1964

L’Orfeó va ser reconegut amb el Premi Scriptòrium de Ripoll, atorgat per la revista badalonina Albada (publicació vinculada al Círcol Catòlic, amb un equip editorial amb aire renovador). Al número 18 de gener s’informà del premi amb la següent justificació prou aclaridora: «per la seva extensa activitat encaminada vers una formació bàsica sustentada en la realitat catalana». També es publicà una entrevista al president Josep Gual en la qual explicava que ell «serveix a l’assemblea», i que a la Massa Coral s’estava portant a terme una «transformació rejovenidora», que també incloïa una renovació en el repertori, amb cançons espirituals negres i lletres de poetes de l’entitat. I finalment destacava l’aparició del Grup Estrop de Nova Cançó catalana. La revista també atorgà el premi Venus de Badalona a la representació de La pell de brau organitzada per l’Orfeó, i el premi Borràs aLeonci i Lena i La cantant Calva, també organitzades per l’Orfeó, a càrrec de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, amb direcció de M. Aurèlia Capmany i Montserrat Ramos, el 19 d’octubre. D’altra banda, s’informava de la representació Gent de Sinera d’Espriu, amb impuls de l’Orfeó, per part de l’Escola Adrià Gual, amb direcció de Ricard Salvat, i amb l’assistència del mateix Salvador Espriu.

Hem localitzat a l’arxiu de l’Orfeó tres instàncies del president Gual datades el mes de febrer. Aprofitant el reconeixement públic a l’entitat, el president de l’Orfeó Josep Gual va escriure una instància a l’alcalde Josep Torras Trias, el 6 de febrer, en la qual exposa que l’Orfeó havia rebut el premi de la revista Albada a la millor entitat badalonina, i altres premis com el del millor acte cultural i la selecció entre les millors representacions teatrals de tres obres innovadores impulsades des de l’entitat. Per això, li demanava si podia influir perquè hi hagués menys impediments en els permisos d’autorització d’actes, i demanava «idéntico trato al dispensado a las demás entidades que como nosotros laboran por el prestigio cultural y cívico de nuestra querida Badalona». D’això, se’n desprèn que hi havia tota una sèrie de bastons a les rodes, sigui per burocràcia, sigui amb intencionalitat política, respecte a Gual i la seva directiva pel rumb que prenia l’Orfeó, que dificultaven el dia a dia de les activitats. Ben aviat, però, l’accés a l’alcaldia de Felipe Antoja Vigo unes setmanes després confirmarien els pitjors auguris. Calia anar molt amb compte, perquè els alcaldes tenien amplis poders per fer la guitza i ser els baluards dels «años de paz». Com cantava a l’època Ovidi Montllor a La fera ferotge (1967):

«Per ordre de l’Alcalde, es fa saber a tothom que la fera ferotge ja no ens traurà la son. I gràcies a la força, no ha passat res de nou; tot és normal i maco, i el poble resta en pau».

En una segona instància, datada el 5 de febrer, Gual demana com a president de l’Orfeó Badaloní a l’alcalde de Badalona l’autorització per celebrar un acte amb el Grup Folklòric de l’Estat de Konakry (ex-Guinea Francesa), a la Donzella de la Costa, el dissabte 8 de febrer a partir de dos quarts d’onze de la nit.

En una tercera instància del president Gual, adreçada aquest cop al delegado comarcal de información y turismo, cursada el 28 de febrer, sol·licitava la celebració d’una lectura de l’obra poètica del valencià Lluís Alpera, guanyador del Premi Salvat-Papasseit el 1963, per part del mateix autor, el dia 29 de febrer. Com veiem, la petició es feia amb molt poc temps de marge, d’un divendres a un dissabte, i servia com a notificació justificativa que s’havia demanat permís per realitzar-lo i amb poca capacitat de reacció de l’administració, si bé arriscant-se a una reacció expeditiva de les autoritats si no volien que es fes l’acte.

El diumenge 19 d’abril va tenir lloc una reunió general de socis en la qual hi va haver una renovació parcial preceptiva de la junta directiva de Josep Gual, amb la incorporació de Màrius Sampere Passarell com a vicepresident, Salvador Simón Donatiu com a secretari, Joan Térmens Beltran com a caixer, i Francesc Padrós Galera i Xavier Ferrer Llobet com a vocals. El president exposà que les quotes de socis eren insuficients per quadrar els comptes anuals de l’entitat i mostrà públicament la gratitud a Francesc Ribó Arabia i Enric Clapés Massons, mecenes que havien contribuït a equilibrar-los. I també es va prendre l’acord de nomenar Enric Sabater president de mèrit,atès que l’acord pres ja en la penúltima assemblea, en ser anul·lada aquesta, no tenia validesa.

El mateix dia, a les sis de la tarda, a la sala de l’Orfeó actuà el Grup Estrop de l’Orfeó Badaloní en un concert dedicat al primer aniversari de la formació, i el tercer a la sala. Amb direcció de Màrius Sempere i presentació de M. del Carme Oller i Jacint, cantaren: Beth, Consol, Eulàlia, Núria, Rosa-Maria, Alexandre, Francesc, Nice, Pere, Plajúval, Ramon, Raien i Rubén.

Eulàlia Joanpere, Núria Orriols i Ramon Arozamena (Alexandre) expliquen que van fer nombroses actuacions arreu: als Lluïsos de Gràcia, a Tiana, a Masquefa, a Berga, etc. A Olesa, comenta Arozamena, havien d’actuar després de la missa i, per fer temps, van arribar-s’hi a una festa, un guateque, on es trobaren molt bé, i després tothom va anar cap a l’actuació. Com dèiem, els temps estaven canviant. A les actuacions gestionades per Sampere, veritable alma mater i lletrista lletraferit, hi anaven els que podien del grup, fidels al seu esperit amateur, i durant un temps van actuar en parròquies d’obrers, que aprofitaven també per fer reunions. Orriols recorda que el popular presentador Salvador Escamilla, a Radio Scop de Ràdio Barcelona, va vetar-li la cançó Sóc d’un país, una de les lletres compromeses políticament del grup:

No, no pot haver

qui embridi

fins la nostra fe.

No veig cap puny que s’alci

molt més que lluny.

[…] Sóc d’un país

que juga fort.

Del repertori, una altra de crítica social era La dama filantròpica:

Per ser una bona dama filantròpica

cal ser molt bona i molt inflexible

per això ha calgut treure de la llista

un pobre que era una mica socialista.

Hem localitzat a l’arxiu de l’Orfeó una quartilla que anuncia una conferència del fotògraf Pere Català Roca a l’entitat amb el títol Invitació a l’Alguer actual, el dissabte 9 de maig a dos quarts d’onze del vespre.

La Memòria dedicada als socis conservada a l’arxiu de l’Orfeó corresponent al període entre juliol del 1962 i maig del 1964, que hem citat per explicar la gènesi i practicitat del manifest L’Empelt, fa balanç de la primera junta presidida per Gual: el festival de Ceret, i l’impuls de les seccions des de la Massa Coral, l’Esbart Sant Jordi…; les estades del quadre d’actors de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i les seves representacions: Gent de Sinera, Antígona i La cantant Calba han estat guardonades per la crítica com les millors efectuades a Badalona; també l’obra La més forta, commemorant el cinquantenari de Strinberg, va merèixer que se’n parlés molt favorablement a la premsa del país, i La pell de brau de Salvador Espriu va tenir un muntatge èpic de Ricard Salvat, i li fou atorgat el premi a l’acte cultural més important de la ciutat; com a pròleg de les dues darreres representacions esmentades es feren dues conferències magistrals dels escriptors Ricard Salvat i M. Aurèlia Capmany. També posava de relleu la dinàmica intel·lectual ciutadana amb els cicles de conferències i actes culturals, les lectures poètiques amb M. del Carme Oller, Xavier Ferrer (ambdós guanyadors dels primers premis del I Concurs Literari Juvenil del CP Sant Josep; i en el II Concurs Ferrer guanyà en prosa i la nena Francesca Morales en poesia infantil), Miquel Lleonart, Francesca Tramuns de Grífol, Josep Gual, Joan Argenté, Màrius Sampere i Lluís Alpera; les classes de gramàtica catalana i les excursions culturals, la posada en marxa de dues noves seccions, la de teatre experimental amb Xavier Ferrer i la de declamació plàstica amb M. del Carme Oller; l’adquisició de fons literaris per ampliar la biblioteca de l’entitat, la parada de llibres amb col·laboració de la parròquia de Sant Jaume; un nou contracte per cinc anys per romandre al local del Cor de Marina; una campanya de dignificació de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra; tanmateix, només s’havien editat quatre butlletins a causa del seu cost extraordinari, si bé no mancava, per altres canals, la comunicació amb els socis; l’augment de 70 socis nous des de la darrera reunió general… En definitiva, es conclou: «l’impuls que hem intentat donar a totes les coses de sabor badaloní».

Gual renovà la junta situant Màrius Sampere Passarell a la vicepresidència, Salvador Simón i Donatiu (secretari), Jaume Blanch i Pujol-Giralt (vicesecretari), Fidel Horts i Descarrega (caixer), Carles Monells i Prats (comptador), i vocals: Josep Duatis Altimira, Joan Termens i Beltran, Francesc Padrós i Galera, Xavier Ferrer i Llobet; president d’honor: Francesc Ribó; president de mèrit: Enric Sabater; mestre director: Emili Itarte; sotsdirector: Josep M. Guillén; mestres auxiliars: Àlvar Arquer i la senyoreta Esther Martells.

Volem aturar-nos un moment per entendre com era l’època i els àmbits de relació d’alguns dels protagonistes de la vida de l’entitat i de la ciutat, com ara és el cas del badaloní Manuel Moreno Mauricio, militant comunista i guerriller que sortí de la presó el juliol del 1964 (després de disset anys i mig tancat i un quart de segle sense trepitjar casa seva), amb motiu del 25è aniversari del final de la Guerra Civil. El president de l’Orfeó, Josep Gual, antic company de Moreno a la Unió Gimnàstica i Esportiva d’abans de la guerra, va perdre’n el contacte pel conflicte bèl·lic (Gual fou mobilitzat en la lleva del biberó el 1938), però s’assabentà anys més tard que estava empresonat a Burgos. Va entrar-hi en contacte i li dedicà l’article «Saludos, Moreno» al butlletí de la UGE el 1952, un fet poc usual que podia comprometre’l per parlar públicament d’algú que havia estat condemnat a mort i a qui havien commutat la pena. Gual, quan feia desplaçaments comercials propers a Burgos, li portava un paquet o el visitava. Quan Moreno va sortir de la presó, antics companys de la UGE li van organitzar un discret dinar en el qual participà l’empresari Santiago Schildt Blanch, ben relacionat dins del règim i que va ajudar Moreno a evitar ser desterrat fora de la seva ciutat. Gual dedicà a Moreno un poema que ens dona una pista clara de la militància del mateix autor:

Camarada Manuel,

amic d’en Santiago […]

Camarada Manuel,

després de divuit anys,

ens fas estremir l’esquelet

amb l’abraçada.

Una de les poques distraccions de Moreno eren les hores de tertúlia a casa del seu amic Josep Gual, que coneixia un munt de gent. Una història d’amistat, respecte i companyonia des de la UGE amb el torner comunista d’abans de la guerra, i que va reprendre’s a mitjan anys seixanta. Enric Juliana a Aquí no hem vingut a estudiar… i en un article de Carrer dels Arbres núm. 19 (2008), i Valentí Soler al pròleg de Josep Gual. Poesia completa ens il·lustren sobre aquests fets.

Com assenyala Antoni Gual sobre el seu pare, «va ser tota la vida un home molt sociable, es feia gairebé amb tothom». A casa seva de la Rambla feia reunions literàries, polítiques i esportives (de jove havia jugat a bàsquet al Joventut i havia format part de la UGE).

El butlletí d’octubre de l’Orfeó, amb un disseny senzill i àgil en format quartilla que perdurarà en el temps, ressenyà les actuacions de la Massa Coral durant la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona de la mar i els pescadors; en la Festa Major a l’agost: un concert el dia 14 (en què actuà per segona vegada la secció infantil), l’ofici dedicat a la Verge Maria Assumpta, patrona de la ciutat, el dia 15, i el dia 16, a l’envelat del Casino de Badalona, convidats pel soci de l’Orfeó i president de la Comissió gestora del Casino, Santiago Schildt; la participació de l’Orfeó Badaloní en el Primer Aplec d’Orfeons de Catalunya a Olot el 9 de setembre, on es desplaçaren 87 cantaires i 90 acompanyants, gràcies a «la dedicació i generositat de Francesc Ribó i Arabia»; l’assistència, corresponent a les Festes de la Mercè de Barcelona, al Primer Dia del Cant Coral Internacional a Vallvidrera, els dies 26 i 27 de setembre, en què participaren vint-i-sis orfeons, entre els quals l’Orfeó Badaloní amb 70 cantaires, sota la direcció d’un jove Oriol Martorell; el desplaçament fou costejat gràcies a la generositat del benefactor Josep Gironès i Illas. Per la seva part, el Grup Estrop va actuar juntament amb Els Setze Jutges a Olesa el 20 de setembre, i la cantant estropista Eulàlia va anar actuant en diferents festivals.

A l’agenda d’actes previstos al local social, hi havia una conferència de Josep Espar i Ticó, Excursió per les terres i caràcter del país a través dels discos, amb il·lustracions musicals, a celebrar el 17 d’octubre (Espar, en la seva faceta d’activista cultural, fou un dels fundadors de la discogràfica Edigsa, molt vinculada a la Nova Cançó).

Finalment, s’hi destaca el text «Als Socis»,que diu així: «La marxa ascendent de l’entitat podria veure’s aturada i potser i tot col·lapsada si no procuràvem de posar-hi remei pel que fa al seu desenvolupament econòmic», i proposa«que cada soci marqui la quota que vulgui pagar a partir del gener de 1965: 10 pessetes (actual), 15 pessetes (normal), 25 (extraordinària)». El balanç econòmic seguia esdevenint un coll d’ampolla per a futures activitats, depenent en darrera instància d’aportacions extraordinàries de mecenes.

El 18 d’octubre hem documentat una actuació del Grup Estrop al Centre Parroquial de Sant Josep de Badalona. Volem ressenyar-la perquè, acompanyant els i les cantants Beth, Eulàlia, Núria, Rosa Maria, Alexandre, Francesc, Nice, Ramon, Rayen i Rubén, hi trobem la incorporació d’un conjunt, convertint-se en el primer grup de cançó catalana acompanyat d’un conjunt d’instruments musicals. Aquest grup estava format, com va anotar Enric Larreula a Carrer dels Arbres (2016), per: Miquel Boix Casas (va casar-se amb la germana d’Anicet Matamala), Frederic Xifré Lleal (va ser el primer bateria del grup de rock badaloní dels seixanta Los Thunders), Jaume Riera Montfort (Raien), Josep Agüera Arcas (amic de Rosa M. Aldabó, amb havia coincidit en les classes de guitarra de Rosa Lloret), Pere Capelles Teruel (va morir d’accident de trànsit el 19 de novembre de 1964 i el seu enterrament va ser una mostra de dol molt sentida a la ciutat: el fèretre va ser portat a coll des del carrer General Weyler a l’església de Sant Josep, amb la policia que vigilava estretament per si es posava una senyera al taüt i hi havia «incidents»).

El mes de desembre, Josep Gual dedicà la poesia Nadal al vicepresident i amic Antoni Mongay i Juan (poema publicat a l’obra Poesia completa). Vegem-ne un fragment:

En aquest dia i en els altres dies

ens sigui el viure més tranquil i llis

i que l’Estrella ens meni per les vies

que acostin més el cel a aquest País.

Abans de finalitzar l’any, la Massa Coral actuà a la parròquia de Montserrat i en un concert de Nadal al local del Casino de Badalona.

1965

El 17 de febrer el president de l’Orfeó, Josep Gual, fa una instància a l’alcalde de Badalona demanant permís per celebrar una reunió general de socis el dia 28 de febrer. L’assemblea, però, es convoca per al 14 de març.

El 26 de febrer el directiu Carles Monells envià una carta de dimissió al president Josep Gual. Amb una expressió popular li explica que «m’he donat compte que, segons pugui semblar, tot lo que toco trenco!, francament, en el meu cas no vull causar cap perjudici a ningú». Sense especificar gaire més decideix apartar-se, sembla que per alguna contingència que no especifica. S’acomiada amb cordialitat.

El 14 de març, en una acta certificada pel secretari de l’entitat Salvador Simón Donatiu, coneixem que després de presentar el president Josep Gual la memòria de l’entitat amb les dades econòmiques «llegándose a la satisfactoria conclusión de que el momento económico de la entidad es el más floreciente en el historial social», en el punt de l’ordre del dia previst de renovació parcial de la junta directiva, els socis presents van donar confiança unànime a la proposta del soci Agustí Pujadas que Jaume Oriol i Guardiola accedís a la presidència de l’entitat, i es va fer així el segon relleu en el càrrec de la tercera etapa de l’Orfeó. S’hi incorporaren nous integrants, que compartiren la junta amb part de l’equip anterior que no era objecte de renovació: Màrius Sampere Passarell (vicepresident), Salvador Simón Donatiu (secretari), Miquel Lleonart Claravalls (vicesecretari), Jaume Blanch Pujol-Giralt (tresorer), Agustí Pujadas Fornés (comptador), vocals: Joan Térmens Beltran, Francesc Padrós Galera, Jacint Dunyó Clarà, Fidel Horts Descàrrega. El traspàs efectiu de la presidència va realitzar-se en la reunió de la Junta Directiva del 18 de març.

Podem descriure que s’optà per canviar de persona amb la finalitat que el protagonisme de l’anterior presidència deixés de comprometre l’entitat. Es respectaven els terminis de renovació de la presidència, si bé també cal incidir que el canvi era producte d’una certa incomoditat interna de trobar-se a la corda fluixa d’unes activitats i d’un capteniment públic gens freqüent en la vida social i cultural de la ciutat des de la postguerra, a més de diferents connexions amb l’oposició al règim de Gual. Ell mateix, a l’article «La nova cançó»publicat a la revista Carrer dels Arbres,núm. 19 (1981), recorda que en el funeral del músic estropista Pere Capelles el novembre del 1964, «l’autoritat municipal es va mobilitzar i la governativa va desplegar-se com si a Badalona s’estés covant algun acte subversiu»,i a ell mateix «des que vaig sortir de casa meva, fins arribar a la casa mortuòria, varen donar-me escorta com a un malfactor».

