Els mestres fundadors de l’Orfeó Badaloní
El passat sempre és un pròleg. Presentem ara els mestres fundadors de tan lloable obra cultural badalonina. I ho fem amb el primer director, Antoni Botey.
El mestre Antoni Botey i Badia (Badalona 1894 – Barcelona, 1939), fill de Leopold Botey i Vila (advocat, polític, compositor, director de l’Orfeó de la Immaculada, president del Centre Nostra Senyora de Montserrat, director també de la coral El Alba) i d’Eulàlia Badia i Planas. Va començar les primeres passes musicals al costat del seu pare i estudià a l’Escola de Música de Barcelona. Va fer cursos de solfeig i teoria amb Frederic Alfonso, de violí amb Manuel Viscasillas, i harmonia, contrapunt i composició amb el mestre Enric Morera, del qual fou deixeble (el pintor badaloní Eveli Torent realitzà un celebrat retrat del músic). A l’Escola de Música va guanyar el prestigiós premi Maria Barrientos, tot i que, a conseqüència de la Gran Guerra, no va cursar la beca al Conservatori de Brussel·les que se li atorgava. Esdevingué un virtuós del violí. Va dedicar-se a la composició (sardanes, musicà poesia d’Apel·les Mestres ‒Glòria a Clavé, que estrenà l’Orfeó de Sants al teatre Victòria de Badalona el desembre del 1917‒, de Joan Maragall i del badaloní Josep Granger i París), a fer concerts de violí i a la docència. La seva salut delicada el va fer passar ja de jove temporades de retir al petit poble d’Òrrius, al Maresme.
Una de les primeres referències badalonines de les composicions d’Antoni Botey va aparèixer al setmanari Aubada, publicació catòlica «a l’escalf del volgut Círcol Catòlic», el 5 de gener de 1918. Va ser en el marc d’una notícia sobre l’actuació de l’Orfeó de Sans amb direcció de Llorenç Carbonell al saló teatre del Centre Regionalista. Entre les diferents composicions populars catalanes, s’interpretà una de Botey, finalitzant l’actuació amb Els Segadors, que tothom seguí a peu dret.
A El Eco de Badalona, pel seu caràcter d’informació local generalista, i a Sol Ixent sobretot es publicaren diferents notícies de la trajectòria musical d’Antoni Botey, destacant-ne el seu protagonisme a la ciutat (fent-se notar que era soci del Centre Regionalista), pel volum de notícies que generà, l’any 1920, en la conjuntura de la crida per fundar l’Orfeó Badaloní. Nacionalisme li dedicà també alguna notícia, en informar del seu reconeixement artístic i amb més atenció en l’àmbit sardanístic. Parem atenció perquè ens situarem en el context immediat.
Comencem amb una notícia d’El Eco de Badalona del 13 de març en la qual es fa una crònica d’un concert de Bernardino i Rafael Gálvez, violoncel·lista i pianista respectivament al Centre Badaloní el diumenge anterior. La segona part va estar dedicada a una Sonata del compositor badaloní Antoni Botey, «aplaudido con entusismo por su robustez de sonoridades». Si bé el crític es lamenta de la poca assistència a l’acte, afirma que «conciertos como el que nos ocupa deberían repetirse en esta ciudad con frecuencia».
La publicació Sol Ixent del 14 de febrer ens ajuda a situar-nos amb la família Botey-Badia. Com el seu pare, Leopold Botey, el germà d’Antoni, Artur, d’ofici metge, va ser escollit regidor el febrer del 1920 com a integrant de la Conjunció Badalonina encapçalada per la Lliga. Per la seva part, des de Nacionalisme, una setmana abans llançava la frase següent, prou reveladora del seu tarannà: «Voteu com a Badalonins, però mai com a bens disciplinats d’un partit determinat».
Cronològicament, Sol Ixent el 27 de març de 1920 informa del concert de la diada de Sant Josep al Centre Regionalista amb l’actuació del violinista Antoni Botey, presentat com a jove compositor. Ara a Badalona «el sentirem a casa nostra»; i acaba: «El Centre Regionalista es sent enorgullit de contar entre els seus socis al inspirat compositor».
Comptem també amb un article d’autoestima badalonina que signa com a autor Antoni Botey a Sol Ixent el 10 d’abril. A la secció «Diversa», Botey es pregunta:
Badalona industrial
Badalona la de les mil barques i dels mil cines
¿Badalona la de les arts i els artistes?
I comença a desgranar el cos de l’article a partir d’una anècdota quotidiana: després d’assajar un Trio de Beethoven a casa de l’amic Carles Pellicer i fruir les «belleses del Passeig de Gràcia», Gaspar Cassadó (Gaspar Cassadó i Moreu, violoncel·lista i compositor), sorneguer, va fer un acudit sobre Badalona:
Badalona mai anirà de seda.
