Es tracta d’un període en el qual es porta a terme una revolució. Des de l’experiència d’una època d’estancament, o bé de crisi, no a curt termini però sí a mitjà-llarg termini, sobrevolant seriosos dubtes sobre el sentit i la continuïtat de l’entitat, es debat sobre el present i el futur de la projecció associativa i s’apliquen mesures per afermar les dinàmiques de treball internes, crear sinergies amb d’altres entitats, el rejoveniment dels socis i convidar a l’expansió de l’Orfeó Badaloní com a entitat que aglutina entitats. Es fa palès culturalment també que la innovació no està renyida de cap manera amb el respecte a la cultura heretada. Una situació que es produeix en un context de maduresa i autonomia del moviment associatiu català i també en l’entorn de les federacions, que prenen la iniciativa respecte a les administracions, manifestant-se en el Primer Congrés de l’Associacionisme Cultural Català (2008).

En l’àmbit de l’Orfeó Badaloní, amb el seguiment de les actes de junta directiva i de les assemblees, les comunicacions internes i de premsa, així com de les notícies en paper i digitals, obtenim una radiografia d’aquesta transformació interna i canvi extern experimentat. Camí del centenari prenen sentit les paraules del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera: «Vell com l’olivera, poderós com un roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l’eterna primavera».