2004

El butlletí número 41 cita als crèdits d’edició el suport de l’Ajuntament de Badalona per mitjà de la Regidoria del Districte 1. L’editorial condemnava la violència i vindicava la memòria col·lectiva de les víctimes dels atemptats de l’11-M (atemptats jihadistes de l’11 de març a Madrid). Hi dedica uns instants de silenci: «Un silenci que travessa pobles i muntanyes, i és missatger de la tristesa del nostre cor».

Els concerts de Nadal s’havien traslladat al gener per intervenció quirúrgica de la directora Esther Martells; la Massa Coral actuà al monestir de la Divina Providència el 3 de gener, a la parròquia del Sant Crist de Canyet el dia 4 i a la parròquia de Lourdes el 10 de gener, en el qual la directora va deixar una part de la direcció al sotsdirector Emili Fortea, «un nou vingut a la nostra Entitat que des d’aquí li volem donar la nostra més cordial benvinguda».

A l’agenda de teatre es recollia la representació de l’obra Nit d’aigua al teatre del Centre Parroquial de Sant Josep el mes de març; i la previsió de portar a escena Miradola, amb direcció de Paco García el mes de juliol, i Un barret de palla d’Itàlia, amb direcció de Sergi Jarque el mes d’octubre.

Eudald Vidal informava de les excursions realitzades per l’actiu grup de jubilats; i es publicava una rectificació del butlletí anterior: els dansaires Eva Guillén i Jaume Díaz, mestre de l’esbart juvenil, havien estat pares d’un nen, en Gerard. En relació a l’esbart es publicaven les ballades realitzades: al Teatre Principal, el 17 d’abril; a la Plaça de la Vila, el 10 de maig; a la Passada de Sant Anastasi i la ballada de Les Danses de Maig a la Plaça Font i Cussó; a la Trobada Nacional d’Esbarts a Sant Adrià, el 23 de juny; a la Trobada d’Esbarts a Montserrat, el 6 de juny; al País Basc els dies 25-27 de juny.

Miquel Lleonart feia cinc cèntims de la figura d’Anselm Clavé a la nostra ciutat explicant que de jovenet venia a l’aleshores vila de Badalona. Era un senzill aprenent de torner i festejava amb una badalonina, i per això venia des de Barcelona a finals de setmana. Els pares de la noia no l’acceptaren i el conat amorós va frustrar-se. D’aquelles vingudes, Lleonart creu reconèixer la platja badalonina en una de les composicions més cèlebres de Clavé, Els pescadors. A la segona meitat del segle XIX, els cors es van fer presents a Badalona: la Societat Coral La Badalonense, el Cor de l’Alba, més tard els cors Marina, Marítim, Els ocellets, Artiguense, Flor de Juny i Art i Cultura (l’Oliva de Canyet). A l’any 1917, el jove músic badaloní Antoni Botey i Badia, entusiasta de l’obra claveriana i fill de Leopold Botey, que havia estat director del Coro de l’Alba, va compondre la sardana coral Glòria a Clavé, amb lletra d’Apel·les Mestres.

L’expresident Manuel Llansó signava l’article «El meu avi, sí que va estar a Cuba», en ocasió de la defunció del compositor Ortega Monasterio, autor de la famosa havanera El meu avi. Llansó incidia precisament en el seu avi Sebastià Prat i Ramentol, que va estar a la guerra de Cuba i va ser cantaire al ‘coru’ d’Art i Cultura de Canyet.

S’hi publicava una crònica del Festival Cants de Pau,celebrat al Pavelló Municipal Olímpic de Badalona el diumenge 6 de febrer, en el qual van agrupar-se més de 3.000 cantaires de 145 corals diferents d’arreu de Catalunya, entre elles la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní. Es tractava d’un acte del pre-Fòrum Universal de les Cultures 2004. El Cant per la Pau va ser interpretat per tots els cors amb una orquestra de 50 músics amb instruments d’arreu del món. La darrera estrofa de la cançó deia: «Tan sols amb respecte, podem seguir endavant. Tan sols amb diàleg, podrem conviure en pau. Avui volem ajuntar les mans!».

El 18 de gener havia tingut lloc el Dia de l’Activista al Teatre Principal. L’espectacle va tenir dues parts, la primera a càrrec de l’Esbart Sant Jordi i del grup de teatre, i la segona a càrrec de la Massa Coral. Després dels parlaments de les autoritats (el regidor de Cultura, Josep Duran; el representant d’Acció Cívica de Benestar i Família, senyor Fornieles) i del president de l’Orfeó, Jaume Morral, tots els assistents van cantar Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya.

El butlletí publicava la segona part de l’entrevista a Josep Gual i Lloberes començada en el número anterior. Explicava com va arribar a la presidència de l’Orfeó, els impediments amb què va topar i com ell, ben murri, va aconseguir salvar els bastons a les rodes de les autoritats del règim. Deixant constància de l’entusiasta admiració a l’expresident, es finalitzava amb la transcripció d’un fragment de Les sabates d’en Jaume, com a exemple de la creativitat poètica de Gual:

Avui he tornat a la serra de Pàndols.

I a la cova he trobat

les sabates d’en Jaume.

Un forat a les soles i una pinta de bales,

dins d’un plat enfangat

tres cascots de metralla.

Des de l’any trenta-vuit

jo no havia tornat…

Es relatava una tarda de teatre del grup de l’Orfeó i havaneres del grup l’Estrop al Centre Parroquial de Sant Josep, el 28 de març. El grup de teatre va representar Nit d’aigua, i a la segona part va actuar el grup d’havaneres l’Estrop amb Esther Martells al piano i dirigint les veus de Conxita Baraldés, Núria Camps, Rosa Garriga, Beatriz Gil, Emília Selva, Esperança Asensio, Carme Torrente, Antoni Besora, Carles Estañol i Eduard Flores. En aquest ambient mariner, Rosa M. Altimira i Josep Duatis van oferir la lectura del darrer acte de l’obra en vers Reina, original de Josep M. de Sagarra.

Al butlletí també hi havia espai per a poemes de Miquel Lleonart i de Maria Lluïsa Salinas Espinosa, aquesta darrera primer premi de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, 2003.

En la reunió de la junta directiva del 7 d’octubre es va posar fil a l’agulla a la coordinació dins de la secció de la Massa Coral, incidint en els delegats per resoldre-ho i expressar a les reunions de junta només els acords als quals s’hagués arribat. També s’acceptà la dimissió de Manel Llansó per desavinences amb la línia de la junta, que valorà positivament la tasca que fins al moment havia desenvolupat Llansó; per la seva part, per problemes de salut, la directora Esther Martells passava un moment delicat, en una època en què la Massa Coral estava estancada, sense entrada de gent nova i amb integrants d’edat més avançada. Per aquests motius s’ajornava per al proper any l’enregistrament d’un CD, i es delegava la direcció d’algun concert a Emili Fortea. És rellevant remarcar que el president Jaume Morral va incidir en el que podríem anomenar «mala salut de ferro» de l’entitat: «Ell no veu que l’entitat tingui problemes a curt termini, 4 o 5 anys, els problemes els veu precisament a llarg termini. S’han de trobar solucions de renovació a llarg temps, hem de buscar alternatives per l’entrada a l’entitat de gent jove nova. Hem de renovar la imatge de l’Orfeó, ja sigui renovant el repertori de cançons o bé amb d’altres projectes que puguin sorgir»; en aquest sentit Josep Rubiales assenyala:«La creació d’un grup paral·lel a la massa coral nou, amb un director nou, amb gent nova». Així, és important destacar que de l’experiència d’aquesta situació de certa crisi ja s’apunten idees que es desenvoluparan uns anys més tard, en el marc d’un veritable salt endavant a l’entitat, en la primera dècada del segle XXI.

En la reunió de la junta del 5 de novembre, a més de posar-se al dia en la situació de les subvencions de la Generalitat, que, a causa del canvi de govern havien quedat anul·lades (només s’havia obtingut l’ajut a través del grup de jubilats, que s’havien compromès a posar una certa quantitat a disposició de l’entitat), també es van tractar diverses peticions a l’Ajuntament. S’informava i es preparava la intendència pels propers concerts corals i també el següent butlletí, que recolliria dos números junts, preveient-se que apareixeria la primera setmana de desembre. Ricard Abellan va informar de la reunió de la Coordinadora d’Entitats i l’Ajuntament sobre les Festes de Maig, amb la proposta municipal de fer una comissió de festes composta de dues persones de l’Ajuntament, dues de la Coordinadora i una dels Geganters. Amb motiu de la propera maternitat de la secretària de la Coordinadora, que l’any vinent li tocaria ser presidenta, Neus Pascual, de l’Esbart Sant Jordi, seria reemplaçada per Noemí Capel. També Susa Espuny va expressar el seu parer en clau de futur de tornar a fer intercanvis amb altres corals, a través de la Federació Catalana d’Entitats Corals; i el president Jaume Morral comentà la possibilitat de participar en concursos.

El butlletí intern 42-43, corresponent als mesos d’octubre i desembre, va publicar a tota portada una fotografia de la basílica de Sant Ignasi de Loiola, amb el seu exterior d’estil barroc, emplaçada a Azpeitia (País Basc).

El pòrtic de la revista incidia en l’inici d’un nou curs, recordant l’anada conjunta de la Massa Coral i l’esbart al País Basc, a les darreries del mes de juny, per retrobar-se amb els amics de la Coral Iraurgi d’Azkoitia, amb motiu dels actes del 25è aniversari de la seva fundació.

La secció de jubilats i simpatitzants relatava el seu periple resseguint la geografia del país al llarg de l’any.

Per la seva part, l’Esbart Sant Jordi era motiu d’una de dues instantànies de l’anada i actuació a Montserrat l’any 2004. La secció de teatre va representar la comèdia Nit d’aigua a l’escenari de la parròquia de Sant Francesc de Bufalà, a benefici del viatge dels malalts a Lourdes. A la segona part, va actuar un grup de joves de l’Hospitalitat de Lourdes. El delegat de la secció de teatre, Sergi Jarque, va publicar una crònica de la producció de l’Orfeó Badaloní al Teatre Principal, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Badalona i del Centre d’Arts Escèniques de Badalona, de la comèdia en tres actes de Carlo Goldoni Mirandola, traduïda al català per Jordi Teixidó, a càrrec del quadre escènic Això és el que hi ha. La direcció va recaure en Paco García, soci i activista de l’Orfeó. El repartiment va aplegar: Òscar D. García, Àlex Chaler, Paco García, Judit Company, Natàlia Esquinas, Èric Romero, Saida Ruiz, Noèlia Tarifa, Ramon Pallejà i Joan Pascual; perruqueria: Això és el que hi ha; vestuari: Esbart Sant Jordi.

Jarque també informava de la propera producció al Teatre Principal, l’11 de desembre, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura i del Centre d’Arts Escèniques, del drama de Josep M. Benet i Jornet Elisabet i Maria, adaptat del text Maria Stuard de F. Schiller. El quadre escènic de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, amb la col·laboració d’actors d’altres grups de teatre i entitats seria l’encarregat d’escenificar la peça. Per la seva part, el grup de teatre de l’Orfeó continuava preparant la comèdia en cinc actes Un barret de palla d’Itàlia, en una versió reduïda i lliure de Sergi Jarque, que també n’era el director. Per motius de salut de diferents actors, la seva estrena, prevista per al mes d’octubre, s’havia ajornat fins al primer trimestre del 2005. El repartiment estava format per: Eduard Flores, Jordi Aiguaviva, Cèlia Beltran, Beatriz Gil, Antoni Besora, Rosa Garriga, Juli Lite, Loles Parodi, Jaume Morral, M. Cinta Jordà, Santi Beltran, Rosa M. Altimira, Josep Duatis, Txeli Sánchez i Maria Redón.

Antolí Puig i Prat signava l’article «Homenatge de l’Orfeó Badaloní a Mercè Costa i Roca», que recollia dades de la seva llarga trajectòria a l’entitat, aplegant el reconeixement en la Diada de Santa Cecília del 1983, després de trenta-cinc anys d’activista; el seu darrer concert, el 16 de gener de 1994, després de rebre un present, va demanar fer-se una fotografia amb la tieta Pepita Agustí, «ja que ella la portà a l’Orfeó Badaloní».

La crònica del viatge a Azkoitia, País Basc, ocupava un espai destacat del butlletí. Va desenvolupar-se del 25 al 27 de juny. Feia catorze anys l’Orfeó Badaloní havia estat hoste de la coral Iraurgi, i els havien retornat la visita al cap de poc temps. En el marc dels vint-i-cinc anys del cor basc, l’Orfeó els visità de nou, amb la Massa Coral i l’esbart. El dissabte 26, després de la recepció a l’alcaldia, l’Esbart Sant Jordi va actuar a la plaça de l’església abans de dinar. A la tarda, va tenir lloc un primer concert de l’Orfeó a la parròquia d’Azkoitia, dirigit per Esther Martells, amb els sotsdirector Emili Fortea. Va constar d’una primera part amb diferents cançons d’arreu del món i tres composicions basques; la segona part va ser íntegrament de cançons populars catalanes. Per finalitzar, l’Orfeó i la coral Iraurgi Abesbatza van interpretar conjuntament Agur Jaunak. Al vespre se celebrà un sopar de germanor. L’endemà, diumenge, l’Orfeó participà a la missa de dotze a la basílica de Sant Ignasi de Loiola, en els cants litúrgics, en la primera missa del bilbaí mossèn Xavier.