Tanmateix, com assenyala Joan Soler i Amigó al llibret dels noranta anys de l’entitat, «la llavor d’esperança que en Josep Gual ha sembrat a l’Orfeó Badaloní comença a tenir arrels». L’optimisme de la voluntat, parafrasejant Gramsci. Enfront hi havia l’autoritat de l’alcalde Antoja, propens a les formes més dures i intransigents de la dictadura.

El butlletí d’abril informava del canvi de junta i l’article «A tots els nostres socis. A títol de presentació» entrava en matèria així: «Podríem començar amb la tant coneguda frase ‘tal com dèiem ahir’…», i argumentava que «en el nostre Orfeó no hi han juntes noves o velles, sinó junta de torn», per finalitzar amb «Tinguem fe i constància, i entre tots ho farem tot». El butlletí posava èmfasi en l’agenda d’activitats, entre les quals la propera excursió de la secció de gramàtica catalana a Abrera, El Bruc i Collbató el 9 de maig; també informava retrospectivament de la visita realitzada al Museu Municipal de Martorell el 21 de març. Posava en valor el potencial de poetes guardonats de l’entitat: Joan Argenté, Josep Gual, Màrius Sampere, amb diferents premis nacionals; i els assolits al Certamen Literari Juvenil del Centre Parroquial Sant Josep per Fabiola Dunyó, la cantaire Francesca Morales, Carme Oller (també en el Certamen Literari de Sant Adrià), i el soci Xavier Ferrer. S’anunciava un Festival de la Secció Jovenívola de l’Orfeó al local social amb direcció dels mestres Emili Itarte i Josefina Monells, i amb els solistes: germanes Jordà, Nuri Peix, M. Rosa Oller, M. Rosa Vila, Joaquim Castellet, Francesca Asensi, Josep Antoni Güell, Francesc Arderiu, germanes Pérez, Roser Rufié, Montserrat Rufié, Pilar Monells, Rosa Giró i Montserrat Marot; després actuaria la Massa Coral de la secció, i finalitzaria l’acte l’elenc juvenil teatral amb l’obra Matí de festa d’Avel·lí Artís, amb els actors M. Francesca Morales i Àngel Zamora.

La reunió de junta directiva del 14 d’abril va aprovar la instal·lació d’«un anuncio luminoso ‘Orfeó Badaloní’ en la puerta principal de la escalera y lindante en el salon-bar del Coro de Marina». També la proposta de Jacint Dunyó que l’Orfeó convoqués un concurs literari en llengua catalana, creant-se a tal efecte una comissió preparatòria formada per Màrius Sampere, Miquel Lleonart, Jaume Blanch i el mateix Dunyó. Un premi literari en llengua catalana que podia ser pioner a la ciutat.

El butlletí de l’Orfeó adoptà la denominació de Circular a partir del mes de juny. Així, a la circular d’aquest mes trobem l’article de portada «El ‘per què’ dels Orfeons», en el qual es desenvolupa una sèrie de consideracions d’«idioma, sentiment i tarannà», i s’afirma amb una certa retòrica grandiloqüent que «L’Orfeó Badaloní té consciència dels seus deures davant de Déu, dels homes i de la història».

Entre els continguts s’hi ressenyava la conferència de l’heraldista Manel Bassa i Armengol sobre La veritat de l’escut de Badalona del 24 d’abril; un concert de la Massa Coral dedicat a socis i familiars celebrat al teatre de l’Orfeó el 9 de maig; la interpretació de la Missa Pontificalis de Perosi a l’església de Santa Maria, retransmesa per Ràdio Miramar amb motiu de les Festes de Maig; un concert al Círcol Catòlic organitzat pels Pares Carmelites el dia de l’Ascensió; una sessió de cinema amateur a càrrec de Benet Boixader i Peraire al capdavant d’una ambaixada berguedana sobre la Patum i els costums tradicionals comarcals; la representació per part del quadre escènic del Museu Municipal a l’Orfeó de les obres La resposta i Pi, Noguera i Castanyer (fabricants de mobles) el 23 de maig; el recital del poeta valencià Lluís Alpera i Leiva, Dades de la Història Civil d’un valencià; la conferència del periodista menorquí Rafel Ferrer sobre Mossèn Alcover polèmic i folklorista el 29 de maig. Com veiem, la connexió cultural amb els territoris de parla catalana era fluida per part de l’Orfeó.

A l’apartat social s’informava de les defuncions de Francesca Agustí i Piera (que signava com a Argent els articles dels butlletins), esposa del directiu i cantaire Fèlix Freixa i Malet i mare de la solista Victòria Freixa i Agustí; d’Antònia Borrull, esposa del mestre auxiliar Àlvar Arquer, i d’Estrella Campañà i Bachs, mare política del directiu Josep Casals; i també de Mercè Duran i Pineda, esposa de Josep Amigó,«a qui tant deu l’Orfeó, per les seves actuacions de cantaire, arxiver i directiu», i de la mare del mestre director Itarte. A banda de la dissort, s’informava del matrimoni entre la senyoreta Àurea Vendrell i l’actiu cantaire i directiu Joan Térmens.

La circular de l’Orfeó Badaloní de juliol posava èmfasi en els preparatius del II Aplec d’Orfeons a Olot a celebrar el proper 29 d’agost, esperant una gran jornada com l’any anterior. Entre els actes ressenyats hi havia la funció de la secció dramàtica al local de l’entitat amb les obres L’hereu escapa i el sainet Déu hi faci més que nosaltres, del jove soci Josep Arimont, el 18 de maig; el I Concurs de la Cançó Catalana d’Alforja el 20 de juny, amb el triomf de la cançó Com tu del vicepresident i puntal del Grup Estrop Màrius Sampere; la participació de la Massa Coral en l’Aplec d’Orfeons en homenatge al mestre Morera a Sant Just Desvern, el 4 de juliol (notícia que venia acompanyada per un sentit escrit de Miquel Lleonart sobre Morera); la participació en l’ofici de la festivitat de la Verge del Carme amb Regina Pacis de Vitidinai a l’església dels Pares Carmelites; a l’ofertori, l’Ave Maria de Schubert per les veus femenines, i el motet Eucarística de Pau Casals durant la comunió.

Al butlletí d’agost noticiava l’organització de tres autocars per anar al II Aplec d’Orfeons d’Olot el dia 29 d’agost. Abans, però, durant la Festa Major el dia 11 d’agost, la Massa Coral i la secció Jovenívol realitzaren un concert a la Plana, amb la novetat d’explicacions entre peces musicals per la senyoreta M. Carme Oller; la col·laboració en l’ofici del dia 15 d’agost; una actuació prevista a Canyet el 19 de setembre, en la qual s’estrenaria el Tedeum de Perosi amb traducció catalana del mestre Guillén; la programació del concert de la Massa Coral dedicat als socis protectors el 3 d’octubre; i la sortida social anual a Berga i Santuari de Queralt el 17 d’octubre. S’incloïa l’Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, que finalitzava així:

Verge dels cims, Regina de la Serra,

Mare de Déu, Estel del Berguedà,

pregueu al cel pels homes de la terra,

vetlleu tot temps pel poble català.

En l’apartat de notícies breus s’informava que el matrimoni Carles Estañol i Esther Martells, antic cantaire i exprofessora, havia tingut un infant.

La circular interna de setembre-octubre ressenya l’excursió a Berga el diumenge 17 d’octubre, i anota el desenvolupament de la jornada, en la qual havia sobresortit «l’autèntic esperit cantaire ‒ample, generós i comprensiu‒ omplert de fe en els seus ideals orfeonístics, totes les altres petiteses no conten. S’hi vola per sobre». Així, el diumenge 17, com també publicà la revista Queralt. Publicació del Santuari 4/1965, l’Orfeó Badaloní visità Berga en la seva excursió d’esplai anual, i arribà posteriorment al Santuari de Queralt. Després que la Massa Coral assistís a la missa d’onze, oferiren un recital de cançons al teatre del Centre Parroquial de Berga, que va omplir-se de gom a gom. El concert finalitzà amb les tres seccions juntes cantant l’Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, obra del mestre Ribera, estrenada feia quinze dies per l’Orfeó en una altra actuació i que va ser molt ben acollida.

La circular anunciava l’estrena a Badalona de l’obra Benvingut Mossèn Vidal, original del dramaturg Francesc Lorenzo i Gràcia, amb direcció de Joaquim Grífol. Les notes breus informaven que M. Carme Oller, cantaire de l’Orfeó, havia resultat finalista del Concurs de Poesia Màrius Torres de la capital del Segre; la senyoreta Coloma Lleal, filla del consoci Francesc Lleal (capità badaloní de la marina mercant, antic alumne de l’Escola Catalana), que en una ocasió ja havia llegit a l’Orfeó els seus poemes, guanyà l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de la Llengua Catalana d’enguany a París (el mes d’octubre, com assenyala ella mateixa al llibre L’embat del vent); el dilluns 18 d’octubre havien començat les classes de gramàtica catalana. Entre les activitats s’informava que el diumenge 19 de setembre la Massa Coral va cantar a l’església parroquial del Sant Crist de Canyet, amb motiu de les Noces d’Or Sacerdotals de mossèn Joan Baranera i Mir. Interpretaren la Missa Pontilicalis de Perosi, i la senyoreta Esperança Asensi cantà el motet Raïms i espigues, amb lletra de Verdaguer i música de Nicolau; l’Orfeó cantà per primera vegada l’himne d’acció de gràcies Lloança a Vós Senyor de Perosi, amb traducció del mestre Guillén. Acabat l’acte, davant de l’església, el mestre Itarte dirigí la Massa Coral en un petit repertori: Amor que tens ma vida, Jovenívola, Rosa de bardissa i Mira els blancs anyells. S’obsequià els cantaires amb un vermut a la Societat Cultural l’Oliva.

El concert dedicat als socis protectors es va celebrar el 3 d’octubre i amb una novetat que recuperava la tradició dels concerts de la Massa Coral durant la primera i la segona etapa: El Cant de la Senyera va ser de nou interpretat com a primera peça, que obria el programa. Era un gest simbòlic dins l’àmbit artístic, un pas més que evidenciava que «poc a poc, la mordassa anava afluixant-se!»,escriu Antoni Ballesteros a l’historial de l’entitat. La circular descriu que va ser escoltat amb tot el públic dret. El programa desgranà cançons espirituals negres (que es popularitzaren pertot arreu trencant estigmes anteriors), clàssiques i populars catalanes, i finalitzà amb l’Himne de la Coronació a la Verge de Queralt, de Ferran Agulló i Antoni Ribera.

La circular de novembre informava, a l’article «Un contratemps i una esperança»,de la dimissió del mestre director Emili Itarte per motius personals; assumia el seu lloc Josep M. Guillén, fins al moment sotsdirector. S’anunciava per al dia 21 de novembre, en la sala de l’entitat, el concert inaugural del Cor de Cambra de l’Orfeó Badaloní, amb el títol genèric de Cants al vent, i la representació per part de la secció juvenil de teatre de l’obra El carro del vi, amb els actors i actrius: M. Carme Solà, Teresa Mayolas, Jordi i Josep Aiguavives, Tomàs Pérez, Rafel Belda, Carles Valldosera, Carles Martínez i Àngel Zamora.

En l’àmbit teatral, es ressenyava l’obra Benvingut, mossèn Vidal, representada a la sala de l’entitat el 31 d’octubre; i el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, tindria lloc la representació de Les garces, amb direcció de Joaquim Grífol, dedicada al barber Josep Llach, popular entre els comediants badalonins com a maquillador.

A l’empara de la nova Llei d’Associacions (1964), se celebrà una reunió general extraordinària de socis, amb l’objecte d’adaptar els estatuts, i es presentaren uns de nous el 24 de desembre, que aprovà el Governador Civil el 28 de gener de 1967 (la Llei no va ser derogada totalment fins al 1997 a Catalunya i el 2002 a l’Estat espanyol).

La circular interna de desembre obria amb un missatge de pau i amor nadalenc; s’anunciava la representació extraordinària, per part del quadre escènic de l’entitat, de la comèdia en tres actes d’Albert de S. Llanes Don Gonzalo o l’orgull del gec, amb el següent repartiment: Rosa Homs, Josep M. Balaguer, Martí Torrents, Teresa Mayolas, Joaquim Grífol, Hortensia Vila vídua de Mateu, Enric Canals, Josep M. Fora, Josep M. Raventós, Joaquim Maymó, Jordi Aiguaviva i Rafael Belda, amb direcció de Joaquim Grífol. El 16 de gener al local de l’entitat tindria lloc el Concert Nadalenc amb direcció de Josep M. Guillén i els mestres auxiliars Àlvar Arquer i Josefina Monells. El diumenge 23 la secció teatral del Centre Parroquial de Sant Josep posaria en escena a la sala de l’Orfeó Joc de taula, d’Ortembach, en versió catalana de Jordi Benet, amb la direcció i la realització de Josep Viñallonga. I el diumenge 30, com a complement al concert dedicat als socis del dia 16, la Secció Jovenívola i el Cor de Cambra de l’Orfeó Badaloní actuarien al local de l’entitat. Com a activitats en parròquies de la ciutat, el Cor de Cambra actuaria a la parròquia de Llefià el dia 1 de gener, i a la de Sant Jaume el dia 9, «en missatge de l’esperit de l’Orfeó a les barriades de la nostra Ciutat». Una manera d’obrir-se a la ciutat era, doncs, actuar i presentar la tasca de l’entitat en el marc parroquial.

1966

El butlletí de gener anunciava tres vetllades poètiques a l’Orfeó Badaloní: Coloma Lleal, guanyadora de l’Englantina en els Jocs Florals de Llengua Catalana de París en l’edició de l’any anterior; Francesc Vallverdú, el 19 de febrer, i Joan Argenté, el 26 de febrer.

Prenia volada la notícia de l’inici de la Discoteca de l’Orfeó Badalonígràcies a Joan Vidal i als estudis de Ràdio Miramar, amb l’enregistrament d’un disc de Maria Monell com a solista i Josep M. Guillén al piano. Hem localitzat el disc, que porta per títol Discoteca de l’Orfeó Badaloní, primer disc. Es tracta d’un EP de la soprano Maria Monell i Josep M. Guillén (mestre director al piano), amb quatre cançons. A la cara A: Romanç de Santa Llúcia, de Segarra-Toldrà, i Pau, de Sala- Laporta; i a la cara B: Torna a Sorrento, de De Curtis ‒ versió lliure‒, i Tu, de Gual- Itarte.

Al primer butlletí de l’any també es posava negre sobre blanc tot un seguit de properes activitats: el Concert Nadalenc el 16 de gener; la representació de Don Gonçalo o l’orgull del gec el 21 de gener; Joc de taula per part de l’elenc del CP Sant Josep el 23 de gener; l’obra L’endemà de bodes el 20 de febrer, i una jornada anomenada Ballets a l’Orfeó Badaloní, amb l’Esbart Joventut Nostra.

En la reunió de junta directiva del 12 de gener va tenir lloc la sonada dimissió de Jacint Dunyó«por discrepancias», finalitzant així la seva col·laboració en els cursos de llengua catalana i en la constitució d’un premi literari en llengua catalana que mai va veure la llum a l’entitat.

Hem documentat a l’arxiu de l’Orfeó una correspondència prou curiosa entre els presidents del Cor de Marina i de l’Orfeó Badaloní (recordem que Cor de Marina era el primer propietari de l’edifici on l’Orfeó està com a arrendatari de la sala d’actes i de les golfes, i per aquest fet les cartes porten la mateixa adreça remitent i destinatària, si bé la del Cor de Marina escriu a l’encapçalament Paseo del Caudillo, 11 CIUTAT), i pel que sembla compartien més coses a part de veïnatge. Antoni Mongay, com a president del Cor de Marina, antic membre de la junta de l’Orfeó amb Josep Gual, escriu al president de l’Orfeó, Jaume Oriol, el 13 de gener: «Sembla que per part d’algú es troben inconvenients en que continuï com a Mestre-Director de la nostra Massa Coral el Sr. Josep M. Guillén». Mongay recorda que Guillén era ja mestre-director del Cor de Marina abans que l’Orfeó el nomenés per cobrir la baixa del mestre Itarte i que sempre s’havia considerat positiu que si les funcions estaven ben sincronitzades eren beneficioses per a ambdues entitats. I finalitza amb una petició: «Si no fos aquesta la mateixa opinió de l’Orfeó Badaloní, estimaríem ens fos comunicat sincera i obertament». Sembla, doncs, que les ferides o esgarrapades si es vol dels canvis directius a l’Orfeó generaven tensions. La resposta a la missiva per part de Jaume Oriol el 4 de febrer va ser del tot formal i explica que s’havia posat a consideració la carta adreçada en la junta reglamentària el dia 3 de febrer i que la contesta era: «No existeix cap acord referent a la pregunta formulada en la vostra missiva». Cap acord…, si bé sembla que hi havia cert marro pel fet de creuar-se cartes i el to fred entre ambdues.

En la circular del mes de febrer, a l’article «Crida als senyors socis» s’insistia en el vell tema d’un major compromís en les tasques de l’entitat i es reclamava «màxima assistència» en la reunió general, on s’havia de renovar parcialment la direcció, per tal de coresponsabilitzar els associats en les decisions i que els càrrecs no recaiguessin sempre en un cercle restringit de persones. El text acabava amb la frase: «Orfeó Badaloní, que és patrimoni de tots». La qüestió de fons que plantejava l’article, el president Gual ja l’havia tractat i havia proposat obrir pas a la joventut i al seu empoderament per renovar la vida societària.

La circular anunciava la representació per part del quadre escènic de l’Orfeó de l’obra Primavera i tardor, de tres actes en vers, original de Joaquim Grífol, que també faria de director, en memòria de l’amic i soci Daniel Sampere i Matas, actor de la secció teatral de l’entitat els anys trenta, durant la segona etapa.

Pel que fa a l’agenda, s’informava que es farien una sèrie d’actes poètics: el primer amb Coloma Lleal, presentada per Santiago Soler, el 12 de febrer; el segon amb Francesc Vallverdú, presentat per Màrius Sampere, el 19 de febrer; el tercer amb Joan Argenté, presentat per M. Aurèlia Capmany; la representació de l’obra L’endemà de bodes al local social el 20 de febrer, i l’actuació de l’esbart barceloní Joventut Nostrael 27 de febrer.

