i Iniciació al Cant Coral.

2017

L’assemblea general ordinària anual va celebrar-se el 19 de febrer a l’Espai Tolrà amb una assistència de 97 socis i 13 delegacions de vot, fent-se evident una notable assistència respecte a anys anteriors. La sessió va comptar amb una presentació en una pantalla cedida per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC). L’estat de comptes va presentar-se fent servir el nou programa comptable facilitat de la FAC. Respecte al volum d’activitats al llarg del 2016, havien pujat a un total de 81; cada àrea de treball i d’activitats informà dels seus actes (com la participació de A Grup Vocal a l’homenatge a Jordi Monés el 27 d’octubre de 2016; l’estand a la Fira de Sant Jordi, la Festa Marinera del mes de juny passat; la festa d’inauguració de l’Espai Tolrà el passat desembre…). Sobre el projecte de nous espais per a l’entitat, el president Ricard Abellan informà que el del centre cultural Sant Josep seguia endavant amb un acord entre l’Ajuntament i la Diputació que s’hauria de desenvolupar en dos o tres anys. Respecte a l’Espai Tolrà s’anuncià que la junta va acordar iniciar els tràmits per llogar la casa Tolrà, a partir de l’1 de març, unificant el contracte de les dues finques. Abellan va apuntar una nota curiosíssima fent referència al fet que l’entitat ocupava els números 19 i 21 del carrer Enric Borràs, que l’Orfeó es va crear el 1921 i que el local del carrer Lleó estava situat al número 19-21, «massa casualitats per no atendre-les, oi?». S’aprovaren una sèrie de disposicions en relació a les quotes de socis i d’activitats, i s’informà de la campanya Sóc OB / Som OB i es demanà que cada soci proposés a una persona que conegués que es fes sòcia o bé que aportés un establiment col·laborador que fes condicions especials als socis que presentessin el seu carnet (l’àrea de secretaria havia fet possible la base de dades i la distribució del carnet de soci). Al web de l’OB es podia consultar la primera relació d’establiments adherits, que ja n’eren onze de vinculats a la campanya. A l’apartat de precs i preguntes es va destacar i es va felicitar l’esforç de les persones que havien ajudat a organitzar i adequar la utilització dels espais de Tolrà, sense que l’orfeó hagués hagut de tancar per obres, sobretot gràcies al grup pinyol, que ho havia fet possible: Joan Forcadell, Albert Forcadell, Òscar Escribano i Ricard Abellan. Al finalitzar l’assemblea va iniciar-se la visita a la casa Tolrà i al seu badiu.

El mes de març va obrir-se el període d’inscripcions per a les proves d’accés a l’Orquestra Baetulo, un projecte de l’Orfeó Badaloní que volia ser una plataforma de professionalització que oferís a joves intèrprets, sobretot de Badalona, una oportunitat en el món de la música. La primera setmana el projecte va rebre més d’una quarantena de sol·licituds de joves músics interessats a participar-hi. El termini per rebre més candidatures finalitzava el 24 de març, i es preveia fer les audicions a l’Espai Tolrà els dies 2 i 8 d’abril de 2017; el mateix 10 d’abril es faria pública la llista d’admesos.

El diumenge 19 de març, el Club Joventut Badalona va celebrar el 50è aniversari de la primera lliga de basquet guanyada en la història del club, l’any 1967. Fou un homenatge curt però emotiu, en el qual va participar l’Orfeó Badaloní, al Pavelló Olímpic de Badalona. Previ al derbi contra el Barça, va poder escoltar-se l’Himne del Joventut, amb música del compositor Josep Maria Guillén i lletra de Josep Gual Lloberas, que fou estrenat aquell mateix any per commemorar el títol. En aquella ocasió, l’himne fou interpretat per l’Orfeó Badaloní i la Cobla Principal de Badalona.

El 5 d’abril va tenir lloc la presentació oficial de l’Orquestra Baetulo a l’edifici municipal El Viver, que comptà amb la presència de la quarta tinent d’alcalde i regidora de l’Àmbit de Badalona Educadora Laia Sabater, del director musical de l’Orfeó Badaloní, Jaume Arimont, del coordinador musical de l’Orfeó Badaloní, Jaume Lleixà, i de la directora de l’Orquestra, Irene Delgado.

Durant la presentació va fer-se pública també la creació del Cor Baetulo, que sorgia de l’ambició de donar la màxima qualitat a les interpretacions simfonicocorals de l’Orquestra Baetulo, amb cantaires d’entre divuit i trenta-cinc anys amb formació musical i sensibilitat cap al repertori de grans compositors.