El butlletí comptava també amb diferents col·laboracions de Miquel Lleonart sobre anècdotes personals, espais i tradicions de Badalona. S’informava que la cantaire M. Lluïsa Salinas havia estat premiada una vegada més com a escriptora, aquesta vegada en un concurs de narrativa a Saragossa.

En el resum d’activitats es recollia el concert de Sant Jordi al Teatre Principal el 18 d’abril, en el qual, a més de la Massa Coral, va intervenir també l’esbart; el concert de Sant Anastasi a l’església de Santa Maria, l’11 de maig; la participació solidària en la Marató contra el càncer organitzada per Miquel Carreras i Marisa Serra, marit i muller; una actuació pels Special Olímpics a la Plaça de la Vila per rebre la flama identificativa, el 10 de juny; la festa tradicional de Corpus, organitzada per l’Associació de Veïns del Centre. El 24 d’octubre la Massa Coral i l’esbart van actuar en el centenari de la Cooperativa La Moral. L’Esbart Sant Jordi, dirigit per Neus Pascual i Jaume Díaz, va oferir una ballada composta de set balls en la qual van participar tant el cos de dansa com els juvenils i els infantils, i que acabà amb Catalanesca, ballada conjuntament. La segona part va anar a càrrec de l’Orfeó Badaloní dirigit per Esther Martells, amb una selecció de deu cançons. El 20 de novembre l’Orfeó va oferir el concert de Santa Cecília al monestir de la Divina Providència. Les cinc primeres cançons van ser dirigides pel sotsdirector Emili Fortea, i després va fer-ho la directora Esther Martells; en el repertori destacà  Nord enllà, amb adaptació de Joan Soler i Amigó.

Els grups de jubilats i simpatitzants seguien informant de les seves excursions al llarg de la geografia catalana i nord-catalana.

Finalment es publicava l’agenda de concerts de Nadal 2004 i les properes excursions previstes en el decurs del primer semestre del 2005. En l’àmbit de necrològiques s’informava del traspàs de Montserrat Lucena Haba, sòcia i excantaire.

Just abans de Nadal, el dia 23, la junta directiva va reunir-se amb un únic punt: la propera visita a Badalona de Ferran Bello, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i a l’entitat a mitjan gener, una trobada que era una oportunitat per exposar-li i presentar-li un projecte conjunt de l’Orfeó, que inclouria totes les seccions, per poder sol·licitar una subvenció per a l’any 2005. D’altra banda, el president Jaume Morral comunica que l’Ajuntament té voluntat de continuar subvencionant la col·laboració d’Emili Fortea com a subdirector de la Massa Coral, i que queda pendent d’una reunió amb el Departament de Cultura de l’Ajuntament.

2005

La primera junta directiva de l’any va tenir lloc el 15 de gener i ens permet conèixer el tipus de quotes i la seva actualització segons l’IPC: general, que passa de 32 € a 33,50 €; jubilats, que passa de 17 € a 18 €; infants, que passa de 22 € a 23 €. S’assenyala que s’havien editat dos butlletins el 2004 i que havien estat subvencionats pel Districte I. Entre d’altres temes interns, es va informar del timming del proper acte del dia de l’activista amb el temps d’actuació de cada secció, els presentadors, el lliurament de plaques… També s’informava de la visita al local de l’entitat ‒al carrer Marina‒ de Josep Duran, regidor de Cultura, i que se li havia traslladat la necessitat de tenir un local amb escenari. Finalment, es tracta el preu públic municipal per a fer ús del Teatre Principal.

La reunió directiva del 10 de febrer va preparar l’assemblea general de socis del 13 de març. El president Jaume Morral va informar de la reunió mantinguda amb Ferran Bello, responsable de la cultura popular i tradicional catalana de la Generalitat, amb qui havien acordat que s’havia de redactar un projecte per rebre una subvenció, comptant amb l’assessorament de Leonor Gallardo, del departament, sobre la forma i la manera de presentar-lo. Marta Casals, davant de la sortida de l’esbart programada a La Molina, demanava la redacció d’autoritzacions per als menors d’edat. Noemí Capel va comunicar per part de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana que es demanava a les entitats col·laboradores que facilitessin en format DVD informació sobre les seves activitats per tal de presentar una recopilació de dades conjunta a les escoles, associacions… i per poder incloure d’una manera pedagògica les activitats que es realitzessin.

El 10 de març va tenir lloc la darrera reunió de junta prèvia a l’assemblea anual ordinària, en què cada secció va fer lectura de les activitats realitzades, i es donaren a conèixer els propers canvis en la composició de la junta.

L’assemblea general de socis se celebrà el 13 de març, amb l’assistència de 47 socis i dos vots delegats lliurats a la junta. En la lectura de l’estat de comptes per part de Juli Lite, va informar-se de la reducció de la hipoteca en 6.000 €, més 3.000 € en breu i 3.000 € més quan es rebessin les subvencions. El president Jaume Morral, en el seu informe, va destacar que fruit de les reunions amb l’Ajuntament s’havia aconseguit un sotsdirector per a la Massa Coral, la cessió del Teatre Principal per realitzar actuacions, un augment de la subvenció atorgada per Benestar Social, que quedava en 1.500 €; l’Entitat estava formada per 240 socis amb la incorporació de 15 socis activistes; i la intenció de realitzar l’intercanvi amb la gent d’Azcoitia, i portar-los cap a Badalona. La renovació de la junta va efectuar-se amb l’entrada de Salvador Sànchez com a tresorer, i la sortida de Juli Lite; i Sergi Jarque, com a responsable del butlletí, en substitució de Paco García; també es comunicà la dimissió del vocal de comunicació Manel Llansó.

La primera reunió de la junta renovada va celebrar-se el 31 de març amb un primer punt destacat: la dimissió d’Esther Martells com a directora de l’Orfeó Badaloní, intenció que manifestà de paraula en l’assaig del 29 de març, arran de diferents visions contrastades entre cantaires sobre si l’actuació de Sant Jordi es podia fer amb l’Esbart al Teatre Principal o bé, com era tradicional, a la Providència. La junta va expressar el desig de fer-li un homenatge tal com es mereixia i reprendre la bona sintonia, i Ricard Abellan insistí que hi hagués reunions entre delegats i cantaires per parlar dels problemes que poguessin sorgir i no deixar que anessin a més. L’endemà, 30 de març, es va fer l’oferiment a Emili Fortea de dirigir l’Orfeó i va acceptar molt il·lusionat i compromès, manifestant que no li calia un sotsdirector i que presentaria en breu un esborrany amb les línies generals de treball, com ara comptar amb veus joves i fer concerts amb altres corals, mirar de sortir de la ciutat i donar-se a conèixer.

El 5 de maig va desenvolupar-se una nova junta en la qual el president Jaume Morral va informar dels treballs per tenir un Cor Jove de l’Orfeó dirigit per Emili Fortea; també que es realitzarien modificacions en el local per aconseguir més espai a la sala; Eudald Vidal, de la secció de jubilats, va informar que havia estat molt reeixida l’excursió al sud de l’Estat francès; la secció de teatre va anunciar que Antoni Besora seria el nou delegat.

La darrera junta abans de les vacances d’estiu es va fer el 2 de juny, i Jaume Morral informà que Susa Espuny deixava l’activitat a la Coral i com a arxivera, si bé continuaria com a sòcia, i per tant calia trobar una persona que la substituís. Es va proposar fer un sopar de record a Susa per la seva dedicació, el 29 de juny. Respecte al teatre, que a la junta no tenia representació, es plantejà de cara a setembre una reestructuració per poder arribar a fer alguna estrena.

El 8 de setembre la junta es posa de nou mans a l’obra prenent decisions: es presenta Emília Selva com a nova arxivera; es ratifica Antoni Besora com a delegat de teatre i Sergi Jarque com a nou responsable de la secció i delegat del butlletí; s’acorda comprar 7.000 € de loteria; el butlletí previst per al juliol sortirà definitivament per Nadal; s’informava dels preparatius per a l’ofrena de l’entitat al monòlit dedicat a l’Onze de Setembre a la Plana. D’altra banda, s’informava que s’estava pendent de rebre una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat d’uns 18.000 €, fruit de les converses amb Ferran Bello, a justificar a través de factures de despeses (vestuari, autocars…), però no d’obres. També que s’havia demanat el Teatre Principal els dijous de nou a onze de la nit per assajar teatre, i la data reservada a l’equipament per celebrar el Dia de l’Activista el 23 d’octubre. Finalment es presentava Jordi Llobet com a subdirector de la coral, ja que Emili només podia venir a l’assaig del dimecres més hores a causa de la seva incorporació com a subdirector de l’Orfeó Català. L’esbart assajaria només els divendres a l’escola Gitanjali. Antoni Besora va explicar que el director de teatre Paco García tenia el projecte de representar El Diari d’Anna Frank i un musical, i també fer un taller de teatre els dissabtes al matí.

La següent reunió directiva va ser el 13 d’octubre. Ricard Abellan, a partir de la seva major disponibilitat per ajudar el president, presentà un organigrama en el qual s’oferia a coordinar les seccions; Jaume Morral, les qüestions de secretaria (subvencions), imatge de l’entitat (butlletí i relacions institucionals), i l’arxivera es faria càrrec de l’arxiu musical de l’entitat, que incloïa l’esbart i la coral. Es pretén realitzar un treball intern a nivell de seccions, i exposar a la junta els resultats i acords finals. La Massa Coral fa saber la satisfacció amb el nou subdirector i l’arribada de nou cantaires nous; l’esbart informa de les properes actuacions: a Canyet amb motiu de la Festa de la Verema; dues col·laboracions en el rodatge de la Santa Espina, i una actuació a Llefià en homenatge a Salvador Simón. I finalment es prepara l’acte del Dia de l’Activista.

La darrera junta de l’any va ser el 15 de desembre. Entre els temes tractats, Sergi Jarque descriu els continguts del butlletí de desembre i el president Jaume Morral com s’havia aconseguit que fos subvencionat des de la Regidoria del Districte I, dirigida per Josep Duran (responsable també de la Regidoria de Cultura). Morral també va informar que s’havia justificat la subvenció concedida pel Departament de Cultura de la Generalitat.

El butlletí número 44, del mes de desembre, identificat com a Publicació cultural, comptava amb un dibuix de Rafael Pujals al·legòric de la pau, i la partitura Allà en un pessebre (Away in a Manger), nadala nord-americana. El pòrtic recordava el ràpid trànsit d’estiu a hivern, si bé a la tardor el clima polític havia pujat molts graus amb el projecte de reforma d’Estatut aprovat al Parlament el darrer dia de setembre. L’Orfeó informava que des del 13 de març el tresorer de l’entitat era Salvador Sànchez; des de l’1 d’abril, Emili Fortea havia passat a ser director titular de la Massa Coral (fins al moment era sotsdirector); des de l’1 de juliol, Emília Selva era arxivera de l’entitat, i des de l’1 de setembre, Jordi Llobet era sotsdirector de l’Orfeó. En l’apartat de preguntes i respostes coneixem que la vocalia de comunicació treballava en la construcció d’una pàgina web de l’entitat, amb espai per a cadascuna de les seccions; i l’adreça electrònica de l’Orfeó era: orfeobadaloni@wanadoo.es. Com veiem, la posada al dia a les xarxes telemàtiques era incipient aleshores.

S’hi publicava una entrevista realitzada per Sergi Jarque a la presidenta del Círcol Catòlic, Anna Pruneda, la primera dona que a accedir al càrrec des de la fundació de l’entitat el 19 de març de 1879. El contingut versava sobre la celebració dels 125 anys d’història de l’entitat i la concessió de la Creu de Sant Jordi el 2004; i l’estat actual i perspectives de l’entitat i el model de seccions: el Xirusplai, la secció de teatre per a infants, joves i adults, el bàsquet i la secció d’escacs.

Una segona entrevista, de Jordi Fontana a Emili Fortea i Rius, director del Cor Odecaton, de la Coral Belles Arts de Sabadell i de l’Orfeó Badaloní, i des del mes de setembre sotsdirector de l’Orfeó Català. Es presentaven els seus estudis, l’exercici de la pedagogia, els projectes i composicions. En la seva trajectòria explicava que feia tres anys li havia sortit un projecte d’introducció de cant coral en escoles de secundària a través del Conservatori de Badalona, i en contacte amb Jaume Morral, president de l’Orfeó, va tenir l’oportunitat de començar com a sotsdirector. Amb fidelitat al seu estil de treball per projectes a l’Orfeó Badaloní, ja com a director, treballava un programa molt variat amb obres de diferents estils: espirituals negres, música de cinema i obres populars del Brasil. Per Nadal, la Massa Coral preparava un repertori de cançons tradicionals catalanes en un parell de concerts amb altres cors de la ciutat; i de cara a l’any vinent, s’estava treballant en un programa monogràfic sobre la figura de Sant Jordi amb textos d’autors catalans i música dedicada al patró de Catalunya amb un nou format de concert innovador.