– Per què?
– Perquè va de lo na.
Botey explica que enguany s’han organitzat diversos concerts de Quaresma a Badalona: «se n’han donat al nostre Centre [es refereix al Centre Regionalista], al Círcol Catòlic, al Centre Badaloní»; tanmateix, diu recordar molt bé les dificultats per organitzar anteriorment concerts a Badalona: «Hi va anar l’Orfeó Català i el van rebre a les fosques i a puntades de peu’». Actualment, afirma al final del text, hi ha un «aixecament artístic», i ho fa saber a l’amic Cassadó.
El 17 d’abril, Nacionalisme informa que Antoni Botey ha obtingut dues distincions per composicions seves al VIII Concurs de la Festa de la Música Catalana, organitzat per l’Orfeó Català. El 24 d’abril, a Sol Ixent, a l’article «Un nou triomf», també se’n fa ressò. Antoni Botey ha guanyat així dos premis: un pel poema simfònic Venus i Adonis, dotat amb 750 pessetes en metàl·lic, i un altre ex aequo (amb Joan Baptista Lambert, un company d’estudis), per l’obra per a cobla La sardana de Ripoll, guardó que atorgava ‒«el nostre leader», segons la crònica de Sol Ixent‒ Francesc Cambó, amb una dotació a repartir de 500 pessetes.
El 8 de maig, a Sol Ixent, a la secció «De Societat», apareix la notícia de les noces, a l’església de Santa Maria, d’Eulària Soler i Andreu Pujol (fill de l’alcalde de la Lliga, Joaquim Pujol i Oliveras); hi actua un quartet de corda dirigit per Antoni Botey.
El 5 de juny, Nacionalisme dedica un número extraordinari a l’Aplec de la Sardana a les Planes. Entre el contingut, hi apareix un article biogràfic de «N’Antoni Botey», fill de Leopold Botey, deixeble musical del mestre Morera, autor reconegut de sardanes, obres de música religiosa… S’hi posa de relleu que a l’Escola de Música de Barcelona, el curs 1912-13, guanyà unes oposicions amb l’instrument del violí.
En la mateixa data, Sol Ixent publica també la notícia de la celebració de l’Aplec de la Sardana a les Planes i a l’església romànica de Vallvidrera, on s’anuncia que sonarà obra sardanística d’Antoni Botey; i el 19 de juny, al mateix setmanari, en la crònica de la vibrant jornada s’explica l’assistència de les banderes del Centre Catalanista Gent Nova i del Centre Regionalista de Badalona, que coincideixen a l’aplec.
El 17 de juliol, a Sol Ixent, s’informa de la Festa de la Música Catalana amb els premis recollits per l’«amic i consoci el mestre i compositor» Antoni Botey.
El 31 de juliol, Sol Ixent i Nacionalisme coincideixen a publicar una notícia sobre el I Concurs de Sardanistes, que organitzarà la novella entitat Foment de la Sardana (Nacionalisme, el 17 de juliol, informà de la «creació fa dies» d’aquesta entitat), en benefici de la Casa Alberg; en la composició del jurat, Antoni Botey en serà el president.
A El Eco de Badalona de dissabte 13 d’agost es publica el programa de la Festa Major, en el qual l’actuació de l’Orfeó Granollerí protagonitza un gran concert públic al teatre Zorrilla a les onze del matí del dia 14, segon dia de festes. A partir de l’any següent l’Orfeó Badaloní ja serà la Massa Coral que s’encarregarà d’aquest concert.
Al número de Festa Major de Nacionalisme, el 14 d’agost, es publica un article de divulgació musical d’Antoni Botey titulat «La nostra música». Botey parla dels gèneres arrelats a la societat catalana: la sarsuela i l’opereta, l’òpera, i dels orfeons, fent esment de la frase del poeta Maragall: «l’art, quant més local és, més universal se fa».
El 28 d’agost, Nacionalisme recull els elogis rebuts per la sardana revessa La font de Can Caieu, inèdita d’Antoni Botey, durant la ballada de Festa Major del Foment de la Sardana.
Finalment cal destacar, en aquest context, la notícia de Sol Ixent del 19 de febrer de 1921, en què s’informa que s’havia estrenat a la veïna capital, el 30 de gener, el premiat poema simfònic Venus i Adonis, d’Antoni Botey, en el cinquè concert de les Matinals Líriques Populars de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, que dirigia el mestre Joan Lamote de Grignon.