L’Orquestra Baetulo es va estrenar amb el Rèquiem de Fauré en un concert inaugural amb setanta músics dirigits per Irene Delgado, al Teatre Zorrilla, el 14 de maig, en el marc de les Festes de Maig.

El 29 de setembre, al Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona, va tenir lloc un dels actes de lliurament de plaques a entitats federades que la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) realitza a diversos llocs del territori català. A l’acte, hi van assistir un total de 33 entitats federades, entre elles l’Orfeó Badaloní, de la Delegació de la Ciutat de Barcelona i d’algunes altres poblacions properes.

Per tal de posar fil a l’agulla a la trajectòria de l’Orquestra Baetulo, representants de l’Orfeó Badaloní i de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) van signar un conveni de col·laboració a l’Auditori de Barcelona, el 18 d’octubre. El motiu de l’acord era la prestació, per part de l’Orquestra Baetulo, dels serveis d’interpretació artística com a orquestra pilot resident per actuar en diferents assignatures i activitats del pla d’estudis dels ensenyaments impartits per l’ESMUC i dins del seu projecte de residència Alumni.

Aprofitant la gira organitzada del prestigiós cor Niños Cantores de Córdoba (Argentina) per diferents ciutats europees, com Roma, Berlín i Barcelona, entre d’altres, el mes d’octubre van avenir-se a compartir una trobada musical amb una de les formacions vocals infantils de l’Orfeó Badaloní, el Cor Corxeres. Així, el diumenge 22 d’octubre a la tarda, els quaranta-tres nens i nenes de la coral argentina, dirigits per la mestra Milagro Brüner, i les nostres vuit corxeres sota la direcció de Marta Mateu van compartir l’escenari improvisat del Badiu Tolrà, i van oferir un concert de gran qualitat que va fer les delícies del públic assistent.

Respecte a l’Orquestra Baetulo, va patir dificultats a nivell local, motivades pel ritme poc àgil de la maquinària política i administrativa municipal, i es va suspendre l’actuació prevista al Teatre Zorrilla el 4 de novembre. Un comunicat de l’Orfeó Badaloní datat el 24 d’octubre explicava com s’havia arribat a aquesta situació: la Regidoria de Cultura l’any 2016 s’havia compromès a signar un conveni amb l’Orfeó Badaloní, que recollia que l’Orquestra establiria la seva residència al Teatre Zorrilla per oferir dues produccions musicals en el curs 2017 i dues més al 2018 (amb possibilitat de fer-ne una tercera si hi havia bona acceptació per part del públic). Tanmateix, l’Orquestra Baetulo ja era una realitat, i en la seva estrena demostrà un altíssim nivell. Malgrat això, a causa de la complexitat que demanava la gestió d’aquest projecte, la signatura del conveni s’havia ajornat a l’any 2018, quan Badalona Cultura, empresa pública municipal, preveia disposar de nous pressupostos per poder fer front amb més garanties a la nova formació. En aquestes circumstàncies, des de l’Orfeó es plantejava que dels seus recursos i amb l’ajut d’una sèrie d’empreses promotores s’havia assumit el concert inaugural, celebrat al Teatre Zorrilla el 14 de maig dins del programa de Festes de Maig. Es va assenyalar que l’Orquestra Baetulo implicava una complexitat de gestió i planificació, i un gran esforç econòmic, i per això ara l’Orfeó Badaloní havia pres la decisió de suspendre el concert tot esperant que aviat pogués rebre la proposta de la Regidoria, que definitivament garantís la viabilitat del projecte. La Vanguardia, el 25 d’octubre, va recollir el comunicat de premsa de l’Orfeó, que informava de la situació i de la manca de suport municipal a l’Orquestra Baetulo, que va haver d’anul·lar el concert previst al Teatre Zorrilla el 4 de novembre.

Des de la junta de l’Orfeó, amb l’objectiu estratègic de promocionar i gaudir de la cultura en xarxa, es va emprendre una línia de col·laboracions amb entitats socials i ecologistes de la ciutat, i va obrir-se la nova seu, l’Espai Tolrà, a les residències d’arts escèniques per donar suport a les noves companyies teatrals emergents.

Com els darrers dos anys, l’Orfeó Badaloní va vendre participacions del sorteig de la Grossa de Cap d’Any 2017. L’entitat tornava a apostar per la loteria catalana, que destinava el 100% dels seus beneficis a institucions del nostre país relacionades amb el desenvolupament de programes socials. A més a més, si el número de la participació coincidia amb les darreres quatre xifres del número premiat en el sorteig de l’ONCE del 16 de desembre de 2017, el portador s’enduria una fabulosa panera de Nadal. Es preveia que el benefici que l’Orfeó obtingués de la venda de la loteria anés destinat íntegrament a sufragar les obres de millora i manteniment de l’Espai Tolrà.