Un text de Josep M. Pujol recordava Josep Gual i Lloberes, traspassat el mes d’octubre als vuitanta-cinc anys: «Badalona va perdre una gran persona. L’Orfeó un ex-president». s’hi reproduïa un dels seus poemes, El gra de sorra, i s’afirmava: «Josep, la Rambla seguirà sent el teu marc, la ciutat la teva estimació, Catalunya el teu símbol i l’Orfeó la ‘nineta dels teus ulls’». Recordem aquest estret lligam amb la Rambla, on vivia, perquè anys més tard s’hi dedicarà un espai cívic que portarà el seu nom.

Els reportatges sobre l’entitat estaven dedicats al Dia de l’Activista del 2004, realitzat el febrer de l’any en curs, i a la Diada de Sant Jordi. La gala de portes obertes dedicada als socis i simpatitzants, aquest dia, va aplegar l’actuació conjunta de l’Orfeó, l’esbart i la secció de teatre, amb dues escenes de l’obra Baltasar de Lluís Elies. A l’abril, la diada de Sant Jordi va celebrar-se al Teatre Principal amb la presència de l’alcaldessa de la ciutat, Maite Arqué. Va començar l’acte amb l’esbart, que va oferir una selecció coreogràfica: Divertiments, Ball del córrer, L’Espunyolet i Danses de Maig’, com a preludi de la festes de la ciutat, Ball de Sant Ferriol de Senterada, Disfressada de Sant Vicenç dels Horts, i el ball de la Corranda Alta de Surnià. A la segona part de l’acte, l’Orfeó va desgranar un variat programa amb dues obres del Romanticisme alemany, Déu lloat per la natura, de Bethoveen, i La primavera, de Schumann; Blue Moon, de Rodgers, en una traducció catalana, i Balaio, del compositor brasiler Heitor Villalobos, en una simbiosi entre la samba i el cant coral; el segon bloc va estar dedicat a una selecció de cançons tradicionals catalanes, va estrenar-se la composició Senyor Sant Jordi, amb música de Francesc Vila i text de Salvador Espriu, i el concert finalitzà amb el tradicional himne dels orfeons de Catalunya, El cant de la senyera, i com a bis, Els Segadors.

Sobre la passada assemblea, Josep M. Pujol va fer la crònica, que començava amb la frase«Continuem essent els de sempre». El resum de les activitats, l’estat de comptes, els projectes de futur…, si bé una idea quedava ben clara: «Queda patent el fet de que l’entitat l’hem de fer entre tots, adduint criteris, establir la incorporació de sàvia nova».

El 23 d’octubre va tenir lloc una diada de l’activista dedicada als socis, motor de l’activitat cultural. L’autor del text, Ricard Abellan, expressava les característiques de la societat catalana i les entitats de cultura popular: «Si alguna cosa diferencia la nostra societat d’altres és l’alta estima per la nostra cultura i el sentiment de voluntariat que tenim envers a treballar per la mateixa. Tots els moviments de cultura tradicional popular tenim aquest comú denominador que ens identifica, i totes les entitats que en formem part ens sentim orgulloses d’aquest treball anònim però que històricament s’ha demostrat que ha estat tan important per al manteniment de les nostres tradicions, la nostra cultura». El reconeixement en l’àmbit social va ser per a Josep Miñano i Pepita Agustí, pels seus vint-i-cinc anys continuats d’activistes a la Massa Coral; per a Marina Pascual de l’esbart i Joan Serra de la Massa Coral pels seus deu anys a l’entitat.

S’hi recollien els canvis a la seu de l’Orfeó per tal d’aprofitar al màxim les dimensions del local. En l’apartat dossier es feia una recopilació dels concerts de Nadal: a la parròquia de Sant Francesc a Bufalà, el 12 de desembre de 2004; a la inauguració de l’exposició de pessebres, al Círcol Catòlic, el 13 de desembre; a la parròquia de Santa Maria amb direcció d’Esther Martells i sotsdirecció d’Emili Fortea, el 18 de desembre; a la parròquia de Santa Clara al barri de la Morera, el 19 de desembre; al Centre Cívic de Sant Roc, el 2 de gener de l’any en curs; al Círcol Catòlic en la celebració dels 125 anys de l’entitat, amb l’actuació de l’esbart amb direcció de Neus Pascual i de la Massa Coral amb direcció alternada d’Esther Martells i Emili Fortea, el 9 de gener; en el Dia de l’Activista, el 6 de febrer, en què participaren totes les seccions, la secció de teatre oferí unes escenes sota la direcció de Josep Duatis, i l’acte es va cloure amb el lliurament d’oremus als socis amb deu anys d’antiguitat, vint-i-cinc anys per a Susa Espuny en reconeixement pels seus anys de cantaire i d’arxivera, i també els quaranta anys com a sòcia de Carolina Estil·les.

Les notícies de l’esbart estaven dedicades al cap de setmana blanc de convivència a la Molina i a les ballades realitzades el 2005: acompanyament dels Reis Mags; un acte al teatre del Círcol Catòlic amb motiu dels seus 125 anys, el 9 de gener; la Festa de l’Activista del 2004, que es va celebrar, però, el 6 de febrer de 2005; la diada de Sant Jordi al Teatre Principal, el 24 d’abril; la Festa de la Convivència al Col·legi Antoni Botey de Llefià, el 30 d’abril; el Dia de la Dansa a la Rambla i en la Festa del Badiu amb una paradeta amb jocs infantils, el dia 8 de maig; a les Festes de Maig, ballant Les Danses de Maig a la Plaça de la Vila, el 10 de maig, i a la cercavila pels carrers del centre i a la Plaça Font i Cussó, el dia 11; al Casal d’Avis de Montgat, el 28 de maig; a la Festa Major de Can Canyadó, el 12 de juny; a l’espectacle de ballet conjunt amb Moviment 2, La fille mal gardé, representat al Teatre Principal, el 3 de juliol; a la festa major de Sant Jaume de Sesoliveres; a la Festa de la Verema i del Sant Crist de Canyet, el dia 18 de setembre; a la gravació del vídeo d’homenatge a Àngel Guimerà pel centenari de La Santa Espina, el 24 de setembre; a l’homenatge a Salvador Simón a la Plaça Trafalgar de Llefià, l’1 d’octubre; a la Festa de l’Activista del 2005, el 23 d’octubre.

La secció de teatre publicava un missatge del director Paco García, en el qual s’explicava que s’estaven fent els assaigs de l’obra El diari d’Anna Frank, que requeria un gran esforç, i que es disposava d’un taller de teatre on s’estava desenvolupant un muntatge teatral. L’Orfeó participà de l’experiència conjunta dels grups de teatre badalonins a l’entorn del Centre d’Arts Escèniques de Badalona, que, per sisena vegada, representava una obra seleccionada amb aportació de tots els grups. L’Orfeó va aportar l’ajudant de direcció Sergi Jarque.

El grup de jubilats i simpatitzants seguí fent camí amb autocar arreu del país per tal d’aprofundir en el coneixement geogràfic, cultural i gastronòmic; i una sortida a Castella-la Manxa.

«El calaix de sastre d’en Lleonart», la «Finestra oberta» i el «Racó poètic»completaven les col·laboracions del butlletí. En l’àmbit social s’informava del natalici d’una filla de Neus Pascual, directora de l’esbart, i Paco García, director del grup de teatre; i pel que fa a les necrològiques de l’any 2005: Joaquima Español i Buyó, vídua d’Antoni Ballesteros; Salvador Campdepadrós i Colomé, soci des de l’1 de març de 1951; Josep Gual i Lloberes, soci des de l’1 de gener de 1959, i president entre els anys 1962 i 1965; Isidre Jacas i Branch, vicepresident entre els anys 1978 i 1982, i Josefina Borràs Gotarda, mare de l’exdirectora Esther Martells.

El dimecres 14 de desembre, tal com va publicar El Punt del Barcelonès Nord a l’article «Els Amics del poeta», escrit per Sara Muñoz, va realitzar-se un homenatge de caire cultural i social amb caràcter de ciutat a Josep Gual al Teatre Zorrilla; entre els participants va actuar-hi la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní.

2006

La primera junta de l’any es va celebrar el 13 de gener. L’esbart començava activitats després de l’aturada de Nadal; per la seva part, el cicle de concerts de l’Orfeó havia finalitzat. En l’apartat econòmic es concreta l’actualitat de les subvencions i els pagaments pendents de rebre: el 30% de la subvenció de la Generalitat, la subvenció de Benestar Social, la del Patronat de la Música, els rebuts de publicitat del butlletí. Les quotes s’actualitzen d’acord amb l’IPC: la quota general passa de 33,50 a 35 €; la de jubilats, de 18 a 19 €; la infantil, de 23 a 24,00 €; i la quota especial es manté en 53,82 €.

El 9 de febrer la junta directiva va reunir-se de nou, i va decidir la data de l’assemblea general de socis per al dia 26 de març, i va oferir un piscolabis en una jornada de portes obertes. La junta tractà diverses propostes per celebrar el 85è aniversari de l’Orfeó. El vicepresident, Ricard Abellan, va informar de l’intent de formar un cor infantil amb la col·laboració de l’entitat Soca-rel per cantar caramelles, i s’envià una carta a les escoles del barri del Centre.

El 26 de març va desenvolupar-se com estava prevista l’assemblea general ordinària amb l’assistència total de 39 socis i 5 vots delegats. El president, Jaume Morral, va explicar la reforma del local i va agrair la col·laboració desinteressada dels socis que havien ajudat; va informar dels canvis en la direcció de la Massa Coral que s’havien produït; i que hi havia hagut 31 baixes, entre defuncions, l’actualització del cens i les marxes, i l’entrada de 8 socis activistes. Cada secció informà de les activitats; es destacà que Paco García assumia la direcció del grup de teatre i del nou taller teatral. Per unanimitat, el president Jaume Morral va tornar a ser escollit, i s’actualitzà la junta: Ricard Abellan (vicepresident), Adela Serrano (secretària), Salvador Sànchez (tresorer), Emília Selva (arxivera), Josep Rubiales i Núria Camps (delegats de la coral), Marta Casals (delegada esbart), Antoni Besora (delegat teatre), Eudald Vidal (delegat jubilats) i Sergi Jarque (delegat butlletí). D’altra banda, s’informava de la creació d’una pàgina web de l’entitat, que s’encarregarien de mantenir Noemí Capel i Sergi Jarque.

El 7 d’abril va fer-se la primera reunió de la junta renovada. Es tractaren diferents temes de logística interna, si bé pren rellevància la falta de tenors en la Massa Coral; Ricard Abellan explica que hi haurà una reunió amb els pares i mares dels nens que participaren en les caramelles per veure si hi hauria continuïtat.

El butlletí número 45, corresponent al mes d’abril, dedicava la seva portada a les festes patronals de Sant Anastasi (copatró de la ciutat que, segons la tradició, va rebre martiri a Badalona l’any 305), les Festes de Maig. El pòrtic posava en valor les maneres, les il·lusions, l’empenta i el compromís social de l’entitat que li havien permès arribar als 85 anys d’història. En l’apartat de notícies s’informava que Neus Pascual, directora de l’Esbart Sant Jordi, assumia la secretaria general de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Tradicional i Popular de Badalona, i Noemí Capel seria la tresorera, i seria substituïda en la secretaria de la junta directiva de l’Orfeó per Adela Serrano. S’havien realitzat obres de rehabilitació del local de l’entitat al carrer Marina; amb motiu del 85è aniversari, s’organitzava un concurs de fotografia; i el butlletí estrenava noves seccions i cercava reporters per ajudar a confeccionar-lo. A l’apartat de preguntes i respostes s’informava dels preparatius del viatge de l’Orfeó a Extremadura pel pont del Pilar, amb diferents actuacions previstes i també temps de turisme; s’hi podien apuntar acompanyants.

L’entrevista realitzada per Sergi Jarque estava dedicada a Joan Anton Sánchez, director del Centre d’Arts Escèniques de Badalona (abans, entre els anys 1999 i 2005, ho havia estat Ramon Solsona), encarregat de la gestió i la programació dels teatres Zorrilla i Principal, dependent de la Regidoria de Cultura. Al llarg de l’entrevista, Sánchez explica un nou projecte a desenvolupar: Badalona a escena, un cicle o una línia de programació on les entitats, grups amateurs i altres col·lectius no professionals de les arts escèniques puguin mostrar el seu treball i treure profit de les condicions i mitjans d’un teatre professional com el Zorrilla.