El 27 de març va tenir lloc la reunió general ordinària, en la qual el president Jaume Oriol va llegir un escrit on manifestava que no podia seguir al capdavant de l’Orfeó Badaloní «por sus ocupaciones profesionales». L’acta de la reunió recull que aquest fet va causar una gran sorpresa entre els assistents. Entre les veus més bel·ligerants amb la situació va escoltar-se la de l’expresident Josep Gual, que qualificà de deserció la catarsi davant la pressió del càrrec realitzada per Oriol. L’assemblea va votar la no-acceptació de la seva dimissió i aleshores Mongay va proposar la vella fórmula de deixar la renovació de càrrecs a criteri del president. Oriol va fer marxa enrere i va acceptar continuar, lamentant«la escasez de elementos jóvenes»,i per això pensava que calia«preparar variedad de actos»per atraure nova saba a l’entitat.

La circular d’abril-maig obria amb el text «Vitalitzem la nostra Massa Coral», en el qual s’insistia que familiars i amics «vinguin a ajudar-nos» i «Que’ns portin també els seus infants, que ells són la llavor de l’Orfeó del demà».

Entre els actes ressenyats hi havia la representació de l’obra L’amor venia amb taxi a càrrec del quadre de l’entitat, el 27 d’abril; les actuacions de la Massa Coral amb la Missa Pontificalis la Diada de Sant Anastasi a l’església de l’arxiprestat de Santa Maria, i en la festa de Sant Isidre Llaurador a l’església del Sant Crist de Canyet el dia 15 de maig; i el mateix dia a la tarda actuà el Cor de Cambra de l’Orfeó a la Festa del Badiu, organitzada pels grups d’escoltes (era una iniciativa de l’Agrupament Escolta Sant Jaume i l’Agrupament Guia Rosa Busqué als jardins de Can Solei des del 1963) i que prendria molta volada ciutadana amb els anys; en destacaren les cançons del repertori No tardis, Jac, El bri, Moreneta en sou i Cançó de la barca.

Prenia rellevància l’actuació prevista del cantant manacorí d’origen guineà Guillem d’Efak a l’Orfeó, presentat per l’inefable Josep Gual i amb la col·laboració de Josep Agüera, del Grup Estrop, el 22 de maig; també la sortida de la Massa Coral per la segona Pasqua, dilluns 30 de maig, per actuar al Santuari de la Gleva (Osona), en un ofici que celebraria el rector de la parròquia del Sant Crist de Canyet, mossèn Joan Baranera, amb motiu dels cinquanta anys, que oficià la seva primera missa. A la sala de l’Orfeó tindria lloc un selecte concert per a socis, familiars i simpatitzats el 19 de juny, amb el Cor de Cambra, dirigit pel mestre Josep M. Guillén i la secció infantil dirigida per la professora Josefina Munells.

En la circular de juny-juliol, el primer article estava dedicat al cinquantenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. Entre les activitats hi havia l’adquisició de dos discs de Guillem d’Efak per a la discoteca de l’Orfeó; i el concert del grup que componia la Capella de l’Orfeó, en honor de Sant Antoni de Pàdua, a Santa Maria el 13 de juny. Es ressenyà el concert del dia 19 del Cor de Cambra i la secció infantil; la darrera classe de llengua catalana del present curs el dilluns 27, en què el professor Jacint Dunyó rebé un obsequi i s’acomiadà pel motiu de traslladar la seva residència fora de la ciutat; els preparatius «per a la propera Festa Major (i d’acord a les normes del Concili Vaticà Segon)», perquè«la Massa Coral del nostre Orfeó inicià l’assaig, que té molt avançat, de la Missa Verge Assumpta, a 3 veus, del mestre Agustí Cohí i Grau, que serà estrenada pels nostres cantaires»; la realització a la sala d’una revetlla de Sant Joan; els petits components de la secció d’infants efectuaren una excursió matinal a la Font d’en Better (Sant Fost de Campcentelles), a l’anomenada Selva del Vallés. S’anunciava que al local social el dissabte 30 de juliol a dos quarts d’onze de la nit tindria lloc un concert de la Massa Coral dedicat als socis i famílies, amb direcció de Josep M. Guillén, amb els solistes Anna Martí Pere Mayoles, Victòria Freixa de Pera, Maria Monell, Llàtzer Asensi, Agustí Pallejà, i, al piano, la professora Ester Martells d’Estanyol (ho transcrivim com està al programa, Ester sense h intercalada, i Estanyol amb ny).

Finalment s’anunciava la nova directiva sorgida de l’assemblea general de març (l’acta de la junta directiva del 31 de maig la confirmaria): Jaume Oriol (president), Josep Duatis (vicepresident), Salvador Simón (secretari), Miquel Lleonart (vicesecretari), Jaume Blanc (tresorer), Fidel Horts (comptador), i vocals: Antoni Magret, Francesc Peix, Francesc Arderiu, Joaquim Grífol i Jordi Térmens (arxiver).

En la junta directiva reunida el 6 de setembre s’accepta l’oferiment de Màrius Sampere de substituir el dimissionari Jacint Dunyó i realitzar el curs de llengua catalana a partir del mes d’octubre. També, prenent una decisió sobre el repertori de la Massa Coral, que s’interpretés El cant dels ocells al tradicional concert de Nadal en honor al mestre Pau Casals, reconegut internacionalment i personalitat de l’exili, en l’any del seu norantè aniversari.

Tot un conjunt d’activitats de la Massa Coral, del quadre escènic, de l’esbart…, a falta de les circulars corresponents les hem anotat al llistat aparegut dels actes realitzats entre octubre del 1966 i agost del 1967, publicat a la circular de juliol-agost del 1967. Així, respecte a les activitats de l’exercici 1965-1966 (fins a l’octubre d’aquest darrer any, si fem cas de la referència constatada anterior), hem localitzat un document sense datar a l’arxiu de l’Orfeó que informa del balanç que fa la junta: ha instaurat una circular mensual; també explica que si bé «sembla que el Grup Estrop està esllanguint-se (una sola actuació conjunta en aquest temps), (a Balaguer)», s’havia creat el Cor de Cambra, que havia realitzat tres actuacions en tres mesos. La secció de gramàtica catalana, a més de les classes regulars, havia organitzat un curs d’estiu i diferents sortides culturals; l’entitat s’havia prodigat amb conferències literàries, poètiques…, «amb literats i erudits del Principat, de València i les Illes»; s’havia estimulat els orfeonistes amb una sessió de ballets populars; la reciprocitat teatral havia portat al local els elencs del Museu Municipal i del Centre Parroquial de Sant Josep; s’havien projectat films; la Massa Coral havia realitzat 10 concerts i 5 oficis cantats. La sortida social havia tingut lloc al Santuari de la Verge de Queralt i havia pres la batuta de mestre director Josep M. Guillén. En total, l’Orfeó Badaloní havia realitzat 40 activitats de tota mena. El curs 1966-67 van emprendre’s les classes de la secció d’infants sota la direcció del mestre Josep M. Guillén. Van formar part d’aquest curs, segons els fulls d’assistència: amb 13 anys, Joan Arderiu Puig; amb 12 anys: Jordi Font Agustí, M. Carme Vidal Ricart, Joan Vidal Serra, Cecília Cuixart; amb 11 anys: Esther Simón, Jordi Raventós Estanyol; amb 10 anys: Josep Villà Soler, M. Carme Abril, Núria Peix, Josep Miñano; amb 9 anys: David Lleonart Roig, Montserrat Font Agustí, Anna M. Puig Martí, Carles Raventós Estanyol, Ramon Canals, Rosa M. Sánchez, Esther Sánchez, Montserrat Aguilar Herrero; amb 8 anys: Joan Vidal Ricard, M. Lluïsa Tarrats Ribera, Esther Sarriera, Teresa Prat (no havia finalitzat), Carme Fuentes, Timoteu Carbonell; amb 7 anys: Carles Sanbernardo, Marta Saez, Joan Plana Arrasa; amb 6 anys: Eulàlia Font Agustí, Pere Canals, Rosa M. Cuixart; amb 4 anys: Mireia Pera Freixa.

1967

La circular interna de març obria amb l’article «Recordem als senyors socis que…», i començava fort: «L’Orfeó, avui, ja és més que una Entitat, és una Institució», a tomb de la renovació de la junta: «tindreu d’elegir cinc socis per a suplir les places que quedaran vacants a la Junta Directiva per complir-se ja els dos anys reglamentaris. Enguany el càrrec de President hi és comprés». El text proposava dialogar, escoltar i conèixer les persones candidates per escollir bé, i també incidia en el compromís per ser membre de la junta: «L’Orfeó potser no brilla com podria i tindria que lluir, però té encara bones arrels i saba creadora; i aquest renovellament de Directius, l’hi és tant obligat i necessari com ho és el podar una planta, si es vol que produeixi abundant fruit».

S’anunciaven la representació pel quadre escènic del Centre Parroquial de Sant Josep de l’obra original d’Eduardo Criado Com si fos un tros de vida, amb direcció de Josep Viñallonga i direcció musical de Jordi Vidal, al local de l’Orfeó el 5 de març (l’obra havia guanyat el Primer Concurs d’Elencs d’Aficionats del Teatre Romea de Barcelona, el 1966); la representació d’El místic pel quadre escènic de l’entitat en homenatge a Joaquim Maymó pels seus cinquanta anys de teatre, el 12 de març; també un viatge en autocar a La Passió d’Olesa de Montserrat, el 16 d’abril.

La circular ressenyà l’encert de la representació Assaig general a càrrec del quadre escènic de l’entitat el 12 de febrer; i un concert del Cor de Cambra dirigit pel mestre Guillén, que, tot i la gran qualitat, va aplegar molt poc públic (no s’esmenta la data si bé coneixem que el Cor de Cambra i la secció d’infants realitzaren una vetllada a l’Orfeó el 26 de febrer), començant l’acte amb la representació de la comèdia d’un acte, de Josep M. Folch i Torres, La resposta, interpretada per les senyoretes Joaquima Sabaté, Teresa Mayoles i el consoci J. M. Fora.

En darrer terme, la circular interna informava de la defunció del president de l’Orfeó Català, Fèlix Millet i Maristany, el passat 23 de febrer.

A la circular d’abril es feia una «Crida a tots els que son o han estat cantaires» amb motiu de l’homenatge que s’estava preparant pel centenari del naixement de Lluís Millet. Hi participarien tots els orfeons de Catalunya que s’hi adherissin el proper dia 7 de maig. Per això es convocaven assaigs preparatoris del repertori amb obres de Millet: els dilluns, a dos quarts de deu, tenors i baixos; dimarts a la mateixa hora, sopranos i contralts; dijous i dissabtes, a les deu, conjunt de les quatre veus. La commemoració, com es podia llegir en diferents referències a l’interior de la circular, estava convocada per la Germanor, el Secretariat i la Revista dels Orfeons de Catalunya. La previsió era un concert a celebrar per cada orfeó, i un Aplec d’Orfeons de Catalunya, missa solemne, dinar de germanor i concert conjunt, en un lloc adient que seria comunicat més endavant. Per tal de preparar-ho, com també la proposta d’un homenatge al mestre fundador i primer director Antoni Botey, va convocar-se una reunió entre la junta i antics dirigents.

A la circular es ressenyaven les diferents activitats realitzades des del mes de març. El 5 de març, la representació a la sala amb un públic entusiasmat de Com si fos un tros de vida, comèdia dramàtica d’Eduard Criado, per part del conjunt del Centre Parroquial de Sant Josep, dirigit per Josep Viñallonga. Una setmana més tard es representà amb gran èxit El místic, de Santiago Rusiñol, en homenatge a l’actor Joaquim Maymó. La interpretaren Josepa Dunés, Jaume Vinyas, Antolí Puig, Francesca Simó, Josep Duatis, Josep M. Balaguer, Enric Canals, Josep M. Fora, Joaquima Sabaté, i hi col·laborà el veterà actor Joaquim Sitjà, Joaquim Maymó, i l’actor i director Joaquim Grífol.

S’explicava en un article que el dia de Sant Josep s’havia presentat a la sala del Casino de Badalona el Cor de Cambra de l’Orfeó Badaloní, amb obres d’autors clàssics, espirituals i populars catalanes. Tanmateix, la concurrència va ser escassa ‒«la concurrència, més aviat escassa, és trist confessar-ho»‒, tot i quedar molt satisfeta del repertori i de la qualitat musical mostrada.

El Dijous Sant, components de la Capella de l’Orfeó assistiren a la processó acompanyant el Misteri del Gremi de Paletes, «cantant composicions adecuades a l’acte religiós popular, de tan fonda tradició badalonina». Per altra part, s’informava de la suspensió per falta d’inscrits de la sortida prevista a Olesa de Montserrat per assistir a la representació de La Passió.

També s’anunciava que als alumnes de la secció d’infants els seria lliurada una Assistència, i en l’anomenat El Dia del Cantaire, a final de curs, rebrien un obsequi en proporció a la seva assistència.

El diumenge 16 d’abril el quadre escènic de l’entitat representaria Els savis de Vilatrista, de Santiago Rusiñol, amb direcció de Joaquim Grífol, amb els següents intèrprets: Ellen Jones, Joaquim Grífol, Josep M. Fora, Rosa Homs, Joaquima Sabaté, Enric Canals, Josep M. Balaguer, Joaquim Maymó, Martí Torrents, Josep Duatis, Antolí Puig, Maria Teresa Ribó, Josepa Dunés, Josepa Grífol, Andreu Solsona (actor que seria membre de la Companyia Els Joglars i de llarga trajectòria en el món escènic) i Tomàs Pérez.

Finalment el butlletí d’abril feia una crida a comprar llibres per Sant Jordi, el diumenge 23 d’abril: «Diada del llibre. Compreu llibres!».

El 4 de maig, al descans del partit d’homenatge entre la Selecció Catalana de Bàsquet i el Club Joventut Badalona, la Penya (que havia estat l’equip guanyador de la lliga estatal 1966-1967) al pavelló de La Plana, s’estrenà per part de la Massa Coral de l’Orfeó i la Cobla Principal de Badalona una sardana-himne per al Joventut de Badalona, amb lletra de Josep Gual i música del mestre Josep M. Guillén i Anadon:

Jovent ardit d’un temps ardit

com l’esperit de Sant Lluís

vol solcar el cel i el mar tot d’una.

I emprèn el vol portant el nom

de la ciutat ben enlairat

pels horitzons de la victòria.

Una setmana més tard, una fotografia de l’autor Genís Vera conservada a l’Arxiu Històric del Museu de Badalona, en el Fons d’Imatges de l’Ajuntament, dona testimoni de l’actuació de l’Orfeó Badaloní amb acompanyament d’orquestra, interpretant la Missa Pontificalis de Perosi, en l’ofici en honor de Sant Anastasi a l’església de Santa Maria, l’11 de maig. L’Orfeó estava present als diferents actes de la ciutat!

La reunió general ordinària de l’11 de juny va comportar un canvi en la presidència de l’entitat. El ball de presidenciables va ser simptomàtic d’una situació en la qual s’anteposava la persona a la presentació de tot un projecte i d’un equip al darrere. Per part de Jaume Blanch, es va proposar Josep Gironès a la presidència, però no va prosperar; el fins ara president Jaume Oriol va proposar Pere Font, que tampoc va reeixir. Aleshores va acordar-se fer un recés de mitja hora per confeccionar una candidatura. Passat aquest termini, els socis Josep Casals i Antolí Puig van proposar Joaquim Grífol, i aquesta vegada el candidat va ser escollit.

La circular trimestral de juliol-agost-setembre obrí amb l’article «El president us saluda»,en el qual Joaquim Grífol declarava trobar-se «amb ganes de fer tasca constructiva; no de ‘clan’ ni de ‘capelleta’ ni de ‘grupet’», i afirmava rotundament que «hem vingut a treballar». Una declaració d’intencions, com veiem, ben clara i que, tanmateix, devia respondre potser a un cert esperit que s’havia instal·lat o que amenaçava de trencar l’equilibri socialitzador a l’entitat.

Es publicà la nova junta directiva encapçalada per Joaquim Grífol i Puig, amb Josep Duatis Altimira (vicepresident), Pere Font i Cussó (secretari), Felip Pera i Resano (vicesecretari), Josep M. Raventós i Taxonera (tresorer), Martí Torrents i Salines (comptador), Jordi Térmens i Valldeperes (arxiver), i vocals: Francesc Arderiu i Pujol, Antoni Magret i Bonells, Francesc Peix i Ferrer i Antolí Puig i Ferrer; mestre director, Josep M. Guillén; delegats dels cantaires: Filomena Puig d’Arderiu i Joan Casadejust i Mateu.

Entre les activitats ressenyades s’explicava que el dia 4 de juny havia tingut lloc a la sala de l’entitat el concert homenatge al mestre Lluís Millet i Pagès. Presidí l’acte el retrat del mestre homenatjat i la senyera de l’Orfeó. Va obrir l’acte el president Josep Oriol (encara ho era en aquella data), que feu la presentació del mestre Oriol Martorell, del Secretariat d’Orfeons de Catalunya, que dissertà sobre el mestre Millet i la seva obra. Hi actuaren la Massa Coral, la secció d’infants i els solistes: Esperança Asensi, Agustí Pallejà, Victòria Freixa de Pera i Maria Monell.

En els treballs d’ordenació i restauració de l’arxiu musical portats a cap per Jordi Térmens s’havia comptat amb la col·laboració de l’enquadernador Joaquim Gual. Corresponent a la Festa Major, el dia 14 d’agost la Massa Coral cantà a «la Plaça dels Caiguts» (la Plana), el dia 15 cantà l’ofici solemne a la parròquia de Santa Maria; el dia 27 d’agost l’Orfeó visità Collbató i cantà l’ofici Verge Assumpta, visità les coves i va fer un àpat a l’Hotel de la Piscina. A la tarda, el quadre escènic amb direcció de Joaquim Grífol representà Benvingut, Mossèn Vidal, i posteriorment va haver-hi un petit concert.