L’Orfeó Badaloní es va presentar als Premis Ateneus a la candidatura de Treball en Xarxa amb el projecte Corals Escolars (Cant a l’Escola). El programa Cant a l’Escola s’havia iniciat el curs 1988-89, juntament amb activitats de difusió musical adreçades a l’alumnat i d’altres de formació del professorat. Durant molt temps, aquest projecte va estar promogut directament per l’Ajuntament de Badalona, fins al curs 2012-13. L’Orfeó Badaloní i el Conservatori Professional de Música de Badalona van assumir-ne la gestió i organització, si bé l’any 2014 l’Ajuntament va tornar a donar més suport i, a partir del curs 2016-17, va ser un dels responsables del seu funcionament, al costat de l’Orfeó Badaloní i del Conservatori; un conjunt d’escoles badalonines hi participaren per aprendre i interpretar diferents cantates. L’Orfeó Badaloní, en la gala dels Premis Ateneus celebrada el mes de novembre, va obtenir el tercer premi, i va fer visible així la bona feina realitzada a Badalona en el marc de l’associacionisme cultural català (als premis s’havien presentat 67 candidatures en total i 15 entitats van ser reconegudes en sis categories diferents).

L’Orfeó registrà una notable línia de creixement del potencial cultural, 115 actes que anaven des del programa televisiu Tu cara me suena d’Antena 3, a la Marató de TV3, la tradicional Sopa de Pedres, concerts i actuacions com El Cant de la Sibil·la i la representació de la Moixiganga.

2018

L’Orfeó Badaloní i la companyia teatral El cielo al revés, per tal de portar a terme la primera edició del Festival Mínima Expressió, certamen de teatre en microformat, previst per al mes d’abril, obriren un període de presentació de propostes del 15 de gener al 5 de març, que responia al doble propòsit: donar una oportunitat a totes les companyies i grups d’estudiants de teatre que ho desitgessin de mostrar al públic una peça de creació pròpia en format micro, i introduir a la ciutat de Badalona una programació teatral en aquest format amb qualitat i continuïtat. Per a cada edició del festival se seleccionarien quatre companyies entre totes les propostes rebudes. El festival tindria lloc a les diverses estances de l’Espai Tolrà de l’Orfeó Badaloní, durant les tardes de dissabte i diumenge del cap de setmana del 28 i 29 d’abril i, en acabar, s’atorgarien les mencions a les categories Millor Obra, Millor Actor, Millor Actriu i Proposta Més Original, obtingudes per votació del públic.

A Grup Vocal de l’Orfeó Badaloní va encetar el 2018 amb moltíssima feina; a banda de les diverses funcions d’Artaban i diversos concerts a Plaça Catalunya i Sant Cugat, amb motiu de l’arribada dels Reis Mags d’Orient, es van estrenar com a cor al programa de televisió Operación Triunfo, en una de les edicions amb més repercussió mediàtica.

El grup de teatre musical T-EMA de l’Orfeó Badaloní va mostrar un tastet del seu nou projecte Urinetown el musical! en el sopar que Aspanin va fer el divendres 26 de gener en el recinte BCIN. Un espectacle que s’estrenà el diumenge 25 de febrer al teatre del Círcol, sota la direcció d’Eloi Prat. Les entrades van ser solidàries a benefici d’Aspanin, entitat sense ànim de lucre pro persones amb discapacitat intel·lectual.

La coral infantil de les Corxeres (formada per nens i nenes de nou a onze anys: de 4t, 5è i 6è de Primària) va participar amb diversos papers infantils en les òperes Tosca i Carmen al Palau de la Música, el 25 i el 30 de gener, respectivament. Tanmateix, no era la primera vegada que hi participaven, ja que aquesta coral infantil havia tingut l’oportunitat anteriorment de trepitjar l’escenari del Palau en una desena d’ocasions. Les properes van ser el 8 i 23 de febrer, en què tornaren a compartir escenari amb grans professionals de l’òpera.