En els reportatges de l’entitat s’informava de la passada assemblea del 26 de març en la qual va renovar-se la junta: Jaume Morral (president), Ricard Abellán (vicepresident), Adela Serrano (secretària), Salvador Sànchez (tresorer), Emília Selva (arxivera); delegats seccions: Josep Rubiales, Núria Camps, Marta Casals, Antoni Besora i Eudald Vidal; vocal: Sergi Jarque. Com a nota innovadora, Noemí Capel i Sergi Jarque s’encarregarien d’editar la pàgina web de l’entitat.

S’anunciava el I Concurs de Fotografia de l’Orfeó Badaloní amb motiu de la celebració del seu 85è aniversari, i es publicaven les bases.

Respecte als concerts de Nadal 2005, Joan Serra va publicar «Les meves impressions sobre els concerts», en què explicava que van ser una petita prova de foc ja que tots «han hagut de comandar el vaixell en un mar força mogut i ventós el final del curs passat». Se celebraren tres concerts, el més representatiu fou el que l’entitat oferí als seus socis, amics, simpatitzants i familiars, a l’església de Santa María el 18 de desembre. El segon concert va ser a l’església de Sant Pau, també de Badalona, i el tercer, a l’Asil Roca i Pi el dia 7 de gener de l’any corrent.

El 25 de febrer, l’Orfeó Badaloní, juntament amb uns quants acompanyants, van desplaçar-se a Figuerola del Camp, prèvia visita cultural al monestir de Santes Creus, per fer una típica calçotada i un concert amb direcció d’Emili Fortea a l’acollidor teatre de la cooperativa. Les notícies de la Massa Coral recolliren el decés de la cantaire Antònia Ventura; l’estada a la Conreria, a la Fundació Pere Tarrés de Montalegre, per a la preparació del concert de Sant Jordi. Un article explicava el Cant dels Goigs a Sant Anastasi (l’Orfeó participava des del 2001 en l’acte litúrgic de tribut popular al patró de Badalona). La lletra corresponia a Joan Soler i Amigó i Jaume Aymar i la música tradicional de la Confraria de Sant Anastasi, harmonitzada per Enric Azuaga; es cantà l’11 de maig, dia del sant. La lletra va reproduir-se per tal que fos coneguda i per si algú s’animava a acompanyar l’Orfeó.

La secció de l’esbart se centrava en un primer article en el ball de La Moixiganga. El migdia del Diumenge de Rams, sis anys després de la seva darrera representació per l’Esbart Sant Jordi, els dansaires ballaran la Moixiganga de Sitges a l’església del Sant Crist de Canyet. Un segon article estava dedicat a les Festes de Maig i la participació de l’esbart: a la Festa del Badiu al parc de Can Solei, el 7 de maig; en el Seguici de la ciutatel vespre del dia 10; el dia del sant patró en la Passada de Sant Anastasi, i després del Cant dels Goigs a Sant Anastasi per part de l’Orfeó, l’esbart representaria a la Plaça Font i Cussó Les Danses de Maig.

La secció de teatre informava de la marxa dels preparatius de la versió catalana en dos actes d’El diari d’Anna Frank, amb direcció de Paco García, director també del taller de teatre que va realitzar el muntatge Sentiments, que s’havia d’estrenar al Centre Parroquial de Sant Josep el 27 de maig.

El grup de jubilats i simpatitzants seguí fent cultura i lleure amb un munt de sortides.

El butlletí publicà informació biogràfica de Mozart en l’any del 250è aniversari del seu naixement; s’explicava el perquè de les festes del Rei Carnestoltes i de la vella Quaresma; i en l’àmbit local, la VI edició de les Caramelles a Baix a Mar prevista per al Dilluns de Pasqua, organitzades per l’associació cultural Soca-rel, comptant amb la col·laboració de diferents entitats, entre elles l’Orfeó Badaloní. «El calaix de sastre d’en Lleonart» deixà pas a l’agenda i en la miscel·lània social els natalicis d’un nen de Nati Guillén i Toni Paredes, activistes de l’esbart, com també ho eren Eva Guillén i Jaume Díaz, pares per segona vegada; pel que fa a les necrològiques, el novembre del 2005 va traspassar M. Coloma Guillén Vila, que havia estat mestra de les Veus Alegres en la dècada dels setanta; el desembre del mateix any, Josep Massip i Buxó; el gener del 2006, l’activista de teatre Enric Canals i Romans; el març, Constantino Natal Marcos, marit d’Esperança Asensio, i també Antònia Ventura i Guixé, sòcia i activista de la Massa Coral.

La contraportada del butlletí, dedicada al «Racó poètic» publicà tres poemes de Maria Lluïsa Salinas Espinosa.

La següent reunió de junta va ser el 8 de juny. La delegada de l’esbart va informar de les darreres ballades a Sant Roc, a Can Canyadó i a Terrassa amb els bastoners. El delegat de teatre va informar de la representació de Titània, dirigida per Paco García, al Centre Parroquial de Sant Josep; també que tres persones de l’Orfeó participarien en el grup de teatre de totes les entitats de Badalona per preparar una obra conjunta el mes d’octubre. Sobre la secció de jubilats s’informava de les sortides a Montserrat, Sant Miquel del Fai, Cardona i Cazorla. Respecte a l’edició del darrer butlletí, es parla de si fer-ne un o dos a l’any i que les persones que hi col·laborin siguin més variades.

La darrera reunió de junta abans de les vacances d’estiu va ser el 13 de juliol. Dels temes tractats pren rellevància la reunió concertada amb l’alcaldessa Maite Arqué i amb el regidor de Cultura Josep Duran, per tractar una subvenció pel viatge a Extremadura. El director i el sotsdirector de la Massa Coral demanaren estar assegurats i rebre incentius quan es cantés fora i els caps de setmana, qüestions que s’estudiarien de cara a setembre. Per part del vicepresident Ricard Abellan, s’informava que el 12 de setembre estava prevista una reunió amb els pares de la Coral Infantil sobre les quotes, i s’informava que hi havia nou nens, amb possibilitat de ser-ne onze; s’estaven portant a terme contactes amb el president del Patronat de la Música, senyor Molina, ja que tenia el projecte de formar un Cor de Cambra.

La junta va reunir-se el 30 d’agost, i informà dels preparatius per a l’inici de curs de la Coral Infantil, de les diferents cordes de la coral, del teatre i com hi havia la possibilitat d’una subvenció per part de la Generalitat per als desplaçaments i activitats diverses a Extremadura.

La següent junta i darrera de l’any va realitzar-se el 26 d’octubre. S’acordà fer el butlletí per Nadal, insistint que calia més persones que fessin col·laboracions. Sobre teatre, hi ha una discussió i es demana una reunió amb el director Paco García, ja que l’obra que assajaven s’havia ajornat. Sobre l’esbart, va actuar a la Festa de la Verema de Canyet el 17 de setembre i al Correllengua a Llefià, el 7 d’octubre. La secció de jubilats va tractar de les seves sortides. Es va anunciar la realització d’un petit homenatge al poeta Joan Argenté en el marc del concert de Santa Cecília al Teatre Principal, el 26 de novembre; i el 2 de desembre, l’Orfeó cantaria al Museu, a la zona del jaciment del Decumanus romà, amb motiu de la conferència del senyor Bargalló sobre l’estendard de Gent Nova (el Museu de Badalona l’havia restaurat). Sobre la situació econòmica s’informà que estaven pendents de rebre les subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat, de Benestar Social i de l’Ajuntament, i que ja havien rebut la de la Diputació de Barcelona.

El butlletí número. 46, editat el mes de desembre, publicava en portada un fragment del diorama Adoració dels Reis a Albarracín d’Enric Pla, a la sala municipal El Refugi (a l’antic refugi antiaeri sota la Plaça de la Vila). Les notícies recolliren un reportatge sobre la senyera de Gent Nova, restaurada pel Museu de Badalona, institució que la conservava cedida com a dipòsit des d’abril del 2002. Sobre les activitats de la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní, s’explica que el contacte amb els Amics de Cornet va portar a l’actuació de l’Orfeó a l’església romànica del poble el 21 de maig; també el viatge a Extremadura durant el pont del Pilar, amb quatre concerts amb direcció d’Emili Fortea: a la sala de Cultura de la Caja Extremadura de Càceres, al monestir de Nuestra Señora de Guadalupe, al teatre Gabriel Galán de Trujillo i a l’església romànica de Nuestra Señora del Mercado a Alburquerque, on l’Orfeó es donà a conèixer «fora de casa nostra, fent d’ambaixador de la nostra cultura i del nostre tarannà». Per la seva part, el concert de Santa Cecília va realitzar-se al Teatre Principal el 26 de novembre amb direcció de Jordi Llobet (sotsdirector), dedicat al recent premiat amb la Creu de Sant Jordi, poeta, advocat i soci de l’Orfeó des de feia quaranta-cinc anys Joan Argenté i Artigal. El president de l’entitat, Jaume Morral, li va fer lliurament de la insígnia d’or i argent, màxima distinció de l’entitat.

L’Esbart Sant Jordi va ballar a la Plaça Roja de Sant Roc per amenitzar la Fira de l’Artesania, un acte organitzat per l’Ateneu de Sant Roc, el 7 de maig; l’esbart i els Bastoners de Canyet participaren conjuntament en la XXXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa, el 10 de juny. L’endemà, 11 de juny, l’esbart va actuar a la festa del barri de Can Canyadó amb un programa que va començar amb una selecció dels balls de bastons de Canyet, continuant amb una selecció de danses festives. El cap de setmana del 16 i 17 de juny una delegació de dansaires i simpatitzants va pelegrinar al monestir de Montserrat des de Badalona. En l’àmbit artístic, una experiència innovadora va ser la participació de l’esbart en la programació del Badalona a escena, amb Romeu i Julieta, juntament amb l’escola de dansa Moviment 2, als teatres Principal i Zorrilla els dies 2 i 7 de juliol. L’esbart actuà a la Festa de la Verema a Canyet el setembre; al Correllengua a Llefià juntament amb els Castellers de Badalona, Badalona Bèsties de Foc i un conjunt d’entitats locals.

El grup de teatre Titània va estrenar en el teatre del Centre Parroquial de Sant Josep el muntatge teatral Sentiments, dirigit per Paco García, amb el següent repartiment: Robert Torres, M. Àngels Carpio, Toni Borrego, Karmen Muñoz, Xavier Mención i Marina Mellinas. En el marc de la producció d’una obra conjunta de les entitats teatrals amateurs al Centre d’Arts Escèniques de Badalona, es representà La cuina, escrita per Arnold Wesker i dirigida per Xavi Ricart. L’Orfeó hi contribuí amb tres actors de repartiment: Dolors Parodi, Santi Beltran i Sergi Jarque.

El dossier de les seccions continuà amb la de jubilats i simpatitzants amb el títol «Continuem fent camí pel nostre país».

Es publicava una galeria fotogràfica de les Festes de Maig; el «Racó poètic», «El calaix de sastre d’en Lleonart» i la «Finestra oberta», seccions escrites per Miquel Lleonart (una mostra que, tot i la demanda de la junta, havia estat limitada la resposta de nous col·laboradors); i finalment hi havia una galeria fotogràfica en color del viatge a Extremadura.

2007

La primera reunió de junta va ser l’11 de gener. Es donava el vistiplau perquè la celebració del Dia de l’Activista fos el 18 de febrer al Teatre Principal. Es tracta la inclusió de Paco García a la llista retributiva de mestres i directors. S’informa que la Coral Infantil anirà a València el 21 i el 22 d’abril a una trobada de corals, i participarà en una cantata. Emília Selva proposa una sortida de la Massa Coral a l’estranger, en concret a Eslovàquia. S’informa de l’agenda d’actes socials i de concerts del primer semestre de l’any: 18 de febrer, Dia de l’Activista; 11 de març, calçotada i concert al Pla de Santa Maria; 22 d’abril, concert amb l’esbart; 21 d’abril, el grup de teatre al Principal; 28 d’abril, Coral de Sallent; 9 de juny, Concert Memorial Antoni Botey; 23 de juny, concert a Llinars del Vallès.

El 8 de febrer va tenir lloc la nova reunió de junta, en què s’acordà l’agenda del Dia de l’Activista al Principal. Es tracta la qüestió que tots els activistes paguin una mateixa quota, i anul·lar la quota pro local per família i voluntària que alguns activistes encara abonaven. Es ratifica el 22 de juny l’actuació al Teatre Zorrilla en el memoràndum d’Antoni Botey, de la Massa Coral amb cobla. Es dona el vistiplau del viatge a Eslovàquia i la possibilitat de fer-hi dos o tres concerts i concretar preus. S’informa que la Coral Polifònica d’Alella havia contactat amb l’Orfeó per participar en la Marató de TV3 el 15 de desembre, en què es farà un concert amb dues o tres corals.