S’anunciaven els preparatius per a la propera sortida social a Montblanc, l’Espluga de Francolí i Poblet; es destacava l’inici de la temporada teatral a l’entitat amb l’obra Baltassar el 15 d’octubre, i els treballs per tenir a punt un concert de la Massa Coral dedicat als socis i simpatitzants el 22 d’octubre. La novetat era la combinació en el repertori de cançons populars catalanes i d’arreu del món (incloent Maria de West Side Story, de Berstein); romàntiques de Brahms, Schumann i Schubert, i Nova Cançó catalana, d’Espinàs, Raimon…,amb direcció de Josep M. Guillén i dels mestres auxiliars Àlvar Arquer, Esther Martells d’Estañol i Josefina Munells. El món de les corals integrà noves modalitats musicals en sintonia amb els canvis socials: Nova Cançó, cançó folk, espirituals negres, musicals, alhora que emprenia la recuperació del patrimoni simbòlic i musical popular: rondalles, sardanes, caramelles…

Finalment es feia un llistat de totes les activitats des d’octubre del 1966 a agost del 1967: 2 d’octubre de 1966, concert al Museu de Badalona; 20 d’octubre, teatre del quadre de l’entitat amb l’obra Les humils violetes; 20 de novembre, ballets amb l’Esbart Joventut Nostra; 27 de novembre, Diada del Cantaire; 4 de desembre, teatre del quadre de l’entitat amb Un senyor damunt d’un ruc; 11 de desembre, ofici i concert al Círcol Berguedà de Barcelona; 26 de desembre, concert de Nadal de l’Orfeó i secció infantil. Corresponent al 1967: 8 de gener, teatre del quadre de l’entitat amb El port de les boires; 29 de gener, concert del Cor de Cambra al Museu de Badalona; 12 de febrer, teatre del quadre de l’entitat amb Assaig general; 26 de febrer, concert Cor de Cambra i Secció Infants; 5 de març, teatre amb el quadre escènic del Centre Parroquial de Sant Josep amb Com si fos un tros de vida; 12 de març, teatre del quadre de l’entitat amb El místic; concert del Cor de Cambra al Casino de Badalona; 23 de març, Capella de l’Orfeó a la processó de Dijous Sant; 16 d’abril, teatre del quadre de l’entitat amb Els savis de Vilatrista; 4 de maig, estrena de l’Himne al Joventut, campió estatal, a la seva pista i actuació en directe per TVE (de l’himne es gravà un disc de l’Orfeó acompanyat de cobla); 11 de maig, ofici de Sant Anastasi; 14 de maig, teatre del quadre de l’entitat amb Bala perduda; 15 de maig, ofici de Sant Isidre i concert a L’Oliva de Canyet; 4 de juny, concert homenatge al mestre Lluís Millet i Pagès; 13 de juny, ofici de Sant Antoni de Pàdua a Santa Maria; 18 de juny, concert al Poble Espanyol de Barcelona de tots els orfeons de Catalunya, en homenatge al mestre Lluís Millet i Pagès; 14 d’agost, concert de Festa Major a la Plaça dels Caiguts; 15 d’agost, ofici Verge Assumpta a Santa Maria; 27 d’agost, sortida a Collbató.

S’anunciava finalment que el local social, els dies feiners, a més de les hores d’assaig, els socis trobarien oberta la sala o secretaria els dilluns, dimarts i dijous de set a deu i els dissabtes a la tarda.

La circular interna de desembre publicà la poesia Nadal de Josep Gual del 1964 (tanmateix, tot i tenir el mateix títol i any, hi ha un altre poema breu diferent que havia dedicat al seu amic Antoni Mongay, que ja havíem citat). S’anunciava un Recital de la Nova Cançóel 10 de desembre amb Jordi Martí, Joan Casas, Joan Amigó i Pau Riba i Romeva, del Grup de Folk de Barcelona; Josep Gual presentaria els cantants. Una setmana més tard es representaria a càrrec del quadre escènic de l’entitat La clau; i la vigília de Nadal tindria lloc un concert de nadales amb el director Josep M. Guillén, la sotsdirectora Esther Martells d’Estañol i els mestres auxiliars Àlvar Arquer i Josefina Monells; el dia de Nadal hi hauria també un acte social («Música alegre-obsequis-ball-pluja de confeti»), i el dia de Cap d’Any, una revetlla (calia reservar taula), amb la col·laboració musical de la Joventut del Cor de Marina.

En la Diada del Cantaire, el dia de Santa Cecília, festivitat de la música, es repartiren regals, entre els quals el disc de l’Orfeó Badaloní enregistrat amb la cançó-himne d’homenatge a la Penya. L’Orfeó organitzà un concurs fotogràfic; i en l’apartat teatral prenia volada la representació de Terra Baixa el 5 de novembre, que va omplir la sala de l’Orfeó de gom a gom. Considerem oportú fer èmfasi en la faceta teatral del nou president de l’Orfeó, Joaquim Grífol, en paraules de Joan Soler i Amigó: «Un home de teatre, emmirallat en la figura de l’Enric Borràs, actor badaloní de renom internacional. En Quimet Grífol és un recitador de l’antiga escola, admirador de l’èpica guimeriana: fa el Manelic a Terra baixa, i el Mossèn Janot… I declama aquell ‘esmola que esmola’ en El ferrer de tall… I llueix a les obres més famoses de Josep M. de Sagarra. També s’atreveix a fer de Jesús en una Passió escrita per ell mateix, en vers…».

La nova directiva seguia insistint en la necessitat d’ajudar l’Orfeó Badaloní, però com? «Col·laborant personalment en les seves activitats», procurant «l’entrada de nous socis», o bé «millorant voluntàriament la nostra aportació econòmica».

1968

El butlletí trimestral de març-abril-maig informà de la defunció d’Enric Sabater i Borràs, reconegut com a president de mèrit després de catorze anys en el càrrec en un moment crític d’arrencada i bastiment de la tercera etapa de l’Orfeó. També es ressenyà l’honor atorgat a l’Orfeó de realitzar el pregó de Setmana Santa i la celebració d’un concert de música sacra al Museu de Badalona el 6 d’abril. I la participació de l’Orfeó en la commemoració multitudinària al Cinema Zorrilla (així apareixia citat l’espai al programa original de l’acte; en un estat «vell i atrotinat», ens recorda Joan Soler i Amigó) del centenari del naixement del mestre Pompeu Fabra, el 24 de març. El butlletí concedí importància cultural a l’acte sense aprofundir, però, en la dimensió ciutadana que assolí (Joan Soler destaca que l’Orfeó Badaloní, tot hi adherir-s’hi, estava aleshores «poc avesat encara a compromisos d’aquest caire»). Ara bé, l’homenatge va tenir una gran transcendència política, assenyalen Núria Casals i Jordi Padró a Història Gràfica de Badalona (II),i reconeguts membres de l’entitat van estar molt presents en l’organització i en el desenvolupament (en el cas de Gual, va moure’s per aconseguir permisos des de la seva nova activitat de secretari del Casino de Badalona). Hem localitzat a l’arxiu de l’Orfeó uns segells commemoratius amb la inscripció POMPEU FABRA, la llengua d’un poble 1868-1968.

Donaren suport a la celebració els Agrupaments Escoltes de Badalona, Badalona Sardanista, Casino de Badalona, Centre Excursionista de Badalona, Centre Excursionista de Bufalà, Centre Parroquial de Sant Josep, Centre d’Influència Catòlica Femenina de Badalona, Cine Club Studio, Círcol Catòlic, Federació Local de Cors de Clavé, Orfeó Badaloní i Orquestra de Cambra de Badalona; també, com explica l’historiador José Miguel Cuesta Gómez, l’encara il·legal CCOO de Badalona i Comarca va imprimir un full volant de suport escrit en llengua castellana i, com assenyala Valentí Soler, van estar «notòriament presents a la sala del teatre Zorrilla». Com veiem, una variada mostra del teixit associatiu actiu que apuntava a no circumscriure’s al centre de la ciutat. La sessió commemorativa va comptar amb obres poètiques de Salvador Espriu, Pere Quart, Francesc Vallverdú, Joan Colominas, Jaume Casanova, Jaume Mas i Arenas, Josep Gual i Lloberes, Màrius Sampere, Maria del Carme Oller, Coloma Lleal, Cecília Paquín, Joan Argenté i Joaquim Grífol; amb presidència de la filla de Pompeu, Carola Fabra, i ponències de l’advocat, historiador i activista Josep Benet, que va desgranar l’objectiu convivencial i de construcció de país, Catalunya un sol poble; el professor Manuel Sacristán i el professor Joaquim Molas. Els organitzadors van patir diferents traves amb l’oposició inicial de l’alcalde Felipe Antoja i la censura de les autoritats, que no van poder evitar el gran èxit aconseguit. La poesia en homenatge a Fabra escrita expressament per Espriu, El meu poble i jo, fou censurada (com també un poema de Colominas), i més tard va ser musicada i cantada per Raimon:

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo. […]

Ens alcem tots dos

en encesa espera

el meu poble i jo.

Reprenent el butlletí del segon trimestre de l’any, es publicà la composició de la nova junta directiva: Joaquim Gífol i Puig (president), Antoni Mongay i Joan (vicepresident), Pere Font i Cussó (secretari), Joan Mestres i Tort (vicesecretari), Josep M. Raventós i Taxonera (tresorer), Martí Torrents i Salines (comptador), i vocals: Francesc Arderiu i Pujol, Martí Brió i Vidal, Josep Casals i Ferrer, Josep Gironès i Illas, Josep Gual i Lloberes, Jaume Oriol i Guardiola, Antolí Puig i Prat; i el mestre director Josep M. Guillén i Anodon.

Entre els actes ressenyats prenia relleu un de Nova Cançóamb Maria Carme, Jaume Domènec, Josep M. Torrents, Pere Roca, Manel Casalprim i Els Vailetsel 14, i un acte de mímica el 28 de gener; la representació de La Llotja el 21 de gener; el Concert de Nadal al Museu de Badalona, programat el 4 de febrer; les representacions de La Puntaire i Un pas en fals el 18 de febrer i el 24 de març. S’anunciava la sessió teatral amb La meva Senyora i L’amor vigila el 28 d’abril; un concert del Grup Estrop de l’Orfeó Badaloní el 5 de maig; i l’inici de les classes de l’Esbart de Dansaires. En l’apartat de societat s’informava de la defunció de Damià Vergés i Vallmajor, integrant de l’Orfeó des de la joventut a la vellesa, administrador de la Confraria de Sant Anastasi, i es donava el condol als familiars, com la seva neta Ellen Jones, integrant del quadre escènic de l’entitat. Un exemple de fidelitat d’ideals amb l’Orfeó i de transmissió familiar socialitzadora.

Trobem a l’arxiu de L’Orfeó una instància signada pel president Joaquim Grífol del 20 de juliol, adreçada a l’alcalde Felipe Antoja, en la qual després d’exposar-li la trajectòria i els objectius culturals de l’Orfeó, i que com a prova que l’entitat era una pinya s’havien integrat a la junta els expresidents, li sol·licita «una aportación para el presente año, por la cantidad de veinticinco mil pesetas (25.000), que hemos considerada como mínima indispensable para que el Orfeó Badaloní pueda proseguir con mayor empuje su labor cultural y educativa, mejorándola en lo possible y de acuerdo con las necesidades actuales siempre en beneficio y prestigio de nuestra querida ciudad, en cumplimiento de los nobles objetivos que persigue nuestra entidad».

A l’arxiu de l’entitat trobem una instància adreçada a l’Ajuntament de Badalona del president de l’Orfeó, Joaquim Grífol, el 4 d’octubre, i la resposta per part del departament de relacions públiques del consistori, signada per l’alcalde Antoja, amb data 28 d’octubre, en què es tracta el requeriment realitzat pel Govern Civil sobre les condicions de resistència de les instal·lacions elèctriques del local de l’Orfeó al Cor de Marina. Després d’avaluar-ho, el contingut de la resposta d’Antoja era que les condicions eren correctes i que podia prosseguir l’activitat.

El mes de desembre el grup de teatre de l’Orfeó va representar dues obres a la sala social: Maria Rosa de Guimerà, amb direcció de Joaquim Grífol i Mercè Amigó, el dia 1; i A mans obertes, ulls clucs amb direcció de Grífol, el dia 22.

1969

El quadre escènic de l’entitat va representar a l’Orfeó el vodevil de Maurice Ennequin, amb traducció de Vila Pagès, Les delícies de la llar, dirigit per Joaquim Grífol, el 22 de gener.

Amb el títol Una tarda de músicava tenir lloc a la seu de l’Orfeó la primera actuació del grup coral Vora Mar, amb els cantants solistes Maria Assumpta Carrascosa, Victòria Freixa, Maria Rosa Estañol, Agustí Pallejà i Felip Pera, i direcció d’Esther Martells, el diumenge 9 de febrer. La seva presentació fora de la seu social va ser al Museu Municipal el diumenge 2 de març, en què s’incorporà Esteban Olivares al grup de cantants solistes, dirigits i acompanyats al piano per Esther Martells.

El grup de teatre de l’Orfeó, amb direcció de Joaquim Grífol, va portar a escena al local de l’entitat la divertida trama de La Xocolatera de Paul Gavault, amb traducció de Salvador Viladegut, el diumenge 23 de març. Una setmana més tard, la Massa Coral dirigida pel mestre director Josep M. Guillén va realitzar un concert de Quaresma al Museu Municipal.

L’Orfeó va celebrar al local social un Concert de Primavera dedicat a la Verge de Montserrat el 27 d’abril. Hi actuaren la Massa Coral, la coral infantil Veus Alegres i les veus solistes Victòria Freixa, Maria Rosa Estañol, Agustí Pallejà i Ramon Oliveras, amb direcció de Josep M. Guillén i Esther Martells.

L’Orfeó Badaloní, amb la Cobla Verneda, va actuar al Museu Municipal el dissabte 3 de maig. L’endemà, la secció infantil de l’Orfeó, les Veus Alegres, participarà a la Tercera Trobada de Corals Infantils de Catalunya al Palau d’Esports de Montjuïc (Barcelona), que aplegà un total de 45 corals infantils.

Se celebrà un festival dedicat a l’Esbart Badalona, amb la benedicció del seu estendard, al Museu Municipal, en què participà la solista Victòria Freixa i el mestre Itarte, el 15 de maig.

Al Museu Municipal es representà l’obra Primavera i tardor de Joaquim Grifol, exercint ell mateix de director, a càrrec de l’elenc de l’Orfeó, l’1 de juny.

La nova temporada teatral de l’Orfeó va començar de la mà de Grífol amb l’obra El testament de Xavier Benguerel, amb un repertori que fusionava veterans i joves, el diumenge 12 d’octubre. Dues setmanes més tard, va realitzar una actuació al local de l’Orfeó la Coral de Ràdio Terrassa, amb un programa d’obres d’autors del segle XVI, tradicionals catalanes i espirituals negres, amb direcció de Salvador Castells.

L’espectacle Música, dansa, cant i riallesde la secció infantil de l’Orfeó, amb l’actuació de Victòria Freixa, Anton Torrents, estudiants del Seminari de la Conreria i l’Esbart Dansaire Infantil de l’Orfeó, va celebrar-se al local social el diumenge 2 de novembre.

Una setmana més tard, també al local de l’entitat, l’elenc teatral va representar l’obra d’Alejandro Casona Prohibit suïcidar-se en primavera, en versió catalana de J. Serracant i direcció de Joaquim Grífol.

El Concert de l’Orfeó de Santa Cecília, patrona de la música, va ser al local propi amb direcció de Josep M. Guillén, el diumenge 23 de novembre. El primer diumenge de desembre, el local de l’entitat organitzà una sessió de Cant i dansaa càrrec de la secció d’infants, la Joventut Carmelitana i la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní. Per la seva part el quadre escènic de l’entitat va representar El marit ve de visita de Xavier Regàs, amb direcció de Joaquim Grífol.

El concert de Nadal de l’Orfeó va celebrar-se a l’escenari del Museu Municipal el diumenge 21; i el Centre Parroquial de Sant Josep va acollir l’obra escrita, dirigida i interpretada per Joaquim Grífol La forastera del llac. El dia de Sant Esteve, a l’Orfeó, la Massa Coral va fer un nou concert nadalenc titulat El Nadal arreu del món, amb direcció del mestre Guillén.

1970

A l’escenari de l’Orfeó es va representar La forastera del llac, obra escrita, dirigida i interpretada per Joaquim Grífol, el diumenge 4 de gener. Dues setmanes més tard va tenir lloc una matinal de música moderna amb el títol Sapastres, dedicada al descobriment de nous conjunts. I el diumenge 25 de gener, al Centre Parroquial de Sant Josep, el quadre escènic de l’Orfeó Badaloní va representar de nou La forastera del llac. La Massa Coral va actuar a la sala d’audicions de Ràdio Terrassa amb direcció del mestre Josep M. Guillén; el 15 de febrer, al local social, va actuar l’Orfeó Enric Morera de l’Ateneu de Sant Just Desvern.

Al mes de març tenim registrades dues actuacions de la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní. L’1 de març va actuar al Cinema d’Ullastrell, i el 23, a la sala d’actes del Museu Municipal, el delegat comarcal del Sindicat Vertical, Antonio Carrasco García, va fer el Pregó de Setmana Santa, amb un concert de l’Orfeó Badaloní com a acte final.

El 19 d’abril, al Círcol Catòlic, se celebrà un Gran Festival Folklòric Català organitzat per l’Esbart Albada. Hi van prendre part la Joventut Carmelitana, Germanes Compte i les seccions de l’Orfeó Badaloní següents: les Veus Alegres, dirigides per M. Carme Rodríguez i Antoni Torrents; l’Esbart Sant Jordi, dirigit per Josep Casals, i el grup coral Vora Mar, dirigit per Esther Martells.

El mes d’abril el Museu Municipal va acollir de nou diferents actes de l’Orfeó. Era un moment en què l’accés de la Rambla al local llogat de l’Orfeó no podia fer-se habitualment i s’entrava per unes incòmodes i costerudes escales que dificultaven molt i molt l’entrada des del carrer.