L’assemblea general ordinària de socis de l’Orfeó va celebrar-se a l’Espai Tolrà el diumenge 18 de març, amb presència de 41 socis (de 620 socis, per tant un 6,5%). El president Ricard Abellan havia adreçat prèviament una carta als associats en la qual, en qualitat de 17è president, una vegada gestionada «la consolidació del procés de renovació de la nostra entitat i resolt el problema d’espais trobant una nova seu on, per fi, junts podem portar a terme la nostra activitat, incrementant la seva qualitat i quantitat i fent-nos més presents a la ciutat», convocava eleccions manifestant la conveniència de no presentar-se ell a la reelecció després de quatre anys com a vicepresident a l’anterior junta i com a president en el darrer mandat des del 2014. Ara bé, en aquesta assemblea va prendre relleu la dimensió del projecte de reestructuració organitzativa de l’Orfeó Badaloní presentat per l’experimentat tècnic Alfons Tiñena, que esdevindria gestor professionalitzat de l’entitat, i s’arribà també a diferents acords amb empreses consultores per externalitzar part de la gestió. La transformació segueix, així, una línia de professionalització i no tant de vocació en els àmbits més tècnics de la gestió. En el balanç del mandat, Ricard Abellan posà en valor les 119 activitats desenvolupades el darrer any i que s’havia passat de 277 socis l’any 2014 a 620 socis el 2017. La línia era ascendent, però també suposava un nou perfil d’associats interessats per les activitats que s’hi desenvolupaven. L’assemblea va aprovar la creació d’una comissió per a la celebració del Centenari de l’Orfeó Badaloní, l’any 2021. Aquesta comissió la formaven operativament Esther Marquès, Josep Maria Fuentes i Miquel Casulà. També va acordar la continuïtat, per un any, de la junta amb el reforç de noves persones i amb l’objectiu de consolidar la feina feta, per a tots els grups de l’entitat i els seus més de 600 socis i activistes.

La XIX edició de la Nit de les Guineuetes, impulsada pels Amics del Teatre Zorrilla en el Dia Mundial del Teatre, va celebrar-se el dissabte 24 de març, i es premiaren els millors treballs escènics realitzats al llarg de l’any 2017, persones i entitats que havien destacat en el món del teatre. Entre els guardonats, el president de l’Orfeó Badaloní, Ricard Abellan va rebre una Guineueta Honorífica per la seva trajectòria en la funció de directiu i president de l’Orfeó, forjador amb el seu equip de la renovació efectiva de l’entitat.

El dilluns 9 d’abril de 2018, Badalona Comunicació S.A. i l’Orfeó Badaloní signaren un conveni de col·laboració per tal de donar compliment a les seves respectives missions i objectius pel que fa a l’àmbit cultural, alhora que ampliava l’oferta audiovisual d’actes culturals de qualitat.

El dissabte 21 d’abril, l’Orfeó Badaloní va acollir a les seves instal·lacions la 51a Trobada de Corals Infantils organitzada pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). Hi participaren les corals infantils Xemeneia Amunt, El Serral i la Bombeta Màgica, i va esdevenir amfitriona d’aquest intercanvi musical la coral Semicorxeres (nens i nenes entre sis i vuit anys: de 1r, 2n i 3r de Primària). A banda de continuar el programa d’assaigs i cantates propi de la trobada, també va haver-hi un munt d’activitats i jocs per a tots els participants. Una d’aquestes activitats va ser el concert del singular quotidiafonista Xavier Lozano, que va fer música amb objectes inversemblants.

A Grup Vocal (acollit per l’Orfeó Badaloní el 2015) va ser seleccionat com un dels finalistes als Premis del Teatre Musical (a nivell estatal) al Millor Musical Infantil amb el seu espectacle Artaban, la llegenda del quart Rei Mag.

L’Independent de Badalona, el 26 d’abril, va informar que el cap de setmana del 28 i 29, l’Orfeó Badaloní celebraria la primera edició del Festival Mínima Expressió, un certamen de teatre en microformat a Badalona, organitzat conjuntament amb la companyia teatral El cielo al revés. Així, durant dissabte i diumenge es van poder veure un total de quatre obres de diferents gèneres, escollides a partir de les propostes rebudes (del 15 de gener al 5 de març), per a un públic adult. Els assistents, en finalitzar el visionat de totes les obres, van poder participar en la votació que es va dur a terme per seleccionar el millor i la millor intèrpret, la millor obra i la proposta més original.

El mes de maig s’anunciava que l’Orfeó se sumava a les nombroses empreses, entitats i comerços que havien dit SÍ a formar part de la tasca de Creu Roja, i que gràcies a totes elles es podien acostar les butlletes del Sorteig d’Or a més persones que volguessin contribuir a intentar posar remei a la pobresa.