El dia 8 del mes següent va tornar-se a reunir la junta i acordà l’assemblea el dia 25 de març. Es presenta la nova delegada de l’esbart, Laia Platero. Els delegats lliuren la relació de totes les activitats durant el curs. S’informa que Paco García està preparant Somni d’una nit d’estiu, que es presentarà al Teatre Zorrilla en el programa d’actes Badalona a escena.

El 25 de març se celebra l’assemblea ordinària anual amb assistència de 41 socis i 5 vots delegats. El president Jaume Morral informa que hi ha hagut 20 baixes i 12 nous activistes, situant l’entitat el 31 de desembre passat en 209 socis. Entre d’altres aspectes, Sergi Jarque demana col·laboracions per al butlletí, de la mateixa manera a la pàgina web orfeobadaloni.org li falten recursos humans per omplir-la; i s’informa que la Guineueta al mèrit teatral de tota una vida dedicada al teatre ha estat atorgada a l’activista de l’Orfeó Josep Duatis. L’assemblea va començar a les 11.40 i va finalitzar a les 12.35, i a les 12.40 es va iniciar una assemblea extraordinària amb un total de 39 socis presents. El motiu era la formalització d’un préstec de 8.000 € de l’Institut Català de Finances destinat a adequar el local a les normes de seguretat vigents, així com reformar l’entrada del local per a l’accés a persones amb mobilitat reduïda. S’aprova, facultant el president a signar els corresponents documents, i se li atorguen poders per sol·licitar i tramitar qualsevol tipus de documentació amb la finalitat d’obtenir subvencions i altres ajuts siguin del caire que siguin. Després de formalitzar els acords, a les 12.55 h va aixecar-se la convocatòria extraordinària.

El 17 de maig va haver-hi reunió de junta en la qual, sobre l’estat de comptes, es comprova que hi ha moltes despeses i que no acaben d’arribar les subvencions pendents. S’informa que el memorial a Botey està en marxa i es reserven divuit seients per a autoritats; l’obra de Badalona a escena es preveu per al 17 de juny i l’obra d’entitats L’hora que no sabíem els uns dels altres, el 29 i el 30 de setembre; es programa el repertori propi i el conjunt amb la Coral La Violeta, per a la trobada a Vilanova del Vallès; el proper Corpus, l’Orfeó actuarà a l’església de Santa Maria, el 9 de juny; de la secció de jubilats comuniquen un descens d’assistència a les excursions motivada, creuen, pels preus encarits. L’esbart comunica un calendari amb força activitat: 10 de juny a Can Canyadó; 30 de juny amb els Bastoners; l’1 de juliol amb Moviment 9 al Teatre Principal; el 14 i el 15 de juliol a Llívia. El delegat cantaire exposa que alguns membres de la Massa Coral li han fet arribar alguns punts de disconformitat en la manera d’actuar de la direcció del cor: repetició de concerts, desmotivació…

El 5 de juliol va tenir lloc la darrera junta abans de les vacances d’estiu. L’Esbart Sant Jordi informa i fa balanç del desplaçament a Llívia, de l’actuació a Cambrils i a Canyadó. Sobre el teatre es considera positiva la posada en escena del grup, i el saldo econòmic no havia estat negatiu. Sobre els jubilats s’insisteix de nou en la davallada de membres assidus a les sortides i que si la junta no ajuda la secció anirà a mal borràs. Sobre el Memorial Botey, calia una reunió per tancar caixa després d’un cert embolic amb els pagaments, subvenció, entrades… Entre d’altres temes, va destacar la dimissió del director de l’Orfeó, ja que no pot compaginar-ho amb una major responsabilitat assignada a l’Orfeó Català, i quedava pendent una reunió amb el sotsdirector Jordi Llobet; en qualsevol cas, s’acorda mantenir-la l’anada a Eslovàquia.

Després de l’aturada estival, la junta va reunir-se el 6 de setembre. L’esbart va informar que començaven l’endemà i que tenien previstes ballades a la Festa de la Verema de Canyet i en el Correllengua. Els responsables de la secció de jubilats inicialment no es veien amb cor de continuar, si bé el fet que no havien trobat recanvi i havien rebut l’oferta d’ajuda d’Emília Selva i Adela Serrano els va fer replantejar-s’ho i seguir. El delegat de teatre va indicar que no sabia res de la reunió de les entitats al Zorrilla, i mostrà la seva disconformitat amb la comunicació i organització interna. Sobre els cantaires es va desaprovar i acordar que no es repetís l’assaig davant d’uns nuvis; d’altra banda es va informar de la reunió amb Jordi Llobet aprofitant el viatge a Eslovàquia i les seves condicions per al càrrec de director.

El 18 d’octubre hi va haver la següent junta directiva. El delegat de la gent gran, Eudald Vidal, va intervenir per explicar l’èxit de la darrera excursió, si bé en una anterior ell particularment havia posat la diferència d’uns comptes que no sortien. La delegada de l’esbart, Laia Platero, entre d’altres assumptes va informar que no es va poder assistir al Correllengua per falta de suficients dansaires, i que tenien prevista properament una col·laboració amb l’Esbart Català de Dansaires amb coreografies de balls valencians. El delegat de teatre, Antoni Besora, va informar de la posada a escena de Sueño d’una nit d’estiu al teatre del Círcol Catòlic; s’anunciava la propera representació de l’obra Això no és vida, interpretada per cinc actrius, a l’Espai Betúlia, i demanava que es fessin gestions per evitar que la representació no coincidís amb l’actuació de la Massa Coral amb motiu del concert de Santa Cecília. Un grup d’entitats badalonines va demanar la col·laboració de l’Orfeó per portar al Círcol l’obra de Víctor Alexandre, basada en fets reals, Èric i l’Exèrcit del Fènix, per part d’actors professionals, i que relatava el cas d’un noi gironí, menor d’edat, que va ser detingut i encausat com a terrorista per demanar a diferents empreses ‒en nom d’un inexistent i de referència màgica Exèrcit del Fènix‒ l’etiquetatge en català de productes venuts a Catalunya. La junta va decidir fer-se càrrec de la venda de 20/25 entrades a un preu de 15 € o l’abonament d’aquestes en cas de no poder vendre-les. Tanmateix, el representant de les Arts Escèniques a Badalona, Joan Anton Sánchez, havia desestimat programar-la, argumentant falta de qualitat artística de l’obra, i per aquest motiu diferents entitats havien decidit per iniciativa particular portar-la a la ciutat. La intervenció del delegat de la Massa Coral, Josep Rubiales, va ser crítica amb el president: no trobava adient el plantejament que havia fet davant del mestre director i la Massa Coral del cobrament de la quota d’activista, justificant-la pel cost que suposava el mateix mestre de l’entitat. Ell creia que s’hauria d’haver exposat que era un acord de junta per tal d’autofinançar les seccions sense haver de dependre de les subvencions, que mai estaven garantides. Altres temes tractats van ser les obres al local, l’aparició del butlletí per Nadal, el catxet de la Massa Coral per cobrar en casaments amb els paràmetres de si era a Badalona o fora de la ciutat, sense parentesc/amb parentesc de primer grau/altre parentesc. Respecte a la subvenció per contractar un sotsdirector, el president Jaume Morral informà que l’Ajuntament la seguia garantint; d’altra banda, també estava assegurava la subvenció municipal per a l’entitat; i proposà una trobada de corals en el si de les Festes de Maig. Es va preparar la intendència per l’acollida de la Coral de Sallent, que visitaria i actuaria a Badalona; el simpatitzant Eduard Boada va fer arribar un enregistrament amb muntatge particular del concert memorial d’Antoni Botey; també es parlà del viatge de la coral a Lleó els dies del pont de Sant Joan; i s’informà que el Cor Nadal seria a la rectoria de Santa Maria, ja que la Plaça Constitució es trobaria encara en obres.

El 9 de novembre va tenir lloc la següent reunió de junta, en la qual el director de la coral, Jordi Llobet, va explicar la proposta de fer una Trobada de Corals Infantils a Badalona, una activitat que demanava infraestructura, entreteniment i voluntaris. Entre d’altres temes es concretà el concert de la Massa Coral de Santa Cecília amb sopar a la rectoria de Santa Maria, amb la visita al Museu prèvia al concert de la Coral de Sallent. Els propers concerts serien: la participació en el 75è aniversari de l’Hospital al Museu de Badalona, el 14 de desembre; la participació a la Marató de TV3 a Alella, el 15 de desembre; el concert de Nadal a l’església dels Pares Carmelites, el 22 de desembre; i ja l’any 2008, el concert a Campdevànol el 12 de gener. En acabar la junta, el vicepresident Ricard Abellan va llegir una carta de renúncia del seu càrrec.

La darrera junta de l’any va ser el 13 de desembre. Es va presentar el nou vicepresident, Jaume Díaz. Sobre el grup de teatre, Antoni Besora informa que es representarà a l’Espai Betúlia Això no és vida, el 27 de gener, i a Santa Coloma de Farners, El sueño d’una nit d’estiu. També es parla de fer la festa de l’activista al febrer, assenyalant la bona acollida de conjuntar Massa Coral, esbart i teatre.

El butlletí de desembre, el número 47, va publicat una entrevista amb l’expresident Josep Duatis, estretament relacionat durant dècades amb la cultura teatral amateur a Badalona, actor de la secció dramàtica de l’Orfeó des de l’any 1952 (prèviament feia teatre al Patronat de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, d’aquí passà al Centre Catequista de Nostra Senyora de Montserrat La Camèliade Coll i Pujol) i en aquells moments, del grup Titània.

En l’apartat «Fem memòria», Miquel Lleonart s’encarregava d’explicar l’aparició del Centre Catalanista Gent Nova, que «agrupava a tots els intel·lectuals que cercaven trencar amb el règim anterior i no va tardar gaire a gaudir de tot el suport social necessari degut al prestigi de les persones que s’hi afiliaren»,i el situava com a prehistòria de l’Orfeó Badaloní, que aplegà «aquelles posicions més moderades i amb un amor comú al voltant de la música i el cant coral», i es reuní en assemblea el 27 de febrer de 1921 a l’encara local de Gent Nova al carrer d’en Cueta, núm. 51, 53 i 55, cantonada amb el carrer de Sant Francesc, núm. 58 i 60, signant l’acta de constitució. El gener del 1922, en una darrera assemblea, els socis de Gent Nova es van dissoldre dins l’Orfeó. Lleonart, a continuació, recordava la figura d’Antoni Botey i Badia, primer mestre director de la Massa Coral.

Com a reportatges sobre l’entitat s’informava del Cor Nadal, impulsat per l’entitat cultural Soca-rel i la Coral Betúlia des de l’any 2002, a la Plaça de la Vila, que passà des de l’edició del 2005 a la Plaça Constitució de Dalt de la Vila i en la qual havien participat totes les seccions de l’Orfeó Badaloní amb direcció d’Emili Fortea des del 2006. L’edició del 2007 era prevista per al dissabte 29 de desembre al pati de la rectoria, ateses les obres de reurbanització de la Plaça Constitució.

El 18 de febrer, al Teatre Principal, se celebrà la Diada de l’Activistaamb la Coral Infantil dirigida per Jordi Llobet, l’Esbart Sant Jordi dirigit per Neus Pascual, la Massa Coral de l’Orfeó dirigida per Emili Fortea i amb la sotsdirecció de Jordi Llobet.

Amb el títol de dossier s’informava de les quatre seccions de l’Orfeó Badaloní: la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní i la Coral infantil; l’Esbart Sant Jordi; el grup de teatre Titània, i el grup de jubilats i simpatitzants.

Així s’anunciava en primer terme que la Massa Coral havia actuat al llarg de l’any 2007: a la Festa de l’Activista; a Figuerola del Camp; a la Marató Contra el Càncer a l’església dels Pares Carmelites; el concert de Sant Jordi; a Sallent; amb els Goigs de Sant Anastasi a l’església de Santa Maria; la Trobada Coral a Santa Quitèria; la Festa de Corpus; al Memorial Antoni Botey al Teatre Zorrilla; a la Festa del Carme als Pares Carmelites; viatge a Eslovàquia; el concert de Santa Cecília a Santa Maria amb la Coral Harmonia de Sallent; als 75 anys de l’Hospital de Badalona amb la Coral de Badalona Serveis Assistencials; a la Marató de TV3; al concert de Nadal als Pares Carmelites. Per la seva part, la Coral Infantil, a la Festa de l’Activista; a València al Juguem Cantant; a la Trobada Coral a Santa Quitèria; a la Festa de Corpus; al concert de Nadal. En aquest apartat del dossier sobre les seccions de cant coral va incloure’s una salutació del nou director de l’Orfeó, Jordi Llobet; també la celebració del Primer Memorial Antoni Botey, el 22 de juny al Teatre Zorrilla, a càrrec de l’Orfeó Badaloní i la Cobla Jovenívola de Sabadell. Un acte presentat per Antònia Carbó i Joaquim Riera. Un concert en què«tot el teatre bategava al compàs del nostre cor». Prenia rellevància la crònica informativa sobre el viatge a Eslovàquia,«anar a cantar a 2.000 km no és qualsevol cosa», sorgit a partir del contacte familiar d’un cantaire, i durant el qual l’Orfeó va fer tres concerts, però sobretot es destacava que els expedicionaris visqueren una gran experiència. En darrer terme el dossier coral relatava el concert al local social dels Tres tenors, «mig en broma, mig seriosament», a càrrec de Josep Lleixà, Agustí Vilaseca i Antoni Besora; i finalment l’intercanvi coral entre l’Orfeó Badaloní i la Coral Nova Harmonia de Sallent, visitant i actuant primer els badalonins a Sallent, i després ells per al concert de Santa Cecília a l’església de Santa Maria.