El dissabte 25 d’abril, al mateix escenari, va celebrar-se un acte a benefici d’ASPANIN, el VI Día Nacional del Subnormal (terminologia pròpia de l’època), amb una primera part a càrrec de l’Esbart Badalona del Museu i la Rondalla de Badalona, dirigida per Domènec Puig; una segona part protagonitzada pel conferenciant Pare Josep M. Segura; i una tercera part amb el grup coral Vora Mar de l’Orfeó Badaloní, el violoncel·lista Francesc Solà i el pianista Joan Salsas. L’endemà diumenge, dia 26, de nou al Museu va celebrar-se el Concert de Primavera de l’Orfeó, dirigit pel mestre Guillén, en què actuaren com a solistes Victòria Freixa, Rosa Estañol i Agustí Pallejà, amb acompanyament al piano d’Esther Martells. I el 14 de juny, també al Museu, va actuar la Rondalla Badalonina, amb acompanyament al piano del mestre Guillén.

El 23 de maig, la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní va actuar a Santa Maria de Palautordera en un acte organitzat pel Patronat de la Verge del Remei.

El 21 de juny va tenir lloc l’excursió anual dedicada als cantaires a Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Setcases i un dinar de germanor a Molló. En el marc del 50 aniversari de l’Orfeó Nova Solsona (fundat el 1920, després d’un llarg parèntesi posterior a la Guerra Civil s’havia reorganitzat el 1960), l’Orfeó Badaloní va participar en un Aplec d’Orfeons de Catalunya (no coneixem el mes, si bé per l’ordre en què s’ha conservat a l’arxiu de l’entitat correspondria citar-ho en aquest espai).

En la reunió de junta directiva del 20 de setembre es van tractar tota una sèrie de desencontres a l’entorn de la relació amb el Cor de Marina, des de la problemàtica dels horaris d’assaigs de la Massa Coral dirigida pel mestre Guillén, si coincidien amb els de teatre del Cor de Marina; l’ús de la sala d’actes…; i es rumorejava que hi hauria una rescissió del contracte de lloguer.

Els dies 18 i 25 d’octubre es realitzaren una sèrie d’actuacions benèfiques amb l’Asil Roca i Pi: el primer dia trobem en el programa la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní i el segon l’Esbart Sant Jordi.

La reunió general del 30 d’octubre va renovar parcialment la junta directiva: Joaquim Grífol (president), Antoni Mongay (vicepresident), Remigi Térmens (secretari), Francesc Escrihuela (vicepresident primer), Josep M. Raventós (tresorer), Felip Pera (comptador), i vocals: Josep M. Guillén, Jaume Oriol, Ramon Salsas, Francesc Clapés, Francesc Solà, Josep Gual, Josep Duatis i Josep Gironès. I s’acorda que Guillén i Oriol assisteixin en representació de l’Orfeó a les reunions del Secretariat d’Orfeons de Catalunya.

Finalment el rumor insistent de rescissió del lloguer per part del Cor de Marina va ser una realitat, i, tal com es va anotar a la reunió de junta directiva del 12 de novembre, l’entitat va escollir com a representant legal, l’advocat ‒i poeta‒, Joan Argenté, perquè defensés els seus interessos. Des de feia molts anys les diferents juntes directives eren ben conscients d’aquesta possibilitat i, per procurar unes millors condicions per desenvolupar les seves activitats, estaven en contacte estret amb el mecenes Francesc Ribó, que anava a edificar un edifici al carrer Lleó ‒precisament el constructor seria Remigi Térmens‒ i tenia previst cedir un local a l’Orfeó Badaloní. En la reunió directiva del 23 de novembre es va explicar que des de feia un any s’estaven portant a terme gestions amb Francesc Ribó, i amb la perspectiva del local que seria cedit a l’Orfeó Badaloní, el vicepresident Mongay va proposar que portés el nom de Casal Ribó.

Pel que fa a les actuacions de la Massa Coral en el tram final de l’any, el 22 de novembre va participar al VII Aplec Coral de Santa Cecília a Mataró; el dia 29 del mateix mes li va tocar el torn al Concert de Tardor de l’Orfeó Badaloní, amb les Veus Alegres i la Massa Coral a l’església de Santa Maria; i finalment el Concert de Nadal el dia de Sant Esteve a la tarda al local social, amb direcció del mestre Josep M. Guillén, sotsdirecció d’Esther Martells, i com a mestres auxiliars Àlvar Arquer i Josefina Monells.

1971

D’aquest any, no hem localitzat cap butlletí editat i conservat ja que, en no anar numerats, i sovint sense identificar el mes, tampoc podem afinar la seva periodicitat.

Coneixem la formació del grup coral Nausica, amb sis noies entre dotze i catorze anys, sorgit de la secció infantil Veus Alegres ‒eren les més grans, però no prou per formar part de la Massa Coral‒, dirigides per Mercè Guillén i Josefina Monells.

L’1 d’abril la junta directiva va acordar «dotar a la sección Veus Alegres de instrumentos de viento, percusión y se autoriza al Maestro Guillén para que sea una realidad». Es tractava d’un grup enfocat als infants per formar-los artísticament. A la reunió executiva també va donar-se llum verd en el càrrec de responsable i mestre de la secció de l’Esbart Sant Jordi a Ramon Batalla, i s’anotà que s’avisés el senyor Casals perquè es posés«a sus órdenes y dejara de enseñar» (Casals havia rellevat temporalment Just Duran).

Coneixem de l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó dues imatges corresponents a aquest any: una del grup dels grans de l’Esbart Sant Jordi en què interpreten Les gitanes de l’Arboç’, el 26 d’abril, on es reconeixen Mireia Pera, M. Carme Sebastià i Xavier Pujol; i una altra del grup infantil de l’esbart a dalt de l’escenari de l’entitat durant la celebració de Sant Jordi. En entrevista a Jordi Raventós, recorda que va entrar de ben petit a l’esbart ‒com a «mascota», diu‒, l’any 1962, i va viure, com també recorda Núria Tosses, el pas dels assaigs seguint la música amb un tocadiscs (amb l’inconvenient que a vegades saltava l’agulla), a casset, molt més pràctic, als anys setanta.

A l’arxiu de l’Orfeó sí que hem pogut documentar diversos escrits preparatoris de la inauguració del nou local al carrer Lleó, núm. 21, en el marc de les Noces d’Or (1921-1971) de l’entitat, i els vint anys de l’Esbart Sant Jordi. S’activaren les seccions en comissions per portar a terme els treballs previs: fotografia i cinema, teatre, música, propaganda, recuperació de cantaires, dansa i esbart, infantil i econòmica. La inauguració oficial va tenir lloc, però, ja entrat l’any següent.

Sí que va tenir lloc el novembre del 1971 la inauguració del nou local de la Societat Coral L’Oliva, de Canyet, en què actuà la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní, el dia de l’obertura.

La situació comptable de l’Orfeó de l’any 1971 encara recull l’adreça de Paseo del Caudillo, 11, amb un balanç equilibrat en què la principal entrada eren les quotes dels associats i la principal despesa les nòmines del professorat.

1972

A l’arxiu de l’Orfeó hem documentat un extens llistat de llibres i programes de música i butlletins, que lliurà amb destinació a l’arxiu de l’entitat el mestre i exdirector de la Massa Coral Francesc Solà.

Segons hem trobat còpia mecanoscrita també a l’arxiu de l’Orfeó, Josep Gual va escriure des de la població d’Irun (recordem les seves activitats comercials arreu de l’Estat), el 20 de març, l’himne del cinquantenari de l’Orfeó Badaloní:

Som la llavor d’un món millor,

alcem al cel

coloms i cants.

Si la cançó ens fa més germans,

tenim la Pau com a senyera,

tots els coloms duen al bec

un brot de fulles d’olivera.

Fa cinquanta anys

que l’Orfeó

a l’aire alça

clam i cançó.

Un clam de pau i llibertat,

cançó d’amor que ens agermana,

és l’Orfeó Badaloní

un arbre vell que treu ufana.

L’escriptor Valentí Soler anotà que Gual demanà al prestigiós músic Pau Casals si podia fer-ne la música, però no acceptà al·legant raons d’edat. Com veiem, Gual, agitador cultural, amic de més de mitja Badalona, com assenyala el periodista Enric Juliana, continuà col·laborant activament amb l’Orfeó, si bé en un altre pla. En concret, la petició realitzada al mestre Casals,«el català més universal», com podem veure en una carta conservada a l’arxiu de l’Orfeó, datada el 8 de maig, va ser la següent: el 26 de març, el directiu Antoni Mongay havia escrit una carta al mestre Casals explicant-li que l’Orfeó celebrava cinquanta anys de la seva fundació i li demanava si podia posar música al poema de la Primera trobada de petits cantaires badalonins. Des de Puerto Rico, el mestre va felicitar l’Orfeó Badaloní pel seu 50è aniversari i, respecte a la seva tasca, va dir-los que «els orfeons i les entitats culturals són les que guarden l’esperit de la nostra estimada terra. Guarden totes aquestes tradicions ‒són l’ànima del nostre poble», i posa com a excusa els seus viatges i activitats que no li deixen temps per fer noves composicions. Cal incidir que l’activitat pública del mestre a l’exili era vigilada i motiu d’un seguiment meticulós per part del règim franquista, com ha explicat l’historiador Josep M. Figueres.

A partir de la inauguració del local del carrer Lleó, segons recorden Jordi Raventós i Josep Duatis, l’Orfeó Badaloní esclata d’activitats, augmentant l’activitat social i com a punt de trobada, ja que el darrer temps al local del Cor de Marina s’havia d’entrar pel carrer Santa Teresa (no es deixava passar pel mig del bar situat per l’entrada de la Rambla), dificultant-ne molt l’accés per les costerudes escales que hi havia.

Amb data 1 d’abril consultem a l’arxiu de l’Orfeó una circular i una butlleta d’inscripció destinada a les escoles de la ciutat amb l’explicació, proposta i normes de la I Trobada de Petits Cantaires Badalonins, prevista en una matinal el dia 4 de juny. Sí que destaquem els dos aspectes principals de la trobada, sensibilització i sentit comunitari: «Sensibilització de l’infant en el cant de grup» i «La convivència conjunta, encara que sigui per unes hores, dels petits dels barris i zones diverses de la població». Amb data de 8 de juny, també s’ha conservat un full tipus plantilla per omplir, d’agraïment als directors de les escoles participants i esperant trobar-se de nou «de cara al futur de la cultura musical de la nostra ciutat».

A l’arxiu hem localitzat un document en català i en castellà destinat a cada escola participant de la I Trobada de Petits Cantaires Badalonins. S’hi explica que el punt de trobada era la Rambla (Passeig del Cabdill), on es repartirien uns banderins plastificats, commemoratius de la festa, i uns nois i noies amb un rètol de l’escola els acompanyarien fins al lloc indicat. Obririen la comitiva els gegants i nans de la ciutat i en una rua es desplaçarien fins al pavelló del Club Joventut de Badalona. La trobada començaria amb una petita demostració gimnàstica, després el cant comú i finalment el grup juvenil Patufets i timbalers de l’Orfeó Laudate oferirien un conte musical. Després és lliuraria a cada nen un globus perquè hi poguessin posar les seves dades i deixar-lo volar amb destí a un «amic desconegut». Es tractava d’un full que podia doblegar-se, amb el logo central de les Veus Alegres i un text en català, castellà, francès i anglès als extrems. El text començava així: «Sóc el que resta d’un globus inflat i lluent d’optimisme que unes mans infantines han empès cel amunt el matí de diumenge dia 4 de juny»/. I explicava el significat de l’acció: «Avui aquesta entitat, ORFEÓ BADALONÍ, estrena casal. Tota una gesta. Ha passat per incomprensions. Ha escoltat la remor de la tempesta i s’ha trobat empesa pel temporal o bressolada per l’oreig de la bonança. Els seus timoners han lluitat, ara de garbí, ara de marinada, amb les temudes tempestes. Avui, però, senten la joia de veure aixecar la casa pairal i escoltar aquesta mainada badalonina que ens ha llençat a nosaltres, els globus, cantar la pau i l’amistat a tots els homes de la Terra». Al final es deia que si algú trobava les restes del globus podia escriure sobre la troballa a l’Orfeó Badaloní, carrer Lleó, núm. 21, Badalona (Barcelona) i «sàpigues també que qui em llençà és………… alumne de……. El globus missatger».

També hem documentat una carta dirigida als socis convidant-los a assistir-hi al Pavelló del Joventut, el diumenge 4 de juny, en què s’esmenta que hi havia la previsió de «prop de mil cantaires tots ells escolars dels diferents sectors i barriades badalonines»;s’adjuntaven dues invitacions.

Amb posterioritat a l’esdeveniment, trobem una carta amb el logotip d’Orfeó Badaloní Veus Alegres datada el 21 de juny en la qual s’explica als directors dels centres que han arribat tres cartes de França com a resposta al contingut dels globus enlairats en la I Trobada de Petits Cantaires Badalonins. Al full es deia que s’adjuntava una còpia de les cartes de resposta, i es preguntava també si algun alumne volia contestar per tal d’establir una nova correspondència. Tanmateix, atenent a les dates i a la circulació de les cartes, el curs finalitzava.

També comptem amb informació de l’esdeveniment en el butlletí intern de desembre-gener del 1986-1987 en la qual es recordava la primera, i única, Trobada de Petits Cantaires Badalonins, organitzada per les Veus Alegresde l’Orfeó Badaloní, en el marc del 50è aniversari de l’entitat, amb l’impuls organitzatiu de les monitores Mercè Guillén i Lídia Massaguer, els mestres Guillén, Esther Martells, i el vicepresident Antoni Mongay. La jornada aplegà, segons la crònica, uns mil cantaires de les escoles Àngelus, Artur Martorell, Blanquerna, Divina Providència, El Salvador, Gitanjali, Graduada núm. 3, Maria Assumpta, Jungfrau, La Salut, Martínez Anido, Nen Jesús de Praga, Nostra Senyora del Carme, Santíssima Trinitat i Santa Teresa. I amb la participació dels Gegants de Badalona, Colla Ball de Bastons de la Joventut Carmelitana, Atletes de la UGE, grup Patufets i Timbalers, conjunt de flautes de bec i coral del C. Reial Monestir de Santa Isabel. I s’esmenta l’acció original d’una avarada de globus amb un missatge a dins, inflats al local del carrer Lleó i a la Ferreteria Mongay.

A l’entorn de l’any 1972, per mitjà del llibre de memòries i una entrevista a La Vanguardia publicada l’1 de juny de 2015, a Antoni Gual, fill de Josep Gual, coneixem que als divuit anys formava part d’una cèl·lula comunista: la Cèl·lula Cisneros (nom d’un aviador republicà; formada per Carlos, Pere Ruzafa, Enric Juliana, Josep Lluís González, Antoni Gual i El Matemàtic); «teníem l’encàrrec de bolxevitzar el centre de la ciutat. Empresa quixotesca». En el marc d’una espiral de reunions, van emprendre «la larga marcha hacia las instituciones. Una consigna maoista, crec». L’objectiu era entrar en diferents associacions culturals de la ciutat i, des d’allà, «fer política». Així, «a en Pere i a mi ens va tocar l’Orfeó. Després d’una reunió amb el president per demanar-li de fer-nos socis, vam sortir amb la cua entre cames i una mica desorientats. Era obligat cantar al cor. O sigui, que la ‘larga marcha hacia las instituciones’ va fer fallida a la primera. Després van venir altres intents que van acabar si fa o no fa de la mateixa manera». A l’entrevista a La Vanguardia, Antoni Gual posava l’exemple del setmanari La Voz de Badalona, en el qual el director alertava que algú podia infiltrar-se a l’equip per fer política, quan «toda la redacción era del PSUC», excepte l’anarquista Santi Soler.

La reunió de junta directiva del 17 d’octubre va tractar la proposta de F. Igual, que havia assistit convidat a la reunió, sobre la creació d’una Colla Sardanista. Va considerar-se oportú, si bé amb una condició sine qua non: que els seus membres fossin tots socis. D’aquesta gestió no hem pogut documentar més informació i precisament per això pensem que no devia reeixir.

Revista de Badalona l’11 de novembre va fer una prèvia a la inauguració del local del carrer Lleó. L’article de Jacint Dunyó «Un Orfeó d’avui» lloava la trajectòria històrica de l’Orfeó fins a aquells dies i el seu porvenir flamant. I l’article «Inauguració»de V. Santanach informava de les celebracions previstes els dies 18 i 19 i realitzava una entrevista al degà de l’entitat, Martí Brió. A La Voz de Badalona, a l’edició del mateix dia, es va publicar el programa d’actes: el dissabte 18 hi hauria una missa cantada a la parròquia de Sant Josep, amb l’arquebisbe Narcís Jubany; posteriorment hi hauria un acte institucional amb les autoritats per inaugurar el local, en què la Massa Coral interpretaria El Cant de la Senyera de Millet i Al·leluia de Händel; i finalment un sopar de germanor. L’endemà, diumenge 19, tindria lloc el tradicional Concert de Santa Cecília amb l’assistència de les autoritats i les actuacions de la Massa Coral, les Veus Alegres, el Cor Nausica i l’Esbart Sant Jordi.

La reunió de junta directiva del 21 de novembre va anotar la joia per les grans jornades viscudes el darrer cap de setmana. Remarcaven la presència del president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Muller i d’Abadal; l’alcalde de Badalona, Felipe Antoja Vigo; l’arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, i com que no va poder assistir-hi, per malaltia, el president honorari i mecenes Francesc Ribó, hi va anar «su señora Asunción Batlle de Ribó e hijo Jaime y Doña Ana Maria». Així com un gran caliu popular. Revista de Badalona i La Voz de Badalona, a l’edició del 25 de novembre, van dedicar espai a la notícia, una de les principals de caire cultural de l’any a la ciutat, com la Trobada de Petits Cantaires, protagonitzades per l’Orfeó Badaloní.

El 25 i 26 de novembre va tenir lloc a Igualada l’assemblea anual del Secretariat d’Orfeons de Catalunya, a la qual va assistir la sotsdirectora de la Massa Coral, Esther Martells. Ella redactà un informa, conservat a l’arxiu de l’Orfeó. Relatava que s’havia tractat la qüestió de la formació contínua tant dels mestres directors com dels auxiliars. Que en el repertori de les corals calia incorporar cançons populars catalanes, perquè «la música uneix als homes», «per fer Pàtria», i «segur que són homes de Pau; pau que l’anem passant als nostres fills i successors». S’acordà realitzar actes d’homenatge al mestre Pau Casals amb motiu de la fundació que portava el seu nom, presidida pel pare abat de Montserrat; es decidí l’elaboració d’una ponència amb totes les activitats i experiències de progrés formatiu dels cantaires, amb especial atenció en la millora tècnica; la voluntat de fer un carnet d’orfeonista, i es decidí potenciar les trobades conjuntes de cantaires. Martells finalitzà l’escrit amb un paràgraf ben significatiu i sentit de la seva voluntat per millorar com a mestra i que ho fes amb ella la Massa Coral: «Resumint, que vam arribar a Badalona amb ganes de treballar per l’orfeonista i sobre tot pel nostre Orfeó que és, per mi, una continuació de casa meva; de la meva llar». En bolígraf s’esmentava l’autoria i l’aprovació del text per part del mestre director Itarte; el document es llegí a la junta directiva del 9 de febrer de 1973.