El mes de juny es posà en marxa la comissió d’actes de celebració del centenari de l’entitat (1921-2021). Aprofitant les reunions que s’havien estat mantenint amb els responsables dels diferents àmbits en què l’Orfeó desenvolupava activitats (música, dansa, lleure i teatre) i en les quals es presentaven els nous vocals de cadascun, la comissió del centenari va presentar també les grans línies mestres del projecte OB100. Es preveia organitzar tres actes centrals, on fossin representats tots els àmbits de l’Orfeó: música, dansa, teatre i lleure. El primer seria un acte inaugural de caràcter acadèmic, un segon acte central de gran format i un acte final de comiat de caire festiu. A més d’aquests tres actes, es volia organitzar un acte mensual amb el que proposessin les activitats de l’Orfeó, així com propostes individuals que arribessin a la comissió per tal d’avaluar-ne la viabilitat i coordinació.

El 23 de juliol, al Palau de la Música, va tenir lloc la concessió per part del Govern de Catalunya de la Creu de Sant Jordi 2018, entre trenta personalitats més, al soci i expresident de l’Orfeó Joan Soler i Amigó, pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat, tant en el pla cívic com en el cultural.

El 30 de setembre, amb impuls la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) i la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya, es va estrenar al teatre de Sarrià la nova producció de A Grup Vocal, Octubre. Cançons per la llibertat, amb la direcció artística de Marc Sambola i les coreografies de Montse Colomé.

En el marc de la XVII edició dels Premis Nacionals Joan Coromines convocats per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), celebrada al Teatre Principal de Badalona el dissabte 6 d’octubre, va atorgar-se un guardó local a l’escriptor i expresident de l’Orfeó Joan Soler i Amigó.

El 24 de novembre, A grup Vocal va actuar en un acte organitzat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) a l’església Sant Joan Baptista, de Brussel·les, amb el seu espectacle Octubre. Cançons per la llibertat, en un homenatge sorpresa a l’exconseller de Cultura Lluís Puig, exiliat polític (a la part expositiva política i social del capítol V, hem situat les conseqüències del Referèndum d’independència de Catalunya convocat per la Generalitat l’1 d’octubre de 2017).

L’Orquestra Baetulo, formada per quaranta-tres músics, va acompanyar juntament amb el Cor de Noies de l’Orfeó Català el grup musical Els Amics de les Arts, al Palau de la Música, el divendres 23 de novembre. I va actuar en dues ocasions més abans de finalitzar l’any: el 15 de desembre en el concert commemoratiu del 150è aniversari de la parròquia de Sant Josep de Badalona i ‘benèfic de la Marató de TV3, celebrat a l’església homònima, i el dia 16, en el concert de Nadal a la basílica de Santa Maria del Pi, a Barcelona.

L’Orfeó Badaloní, per mitjà de les seves diverses activitats, va continuar creixent en el seu dinamisme i va registrar la seva participació en un total de 135 actes, principalment a Badalona però també a d’altres localitats catalanes actuant com a ambaixador cultural de la ciutat: la Cavalcada de Reis a Barcelona, els programes televisius Operación Triumfo i Tu cara me suena, d’Antena 3, la Marató de TV3; la celebrada participació de l’Esbart Sant Jordi en diferents actes de les Festes de Maig; nombrosos concerts i actuacions diverses o jornades com el Festival Mínima Expressió de cinc agrupacions teatrals, amb microfuncions a l’Espai Tolrà.

2019

Amb motiu del 80è aniversari de la mort d’Antoni Botey, un dels fundadors i primer director de l’Orfeó Badaloní, es publicà digitalment un resum de la seva vida, escrit íntegrament pel soci Miquel Lleonart.

El mes de març, van començar les obres de millora i per facilitar la conservació del vestuari de l’Esbart Sant Jordi, l’atrezzo de teatre i les partitures musicals a l’Espai Marina. El mateix mes, la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), de la qual forma part amb desenes d’entitats més l’Orfeó Badaloní, fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura que atorga anualment el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), en reconeixement a la tasca de gestió de la diversitat ateneista i de la contribució a la cultura dins del nostre país.