A l’apartat del dossier dedicat a l’Esbart Sant Jordi s’anotaven totes les ballades de l’any: a la Festa de l’Activista; a la Festa de l’Espàrrec organitzada per les associacions de veïns de la Colina, Fondo-Sistrells, la Pau i Lloreda, amb suport municipal, a la nova Plaça de les Muntanyetes, on actuaren conjuntament amb els Bastoners de Canyet; a la Moixiganga a l’església del Sant Crist de Canyet; a la Diada de Sant Jordi; a les Festes de Maig el dia del pregó, el 4 de maig, amb l’execució Les Danses de Maig, a les cercaviles dels dies 10 i 11, prèviament a la Cremada del Dimoni i durant la Passada de Sant Anastasi, respectivament; l’actuació entremig, el dia 6 de maig, a la Plaça Roja de Sant Roc; a la Festa del barri de Canyadó el 10 de juny; amb els Bastoners de Canyet a Cambrils, a la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya el dia 16; la representació de part de la Llegenda de Lampègia i Abú-Nezah, amb motiu de la Festa Major de Llívia els dies 14 i 15 de juliol, i a la Festa de la Verema de Canyet el dia 16 de setembre.

A l’apartat d’activitat teatral s’explicava la gran experiència i èxit del grup Titània de l’Orfeó Badaloní per portar Sueño d’una nit d’estiu en el seu debut al Teatre Zorrilla, en el marc del cicle Badalona a escena, el 17 de juny: «Sueño d’una nit d’estiu és una desbaratada comèdia d’embolics amorosos en la que Paco García ha volgut mantenir-se fidel a l’obra de Shakespeare tot i que el seu especial ‘Sueño’ es recolza en una traducció bilingüe del mateix director». Respecte a això, Sergi Jarque va realitzar un relat pormenoritzat de l’argument i de les característiques d’un muntatge faraònic dirigit per Paco García, obra que es reestrenà al teatre del Círcol Catòlic el 21 d’octubre; s’anunciava que l’obra havia estat nominada al Concurs de Teatre Amateur de Santa Coloma de Farners, i es programà de nou per al 27 de gener a la localitat gironina. El grup Titània participà al vuitè espectacle del Centre d’Arts Escèniques de Badalona, que comptava amb la col·laboració dels grups locals de teatre amateur, que cada any representaven una obra seleccionada. Aquesta va ser L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, escrita per Peter Handke i dirigida per Jordi Vilà al Teatre Zorrilla, que es programà els dies 28/29 d’octubre i 5/6 d’octubre. L’Orfeó hi va aportar cinc actors: Cèlia Beltran, Joan Biel, Josep Duatis, Cinta Jordà i Jaume Morral. També sobre el grup Titània, la presentació de l’espectacle Això no és vida, dirigit per Paco García, que inaugurà l’Espai Betúlia com a espai escènic, l’1 de desembre.

El butlletí recollia també les sortides del grup de jubilats i simpatitzants; i els apartats «El calaix de sastre d’en Lleonart» i «Finestra oberta».

2008

La primera junta directiva va ser el 10 de gener, i entre d’altres assumptes dels delegats, les informacions més rellevants van correspondre al grup de teatre, per la representació de quatre escenes del pessebre vivent del Cor Nadal, la representació el 27 de gener de l’obra El sueño d’una nit d’estiu a Santa Coloma de Farners, en el marc del Concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada, i la representació al febrer a Llefià de l’obra Això no és vida.

El 14 de febrer va celebrar-se la següent junta en la qual es va tractar l’aprovació de la candidatura de Badalona per organitzar una nova edició del Juguem Cantant de corals infantils. Se celebraria en el marc de les Festes de Maig i l’Ajuntament oferia la cessió del pavelló de La Plana, i espai al parc de Can Solei i a l’Escola Artur Martorell.

Es va preparar la coordinació del Dia de l’Activista, previst per al dia 2 de març al Teatre Principal. Sobre l’estat de comptes, va insistir-se a no refiar-se de les subvencions «perquè si un dia fallen qui quebrarà serà l’entitat, doncs no hi ha massa ingressos i no es pot escanyar més als socis i activistes», i es feu esment de la necessitat de reduir despeses. Tanmateix, el model organitzatiu i de gestió no era gaire més motiu d’anàlisi, i es barrejava en la conversa la proposta puntual d’oferir un curs de dansa del ventre per generar ingressos. El grup de teatre, Massa Coral i jubilats van informar de les seves activitats, i la junta es congratulà de la bona marxa de la Coral Infantil, que havia estat motiu d’atenció d’un programa de Ràdio Badalona i aviat de TV Badalona, que enregistraria un assaig.

La següent junta va tenir lloc el 6 de març. Les valoracions del Dia de l’Activista van ser correctes, si bé des dels cantaires es van fer notar les baixes en el concert; l’esbart va comunicar que a causa dels embarassos de dansaires no podrien representar la Moixiganga a Canyet. Entre els preparatius, el més destacat era la trobada de corals infantils, comptant amb la col·laboració dels Mercats Municipals per a un berenar per a la mainada, i des de l’Oficina de Turisme també hi hauria obsequis i contactarien amb possibles patrocinadors. Es convoca l’assemblea general ordinària per al 6 d’abril.

El 3 d’abril, per tal de preparar l’assemblea general, la junta va reunir-se perquè cada delegat de les seccions posés en comú les activitats que s’havien fet al llarg de l’any. També es va preparar el concert de Sant Jordi, i es comentà la bona acollida per part del públic sobre la manera teatral còmica i a la vegada seriosa de presentar les actuacions. El president, Jaume Morral, informà que s’estaven preparant les peticions de subvencions, i aprofità per explicar que encara no havien arribat les darreres concedides i que la Diputació no havia explicat per què n’havia denegat la darrera demanada per l’Orfeó. El vicepresident, Jaume Díaz, va informar de com avançaven els preparatius per a la trobada infantil Juguem Cantant. En darrer terme s’informà del moviment d’associats: 22 baixes i 15 altes.

Tres dies més tard, el 6 d’abril, va celebrar-se l’assemblea general ordinària amb la presència de 51 socis i el lliurament de 9 vots delegats. El president, Jaume Morral, va obrir la seva intervenció lamentant dos traspassos, d’Albert Clapés i Carolina Estil·les, i va comunicar el naixement de Pol Garcia i Pascual. Fent un balanç de l’exercici destacà que s’havia rebut una subvenció menys, la de la Diputació de Barcelona, i l’augment del tipus d’interès de l’import de la quota de la hipoteca del local. En l’àmbit social reflexionà sobre la baixa de 7 socis respecte a l’any 2006, situant-se l’entitat en 202 socis en total. Comentà la marxa per motius professionals del director de la Massa Coral Emili Fortea i la seva substitució per Jordi Llobet. Valorà l’activitat de les seccions, dels treballs d’adequació del local social i, en l’àmbit institucional, recordà la participació de l’Esbart Sant Jordi en la Coordinadora d’Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular Catalana, i de l’Orfeó en els òrgans de consulta del teixit social de la ciutat i la cessió per a activitats, per part de l’Ajuntament, del Teatre Principal. Els vocals delegats de les seccions informaren del conjunt d’activitats realitzades (en el cas de les excursions de jubilats, s’havien espaiat més a causa de l’avançada edat dels habituals i el cost de les sortides); el president va informar de la baixa voluntària del vicepresident Ricard Abellan i la seva substitució per Jaume Díaz, que va ser acceptat per unanimitat per l’assemblea. El vicepresident va informar dels preparatius (programa d’activitats, pressupost, infraestructures, logística) de la 35a trobada de corals infantils del Barcelonès Juguem Cantant, sota el títol Al ball, sense un badall, en el marc de les Festes de Maig. Una qüestió rellevant pel seu valor simbòlic va plantejar-se en el torn de precs i preguntes: era respecte als criteris per al lliurament dels records commemoratius a les persones que feia anys que eren sòcies activistes, en la qual van fer aportacions Josep Maria Pujol, Josep Lleixà, Núria Tosses i Victòria Freixa. El fet va portar el president i el vicepresident a prometre que es revisarien individualment els expedients de les dones sòcies per tal d’homogeneïtzar els anys com a associades a l’entitat amb els d’activista, reconeixent-los així els anys de vinculació a l’entitat en què, per prohibició de la normativa vigent, no van poder ser sòcies.

El 8 de maig va tornar-se a reunir la junta. Per part de l’esbart, Laia Platero va fer la valoració de la ballada de Sant Jordi i informà que enguany el Ball de la Bandera per les festes de Sant Anastasi el faria Jaume Díaz, atès que els del Rincón del Arte no ho podien fer. El delegat de teatre, Antoni Besora, va fer una bona valoració de la darrera representació de l’obra Això no és vida i «l’espera del destape va ser un punt divertit per a una part del públic». El moment full monty generava expectació. Els jubilats seguien amb les seves sortides, la Massa Coral informà que a la cantada dels Goigs calia anar amb el mocador de festes; també dels preparatius del viatge a Lleó; l’acompanyament amb dues cançons (T’he mirat i Les fulles seques) de la Coral del Quebec, el 21 de maig; la trobada de corals infantils prenia cada vegada més forma i es lligaven més qüestions. Finalitzat l’ordre del dia, Josep Rubiales va tractar la qüestió de la direcció de la Massa Coral una vegada transcorregut l’any de prova i es va referir als assaigs feixucs, i el vicepresident ho entomà per tal de fer una valoració ajustada i millorar la situació.

El 5 de juny va tenir lloc una nova reunió de junta en què s’informà de les properes actuacions per part de les seccions, entre elles la de teatre comunicava que el full monty de l’obra Això no és vida estava aturat; en darrer terme s’informava que Badalona havia estat escollida Capital de la Cultura Catalana 2010 i s’obria la programació a propostes sorgides del teixit associatiu de la ciutat.

La darrera junta abans de vacances d’estiu va desenvolupar-se el 3 de juliol, informant de les activitats els delegats de les diferents seccions, com ara la propera representació teatral de la Llegenda de Lampègia i Munussa, a la vila de Llívia, per l’Esbart Sant Jordi, el cap de setmana del 19 i 20 de juliol; la representació del grup de teatre Titània de l’espectacle ¿Qué fue de Bernarda Alba? al Zorrilla, dins del cicle Badalona a escena; la sortida de la Massa Coral a Lleó en el pont de Sant Joan; la darrera excursió del grup de jubilats, amb una sardinada a Roses… El president, Jaume Morral, va informar de l’aportació econòmica que proporcionava el taller de dansa del ventre, i confirmà l’església de la Providència per realitzar el concert de Sant Cecília el 23 de novembre. El president i el vicepresident van informar de la reunió mantinguda amb el director Jordi Llobet, després de trobar-se prèviament amb l’arxivera musical, els caps de corda i els vocals delegats de la Massa Coral per establir els temes a tractar amb ell. Es plantejà a la junta la resolució sobre la continuïtat del director amb la disconformitat del delegat de la Massa Coral, en entendre que s’havia condicionat la continuïtat sense haver valorat les seves qualitats. Per tal de resoldre-ho es va fer una votació, i s’imposà un sí a la continuïtat, condicionada al fet que el director assumís els compromisos plantejats. També va acordar-se contactar amb una persona proposada per Frederic Oller i estudiar les possibles alternatives per a la seva incorporació.

El 4 de setembre va fer-se la següent reunió de junta. La primera qüestió a tractar va ser la direcció de la Massa Coral: durant els mesos de juliol i agost s’havia parlat de la possibilitat d’un subdirector, si bé davant del currículum del candidat, el mateix Jordi Llobet va proposar-se ell com a subdirector. S’arribà a un acord a tres bandes esperant el president i el vicepresident informar a la junta que se celebrava, si bé era un tema que tothom ja coneixia. El nou director, Òscar Peñarroya, va anar a la reunió per presentar-se i fer un esbós del seu projecte: seriositat a l’hora de l’assaig, animar que tothom hi estigui a gust, menys concerts per poder treballar nous temes, dos dies d’assaig (dilluns: tothom, i dimecres: alternats homes i dones). De la informació de les seccions, pren relleu la Coral Infantil, que es desdoblaria en dos sempre que hi hagués prou matrícules, i continuaria com a director Jordi Llobet.