El 4 de desembre, Josep Gual envià una carta al president del Casino de Badalona posant a consideració el suggeriment següent: el piano propietat del Casino, «degut a les noves formes en què es mouen les societats recreatives», ja no té la utilitat d’abans. I proposava com una mostra de badalonisme cedir-lo magnànimament a l’Orfeó Badaloní (a l’inici de la carta Gual esmenta que per qüestions econòmiques les celebracions dels 50 anys havien estat «una mica a empentes i rodolons») i seria una bona manera d’adherir-se a l’aniversari de l’Orfeó. El piano va arribar a l’Orfeó i a dia d’avui es pot trobar a l’Espai Tolrà.

1973

A l’arxiu de l’Orfeó trobem una instància del president de l’entitat, Joaquim Grífol, adreçada a l’alcalde de Badalona, Felipe Antoja, datada el 28 de març, en què li exposa que la junta del dia 7 de l’actual més donava suport a la idea que personalment li havia suggerit el president en el sopar inaugural del nou local social, que es concedís al president honorari Francesc Ribó Arabia la medalla de la ciutat.

Hem localitzat a l’arxiu una doble quartilla amb el títol «Activitats mes de juny 1973», que anuncia els propers actes: el diumenge 3 de juny el quadre escènic de l’Orfeó representaria Flors i bombons, amb direcció de Josep M. Raventós; el diumenge 17 de juny, un Festival Folklòric al Camp Vell del Joventut amb la Massa Coral i l’Esbart Sant Jordi, Badalona Sardanista i Esbart Badalona del Museu Municipal; el dijous 21 de juny, diada de Corpus, a petició del públic i amb motiu d’haver-se concedit el Premi Enric Borràs a Joaquim Grífol, es representaria Terra baixa, amb direcció de Grífol i amb el següent repartiment: Josep Duatis, Antònia Bigas, Encarnació Abella, Esther Martells, Mercè Amigó, Antolí Puig, Martí Torrents, Josep M. Raventós, Joaquim Grífol (Manelic), Esteve Tortajada, Josep M. Balaguer i Miquel Solà; i diumenge 24, concert de fi de curs amb la coral infantil Veus Alegres, el Grup Intermedi Nausica i la Massa Coral de l’Orfeó, amb les solistes Victòria Freixa, M. Rosa Estañol i Felip Pera, amb sotsdirecció d’Esther Martells i direcció de Josep M. Guillén.

El butlletí de l’Orfeó de novembre obre en portada amb una fotografia del mestre Pau Casals i una referència tipogràfica a l’obra El cant dels ocells, cançó popular catalana adaptada al violoncel per Casals i que havia interpretat a les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971. A l’interior, el contingut recorda la trajectòria del plorat mestre mort a l’exili, a Puerto Rico, el 22 d’octubre.

Entre els actes ressenyats coneixem l’excursió a la Mare de Déu del Far amb quatre autocars, en que es feu una missa cantada i actuà l’esbart; i després del dinar, una visita a Rupit, a la tarda. La representació de Tres angelets a la una el 14 d’octubre en honor de Jordi Seus, per la seva marxa al servei militar; l’actuació de l’Esbart Sant Jordi amb motiu del seu XXII aniversari, amb direcció de Ramon Batalla.

A l’agenda d’actes es preveia la representació al local social de La bona gent, amb direcció de Joaquim Grífol i amb els següents actors i actrius: Antolí Puig, Pere Campos, M. Amor Minguella, Pere Camins, Josep M. Raventós, Joaquim Grífol, Josep Duatis, M. Dolors Sans, Esteve Tortajada, Ramon Raventós, Teresa Berenguer, Agnès Biayna, Maria Sol Jacas i Vicent Padrós; per celebrar Santa Cecília, patrona dels músics, es preveia una missa a l’església de Sant Josep en què la Massa Coral interpretaria uns motets; a continuació, un dinar de germanor a La Donzella, i a la tarda, un concert al local social, el 25 de novembre. També s’anunciava la preparació d’Els Pastorets per les festes nadalenques.

En l’apartat social prenia rellevància la necrològica d’Esteve Pujolà, soci des de la fundació de l’Orfeó.

El butlletí de desembre anuncià les representacions teatrals de La meva senyora i L’amor vigila, amb direcció escènica i artística de Joaquim Grífol, al local social el 2 de desembre; un Festival de Folk i cançó catalana del Grup Masnou el dia 9; la representació d’Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús amb integrants de la Massa Coral i de l’Esbart, amb direcció artística i escènica de Joaquim Grífol, el 22 i el 30 de desembre; i el tradicional Concert de Nadal el dia de Sant Esteve amb el director Josep M. Guillén, la sotsdirecció d’Esther Martells, els mestres auxiliars Josefina Monells i Àlvar Arquer, i al piano, Esther Martells. Respecte als actes celebrats al local social, ressenyava la representació de l’obra La cura d’amor el 4 de novembre; l’actuació dels ballets de M. Lluïsa Quintana l’11 de novembre; un concert de cançó catalana amb Montserrat Carné i Ramon Muns el 16 de novembre; i el Concert de Santa Cecília el darrer diumenge de novembre amb una missa cantada al matí, i a la tarda, un concert de la Massa Coral amb la direcció del mestre Guillén i la sotsdirecció de Martells; a la segona part actuaria la coral infantil Veus Alegres i el Grup Intermedi Nausica, dirigits per Mercè Guillén i Lídia Massaguer.

1974

El butlletí intern de l’Orfeó del mes de febrer informava que després de la reunió general del 20 de gener, el president havia estat reelegit, i el dissabte 26 foren cridats els nous directius, que ocuparan els càrrecs vacants per la renovació parcial de la junta:

Joaquim Grífol Puig (president), Antoni Mongay Juan (vicepresident primer), Josep M. Raventós Taxonera (vicepresident segon), Francesc Clapés Navarro (secretari), Isidre Jacas Blanch (vicesecretari), Carles Estañol Fantoba (tresorer), Josep M. Guillén Anodón (mestre director), Esther Martells Borràs (sotsdirectora), i vocals: Victòria Freixa Agustí, Felip Pera Resano, Miquel Solà Mengual, Esteve Tortajada Pastor, Pere Campos Font, Ricard Lozano Busquets, Àngel Martínez Albacete i Josep Sala Recio.

L’agenda d’activitats de l’Orfeó n’anotava les següents al local social: la representació de l’obra El gran egoista el 3 de febrer; l’espectacle per a infants del Ballet de Maria Lluïsa Quintana amb Bambi i Valsos, el dia 10; un concert d’instruments de corda, Evocació de Pau Casals, amb Josep Trotta (violoncel) i Pere Vallribera (piano), el dia 17; la representació Arribaré a les set, mort!, amb direcció escènica de Josep M. Raventós i artística de Joaquim Grífol, el dia 24.

També, el butlletí ressenyava els actes celebrats: la representació d’Els Pastorets el dia de Reis; l’obra Don Gonzalo o l’orgull del gec el dia 13 de gener; l’actuació dels esbarts Espiga d’Or i Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní, amb direcció de Jaume Mercader i Ramon Batalla, respectivament, el 20 de gener; la visita de la secció de cinema del Museu de Badalona, i s’estrena del pas evangèlic Jo sóc la llum del món, original de Joaquim Grífol i rodat per Víctor Daube.

La reunió de la junta directiva del 6 de juliol és la darrera que hem pogut consultar, fent un salt fins a la següent transcrita en el llibre d’actes el 5 de març de 1980, amb presidència de Josep M. Raventós i redactades ja les actes en llengua catalana (emprada en les actes de la primera i la segona etapes de l’Orfeó Badaloní abans del 1939).

Una comunicació del Governador Civil de Barcelona datada el 8 de juliol, dipositada a l’arxiu de l’Orfeó, manifestava al president de l’entitat, Joaquim Grífol, tota una sèrie de reformes al local social per tal d’obtenir la llicència de locals de pública concurrència. L’assumpte no era menor perquè obligava a un conjunt d’obres que afectarien tant sí com no la situació econòmica de l’Orfeó.

A l’arxiu de l’Orfeó en ha quedat testimoni del Concert de Santa Llúcia de l’Orfeó Badaloní amb direcció de Josep M. Guillén, amb vestit llarg fosc les dones i els homes amb esmòquing, camisa blanca i corbatí.

1975

El butlletí informatiu de gener dedica el seu primer article «Un altre any» a agrair al president honorari per estar per quart any en el Nou Casal del carrer Lleó. Anunciava que el diumenge 12 de gener el quadre escènic de l’entitat posaria en escena la rondalla en nou quadres de Lluís Coquard El petit dels tres tambors, en acte de simpatia i comiat a Pere Campos, Pere Camins i Carles Pujol, que marxaven a complir el servei militar. El repartiment era format per Josep M. Raventós, Jordi Raventós, Alfons Viñas, Carles Camins, Antoni Serra, Pere Camins, Pere Campos, Anna Maria Vives, Teresa Berenguer, Esteve Tortajada, Marisol Jacas, Maria Antònia Tugas, Maria Dolors Sans, Carles Raventós. Apuntador: M. Torrents; regidor: S. Alsina; direcció escènica: Josep M. Raventós; direcció artística: Joaquim Grífol.

El diumenge 19 de gener visitaria el local de l’entitat l’Orfeó de Santa Llúcia, amb direcció d’Antoni Pérez i Simó (fill del mestre Antoni Pérez Moya). El diumenge 26 de gener actuaria a l’Orfeó el Grup S’Estira i S’Arronsa del Centre Parroquial Sant Josep, guanyador del primer premi del Concurs Local del 1974 amb La cançó de les balances, de Josep M. Carandell, responsable de les cançons, la lletra i la música, amb Josep Sandoval als decorats i figurins i amb el repartiment: Jordi Rotger, Cristina Rotger, Albert Ibáñez, Lluís Ramis, Evelina Cortès, Isidre Isal, M. Lluïsa Anton, Esther Guardiola, Francesc Guillén, Maribel Marín, Trini Escrihuela, Àngela Domínguez i Armonia Rodríguez.

A l’apartat vida social de l’Orfeó s’informava de la boda entre els consocis Àngel Martínez i Albalate i Isabel Elena Bernal; la defunció d’Àlvar Arquer Palés, i el naixement d’una filla de Josep M. Balaguer i Maria Lluïsa Quintana. El resum d’activitats ressenyava el concert de Nadal, Els Pastorets… i es demanava que hi hagués el diumenge 26 una bona assistència a la reunió general prevista.

El butlletí de febrer publicà la memòria llegida pel secretari Francesc Clapés a la reunió general de socis el 26 de gener, de la qual creiem adient destacar algunes de les observacions per tal de copsar la situació de l’entitat: «L’ORFEÓ, amics, actualment camina per uns viaranys carregats de trencacolls», i assenyalava la baixa participació en els assumptes de l’entitat: «per què no li prestem una més ferma col·laboració? Per què no vivim més d’aprop l’entitat? Per què no entenem d’una vegada i per sempre que no tot s’acaba pagant un rebut a fi de mes? I deixeu-m’hi dir: un rebut d’un import completament desfassat a tenor dels temps actuals». I fa un crit d’alerta:

«Tenim un casal propi, gràcies a l’estima i predilecció que sent per l’Orfeó el nostre benvolgut senyor Ribó, cosa que mai se li agrairà prou, però tenim el deure moral de mantenir-lo i conservar-lo dignament, tal com ens vàrem comprometre a fer-ho i pensem que el que més ens obliga a aquest compromís és vetllar per la supervivència de la Massa Coral, raó de ser de l’Orfeó i el motiu principal que ens aixopluga baix aquest sostre».

Tanmateix, el conjunt d’activitats del darrer any no eren poques: l’Esbart Sant Jordi, quatre actuacions a la sala i nou en llocs forans; la secció de teatre ha representat divuit obres a l’entitat i una a fora; dues sessions de cinema; dues actuacions de ballet clàssic; dues conferències sobre temes musicals; quatre festivals infantils i quatre actes de concert, destacant-ne el dedicat a Pau Casals, el del concertista de guitarra Mario Cuéllar i el de l’Orfeó Empar de Santa Llúcia; un torneig social del grup d’escacs; la Massa Coral, cinc misses i set concerts, tres a casa, un a Barcelona, un a Calella, un al Museu de Badalona i un a la parròquia de Sant Josep.

L’assemblea acordà pujar les quotes a 50 pessetes mensuals els socis, i 25 pessetes per als infants fins a setze anys.

S’anunciava el primer concert de les Tardes musicals al local el diumenge 2 de febrer, amb Victòria Freixa (soprano), Josep M. Guillén (piano) i Joan Mario Cuéllar (guitarra). La representació pel quadre local de Baltasar el diumenge 9, amb direcció de Joaquim Grífol i amb els actors i actrius: Eudald Macià, Alfons Viñas, Josefina Terricabras, Joaquim Grífol, Vicenç Padrós, Carles Camins, Agnès Biayna, Josep Duatis, Jordi Seus, Josep M. Raventós, Carolina Padrós, Josep Arqué, Jordi Raventós, Antolí Puig, Encarnació Abella, Montserrat Sánchez, Maria D. Sans i Miquel Solà.

El diumenge 16 de febrer hi hauria un selecte concert per l’Orquestra Rondalla Sellarès i a l’intermedi actuaria el Quintet Roca. El 23 de febrer s’escenificaria la rondalla El País de les cent paraules de Marta Mata, amb col·laboració de l’Esbart Sant Jordi, amb el mestre Ramon Batalla, les Veus Alegres i la mestra Esther Martells i la direcció de Josep M. Raventós; hi intervindrien: Anna Maria Vives, Jordi Raventós, Antolí Puig, Àngel Martínez, Josep M. Raventós, Albert Abellán, Joan Niubó, Agustí Subirats, Carles Raventós, Jorgina Barris, Montserrat Enrich, Teresa Riba, David Estañol, Ricard Abellán, Francesc García, Mireia Pera, Sílvia Batlle i Maria del Mar Batlle.

L’apartat de vida social pren el significatiu títol d’«Els que ens deixen…»: Montserrat Fibla de Walter, filla del consoci Miquel Fibla; Joan Vidal i Prat, pare de Francesc Vidal i Pagès, i Francesc de P. Alsina i Mumbrú, exdirector de Revista de Badalona i col·laborador de l’Orfeó.

Uns fulls volants de l’arxiu de l’Orfeó ens informen amb més detall que el diumenge 2 de febrer, a les sis de la tarda, tindria lloc el primer concert de les Tardes Musicals,amb la soprano Victòria Freixa i el mestre Josep M. Guillén al piano, en la primera part; Juan Mario Cuéllar a la guitarra, en la segona part; i de nou Freixa i Guillén a la tercera part; i el diumenge 16 de març, a les sis, a la sala d’actes del Museu de Badalona, un selecte concert, amb l’actuació de nou de Freixa, Guillén i Cuéllar.

El butlletí informatiu de març anunciava el tercer concert de les Tardes Musicals a càrrec del Grup d’Amics de la Polifonia de Gelida, el 2 de març, amb direcció de Joan Asin Prades; la representació aquesta vegada pel grup de l’entitat de l’obra Com si fos un tros de vida; el 16 de març, La núvia portava cua; el 23 de març tindria lloc una representació extraordinària i única de La passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, obra de Joaquim Grífol.

A «Els que ens deixen…» s’informa de la defunció de Silvèria Cutillas Martínez, àvia de la sotsdirectora Esther Martells i mare del consoci i exdirectiu Joan Martells Cutillas. Si ens hi fixem, des del punt de vista de l’entitat, un exemple de transmissió familiar a l’entorn de l’Orfeó i d’amor a la música.

A l’arxiu de l’Orfeó hem consultat un ofici de l’alcalde de Badalona, Isidre Caballeria, datat el 3 d’abril i amb registre de sortida l’endemà, adreçat a Joaquim Grífol, president de l’Orfeó. A l’escrit es comunica que la comissió municipal permanent el dia 2 del mateix mes havia acordat concedir a l’Orfeó Badaloní i al Centre Parroquial de Sant Josep, en atenció a una sol·licitud conjunta prèvia, subvencionar amb 50.000 pessetes «para contribuir al mayor éxito económico del festival celebrado a beneficio de ‘ASPANIN’», i es lliura la quantitat al president de l’Orfeó en nom de les dues entitats.

També a l’arxiu de l’Orfeó trobem documentació sobre la legalització de la sala d’actes del local de l’Orfeó al carrer Lleó, amb un aforament de 190 persones, i el compliment d’una sèrie de requeriments tècnics per als locals de pública concurrència que havia demanat per donar el permís corresponent el Govern Civil de Barcelona. Precisament, el condicionament del local cedit a l’Orfeó Badaloní pel mecenes Francesc Ribó i Arabia havia ascendit a l’elevada xifra de 215.000 pessetes en obres diverses. Aquesta situació va empènyer el president de l’entitat, Joaquim Grífol, a registrar una instància a l’alcalde de Badalona, el 28 de juny, en què exposava la situació d’una de «las entidades de más raigambre badalonesa, dedicada exclusivamente al canto coral y al teatro de buenas costumbres» i demanava «estudiar el caso y ver si tiene la posibilidad de prestarnos una considerable ayuda para poder salir adelante de esta comprometida situación, ya que la entidad no acostumbra a pedir nunca nada». Desconeixem el sentit i contingut de la resposta, si bé la situació econòmica va ser precària durant els anys següents a l’entitat per tal d’equilibrar els pressupostos i el pagament extraordinari de les inversions realitzades en el local.

Amb data de 30 de juliol, Ramon Raventós, de la secció d’escacs, signa un comprovant en el qual s’exposa que l’Orfeó Badaloní ha rebut de la regidoria d’esports de l’Ajuntament sis rellotges per controlar les jugades d’escacs.