La Setmana Santa i Sant Jordi van aplegar un bon nombre d’actes: la Moixiganga, el concert de Sant Jordi i la ballada de Sant Jordi, el Festival Mínima Expressió, la presentació del llibre La cultura del carrer a la Badalona de fa 100 anys, de Josep Soler i Amigó, que va comptar amb la col·laboració de Margarida Abras, directora del Museu de Badalona, i de l’historiador Jordi Albaladejo; un concert dels cors juvenils, l’espectacle Música i Danses i l’audició comentada de La Gioconda. El mes de maig, durant la XXXVII edició de la Fira d’Artesania i Mostra d’Entitats de Sant Roc, s’estrenà el grup de batucada de l’Orfeó, O’BaRullo. Format el mes de gener, aplegava una dotzena de batucaires amb la direcció i coordinació de Mario Katxibatxe. En les Festes de Maig, l’Esbart Sant Jordi tornà a excel·lir amb la seva participació en diferents actes festius populars. Fent un repàs dels diferents mestres de l’esbart a partir del 1989 trobem: Pere Guerrero (Cos de Dansa), Carles Guerrero (Cos de Dansa), Vicenç Garriga (Cos de Dansa), Montse Solà (Cos de Dansa), Joan Manuel Fernández (Grup Infantil), Mireia Solà (Grup Infantil), Josep Vivancos (Escola de Dansa), Noemí Capel (Escola de Dansa), Neus Pascual (Cos de Dansa), Eva Guillén (Grup Juvenil), Laia Platero (Grup Juvenil), Laia Fuentes (Grup Infantil), Raquel Luque (Grup Infantil), Mònica Navarro (Escola de Dansa), Judith Larios (Grup Infantil) i Martina Díaz (ajudant) (Escola de Dansa).

Per tercer any consecutiu l’entitat col·laborà solidàriament amb la Creu Roja amb la venda de butlletes del seu Sorteig d’Or.

L’Orfeó va signar un conveni de cessió amb el musicòleg i escultor Miquel Pujol i Grau, amb la finalitat de poder exhibir les obres propietat de l’artista a les instal·lacions de l’entitat. Un conjunt d’obres relacionades amb el món de la música per vestir les parets de l’Espai Tolrà.

Les múltiples possibilitats de l’Espai Tolrà com a casa de cultura van poder veure’s en acollir, del 3 al 14 de juny, l’exposició fotogràfica V Concurs Fotoalimni 2019 Memorial Esteve Soldevila,organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Badalona amb padrinatge de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Adrià, el suport de la Federació Catalana de Fotografia i amb un patrocinador (Òptica Hispano).

En el Dia de l’Associacionisme Cultural, el dilluns 4 de juny, l’Orfeó s’hi va sumar una vegada més amb una Jornada de Portes Obertes que va estendre’s al llarg d’una setmana, de dilluns a dilluns, amb assaigs oberts de les diferents activitats que aixoplugava l’entitat: Dansa Moderna (infantil i juvenil), OBTeatre (adults), Cor de Projectes (adults), Cor Allegro (juvenil), Las Grullas-Teatre Musical (infantil), Cor Capella de Música (adults), M. Carmen’s Group-Teatre Musical (juvenil), Cor Jove (juvenil), Obrador de Teatre (adults), Cor Orfeó Badaloní (adults), Aula de Teatre (infantil), audició comentada de l’òpera Tosca, Espantalis (Esbart Sant Jordi juvenil), Cos de Dansa (Esbart Sant Jordi adults), Balls de Saló (adults) i Country (adults).

També en el mateix mes, l’Orfeó i la cooperativa sense ànim de lucre Som Mobilitat SCCL van signar un conveni per tal de promoure i col·laborar en aquelles activitats que fomentessin la mobilitat sostenible. L’Orfeó, en el marc del seu compromís social amb el territori i l’educació en valors, fomentaria la sostenibilitat mediambiental pel que fa al transport i la mobilitat, facilitant com a avantatge als socis poder gaudir d’una bonificació econòmica en el cas de voler fer ús de vehicles elèctrics propietat de Som Mobilitat, que també en promou l’ús compartit.

El dissabte 29 de juny se celebrà l’assemblea general ordinària de l’Orfeó. Les intervencions van tractar sobre l’estat socioeconòmic de l’entitat, es feu balanç del nombre de socis, actes, convenis i relacions institucionals esdevinguts durant el 2018. Es va remarcar la necessitat de millorar el sentiment de pertinença a l’entitat, així com la continuïtat de la tasca per enfortir les relacions interpersonals i amb les diverses entitats de Badalona. La comissió del centenari va exposar les tasques realitzades, les propostes rebudes i la importància de projectar el centenari fora de l’entitat i més enllà del barri del Centre. També es va deixar constància del gruix de voluntaris, delegats i gent afí a l’entitat implicats en els engranatges organitzatius, i l’agraïment a la voluntat dels promotors del conjunt d’actes celebrats.