El 9 d’octubre, a la junta directiva, la delegada de la coral Núria Camps explica que els assaigs ja han començat i comenta que amb el nou director es canten les cançons senceres, que hi ha més disciplina i se senten més còmodes. Les seccions informaren de l’actualitat de les activitats i a nivell econòmic va explicar-se que s’havia rebut la subvenció municipal i que s’estudiaria amortitzar per la mateixa quantitat el préstec hipotecari.

El 13 de novembre va reunir-se la junta i informà, entre les qüestions presentades per les seccions, la de teatre, que explica les incerteses a l’entorn delCor Nadal, a Dalt de la Vila, ja que l’entitat impulsora Soca-rel ha deixat d’estar organitzada; la Massa Coral actuaria properament en el concert de Nadal el 21 de desembre a l’església de Santa Maria; el Dia de l’Activista seria el 15 de febrer de 2009 i el concert de Sant Jordi, el 26 d’abril també de l’any vinent. Des del grup de teatre s’anunciava, el 13 de desembre, el final del curs de dansa del ventre; el 30 i el 31 de gener es portaria Full Monty al Teatre Principal, i fent un incís, el president anuncià que ara es demanaven taxes de pagament per l’ús de l’equipament municipal i proposà que ho parlessin amb el director Joan Anton Sánchez. La Diputació de Barcelona de nou havia negat la subvenció a l’entitat. El delegat dels cantaires Josep Rubiales demana si el director de la Massa Coral farà arribar un programa dels seus objectius; i, per la seva part, Núria Camps demana més assaigs.

El 4 de desembre va celebrar-se la darrera junta de l’any, prèvia a l’aparició del butlletí anual. Va ser molt de tràmit perquè encara hi havia una sèrie de dubtes sobre si es faria, com i amb qui el Cor Nadal; sobre Full Monty també hi havia incertesa «de quan i on es farà»a causa de les taxes del Teatre Principal. El dia d’obertura del pessebre a la Plaça de la Vila hi aniria la Coral Infantil a cantar-hi nadales, juntament amb la Coral Betúlia. El vicepresident comunicà que s’havien concedit subvencions de la Regidoria de Cultura, del Districte I, de l’Ajuntament, i s’havien amortitzat 3.000 € de la hipoteca.

El butlletí de desembre, el número 48, després d’un any sense aparèixer, informava de l’acte conjunt per la Diada de l’Activista de l’esbart, la Coral Infantil, l’Orfeó, i la conducció de l’espectacle a càrrec del grup de teatre Titània, al Teatre Principal, el 2 de març. Anunciava una excursió al monestir de Santa Maria de Vallbona; l’assemblea de socis el 6 d’abril amb la presència de 51 socis i el lliurament de 9 vots delegats. La memòria del darrer any anotava divuit actuacions de la Massa Coral: el concert del Dia de l’Activista; de la Marató Contra el Càncer; de Sant Jordi; el viatge i el concert a Lleó; el de Santa Cecília…; dotze actuacions de l’Esbart Sant Jordi; quatre projectes teatrals i el taller de teatre dels dissabtes del grup Titània; les excursions del grup de jubilats; i en l’aspecte directiu, la dimissió voluntària del vicepresident Ricard Abellan i l’assumpció del càrrec per Jaume Díaz per quatre anys.

El butlletí publicava una crònica del desplaçament de la Massa Coral a Lleó, en què hi hagué una part lúdica i un concert amb la coral Voces del Alba.

S’informava del concert de Santa Cecília a l’església de la Divina Providència, el primer dirigit per Òscar Peñarroya, que agafava el relleu de Jordi Llobet, i s’anotava un fet curiós: «L’Orfeó ha fet un exercici d’autocensura en la lletra d’una de les cançons que resultava potencialment corferidora per les monges, que ens acolliren a casa seva per a fer-hi l’esmentat concert».

També es recollia la celebració de la VII edició de les Caramelles a Baix a Mar, organitzades per l’Associació Cultural Soca-rel, en què participava l’Orfeó amb la Coral Infantil, el dilluns de Pasqua, des del 2006 (el 2007, tanmateix, no es va celebrar).

Una crònica signada per Jordi Llobet, director de la Coral Infantil de l’Orfeó, explicava l’èxit com a amfitrions en l’organització del 35è Juguem Cantant a Badalona, que portava per títol el de la cantata Al ball, sense un badall. Hi havien participat un total de 12 corals i 170 cantaires amb edats entre sis i vuit anys, aplegats al pavelló de La Plana, el dia 25 de maig. Després del dinar, l’Esbart Sant Jordi i l’entitat Badalona Bèsties de Foc realitzaren per als assistents cinc tallers amb balls diferents: L’Hereu Riera, El Ball de Sant Ferriol, El Patatuf, Els caçadors de Canyet (ball de bastons) i el Ball dels dragolins.

Per la seva part, el grup de teatre Titània acomiadà el 2007 amb l’obra Això no és vida i posà en escena sis obres més el 2008. L’Esbart Sant Jordi havia actuat a La llegenda de Lampègia i Munussa, a Llívia, el 18 de juliol.

El grup de teatre Titània portà l’obra Sueño d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb la col·laboració de l’escola de dansa Moviment 2, al Concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada de Santa Coloma de Farners el mes de gener, i va recollir en el lliurament de guardons, el mes de març, cinc premis i deu nominacions. En la fitxa tècnica de l’obra trobem Rubén Herrera, Joana Matallana, Josep Lleixà, Josep Duatis, Glòria Castaño, Paco García, Jordi Salvador, Montse Rodri, Santi Beltran, José Gallardo, Àlex Bermejo, Sergi Jarque, Ferran Gil, Ramon Pallejà, Nina, Òscar D. García, Francesc López, Karmen Muñoz, Merche Hernández, Alba Lleixà, Marina Pascual i M. Cinta Jordà; els integrants de l’escola de dansa; l’escenografia de Ramon de los Heros… Tot sota la direcció de Paco García.

El grup teatral Titània realitzà una minigira amb el muntatge Això no és vida en la qual prenien part, com es veia en una fotografia de conjunt: Glòria Castaño, Karmen Muñoz, Paco García (director), Montse Rodri, Noemi Capel (operadora de llum), Isabel Escobar, Jordi Salvador (operador de so) i Joana Matallana. També va representar ¿Qué fue de Bernarda Alba? al Teatre Zorrilla dins del cicle Badalona a escena, el mes de juny.

En homenatge a Mercè Rodoreda en el centenari del seu naixement, el Centre d’Arts Escèniques de Badalona, amb les entitats locals de teatre el Círcol Catòlic, el grup Arrels del CP Sant Josep, la Cooperativa La Moral, el Titània de l’Orfeó, l’Associació Juvenil Projecte 9 i La Badalonense, posaren en escena La senyora Florentina i el seu amor Homer al Teatre Zorrilla el mes d’octubre.

Una notícia recollia l’actuació del grup de dansa del ventre a l’Orfeó, el 13 de desembre, diada de Santa Llúcia.

Després de les informacions de les excursions del grup de jubilats, les seccions «El calaix de sastre d’en Lleonart» i «Finestra oberta» tractaven el costumari nadalenc i proporcionaven una visió particular de l’actualitat badalonina.

2009

La primera junta directiva de l’any té lloc el 15 de gener. Els representants de teatre, esbart, jubilats (els dos representants no hi assisteixen per causes de força major i un d’ells, el senyor Carulla, fins i tot torna les claus del local), Massa Coral i butlletí expliquen les activitats nadalenques i les previstes en breu al calendari. Salvador Sànchez presenta l’augment de l’1,50% de les quotes i dels pagaments als mestres. La junta prepara el Dia de l’Activista, previst per al 15 de febrer; 1a part: esbart i Coral Infantil; 2a part: Massa Coral; amb presentació a càrrec de Sergi Jarque. Hi haurà obsequis a Carla Albiol, que farà deu anys d’activista; Neus i M. Mercè Pascual i Noemí Capel, que faran vint-i-cinc anys d’activistes, i Júlia Ferrer Tapiola, que en farà quaranta. El president, Jaume Morral, proposa la compra d’un nou piano de l’entitat, perquè un dels que hi ha és molt vell i s’ha espatllat. Sergi Jarque planteja una qüestió a debatre per part de la junta quan sigui possible sobre el model organitzatiu dels socis:«Per què els de Titània no són socis?». D’altra banda, s’anuncia que el curs de dansa del ventre tornarà a llogar la sala.

La següent reunió de junta va ser el 5 de febrer. Curta i sintètica amb diferents temes en procés de gestació. Un mes més tard, el 5 de març, la junta va reunir-se per preparar la propera assemblea general ordinària, prevista per al dia 29. La delegada de l’esbart comunica que no participaran a les Caramelles per falta d’integrants del cos de ball durant la Setmana Santa; el president informa de la bona acollida de l’obra Full Monty del grup de teatre al Concurs Amateur de Santa Coloma de Farners i que el 14 de març hi haurà el lliurament de premis; i també comunica el tancament del Teatre Principal (per obres que modernitzaran l’equipament i posaran fi a la seva degradació); es perdia així un lloc on assajar, que seria pal·liat amb un assaig de teatre un dia a la setmana al local social de l’entitat. El delegat dels jubilats, Eudald Vidal, informa amb satisfacció de la darrera sortida, si bé «s’haurà de lluitar contra la minsa assistència». El president, després de consensuar l’ordre del dia de l’assemblea en la qual es preveia un canvi de junta, va llegir una carta en què va fer palesa la seva renúncia al càrrec per motius de salut. S’acorda que mentre no surti una nova junta, el vicepresident se’n farà càrrec.

Així, el 29 de març va celebrar-se al local social del carrer Marina, núm. 48, l’assemblea amb l’assistència de 46 socis i de 8 vots delegats. Una vegada presentat el balanç de l’exercici econòmic, el president Jaume Morral informa que s’havien rebut subvencions per part del Departament de Cultura, el de Benestar i Família de la Generalitat, i del Districte I de l’Ajuntament de Badalona; i l’amortització de 3.000 € de la hipoteca. En l’àmbit social comenta el descens de socis, 15 menys respecte al 2007, situant-se amb 187 socis (amb 8 altes i 23 baixes). La Massa Coral estava integrada per 48 cantaires, amb direcció d’Òscar Peñarroya, sotsdirecció de Jordi Llobet, que era a la vegada director de la Coral Infantil. En l’àmbit institucional es recorda la participació de l’Esbart Sant Jordi en la Coordinadora d’Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular Catalana; de l’Orfeó en els òrgans de consulta del teixit associatiu de la ciutat; el suport a la candidatura de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010; i les converses de cessió, per part de l’Ajuntament de Badalona, del Teatre Principal. Els vocals delegats de les seccions informaren de les activitats que d’altra banda havien estat publicades en el butlletí núm. 48. El president va llegir la seva carta de renúncia i va fer un balanç dels set anys de mandat, situant com a punt rellevant la millora de la situació econòmica aconseguida. S’aprova per unanimitat la proposta que el fins al moment vicepresident, Jaume Díaz, exerceixi de president accidental fins al 30 de juny de l’any en curs, o bé fins a la constitució d’una nova junta directiva, dins d’aquest període. També es presenta i s’aprova per unanimitat la següent junta directiva: Jaume Díaz i Codina (president), Adela Serrano i Cañellas (secretària), Francesc Rodon i Boix (tresorer), Emília Selva i Puig (arxivera musical), vocals delegats de la Massa Coral: Núria Camps i Ribet, Josep Rubiales i Palomo; vocal delegada de l’esbart: Laia Platero i Guàrdia; vocal delegat de la secció de teatre: Antoni Besora i Olivera; vocal delegat de la secció de jubilats i simpatitzants: Eudald Vidal Miralles; vocal de comunicació: Sergi Jarque i Salas.

El 2 d’abril va reunir-se la primera junta presidida pel nou president Jaume Díaz. La vocal de l’esbart, Laia Platero, va informar de les seves actuacions, de la proposta de l’Ajuntament de participar en els actes del Pregó de les Festes de Maig i de prestar vestuari per a una exposició als baixos de l’edifici consistorial amb elements festius de les colles de cultura popular i tradicional catalana; i de l’actuació el 21 de juny a Can Canyadó. Per la seva part, el vocal de teatre va destacar els tres premis assolits pel muntatge Full Monty al Concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada de Santa Coloma de Farners, i que es preveia la seva estrena al Teatre Zorrilla el 27 de juny; i també informà de la nominació de Titània a les Guineuetes 2009. La vocal de la Massa Coral comentà el concert conjunt a Matadepera i les baixes de cantaires per malaltia i altres absències, i informà de la coordinació logística amb la parròquia de Santa Maria per al concert de Sant Jordi, i amb la Confraria de Sant Anastasi pel Goigs al sant el dia 11 de maig. El president Jaume Díaz informà de la participació de la Coral Infantil el dilluns de Pasqua en la cantada de caramelles pels carrers del Centre i Dalt de la Vila, el 9 de maig, i el concert del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Un pont de cançons,a l’Auditori de Barcelona. També anuncià reunions periòdiques entre ell i els delegats per treballar el dia a dia de les seccions; que l’associació de veïns d’Iris Sol Casagemes cedia un espai per guardar material de l’Orfeó dipositat al Teatre Principal. S’acordà que després de Pasqua s’enviaria una notificació als socis d’obertura del període de presentació de candidatures a la junta directiva i la convocatòria d’assemblea extraordinària per al dia 21 de juny. El vocal delegat de la Massa Coral, Josep Rubiales, va demanar informació sobre l’estat d’aprovació del document Reglament de Règim Interior de l’Orfeó Badaloní en allò que correspon a la Massa Coral, i lliurà una còpia del document als membres de la junta per a la seva revisió; s’acordà tractar-ho en la propera junta, òrgan competent o bé a l’assemblea general de socis, per validar el document.