L’Orfeó Badaloní mantenia tota una sèrie de serveis i una oferta musical, cultural i de lleure amb uns paràmetres cívics i familiars, i una estreta relació confessional catòlica, en un moment en què la societat experimentava o anava camí de grans canvis, i s’escoltaven missatges a la joventut a ritme de rock, com «Jesús va morir pels pecats d’algú, però no pels meus», de Patti Smith.

1976

Amb referència al mes de gener del 1976, Antoni Ballesteros és l’autor del poemari Nostalgia d’un ex-cantaire, publicat com un opuscle amb aspecte d’autoedició. El contingut versa sobre les cançons tradicionalment interpretades per l’Orfeó i clou:

Tonades i més tonades…

és plaent de recordar

cançons tan estimades

Es bo de recordar…

si porten melangia

porten també alegria…

no es deuen oblidar!

El 7 de març va celebrar-se una reunió general a l’Orfeó amb l’assistència de 57 socis, signant l’acta el secretari Francesc Clapés Navarro, que ja havia ocupat el càrrec a l’època de la presidència d’Enric Sabater. Entre els continguts, Antoni Mongay i Francesc Clapés manifesten la decisió d’apartar-se de la junta directiva per tal de deixar pas a altres incorporacions que aportin saba nova.

El 28 de març va tenir lloc al local de l’Orfeó un engrescador acte entre l’Esbart Sant Jordi i les Veus Alegres. En la primera part van veure’s danses de l’esbart; en la segona part la coral infantil va portar a escena el conte d’Angelina Montells La rateta que escombrava l’escaleta, amb Gemma Martells, Mireia Pera, Maria del Mar Batlle, Sílvia Batlle, Mercè Rovira, Anna Maria Abellán, Didac Martínez, Jordi Ordaz, Imma León, Olga Papió, Salvador Martells i David Estañol; i finalment la tercera part va correspondre a l’esbart, amb vestuari de Victòria Freixa, direcció escènica de Josep M. Raventós i direcció de dansa de Ramon Batalla.

El butlletí informatiu de l’Orfeó d’abril publicava la composició de la nova junta directiva després de la reunió celebrada el 7 de març: Joaquim Grífol i Puig (president), Josep M. Raventós Taxonera (vicepresident), Isidre Jacas Branch (secretari), Jordi Raventós Estañol (vicesecretari), Carles Estañol Fantoba (tresorer), Francesc Riembau Rovira (comptador), i vocals: Josep Maria Guillén Anadon (director), Esther Martells Borràs (sotsdirectora), Victòria Freixa Agustí (Esbart Sant Jordi), Felip Pera Resano (delegat dels cantaires), Ramon Raventós Taxonera (delegat d’escacs), Miquel Solà Mengual (delegat de teatre), Francesc Enrich Giralt (fotografia), Joan Pascual Bueno (delegat Esbart Sant Jordi), Josep M. Pujol Sánchez (relacions públiques) i Maria Rosa Estañol Fantoba (arxiu). La memòria anual, llegida pel secretari Francesc Clapés, va tenir una primera part històrica, en explicar la trajectòria de l’entitat des del 1921; i una segona durant el darrer any: dotze ballades de l’Esbart Sant Jordi; divuit representacions del grup de teatre de l’Orfeó; la secció d’escacs, la més jove de les entitats del moment, realitzà un torneig d’hivern, el campionat infantil i el social, el torneig Jaume Oriol, va assolir l’ascens a Tercera Categoria i una trobada interclubs amb La Badalonense; passaren per l’Orfeó les corals Sellarès de Gavà, la Polifònica de Gelida i l’Orfeó de la Parròquia de Santa Tecla de Barcelona; tardes musicals amb la solista Victòria Freixa de Pera, el guitarrista Mario Cuéllar, la soprano Francesca Callao, amb el mestre Vallribera, la rondalla Sellarès i la de Badalona, el grup Vora Mar, festivals infantils a càrrec del grup Ara va de bo, una actuació de l’escola de ballet de la professora Maria Lluïsa Quintana de Balaguer i sessions de cinema. També un enfilall de festes per a l’esplai d’associats i simpatitzants; la secció infantil Veus Alegres, amb una quarantena d’infants, dirigida per la sotsdirectora Esther Martells d’Estañol, va prendre part en l’escenificació de la rondalla El país de les cent paraules, l’assistència el mes de maig de l’any anterior a la Trobada de Corals Infantils al Palau d’Esports de Barcelona i organitzant en el cicle nadalenc la festa Les Veus Alegres canten el Nadal. Dels quinze concerts de la Massa Coral, tres s’havien fet a l’Orfeó: el de fi de curs, el de Santa Cecília i el tradicional de Nadal; cinc a diferents llocs de la ciutat i set desplaçaments: Gavà, Calella, Granollers i Barcelona.

S’anunciava la representació corresponent al XXIV Concurs de Teatre Local de Badalona de l’obra Un mort sobre l’asfalt per part del grup Vora Mar de l’Orfeó Badaloní; i l’11 d’abril l’obra Crim i silenci a la sala de l’entitat. En l’apartat musical, l’Orquestra de Cambra de Mataró tenia previst actuar el 9 d’abril, coincidint que aquella mateixa nit la Massa Coral ho feia a la parròquia de Sant Adrià; el 25 d’abril la Coral Xalesta de l’Hospitalet de Llobregat, amb direcció de Joaquim Miranda, actuaria a l’Orfeó amb cançons de tots els temps, espirituals i cançons del renaixement.

El butlletí del mes de maig ressaltava al primer article, «Un deure envers el MESTRE BOTEY»,l’organització d’un acte d’homenatge al mestre, un dels protagonistes per crear una Massa Coral mixta a la ciutat, i el seu primer director. S’incloïa una imatge i una llista dels nostres cantaires: Josepa Antonio Pinós, Mercè Arasa Tallada, Francesca Artigas Cailà, Antònia Bigas Olivé, Teresa Company Mestres, Encarnació Coret Romero, Mercè Costa Roca, Montserrat Enrich Carpio, Maria Rosa Estañol Fantoba, Dolors Fantoba Camí, Victòria Freixa Agustí, Maria Guarch Torrents, Maria Ibáñez Cussó, Dolors López Ramos, Anna Martí Palou, Josefina Monells Morros, Rosa Ordaz Arús, Montserrat Pascual Bueso, Maria Carme Rigat Antón, Montserrat Sánchez Moreno, Maria Carme Serena Puig, Paula Vergés Camps, Josep Aráez Bastida, Jaume Arimont Planas, Francesc Barriga Planas, Jordi Batlle Sagalés, Josep Bayé Blanch, Joan Biel Morcillo, Carles Estañol Fantoba, Narcís Estañol Mañé, Joan Fonollá Costa, Joaquim Grífol Puig, Isidre Jacas Branch, Eduard López Martínez, Manuel Llansó Prats, Antoni Mongay Juan, Joan Niubó Fonollá, Esteve Oliveres Moranda, Joan Pascual Bueso, Felip Pera Resano, Josep M. Raventós Taxonera, Ramon Raventós Taxonera, Jordi Raventós Estañol, Carles Raventós Estañol, Joan Ramon Vara Antonimo, Esther Martells Borrás (sotsdirectora) i Josep M. Guillén (mestre director).

S’anunciava la Trobada d’Orfeons en homenatge a Antoni Botey i Badia amb l’Orfeó de Sants, Gracienc, Enric Morera, Sellarès, Polifònica de Calella i Orfeó Badaloní, amb patrocini de l’Ajuntament de Badalona, el dia 15 a les deu de la nit a la Plaça dels Caiguts; el dia 16, a les sis, cinema; diumenge 23, representació de la comèdia Ja tenim 600 dirigida per Joaquim Grífol. Es ressenyaven el concert de l’Orfeó a l’església parroquial de Sant Adrià el dia de Sant Jordi i el de la Coral Xalesta de l’Hospitalet el passat dia 25. S’anunciaven actuacions de la Massa Coral el dia 8 a la capella romànica de l’Hospitalet; el dia 9 al X aniversari del Museu Municipal de Badalona; el 16 a l’església del Sant Crist de Canyet, el 23 a la Trobada de Corals Infantils d’Arenys, i el dia 30 a Granollers. El dia 30 a la tarda hi havia programat un festival infantil: en la primera part «fem xerinola» amb l’actuació de l’Helena i en Pujol de Fira d’Infants del CP Sant Josep; i en la segona part les Veus Alegres de l’Orfeó representaren de nou el conte infantil d’Angelina Montells La rateta que escombrava l’escaleta.

El 15 de maig l’Orfeó Badaloní organitzà un concert d’homenatge al mestre director Antoni Botey i Badia, amb una part de cada orfeó participant i una part d’actuació conjunta amb les peces de Botey El caçador i la pastoreta, A la vora de la mar i La viudeta. Amb motiu d’aquest acte a l’arxiu de l’Orfeó hi ha un conjunt de correspondència que gira a l’entorn dels preparatius: el 31 de gener l’Orfeó Gracienc va notificar les seves cançons; el 14 de febrer la Coral Sellarès de Gavà, fundada el 1966, va enviar les cançons que interpretaria a l’acte del dia 15 de maig; el 17 de febrer l’Orfeó de Sants va enviar les seves cançons i el 2 de març ho va fer la Polifònica de Calella.

El butlletí intern de l’Orfeó de juny realitzà una crònica del concert homenatge a Botey amb l’actuació dels sis orfeons i gairebé quatre-centes veus, amb presentació de Josep Maria Pujol. Hi assistiren la família del mestre, l’alcalde Isidre Caballeria, el mestre Lluís Maria Millet, director de l’Orfeó Català, que, a petició del president de l’Orfeó Badaloní Joaquim Grífol, dirigí la interpretació conjunta d’El Cant de la Senyera, que fou escoltada dempeus per tot el públic; representants dels orfeons participants, el mestre Ramon Salsas, exdirector de l’Orfeó, el mestre Joan Pich Santasusana, expresidents de l’Orfeó, exmembres de les diverses juntes i un nombrós públic.

Dos dies més tard, en la Festa Major del barri de Sant Crist, amb l’organització de l’Asociación de Cabezas de Família, el dijous 27 de maig (festivitat de l’Ascensió), a les onze, es va descobrir una placa commemorativa dedicada al mestre Botey (costejada per la mateixa Associació) al carrer que té el seu nom, i hi va actuar la Massa Coral. A les dotze, a la parròquia de Nostra Senyora de Montserrat, la Massa Coral va cantar uns motets i la Salve Regina del mestre Botey, i a la una, a la zona esportiva, hi va actuar l’Esbart Sant Jordi.

Les activitats del mes de juny anunciades eren un Festival d’Estiu per les Veus Alegres i un recital de dansa per l’Esbart Sant Jordi, el dia 13; el fi de curs cantant, el dia 17; el tancament de temporada del quadre escènic de l’Orfeó amb Deixa’m la dona, Cisquet!, el dia 20; revetlla de Sant Joan el dia 23; concert de la Massa Coral a la parròquia de Sant Pau, el dia 26; concert de la Massa Coral a Palou, el dia 29.

Corresponent a la secció «Vida de l’Orfeó»,s’informava de les activitats: el desplaçament a l’Hospitalet tornant la visita de la Coral Xalesta, el dia 8 de maig; la participació de l’Esbart Sant Jordi en el X aniversari del Museu Municipal de Badalona, diumenge 9; la representació al local social el mateix dia a la tarda de l’obra El abanico pel grup de teatre del CP Sant Josep, amb direcció de Francesc Guirado, guanyadors del Premi de Teatre Local; l’actuació de la Massa Coral a l’església del Sant Crist de Canyet amb motiu de la Festa Major del barri, el dia 16; les Veus Alegres actuaren a la Trobada de Corals Infantils, sota el guiatge d’Esther Martells, a Arenys de Mar, el diumenge 23; el mateix dia a la tarda es representà Ja tenim 600, una obra dirigida per Josep M. Raventós i amb disset personatges en escena, gairebé la totalitat dels components del grup de teatre de l’Orfeó; l’actuació de la Coral Càrmina organitzada al local social pel Congrés de Cultura Catalana, el dimecres 26 a la nit; també a càrrec del Congrés de Cultura Catalana, l’Esbart Sant Jordi actuà en un festival a Can Solei el diumenge dia 30; i l’Orfeó Badaloní es traslladà a la nit al Casal de Cultura de la Caixa d’Estalvis a Granollers, on cantà obres del repertori internacional i catalanes amb direcció de Josep M. Guillén i la sotsdirecció d’Esther Martells; com a anècdota de la jornada, dir que es veieren obligats a repetir menys cançons de les que el públic hauria desitjat a causa de l’hora.

El 12 de setembre la Massa Coral de l’Orfeó estrenà l’himne de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, escrit per Josep Gual, amb música del mestre Joan Pich Santasusana:

Damunt del blanc immaculat

color de fons de la senyera

lluïm la U de la unitat,

damunt del blanc immaculat

ens ha nascut la Primavera.

El butlletí informatiu de novembre obre amb l’article «Aclariment»: «Arran de l’impacte que el canvi sofert pel nostre butlletí del mes passat va produir als nostres socis, així com algun que altre comentari», i és que l’aspecte de la publicacióera com gastat en la tinta i deficient en el de novembre, i és de suposar ‒sense poder consultar cap exemplar‒ que el d’octubre devia ser igual o pitjor. S’atribuïa a l’excessiu cost de les despeses i, per tal de reduir-les, s’optà per comprar una màquina multicopista, si bé la seva manipulació encara no donava bons resultats. Els continguts del butlletí eren una «Crida als cantaires», que posava èmfasi en la necessitat d’engegar un programa de «Formació orfeònica continuada», com recomanava el Secretariat d’Orfeons de Catalunya, i per això, sota la direcció d’Esther Martells, s’obririen unes classes de sis a set de formació musical, solfeig i tècnica coral. L’aportació de Martells, en línia amb la renovació pedagògica dels directors i de la formació dels cantaires, significava un nou estímul de millora tècnica per assolir noves cotes musicals. Precisament el següent escrit del butlletí era la renúncia del càrrec de director de Josep M. Guillén, que havia exercit des de desembre del 1965. El seu estat de salut i el treball professional l’obligaven a fer-ho. Per substituir-lo prenia el relleu Esther Martells, la primera dona directora a l’Orfeó Badaloní, fins al moment sotsdirectora. A proposta del cantaire Antoni Mongay es lliurà un pergamí de record i homenatge per tots els cantaires.

L’agenda d’activitats recollia que el diumenge 21 de novembre se celebraria un festival amb totes les seccions de cant de l’Orfeó, amb direcció d’Esther Martells. Tindrien lloc també les Festes del XXV Aniversari de l’Esbart Sant Jordi amb diferents activitats al llarg del mes de novembre: dissabte 6, Rodaviles a càrrec de l’Esbart Sant Jordi; diumenge 7, Joc de ciutat; dissabte 13, Ball de bastons; diumenge 14, missa cantada a la parròquia de Sant Josep a les onze del matí i Festival de Dansa amb l’Esbart Català de Dansaires, l’Esbart Espiga d’Or, l’Esbart de la Secció Femenina, l’Esbart Sant Jordi i la Cobla Badalona al camp d’esports del CP Sant Josep, a les sis de la tarda; dissabte 20, Trobada de convivènciaamb pel·lícules folklòriques; dissabte 27, sopar de germanor; diumenge 28 a les sis, ballada de l’Esbart Sant Jordi, fi de festa i repartiment de premis.

Es publicava un article sobre el concurs coral internacional de Tolosa, del qual no quedaren gens satisfets amb el veredicte del tercer premi, sense discutir el primer premi atorgat a una coral hongaresa i el segon a una iugoslava, el tercer atorgat a una francesa era injust i retreien al jurat la seva parcialitat. Ara bé, l’article encarava el fet com una nova experiència de la qual sabrien treure profit.

Sobre actuacions fetes, la nit del 16 d’octubre la Massa Coral, amb direcció d’Esther Martells, actuà a l’església de Sant Joan de Montgat amb motiu del centenari de la fundació del Centre Excursionista de Catalunya. Una vetllada emocionant que començà amb El Cant de la Senyera, que també va cloure l’acte amb tothom dempeus i enfervorit, destacant-se «l’ovació delirant amb la Cançó de la barca en que finí la primera part», es cantaren cançons basques, espirituals negres i catalanes, en el que era una mostra de renovació del repertori. El diumenge 17, l’Orfeó, sense temps per descansar, acudí a Vilafranca del Penedès a l’Aplec d’Orfeons de Catalunya en homenatge a Pau Casals amb motiu del centenari del seu naixement. Amb l’obra Un embolic de família s’obrí la temporada teatral 1976-1977, el 10 d’octubre; i de la mà de Josep M. Pujol, el grup escènic de l’Orfeó representà Un barret de palla d’Itàlia.

El butlletí informatiu de desembre tenia un marcat caràcter tradicional nadalenc. La crònica del Concert de Santa Cecília prenia importància amb la placa commemorativa dels vint-i-cinc anys a l’entitat a Paula Vergés, Victòria Freixa i Esther Martells. A la secció «Gent de casa» s’entrevistava la solista Victòria Freixa; a «Vida de l’Orfeó» es feia la crònica dels actes del XXV aniversari de la fundació de l’Esbart Sant Jordi.

A l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó hem localitzat dues imatges de l’obra Els Pastorets interpretada pels volts de Nadal en què es reconeixen, entre d’altres, Gemma i Esther Marquès, Teresa Berenguer, Jordi Raventós i Martí Torrents.

A l’arxiu documental es pot consultar l’exercici econòmic detallat del 1976, en el qual podem veure com quadren els números amb entrades d’existències, ingressos de les quotes de socis, misses i concerts, gratificacions de festivals, el tercer i el cinquè premi de teatre del concurs de l’Ajuntament, i aportacions; i sortides del salari dels professors, consums, assegurances, pantalla de cinema i despeses de l’homenatge al mestre Botey.

1977

Hem localitzat a l’arxiu de l’Orfeó un contracte de lloguer del local del carrer Lleó, núm. 19-27, destinat a «Activades propias del Orfeó Badaloní», signat pel president de l’entitat Joaquim Grífol Puig, amb validesa a partir de l’1 d’agost d’aquell any.