L’Orfeó, com a entitat cultural del teixit associatiu i cultural de Badalona (i com a hereva de la desapareguda Gent Nova, impulsora del grup teatral Pàtria i Art), va donar suport a la campanya cívica pel canvi de nom del Teatre Principal pel de Teatre Margarida Xirgu, i s’adherí als actes de reconeixement que la Comissió de l’Any Margarida Xirgu fes a Badalona. Una moció al Ple de l’Ajuntament del 24 de setembre, presentada per ERC-Avancem Més, i defensada per l’impulsor de la campanya cívica Xavier Lite, va aconseguir el suport de tots els grups polítics del consistori per portar a terme el canvi de nom.

L’Orfeó Badaloní participà a les terceres Jornades de Reflexió sobre les Festes de Maig organitzades per la Coordinadora (COENBACU TRAPOCA) i Geganters al Museu de Badalona el 26 de setembre.

L’Orfeó Badaloní es va sumar a la vaga nacional del 18 d’octubre, adherint-se plenament al manifest publicat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), de la qual forma part. Es mostrava així el rebuig a la sentència condemnatòria dictada pel Tribunal Suprem amb relació al procés obert contra els líders cívics i polítics catalans, i la solidaritat absoluta amb tots ells i amb les seves famílies.

El 2 de novembre l’Espai Tolrà va acollir la inauguració fotogràfica Quan el món es va beure l’enteniment. Auschwitz – Birkenau, per part del fotògraf Josep Lluís Garcia Surrallés i l’historiador Jordi Albaladejo. S’activà com una casa de cultura oberta l’espai expositiu de l’Orfeó.

El treball en xarxa i solidari de l’Orfeó va trobar correspondència amb el conveni de col·laboració amb l’Associació Salut Mental Barcelonès Nord, signat el mes de novembre, per tal que, aprofitant el badiu de l’Orfeó a l’Espai Tolrà, perquè els voluntaris de l’associació i les persones amb trastorns mentals puguin fer treballs de manteniment del jardí, ornamentació i la possibilitat de crear una zona d’hort.

2020

L’entitat va entrar en el nou any amb més de 760 associats i, gràcies als 50 voluntaris i 37 mestres de les 41 activitats que s’hi practiquen, generant més de 130 actes a la ciutat i fora d’ella en el punt associatiu més àlgid de la seva història.

En el marc de la producció teatral, a començament d’any va incorporar-se a l’entitat la companyia de teatre Generació DM, que s’afegí a les companyies El Nucli Teatre, la tot just reformulada OB Teatre, l’Oca Underground i la formació polivalent A Grup Vocal, que ja hi col·laboraven. Es preveia que s’hi anirien sumant els actuals membres de les línies de formació de l’Aula de Teatre i Teatre Musical, que ja tenien un parell d’anys de rodatge.

Malauradament l’Orfeó també es trobà afectat el mes de març per la pandèmia del Covid-19 i, per tercera vegada en la seva història, es va veure obligada a tancar la seva activitat. Així romandrà fins al mes de setembre, en què va fer una represa progressiva d’activitats per tal de recuperar el seu pols. Mentrestant els recursos virtuals oferiren la possibilitat de continuar el contacte. Un exemple el tenim en la commemoració del Dia de l’Associacionisme Cultural, fixat el 4 de juny. L’Orfeó, a causa de la situació excepcional d’afectacions del que era la primera onada de la pandèmia de Covid-19 i les mesures de confinament decretades arreu del país, proposà activitats virtuals via Zoom per gaudir des de la llar: dansa moderna (classe en directe), aula de teatre d’adults (classe en directe), ioga (classe en directe), iniciació al cant coral (vídeo enregistrat), classe de percussió (vídeo enregistrat) i lectura dramatitzada (vídeo enregistrat).

En el marc del proper centenari, l’Orfeó Badaloní va emprendre els tràmits per sol·licitar la Creu de Sant Jordi, d’acord a l’extensa trajectòria a nivell cultural i social, i per la seva tasca en la defensa de les tradicions, la cultura i la llengua catalana. En aquest sentit el Ple de l’Ajuntament de Badalona, en la sessió del 28 de juliol, amb el suport unànime de tots els grups amb representació municipal, va realitzar una Declaració Institucional de sol·licitud en base als 100 anys de feina de l’entitat per la cultura a la ciutat, i va sol·licitar, com era pertinent, a la Generalitat la Creu de Sant Jordi.

El mes de novembre, l’Orfeó Badaloní va anunciar que formava part del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana i va adherir-se a la iniciativa legislativa catalana per al reconeixement de diverses situacions derivades de la Guerra Civil, que està impulsant la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) i que se sumava al Manifest per la Recuperació del Patrimoni de les entitats afectades pel franquisme, que van signar alguns ateneus el juliol del 2014. També l’entitat va establir una col·laboració amb l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona, perquè els alumnes dissenyessin el logo de l’Orfeó que s’utilitzaria durant el centenari.