Com veiem, doncs, el prestigi i la presència del mestre en la vida cultural badalonina, amb diferents ítems artístics, el feien un referent molt potent a l’hora de fer una crida definitiva per constituir un orfeó a Badalona. Conjuntament amb ell, trobem altres quatre mestres fundadors que van fer pinya per constituir l’Orfeó Badaloní:
Jaume Costa i Castellà (Badalona, 1879-1938) cursà estudis de música, violí i piano al Conservatori del Liceu de Barcelona. Tal com ja hem assenyalat, dirigia una acadèmia musical privada, almenys des de setembre del 1903. Va embarcar-se cap a l’Argentina, on actuà en diferents agrupacions musicals, tot i que un negoci fallit el va fer tornar. Pel que fa a l’acadèmia que dirigia, sabem que n’exerceix la direcció el 1908, any en què es traslladà de local (entre els seus alumnes comptà amb Antoni Botey, Ramon Salsas, Mercè Rovira, Francesc Solà i Rosa Lloret). El 1905 va fundar l’orquestra Alegro Simfònic en el si del Centre Catalanista Gent Nova. L’any següent va reconstituir l’orquestra Modernista. És l’autor de la sardana La Dançaire, premiada durant la Festa Major de Badalona de l’any 1906. El 1907 fundà i dirigí el Quintet Harmònic de Gent Nova. Va ser professor de l’Escola Municipal de Musica de Badalona des de la seva fundació el 1915 (va arribar a ser-ne el director), on va ser mestre de Joaquim Grífol i Puig.
Ramon Salsas i Blanch (Badalona, 1902 – Sant Fost de Campcentelles, 1987) ingressà, als set anys, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va aprendre piano amb el mestre Joaquim Canals, i composició, harmonia, contrapunt i fuga amb el mestre Enric Morera. Company d’Antoni Botey i Joan Baptista Lambert, …
Salvador Valls i Franch (Badalona, 1882-1936), organista de la parròquia de Santa Maria i compositor. Com a músic pianista el trobem citat en diferents vetllades literàries i musicals organitzades pel Círcol Catòlic i també del Cercle Tradicionalista El Loredán. L’any 1920 s’encarregava de la direcció d’un orfeó. Autor de l’Himne a la Verge Assumpta (amb lletra d’Encarnació Escofet de Solà; cantada per primera vegada a la Festa Major del 1925) i de la Missa de Sant Josep. Va traspassar el 20 de setembre de 1936.
Joan Aymerich i Rocabayera (Badalona, 1889-1960). Va cursar la carrera de violí a l’Acadèmia Jofre de Barcelona amb els professors Joaquim Cassadó (compositor i mestre de la capella de la Mercè, pare del músic Gaspar Cassadó; dirigí una actuació coral a l’església de Santa Maria amb motiu de la festa anual del Círcol Catòlic del Sagrat Cor de Maria, l’agost del 1902) i el director del centre i concertista de violí Pere Jofre. Tal com recull la revista Gent Nova el 4 de setembre de 1904, el trobem amb Salvador Valls, entre d’altres actuants, en una vetllada literària musical de la Secció de Propaganda del Puríssim Cor de Maria. Integrant de l’Orfeó de la Immaculada, dirigit per Leopold Botey. L’any 1907 fou director de l’orquestra La Badalonina. Ja hem ressenyat l’anunci a Gent Nova de l’acadèmia de música privada que dirigeix l’any 1910. En aquest any, Aymerich, tal com es documenta a la revista Gent Nova i a El Eco de Badalona del 3 de juliol, és nomenat vocal d’instrucció al Centre Carlista El Loredán de Badalona. Durant els anys 1914 i 1915, va tenir diferents contactes amb l’Ateneu Obrer de Badalona. El 1914 realitzà un concert dedicat als socis protectors, el principal, l’industrial tèxtil badaloní Josep Giró. També feu, l’any següent, amb Víctor Suñol i Enric Roig, una sessió d’educació musical a l’Ateneu Obrer i Escola Industrial d’Arts i Oficis de Badalona, emplaçat al carrer de la Indústria, núm. 33. Durant la Festa Major del 1915, juntament amb Enric Roig, Ferran Escofet i M. López, va fer un recital de sonates amb un atractiu valor afegit: es va celebrar en el marc de l’exposició de dibuixos i quadres de Salvador Mateu i Pla ‒alumne de l’acadèmia del pintor Eduard Flò‒, al Centre Gent Nova. El mateix any va ser un dels primers impulsors de l’Agrupació Musical de Badalona, amb domicili social al passeig de Martínez Campos (avui la Rambla), núm. 5, associació encarregada de regular la formació de conjunts i les relacions entre aquests i les empreses d’espectacles. Una de les primeres activitats públiques fou organitzar la Festa de Santa Cecília, patrona dels músics, a la ciutat. Hi formaren part de les primeres juntes: Joaquim Bosch, Francesc Viñas, Joan Aymerich, Francesc Ribó, Andreu Lladó, Joaquim Riera, Francesc Pujol, Miquel Tousas, Jaume Costa i Pere Bigas.