La propera junta va ser el 7 de maig, en la qual el president en funcions va fer un especial recordatori de Pepita Agustí, la tieta, cantaire de tota la vida que havia traspassat feia uns dies i a qui un munt de cantaires van donar el darrer comiat en el funeral; també es va fer esment de la mort de la mare de Rosa Anglès. Uns aspectes de sociabilitat que ens indiquen el sentiment compartit de proximitat, de família, entre els activistes de l’Orfeó. Entre els temes en curs, l’Esbart Sant Jordi tenia «actuacions a dojo»per les Festes de Maig: «Al Pregó, Cercavila de la Passada de Sant Anastasi, les Danses de Maig i el vestuari a l’exposició del Bestiari a l’Ajuntament». S’anuncia una reunió a l’Espai Betúlia sobre les activitats de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010, amb l’Ajuntament com a coordinador; i s’informa que fins el moment no havia arribat cap candidatura per a dirigir l’entitat.

El 4 de juny va celebrar-se la següent junta. La vocal de l’Esbart, Laia Platero, va comentar la propera actuació a les Festes de Can Canyadó, el 20 de juny; l’actuació de final de curs el 17 de juliol i la representació de la Llegenda de Lampègia i Munussa, a Llívia; també les dues propostes per a la capitalitat cultural del 2010: ensenyar balls a les escoles i organitzar una trobada amb totes les escoles participants, i actuar conjuntament amb l’Esbart Ciutat Comtal i la Cobla Marinada. Per part del teatre, Antoni Besora recorda l’estrena de Full Monty al Teatre Zorrilla el 26 de juny, i comenta la possible participació de representants del teatre de l’Orfeó en el muntatge d’entitats d’enguany, en el càsting del qual havien participat deu persones vinculades a l’entitat. Núria Camps, de la Massa Coral, explica que no s’havia pogut fer el final de curs a Montblanc per problemes d’agenda. El president informa que la Coral Infantil participarà el 2 de juny en un concert a la Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat. El delegat de jubilats, Eudald Vidal, comenta la darrera sortida i la sardinada prevista a Roses. En la valoració de les Festes de Maig, Laia Platero va incidir en la falta de dansaires el dia 11, però molt positivament la resta de dies, i Núria Camps va fer també una valoració positiva del cant dels Goigs a Sant Anastasi el dia 11. Per la seva part, el president Jaume Díaz va informar que no s’havia presentat cap candidatura a la junta directiva dins del període fixat, si bé s’acceptarien, si n’hi hagués, el mateix dia de l’assemblea extraordinària i les sotmetrien a votació dels socis assistents. Si no n’hi havia cap i per evitar la creació d’una comissió gestora que allargués més el temps de la constitució d’una nova junta directiva i sempre que els socis ho ratifiquessin, el president s’oferiria a continuar un any més creant el seu propi equip. S’acorda així trametre la convocatòria d’assemblea general de socis el 21 de juny. Es comenten diferents possibilitats de participar en la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010; s’acorda posposar la revisió del reglament de la Massa Coral fins a la constitució de la nova junta directiva, composta almenys de president/a, vicepresident/a, tresorer/a i secretari/a; finalment s’aprova el cicle de concerts de l’any 2009 i la sol·licitud de subvenció al Centre de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.

I així va arribar-se a l’assemblea extraordinària de socis del 21 de juny. Va ser moguda i va reflectir les diferents visions sobre el futur i la millora de l’entitat en la recerca d’un model organitzatiu d’acord amb els nous temps. Tothom volia el millor, si bé hi havia disparitat d’opinions i el clima no va facilitar un consens de mirada llarga. El president accidental, Jaume Díaz, va comunicar que fins al dia 22 de maig a les dotze de la nit no s’havia presentat cap candidatura de nova junta, obrint la possibilitat que es presentés una junta en l’assemblea o bé formar una junta gestora per a un termini de sis mesos per poder convocar una nova elecció. Ell, per la seva part, declinava per raons d’ètica, transparència, personals i professionals continuar com a president. Per això es passa al punt de Precs i preguntes, perquè tots els socis diguin el que pensen. Així, Joan Serra és proposat president per Teresa Mayolas; Josep Torrebadella ofereix dos vots a Jaume Díaz perquè continuï; Joan Soler i Amigó, com a proposta personal amb suport d’altres socis, presenta un grup de suport de cara al futur, ja que han vist que l’Orfeó Badaloní «ha envellit i tenen la sensació d’un estancament ja que cantaires joves no s’acosten i que ells estan disposats a portar una generació perduda, tant de cantaires com dansaires, i que faria donar un gir per no perdre el que ha de ser l’Orfeó». Soler explica que no són cap candidatura, si bé s’ofereixen a donar suport tècnic durant un any. Davant l’explicació, Antoni Besora pregunta qui forma aquest equip de suport i s’anomenen els següents noms: Ricard Abellan, Esther Marquès, Jaume Arimont, David Figuereo, Joan Soler i Amigó i Mireia Pera. Les opinions són de tots colors, però la proposta de junta consultiva presentada per Soler i Amigó no va tenir èxit. Al final es va preguntar qui volia ser membre d’una junta gestora i van alçar-se quatre mans: Santiago Beltran, Paco García, Josep Rubiales i Josep Lluís Torrebadella, que van ser admesos per l’assemblea. D’ells, s’autoritzà Beltran per poder signar subvencions i altres documents legals.

La junta gestora va realitzar la seva primera reunió oficialitzada en una acta el 22 de setembre. Hi assisteixen els quatre integrants esmentats; Josep Lleixà i Bea Gil com a vocals delegats de la Massa Coral; Jaume Díaz, en representació de la vocal delegada de l’Esbart Sant Jordi, Laia Platero; Eudald Vidal, vocal delegat del grup de jubilats i simpatitzants; excusa la seva absència Antoni Besora, arxiver musical i vocal delegat del grup de teatre Titània; actua com a secretari Josep Lluís Torrebadella. S’informa i es valoren, entre diferents temes els següents: els delegats cantaires anuncien que resta pendent l’elecció d’un cap de corda; es parla sobre la tramitació de subvencions demanades a l’Ajuntament, havent rebut prèviament l’assessorament de Jaume Morral; la participació al programa d’actes de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010: s’està en contacte amb Jordi Llorens, coordinador de les corals badalonines, per a un acte musical conjunt, i el grup de teatre per la seva part informa de la presentació de dues propostes; Josep Rubiales anuncia una trobada amb Joan Soler i Amigó, David Figuereo i Ricard Abellan, i es constata que la proposta havia quedat diluïda. Respecte a la part comunicativa, Sergi Jarque deixa vacant el seu lloc, que haurà de cobrir-se, i s’estudia la remodelació de la secció amb tres comitès: de redacció del butlletí; de relacions entre les seccions de l’entitat, homenatges, estudis d’actualització i mitjans de difusió de les activitats; de manteniment: reparació de material, neteja i lloguer del local social. S’acordà també establir el darrer dimarts de mes la reunió de junta.

La següent reunió de la gestora va ser el 27 d’octubre. La junta fa constar en acta el seu treball sota dos objectius concrets: continuar les gestions ordinàries com a entitat i potenciar l’autonomia de les seccions; cercar possibles candidatures a president. El delegat cantaire Josep Lleixà exposa la programació immediata i proposa una reunió amb el director musical Òscar Peñarroya, el 2 de novembre; d’altra banda encara mancava el cap de corda de baixos i barítons. També, la junta gestora i els delegats cantaires s’havien reunit, i ho tornaran a fer amb el director de la Coral Infantil, Jordi Llobet, per tal de prendre decisions sobre el seu funcionament; la delegada de l’esbart, Laia Platero, anuncia la seva renúncia per motius d’incompatibilitat laboral i es compromet a trobar una persona que la substitueixi; Paco García proposa modificacions elèctriques al local social per poder realitzar millor els assaigs del grup de teatre; la junta gestora es farà càrrec de la publicació del butlletí; el grup de jubilats i simpatitzants estudiarà seguir fins a final d’any i determinarà quà fer amb la secció.

Com veiem, la situació directiva i social s’agreuja i duu l’entitat pel pedregar quan gairebé es troba a les portes dels seu norantè aniversari. Eren moments difícils i calia refer-se.      

El butlletí de desembre, amb el número 49, fou el darrer amb el format Din A4 i portada i contraportada en color i paper setinat. La portada corresponia a una fotografia del nou esbart infantil. S’informava de la dimissió per malaltia del president Jaume Morral; primer va assumir la presidència accidental Jaume Díaz, director de l’esbart, i després, en l’assemblea extraordinària del 21 de juny, es va constituir al capdavant de l’Orfeó una comissió gestora per a un període transitori fins a la propera assemblea de socis, a realitzar entrat el 2010.

El 15 de febrer s’havia fet la Gala de portes obertes,a càrrec de l’Orfeó i l’esbart. Es donaren premis a Carla Albiol per deu anys d’activista, M. Neus Pascual, M. Mercè Pascual i Noemí Capel pels vint-i-cinc d’activista, i Júlia Ferrer per quaranta anys de sòcia.

El contacte del cantaire Eduard Flores amb la parròquia de Sant Cristòfol i l’Ajuntament de Campdevànol va portar a l’actuació de l’Orfeó Badaloní a l’ofici solemne de Festa Major i a fer un concert, amb direcció d’Òscar Peñarroya i Frederic Oller al piano, a la mateixa església.

Entre els concerts de l’Orfeó es ressenyava el de Nadal a l’església de Santa Maria el 21 de desembre per part del Cor Infantil, dirigit per Jordi Llobet, i l’Orfeó dirigit per Òscar Peñarroya. També el concert de Sant Jordi a Santa Maria el 26 d’abril, on va fer la presentació el president en funcions Jaume Díaz. Al butlletí s’informava del sopar de fi de curs 2009, del cap de setmana a la Conreria per preparar el concert de Santa Cecília, que es va celebrar a l’església de la Divina Providència, «plena de gom a gom»,i s’anunciava el desplaçament ajornat per motius d’agenda de la Massa Coral a Montblanc, el 25 d’abril de 2010.

Per la seva part, l’Esbart Sant Jordi havia realitzant un bon nombre d’actuacions: el Dia de l’Activista, en les Festes de Maig, en la festa del barri de Canyadó, i a Llívia, per tercer any consecutiu, en la representació de la Llegenda de Menussa i Lampègia. S’informava també del casament de la component de l’esbart Mireia Solà.

La secció de teatre Titània va estrenar Full Monty BDN al Concurs Rafael Anglada i va obtenir el premi a la millor obra per votació popular, el premi de llum i so, i al millor actor secundari, Ricard Muñoz. L’obra arribà al Teatre Zorrilla de Badalona el 27 de juny, en el marc de la programació de Badalona a escena; també actors de l’Orfeó participaren en l’obra d’entitats Don Juan Tenorio, al Teatre Zorrilla. Les activitats del grup de jubilats, «El calaix de sastre d’en Lleonart», el «Racó poètic» i la «Finestra oberta» (del prolífic Miquel Lleonart) completaven la revista interna de l’entitat. El 22 de desembre la junta gestora va reunir-se abans d’acabar l’any i va anar resolent temes abans que hi hagués cap traspàs directiu. Santi Beltran va informar que havien estat aprovades les subvencions de l’Ajuntament i del Departament de Cultura de la Generalitat, però denegada la de la Secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat. Recomanava a la nova junta que hi insistissin, com també per a la de la Diputació. Tanmateix, Josep Torrebadella exposà que a final de desembre hauria transcorregut el termini de la junta gestora i que caldria estudiar el calendari per convocar eleccions. S’acordà obrir el procés després del període nadalenc. El delegat cantaire, Josep Lleixà, informà que l’endemà del concert a l’església de Sant Josep, el rector de la parròquia li va trucar explicant-li que havia trobat una nota anònima, la lectura de la qual el va decebre i doldre molt, i atribuïa la procedència de l’escrit a un/a cantaire. La junta va acordar que el delegat cantaire exposaria i advertiria a la Massa Coral que aquest no era un procedir correcte, i que en tot cas els cantaires podien exposar qualsevol qüestió als seus delegats.