En un àmbit de ciutat, després de l’aprovació per la Comissió del Nomenclàtor municipal i de seguir tots els tràmits i terminis necessaris per al canvi de nom de Teatre Principal al de Margarida Xirgu, es va fer efectiva la substitució de les lletres del rètol del teatre abans de finalitzar el mes de novembre. Una fita que, entre d’altres complicitats ciutadanes, l’Orfeó havia recolzat.

El 15 de desembre, en el marc dels 31 Premis Ateneus organitzats per la FAC, l’Orfeó Badaloní va ser guardonat amb el primer premi de la categoria Treball en Xarxa, amb el projecte Obrim Portes. Una iniciativa de caràcter sociocultural que, amb la col·laboració de diverses entitats culturals i de l’àmbit de la salut mental de Badalona, treballa per aconseguir la participació i integració en les activitats que ofereix l’entitat a les persones que pateixen algun tipus de trastorn o alteracions emocionals. D’altra banda, l’Orfeó en una mostra de vitalitat s’havia presentat a les set categories que entraven a concurs, en una edició que va batre rècords de participació, seguint la tendència a l’alça dels darrers anys, i que posà de relleu la intensa activitat dels ateneus i les entitats culturals, entre elles l’Orfeó, respecte a la cultura de proximitat.

El 19 de desembre se celebrà a l’Espai Tolrà un concert solidari per a la Marató de TV3 a càrrec d’Entre Cordes(Angèlica Guevara al violoncel i Ariana Oroño al violí). Un acte amb poc aforament a causa de les mesures per la pandèmia, si bé la recaptació va destinar-se a la Fundació La Mataró de TV3.

L’Espai Tolrà també ha acollit actes en col·laboració amb entitats de la ciutat, com la presentació del llibre Per raó d’Estat de Sara Gonzàlez el dia 29 de desembre, que, a més de l’autora i de Mònica Hernàndez, subdirectora del FAQs, va comptar amb la presència del vicepresident d’Òmnium Cultural, el badaloní Marcel Mauri.

2021

Amb les mesures de seguretat adients, l’Orfeó bull d’activitats aquest 2021: des d’una àmplia oferta musical i cultural a l’homenatge a Josep Gual organitzat conjuntament amb Òmnium Cultural… Un any especial en què la Comissió del Centenari té una àmplia llista d’actes per commemorar l’efemèride. L’entitat espera consolidar la seva activitat i presència a la ciutat, i com a casa de cultura ciutadana amb vocació pública i sociocultural, ser un referent per a tots els que n’han format part i una oportunitat per als que s’hi vulguin incorporar. Una font col·lectiva de cultura, qualitat, bellesa, solidaritat, alegria i felicitat, i, en el fons, benestar.

En l’acte inaugural del centenari que ja hem comentat, Xavier Lite aportà la seva visió sobre l’Orfeó dels anys vuitanta-noranta del segle passat en el qual ell va participar i es va formar, i l’Orfeó avui dia. Recollí en un viatge personal i col·lectiu com l’Orfeó utilitzava uns espais molt limitats i era força hermètic en si mateix, mentre que ara treballava en xarxa i amb residències d’artistes; abans hi havia un comitè de revisió (com Daniel Carreras també indicà i hem assenyalat en els anys vuitanta i noranta del segle XX) i ara es donava oportunitat a produccions més innovadores i arriscades; tot era més presencial i ara hi havia força activitat virtual, més en temps Covid-19; abans, la base de funcionament era el voluntarisme i ara tot era més professionalitzat; abans, els socis eren pares i fills i ara ho eren en base a l’oferta; i abans era una sola entitat i ara s’ha convertit en una entitat d’entitats. L’Orfeó funciona amb les característiques d’un ateneu, fet que des de la seva valuosa experiència d’activista ciutadana també va destacar Maria Dolors Sabater, en el mateix acte inaugural del centenari, recordant que l’entitat des de feia anys ha estat «fent xarxa, obrint-se a la ciutat».

L’Orfeó, de cap a peus, ens ha permès fer un viatge apassionant al llarg de cent anys. Ara bé, deixeu-nos finalitzar amb una reflexió anotada per l’historiador Marc Bloch: «Si fos un antiquari, només tindria ulls per a les coses velles. Però sóc historiador i és per això que estimo la vida». La història ens convida a comprendre el passat des del present, però també té una dimensió actual en la mesura que s’obre camí amb les aportacions personals i col·lectives contemporànies. Seguim fent gran l’Orfeó Badaloní, OB100+1!