Corresponent al mes d’abril llegim a l’editorial que es vol aclarir un paràgraf publicat al butlletí de març: «la Junta Directiva se sent animada pel fruit obtingut durant aquests tres mesos i escaig que fa que la nostra Massa Coral ha canviat de mans i reconeixereu que el pas donat ha estat de gegant», i argumenta que «amb aquestes paraules no volia significar ni aclarir que abans la cosa no anava i ara sí, sinó que, sorpresos per la inesperada renúncia del nostre estimat mestre Josep M. Guillén, en el moment primer ens va semblar que restàvem abandonats a la nostra sort; però se’ns va obrir el cor a l’esperança al rellegir amb més calma la carta del Mestre recomanant-nos a l’Esther per a ocupar el seu lloc». L’afer podria haver quedat en una anècdota, però no va ser així, com veurem en els propers butlletins, donant a entendre alguna desconnexió comunicativa amb la junta directiva.

A continuació es publicava la memòria anual 1976-1977, escrita pel secretari Isidre Jacas. El grup de teatre de l’entitat va fer setze representacions i, en dos grups, va participar al concurs anual de teatre organitzat per l’Ajuntament de Badalona; la secció d’escacs va participar en tres campionats i en el de Catalunya; l’Esbart Sant Jordi celebrà el XXV aniversari; les Veus Alegres realitzaren quatre actuacions; la Massa Coral, dos concerts a l’entitat, una missa i un concert d’homenatge a Botey; actuació en l’aniversari de l’Esbart Sant Jordi; concerts a Arenys de Munt, Sant Adrià de Besòs, parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, església del Sant Crist de Canyet, Granollers, l’església de Sant Pau, Palou de Granollers, Jornades Mundials a la Plaça dels Caiguts (la Plana), Sant Antoni de Vilamajor, enregistrament de l’himne de la Unió Gimnàstica de Badalona, església de Montgat, Trobada d’Orfeons de Vilafranca del Penedès, VIII Certamen de Cançó Polifònica Basca a Tolosa, parròquia de Santa Tecla de Barcelona, església de Sant Adrià de Besòs, Tiana, parròquia de Sant Josep en una actuació pro Caritas, església de Cabrils, Sant Pere de Premià, església de Sant Pau per segona vegada, l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona, Teià, església de Caldetes, parròquia de la Mare de Déu de Lurdes i residència de la Mare de Déu del Carme de Sant Feliu de Llobregat. Una activitat impressionant que evidencia el dinamisme i gran esforç de la Massa Coral, atresorant prestigi en el panorama musical català.

Com a mostra de la renovació del repertori, el butlletí incorpora a«Cançons d’aquí i d’allà» la partitura i lletra del Vell pelegrí, espiritual negre adaptat per Artur Martorell.

Les activitats del mes al local eren el diumenge 3 d’abril, concert de la Coral Verge Bruna i Orfeó Badaloní; el 17 d’abril, actuació de l’Esbart Sant Jordi i presentació de l’anella sardanística Catalunya Jove,de recent formació a l’Orfeó; 24 d’abril, sessió de cinema; 30 d’abril, Primer Concurs d’Esbarts patrocinat pel Baró d’Esponellà, a can Sentromà (Tiana), on prengué part l’Esbart Sant Jordi.

Sobre actes celebrats, el 6 de març va tenir lloc la representació per l’elenc de l’Orfeó d’Ai, Joan que descarriles!, comèdia que popularitzà Joan Capri; l’articulista aprofitava per fer una crítica a la suburbialització cultural de la ciutat: «presentant-la a la nostra ciutat, quan encara hi havia empresaris que veien amb bons ulls portar companyies professionals». Sense especificar data, s’havia celebrat al local una sessió de cinema a càrrec de la Secció de Cinema Amateur de Viladecans.

A l’apartat «Vida de l’Orfeó»s’informava de la constitució del Grup de guitarres i bandúrries, que assajarien els dissabtes de sis a vuit de la tarda; els assaigs de l’anella sardanística Catalunya Joveserien dimarts i divendres de nou a deu del vespre; s’anuncia la preparació de la representació Els vells, prevista per al mes de novembre en el 25è aniversari de la mort del gran actor badaloní Enric Borràs, destinant la recaptació a la subscripció pro monument de Revista Badalona.

El butlletí de maig va obrir amb l’article «Homenatge!» dedicat al fins feia poc mestre director Josep M. Guillén Anadon, en què es ressenyava un acte celebrat el dijous 31 de març, amb la Coral Vora Mar dirigida per Joan Ramon Vara, l’Esbart Sant Jordi amb el seu mestre de dansa Ramon Batalla, i la Massa Coral, amb direcció d’Esther Martells, que cantà tres cançons i després li passà la batuta al mestre Itarte perquè dirigís l’Orfeó. Va haver-hi parlaments del president Grífol i del mateix homenatjat.

A l’apartat «Cançons d’aquí i d’allà», Esther Martells, signant com a directora de la Massa Coral de l’Orfeó Badaloní, va escriure sobre Felix Mendelsshon.

S’informava que la junta directiva, amb la conformitat de l’assemblea general de socis que va tenir lloc el 6 de març, nomenà socis de mèrit Jaume Ribó i Batlle, Anna Maria Ribó i Batlle i Francesc Ribó i Batlle «per la seva voluntat, total entrega i ajuda al nostre ORFEÓ BADALONÍ que gaudeix d’aquest nou casal, mercès a l’altruisme del seu pare: FRANCESC RIBÓ I ARABIA».

Entre els continguts cal ressaltar un poema de Miquel Lleonart dedicat al mestre Botey:

Mestre Botey, no temis; no podran les ventades

tombar la soca ferma, que ha dat fruit abundós,

puix com la roca altiva per sobre les onades,

aixeca la Senyera, son cant majestuós.

S’informava de la representació el 27 de març de l’obra Necessito una infermera, amb direcció de Josep M. Raventós; el concert el 3 d’abril de la Coral Verge Bruna de la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona, dirigida per Josep Llobet; la presentació i actuació de l’anella sardanística Catalunya Jove, amb la primera i tercera part a càrrec de l’Esbart Sant Jordi, el 17 d’abril.

El butlletí de juny inclou, a l’article de portada «…el mestre Guillén, encara», un text de sentit homenatge dels socis que no s’assabentaren de la renúncia del mestre Itarte abans que aparegués al butlletí d’abril, quan ja s’havia celebrat un acte íntim de comiat dels cantaires. La directiva contestava que el mateix mestre havia demanat que fos íntim i ho respectaren, si bé ara es feien solidaris de les susceptibilitats que havia generat entre els socis. Com podem comprovar, el malestar comunicatiu sobre les referències i l’homenatge a Itarte era patent. Prova d’això és que l’afer rebrotà a la tardor.

S’anunciava la Diada d’Esplai a can Sentromà el 5 de juny, amb jocs, actuació de les Veus Alegres, dansa, cant, teatre i dinar de germanor. A «Cançons d’aquí i d’allà», Esther Martells escriví un article sobre el romanticisme italià centrat en el músic Giusseppe Verdi. Un altre article feia una ressenya de la Trobada d’Orfeons a Arenys; el text «Les nostres cançons»,de Miquel Lleonart, transcrivia la vella cançó tradicional de les Guilleries que el mestre Botey va harmonitzar: La viudeta.

L’Orfeó Badaloní actuà en pla de concert a la nau de la parròquia de Santa Maria el 29 d’abril; amb el patrocini de Don Epifani de Fortuny, Baró d’Esponellà, l’Esbart Sant Jordi actuà juntament amb l’Esbart Badalona del Museu i l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, acompanyats per la Cobla Badalona, als jardins de can Sentromà el 7 de maig; el 15 de maig, en homenatge a Encarnació Abella, l’elenc de l’entitat representà La torre i el galliner, d’Italo Calvino, dialogada en català per Xavier Regàs; el diumenge 22 actuà al local la Coral Llobregat de les Flors, del Prat; el grup d’escacs participà al Torneig Lluís Gené a La Badalonense, el 15 de maig.

L’agenda de juny i juliol era atapeïda: Festival Alumnes Germans Maristes, 3 de juny; Diada d’Esplai i Convivència, a can Sentromà, el 5 de juny; Massa Coral a Cornellà, el 8 de juny; Esbart Sant Jordi a Sant Feliu, el 9 de juny; l’obra teatral Refugi de pescadors, 12 de juny; fi de curs Veus Alegres, 18 de juny; l’obra teatral El retaule del flautista, el 19 i 25 de juny; revetlla de Sant Joan; representació El retaule del flautista, el 26 de juny; fi de curs Massa Coral i concert d’estiu el 2 de juliol; Massa Coral i esbart a Masquefa, el 24 de juliol.

Les classes per a les Veus Alegres del curs 1977-1978 s’anunciaven per als dissabtes al matí, d’onze a una, amb els mestres Lourdes Dunyó, Jaume Arimont i Esther Martells.

Revista de Badalona a l’edició del 5 d’octubre i El Eco Badalonés el dia 7 d’octubre publicaren articles biogràfics respectius sobre el mestre Francesc Solà, traspassat el 24 de setembre a Barcelona. Per a Revista de Badalona, M. Cuixart Borbonet escriví un article molt documentat sobre Francesc Solà i Jordà: «Mort fa pocs dies, havia nascut el dia 10 d’octubre del 1905 a la casa del carrer Sant Bru, 145, anomenada Can Papet». Va fer un repàs biogràfic des de les primeres lletres a l’escola del senyor Escalada, a l’Escola Catalana dirigida per Marcel·lí Antich i com a alumne de l’avi Borbonet, Mario Borbonet Gené «(el qual no admetia que se l’anomenés per Màrius, ja que considerava que els noms propis han d’ésser pronunciats en caire universal)». De petit, el mestre Jaume Costa li ensenyà les primeres notes del pentagrama, després passà al Conservatori de Música de Barcelona i fou un dels millors deixebles del mestre Soler. El 1925 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Badalona en qualitat de mestre de violoncel, amb caràcter interí, i del 1929 al 1975 com a titular. Hi figurà sempre a l’Orfeó Badaloní, en la primera etapa (1921-1924) com a mestre auxiliar; en la segona (1930-1939), en la direcció de la secció d’infants; en la tercera des de gener del 1948 fins al 1960 com a mestre director i amb un paper destacat com a impulsor en la recuperació de l’entitat (Revista Badalona publicà el 14 d’agost de 1949 un article de Josep M. Cuyàs que ho testimoniava, reproduït a l’article d’El Eco Badalonés); deixà el càrrec per incompatibilitat amb la plaça a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, guanyada per oposició. A més dels detalls artístics (fou membre del Quartet de Corda de l’Orfeó Badaloní, professor de l’Orquestra Pau Casals, fundador de l’Orquestra de Cambra de Badalona, autor de setze peces musicals escrites) i pedagògics, l’articulista destacà que Solà «era un perfecte patriota i un exemplar cristià», tota una manera d’entendre la realitat i de relacionar-se socialment d’una generació culta i ben preparada, si bé marcada pel pes de dues dictadures i d’una cruenta guerra i revolució.

L’editorial del butlletí informatiu d’octubre, escrita per Joaquim Grífol a l’inici de la sisena temporada en el nou estatge social, tornà amb les referències a Guillén, la seva renúncia i el relleu per Esther Martells. L’escrit sembla destinat a fer balanç i a evidenciar l’encert de la junta en les seves actuacions, tot i les possibles susceptibilitats. Es recordava que l’octubre del 1976 ja es deia que «en diverses ocasions ha cedit [Josep M. Guillén] la batuta a la sots-directora Esther Martells, que mai no s’ha mogut de casa nostra, car pot dir-se que hi va néixer…» (la referència «mai no s’ha mogut de casa nostra» podia contraposar-se a la tasca d’Itarte al Cor de Marina que, recordem-ho, va ser motiu d’un curiós epistolari entre Antoni Mongay com a president del Cor de Marina i Jaume Oriol com a president de l’Orfeó el 1966). El text continuava «no presumirem de profètics en recordar aquelles paraules, però sí assegurem que no van passar trenta dies, quan l’Esther es posava al front de la Coral per a dirigir-la en la difícil tasca del Concurs de Cant a Tolosa. Després vingué la renúncia del mestre Guillén i la confirmació, per part de la Junta Directiva, en el càrrec, de l’Esther». Tot reconeixent que els canvis poden arrossegar «quelcom riu avall», «per aquesta vegada, almenys, la identificació entre mestre i cantaires ha estat absoluta i ningú no ha desertat, sinó tot el contrari: la Massa Coral ha augmentat en nombre i qualitat, sense voler ferir susceptibilitats». Destaca, entre d’altres, les mostres de suport a la mestra directora: «I aquest és l’elogi que avui fem al nostre mestre, de l’Esther Martells, d’aquesta noia que es presenta davant del públic sense encarcaraments i sense aires de set ciències».

S’explica que el butlletí no ha aparegut entre juliol i setembre, i es fa repàs de les actuacions realitzades per la Massa Coral i les seccions de l’Orfeó.

A la secció «Gent de casa. En Jaume Mas i Arenas», Miquel Lleonart el situa quan va fer-se la crida fundacional i va ser un dels primers a respondre afirmativament. Va ser el secretari de la primera junta. «Home culturalment format, en Mas i Arenas era posseïdor d’una insubornable catalanitat», va cultivar la poesia, «fou dels que treballaren en l’organització d’aquell certamen literari de Cantonigròs», era «amic personal del mestre Pompeu Fabra, en Mas no parà fins a aconseguir del Geni ordenador de la llengua, que aquest inscrivís en el seu famós Diccionari, la definició que sols els badalonins donem a la paraula BADIU, tan diferent de la que té en altres indrets de Catalunya. Avui, el binomi BADIUS i MICACUS (una altra paraula aquesta darrera, tan sols badalonina) el veiem figurar com un ‘slogan’ de casa nostra, en molts vidres d’automòbils». Va contribuir al grup musical Estrop. Era un home de gran fe.

A la secció «Els que ens deixen», entre les informacions prenia relleu la defunció el 24 de setembre del primer mestre director de la tercera etapa, Francesc Solà.

A l’arxiu fotogràfic de l’Orfeó hem documentat un moment de la representació de Camarada Cupido el 16 d’octubre, on es pot identificar Jordi Raventós, Montse Enric, Josep M. Balaguer i Jordi Seus.

L’editorial del butlletí de novembre lloava l’entusiasme dels cantaires per superar-se i preparar el proper concert de Santa Cecília, patrona de la música, en què es lliuraria una placa, com en les temporades anteriors, als cantaires que feia més de vint-i-cinc anys que cantaven a la Massa Coral, i, a més, hi hauria una novetat creada per la junta directiva, la insígnia d’or, als mereixedors pels seus actes i serveis.

El butlletí d’octubre també informava que en el butlletí anterior s’havien oblidat de publicar la crònica de la jornada del 24 de juliol, en la qual la Massa Coral i l’Esbart Sant Jordi es traslladaren a Masquefa per col·laborar en la seva Festa Major. L’Esbart va ballar als acords de la Cobla Els Montgrins, dirigits tots per Esther Martells. El diumenge 25 de setembre, la Massa Coral es desplaçà a Calella amb motiu de la Festa Major; i el divendres 14 d’octubre i com a cloenda de les Jornades del Congrés de Cultura Catalana, l’Orfeó oferí un concert a la sala de l’entitat; «l’auditori, poc nombrós, però selecte, aplaudí amb entusiasme als nostres cantaires i especialment a la nostra directora».

El butlletí de desembre tenia un marcat caràcter nadalenc, amb un escrit del president Grífol; s’informava que per la Diada de Santa Cecília s’havia lliurat una placa a Maria Ibáñez pels seus vint-i-cinc anys a la Massa Coral, placa que ja havien rebut anteriorment Mercè Costa, Paula Vergés, Esther Martells i Victòria Freixa. Per primer cop, es guardonà amb la insígnia d’or Francesc Clapés i Antoni Mongay, per la seva enorme tasca a la directiva de l’entitat durant molts anys. Es ressenyaven les activitats de la Massa Coral, l’Esbart Sant Jordi, la secció teatral, en què sobresortí l’homenatge a Enric Borràs el 6 de novembre, amb l’obra d’Ignasi Iglésies Els vells, i es recolliren 3.650 pessetes pro monument de la campanya que portava a terme Revista de Badalona.

A la secció «Els que ens deixen…»s’informava de la defunció de la senyora Rita Torrents i Ventura, mare de la cantaire Maria Guasch i Torrents, i mare política del cantaire Josep Araez.

Finalment s’anunciava la possibilitat de comprar participacions de la rifa de Nadal del número: 35.807.

A l’arxiu de l’Orfeó hem localitzat una carta del director de la secció teatral Josep M. Pujol adreçada al president de l’entitat per tal que constés per escrit en acta, en què es donava de baixa de la direcció i com a membre actiu del quadre escènic per desavinences amb el president Grífol. Sobre aquesta situació i sense perdre’s el respecte, en la funció nadalenca d’Els Pastorets, Jordi Raventós recorda que els personatges de l’obra, Lluquet i Rovelló, cantaven uns cuplets irònics i satírics que s’escrivien sobre l’actualitat social, política i cultural del municipi. Aprofitant aquests versos, Pujol i Grífol se les tenien amb finezza mefistofèlica l’un contra l’altre.

Hem localitzat un full informatiu que assenyala que el 19 de desembre i el 2 de gener es representarien a l’entitat Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, tot un esdeveniment que mobilitzava un nombre significatiu d’activistes de l’entitat: Jordi i Carles Raventós, Josep M. Balaguer, Mercè Arasa, Encarnació Abella, Josep Villà, Jordi Seus, Josep M. Raventós, M. Carme García, Albert Abellan, Marta Monterde, Joan Pascual, Dolors Valls, Josep Bayé, Esther Dauder, Anna Maria Vives, Martí Torrents, Josep Villà, M. Mercè Rovira, Montserrat Enrich, Josefina Terricabras, Josep Arqué, Joaquim Grífol, Miquel Solà, Teresa Berenguer, Mireia Pera i David Estañol.

També a l’arxiu de l’Orfeó s’ha conservat un inventari del local de l’entitat: la part de l’Orfeó amb un valor d’1.312.177 pessetes (butaques, piano de cua, òrgan electrònic, vestits, cortines, atrezzo, instal·lació elèctrica del soterrani…); la part de l’Esbart Sant Jordi per valor de 113.218 pessetes (vestuari fonamentalment); la part del bar per valor de 45.125 pessetes, i la part de la secció infantil-juvenil per valor de 9.000 pessetes.